dimarts, 5 de desembre de 2017

DIJOUS GRAN MANIFESTACIÓ A BRUSSEL.LES

Escalfem motors per la manifestació de dijous a Brussel.les, al cor de la Unió  Europea.
Avui desenes de catalans ja viatgen a la capital europea, i una concentració a la Grand Place dels que ja han arribat. Endavant.



Desenes de catalans s’han concentrat aquest vespre a la Grand-Place de Brussel·les (Grote Markt, en neerlandès) i han cridat ‘Llibertat’ i ‘Independència’. També s’hi han cantat ‘Els segadors’. Dijous hi ha convocada una manifestació organitzada per la iniciativa Omplim Brussel·les per a demanar l’alliberament dels presos polítics catalans i denunciar la repressió de l’estat espanyol i la inacció de la Unió Europea.
La concentració d’avui ha estat una manifestació espontània prèvia a la gran mobilització de dijous.


dimecres, 8 de novembre de 2017

VAGA DEL 8 DE NOVEMBRE: CAPACITAT DE COL.LAPSAR EL PAÍS.

La vaga d' avui dimecres 8 de novