Com en una competició esportiva, ahir vam començar a jugar al joc que nosaltres volem i hem marcat el ritme del joc. Hem deixat de jugar a defensar-nos com podem i a jugar al joc dels contraris. Som nosaltres que dirigim el joc i, si en sabem prou, el nostre destí. És igual el que diguin les tertulies als mitjans de comunicació espanyols.
Us adjuntem un article d´en Vicent Partal, que creiem prou interessant per destacar la importància del que va succeir ahir.
Ja decidim
14.12.2009
Prop d'un trenta per cent de vots en favor de la independència vol dir que, quan arribe el referèndum final, ens trobarem en condicions de competir per guanyar-lo. Ara ja no es tracta de cap fantasia. Però no és pas l'única victòria: l'exemplar mobilització ciutadana ha enlluernat Europa i això ens fa més forts.
Aquells qui menystenen els resultats saben que ho fan com a part d'una activitat política. I tots sabem que, si haguera votat el noranta per cent de la població, cantarien un altra cançoneta, però continuarien negant la importància d'una jornada històrica com la que es va viure ahir. No hi perdem gaire temps, doncs. Nosaltres, a la nostra.
Nosaltres, a la nostra, que la jornada d'ahir ja ha demostrat no pas que podem decidir, sinó que ja decidim. Sense demanar permís a ningú. Ahir durant vint-i-quatre hores erigírem un petit estat independent capaç de gestionar, ni més ni menys, un procés electoral, una de les coses més complicades que els estats fan. I sense cap entrebanc ni un, els col·legis electorals van obrir les portes i la gent feia cues i s'identificava i els observadors es van acreditar mentre s'assegurava el dret de tothom de votar lliurement. Això és una proesa que deixà bocabadats observadors internacionals i periodistes estrangers i que diu molt en favor del nostre país i sobretot de les nostres capacitats.
Ahir es va tornar a demostrar que podem fer qualsevol cosa i que solament cal que ens la proposem.
dilluns 14 de desembre de 2009
"LLIÇÓ DE DEMOCRÀCIA DELS CATALANS", SEGONS ELS OBSERVADORS INTERNACIONALS.
Els observadors internacionals remarquen 'la lliçó de gran democràcia' dels catalans.
14.12.2009 ! 15.47h
Barcelona (ACN).- La delegació d'observadors internacionals, que van intervenir durant la jornada de votació sobre la independència de Catalunya, han destacat aquest dilluns que aquest diumenge es va donar una 'lliçó de democràcia' a Catalunya.
Així ho ha dit el líder del partit IRS (Independència República de Sardenya), Gavino Sale, qui ha declarat que 'el nucli fonamental i filosòfic del dret a l'autodeterminació no pressuposa cap autorització de l'estat central'.
Mentre, Daniel Turp, vicepresident del Partit Quebequés, ha ressaltat 'l'honestedat i el caràcter democràtic del referèndum'.
diumenge 13 de desembre de 2009
13-D VOTA PER LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS.
A les nou d'aquest matí s'han obert els col•legis per les consultes independentistes.
Un total de 700.000 catalans de 166 municipis estan cridats a votar sobre la independència de Catalunya aquest diumenge 13 de desembre. Els votants tenen l'oportunitat de respondre a la pregunta 'Està d'acord que la nació catalana es converteixi en un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?'. Les consultes tenen lloc en 29 comarques i Osona és la que concentra més pobles on es fan consultes, un total de 34. Sant Jaume de Frontanyà s'ha avançat a la resta de municipis i aquest dissabte ja ha celebrat la seva consulta en què la majoria dels veïns van apostar per la independència.
Els votants més matiners han estat els de Vic i Sant Cugat del Vallès. Ho han fet a les nou en punt. A Vic, el primer votant ha estat un jove de 18 anys, en David, que votava per segona vegada després de fer-ho a les anteriors eleccions europees. Ha dipositat la seva papereta a la mesa del Temple romà de Vic. Osona és la comarca que concentra més pobles on avui es fa la consulta amb 52 col•legis i 122 meses i un total de 117.932 persones amb dret a vot, que representen un 95% de la població de la comarca.
Per la seva banda, el municipi de Sant Cugat del Vallès, amb 60.000 habitants, és el més gran dels 166 municipis que estan cridats a les urnes per pronunciar-se sobre la independència de Catalunya.
De moment, no hi ha incidents als col•legis de Sant Cugat del Vallès i Vic i les votacions s'estan portant a terme amb tota normalitat en aquestes dues poblacions i també a la resta de municipis d'arreu de Catalunya
Un total de 700.000 catalans de 166 municipis estan cridats a votar sobre la independència de Catalunya aquest diumenge 13 de desembre. Els votants tenen l'oportunitat de respondre a la pregunta 'Està d'acord que la nació catalana es converteixi en un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?'. Les consultes tenen lloc en 29 comarques i Osona és la que concentra més pobles on es fan consultes, un total de 34. Sant Jaume de Frontanyà s'ha avançat a la resta de municipis i aquest dissabte ja ha celebrat la seva consulta en què la majoria dels veïns van apostar per la independència.
Els votants més matiners han estat els de Vic i Sant Cugat del Vallès. Ho han fet a les nou en punt. A Vic, el primer votant ha estat un jove de 18 anys, en David, que votava per segona vegada després de fer-ho a les anteriors eleccions europees. Ha dipositat la seva papereta a la mesa del Temple romà de Vic. Osona és la comarca que concentra més pobles on avui es fa la consulta amb 52 col•legis i 122 meses i un total de 117.932 persones amb dret a vot, que representen un 95% de la població de la comarca.
Per la seva banda, el municipi de Sant Cugat del Vallès, amb 60.000 habitants, és el més gran dels 166 municipis que estan cridats a les urnes per pronunciar-se sobre la independència de Catalunya.
De moment, no hi ha incidents als col•legis de Sant Cugat del Vallès i Vic i les votacions s'estan portant a terme amb tota normalitat en aquestes dues poblacions i també a la resta de municipis d'arreu de Catalunya
dissabte 12 de desembre de 2009
DRET DE VOT DELS IMMIGRANTS.
El dret de vot dels immigrats, una gran novetat de les consultes
Diumenge 700.000 votants podran manifestar a les urnes si donen suport a la independència o no. D'aquests, 125.000 no tenen ciutadania espanyola: són immigrats procedents de tot arreu, que per primera vegada tindran l'oportunitat de dipositar el vot.
Diumenge els referèndums sobre la independència mobilitzaran 20.000 voluntaris que atendran 500 meses electorals, repartides per tot el territori. Hi votaran tots els pobles, o quasi, de dues comarques, el Pla de l'Estany i Osona. El Pla de l'Estany és l'única comarca on tots els municipis votaran; s'hi instal·laran 23 meses on podran dipositar el vot prop de 30.000 persones. A Osona no s'ha aconseguit que votessin totes les poblacions, però sí 34 municipis, amb 118.000 possibles votants, que representen més del 90% de la comarca i la més gran concentració de votants d'aquesta tanda. En total, hi ha prop de 700.000 ciutadans de 170 poblacions cridats a votar.
El vot immigrat, la gran novetat
D'aquests 700.000 ciutadans que diumenge tindran dret de vot, 125.000 seran immigrats, nous catalans que veuran reconegut per primera vegada el dret d'exercir el vot. Les normes del referèndum deixen ben clar que poden votar tots els individus empadronats en una població, independentment de si tenen ciutadania espanyola o no. Per això aquests dies algunes associacions d'immigrats s'han organitzat per abonar els referèndums i la independència.
Diumenge 700.000 votants podran manifestar a les urnes si donen suport a la independència o no. D'aquests, 125.000 no tenen ciutadania espanyola: són immigrats procedents de tot arreu, que per primera vegada tindran l'oportunitat de dipositar el vot.
Diumenge els referèndums sobre la independència mobilitzaran 20.000 voluntaris que atendran 500 meses electorals, repartides per tot el territori. Hi votaran tots els pobles, o quasi, de dues comarques, el Pla de l'Estany i Osona. El Pla de l'Estany és l'única comarca on tots els municipis votaran; s'hi instal·laran 23 meses on podran dipositar el vot prop de 30.000 persones. A Osona no s'ha aconseguit que votessin totes les poblacions, però sí 34 municipis, amb 118.000 possibles votants, que representen més del 90% de la comarca i la més gran concentració de votants d'aquesta tanda. En total, hi ha prop de 700.000 ciutadans de 170 poblacions cridats a votar.
El vot immigrat, la gran novetat
D'aquests 700.000 ciutadans que diumenge tindran dret de vot, 125.000 seran immigrats, nous catalans que veuran reconegut per primera vegada el dret d'exercir el vot. Les normes del referèndum deixen ben clar que poden votar tots els individus empadronats en una població, independentment de si tenen ciutadania espanyola o no. Per això aquests dies algunes associacions d'immigrats s'han organitzat per abonar els referèndums i la independència.
divendres 11 de desembre de 2009
EL 13-D, VOTEU ¡
Bon article del V. Partal
VOTEU ¡¡¡
11.12.2009
Diumenge 700.000 persones tenen la possibilitat de votar en els 170 referèndums convocats. I diumenge n'hi haurà prou de votar. És així de senzill i d'indeturable, tot alhora. Perquè per a eixir de la dinàmica exhauria en què ens trobem i tornar la il·lusió a aquest país n'hi ha prou de ficar la papereta a l'urna.
Dos mesos després de l'històric referèndum d'Arenys de Munt les consultes sobre la independència poden esbossar diumenge un panorama nou. Un nombre elevat de votants corroboraria això que ja és una evidència en les converses i en els debats: que la centralitat del país s'ha mogut i que la independència ja no és vista com un objectiu maximalista, sinó precisament com l'únic possibilisme que pot assegurar que aquelles aspiracions de llibertat nascudes durant la nit franquista es mantinguen en els mínims necessaris i puguen créixer per adequar-se al segle en què vivim.
Hi ha moments de la història col·lectiva en què calen herois, persones que arrisquen, que se la juguen. Diumenge, no. Diumenge n'hi haurà prou d'eixir al carrer i votar. Amb il·lusió i amb fermesa. Sense dramatismes, però sense frivolitats. Ara no discutim el dret de decidir, l'exercim. I exercint-lo demostrem a Espanya i a Europa que les fórmules envellides ja no ens serveixen i que estem disposats a prendre el futur en les nostres mans.
Simplement, perquè és nostre.
dijous 10 de desembre de 2009
EL CONCEPTE D´AUTODETERMINACIÓ, FA TREMOLAR ESPANYOLS I MARROQUINS.
Bon article de dimecres a Vilaweb.
Aminatou Haidar
09.12.2009
Ho diré sense embuts: el problema del cas Aminatou Haidar no és que el Marroc es negue a fer marxa enrere en la decisió d'expulsar per la força una ciutadana sense cap més motiu que l’adscripció política que professa. No. O que Espanya siga incapaç de fugir de les brases que li representa la tenacitat d'aquesta dona valenta i incorruptible. No. Com tampoc no ho és que la Unió Europea es desentenga d'una situació que considera un simple conflicte bilateral entre dos estats. No.
El problema real és que el Marroc, Espanya i la Unió Europea són els grans beneficiaris de l’statu quo actual de la regió gràcies als acords preferencials en matèries com immigració, pesca, agricultura o indústria que hi ha previst d'enfortir durant la presidència espanyola de la UE que s’estrenarà el mes vinent. I que els seus dirigents comparteixen la funesta idea que l’interès general de la pàtria, com ha afirmat Zapatero, passa per damunt de qualsevol respecte als drets més elementals d’uns territoris que continuen ocupats, esquarterats i espoliats. Una visió vergonyosa, aquesta, que deriva de la mentalitat despòtica que encara conserven el Marroc i Espanya i que es basa en la negació sistemàtica de cap altra identitat nacional que no siga la seua, amb una monarquia de sentinella, un exèrcit de garant i unes lleis especials que limiten i coarten la llibertat dels pobles que sotmet.
Ara potser em direu que les realitats d’aquests dos estats no són les mateixes i que la nostra situació és radicalment diferent de la dels qui es veuen abocats a sobreviure al desert per l’escandalosa passivitat internacional. I tindreu raó. Però no em negareu que els qui hem nascut amb el pes de la derrota històrica a l'esquena entenem perfectament allò que defensa, i representa, la figura resistent d’Aminatou Haidar: que el Marroc té un problema i que el continuarà tenint fins que no s’adone que mai no destruirà per la força la voluntat d'existir de tot un poble. Perquè el problema del Sàhara Occidental, com el nostre, té una solució: el referèndum. És a dir, l’autodeterminació. Per molt que, a alguns polítics d’ací i d’allà, aquesta paraula els faça tremolar de por.
dissabte 5 de desembre de 2009
LA DIGNITAT DE CATALUNYA TÉ UN NOM: INDEPENDÈNCIA.
'La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència'
Diumenge pasat, a migdia, el Centre de Convencions de Barcelona, al Fòrum, es va omplir de gom a gom per posar en marxa la campanya de cara als referèndums de la independència que es faran el 13 de desembre en cent seixanta municipis. Hi va haver les intervencions de Miquel Calçada, Carles Móra, Jordi Fàbrega, Francesc Ribera 'Titot' i Josep Maria Terricabras durant l'acte, a més a més de les impressions d'uns quants assistents.
Calçada, que va obrir l'acte, va dir que 'la dignitat de Catalunya només té un nom: la independència' i que el nou estatut és l'últim intent de 'd'allò que alguns en diuen l'encaix amb Espanya'. Per Titot, que acompanyat per David Rosell va cantar cançons de Brams com 'Sóc d'un país' i 'Vull per demà', ambdues molt corejades pel públic, els cent seixanta-un referèdums del dia 13 de desembre 'són vinculants, perquè el futur de l'estat espanyol està més vinculat a la decisió popular del dia 13 que no pas al que pugui decidir el Tribunal Constitucional sobre l'estatut.'
La consulta en dependències muncipals, malgrat la prohibició
El batlle de Sant Pere de Torelló, per la seva banda, va reiterar la intenció d'utilitzar les dependències muncipals per a fer la consulta, malgrat la prohibicó de l'estat espanyol. 'Aquests espais són del poble, de tots els ciutadans, i pagats amb els seus impostos; no els ho puc negar de cap manera', va dir. Representants d'altres muncipis com Santa Coloma de Farners i Sant Jaume de Frontanyà (en aquest últim s'hi votarà el dia 12) també van dir públicament durant l'acte que cedirien els espais de l'ajuntament per a fer el referèndum.
La cloenda de l'acte anà a càrrec del filòsof Josep Maria Terricabras, que va agrair a Arenys de Munt haver ensenyat al país 'el que és la democràcia directa'. Terricabras va dir que 'el camí engegat ja no té aturador' i que d'aquesta manera 'els ciutadans recuperen l'autoestima i l'orgull'. 'Que tothom vagi a votar sense por, i que no es preocupin els que pensen que el cava català en quedarà mal parat: el dia de la independència tots en beurem el doble', va reblar Terricabras.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
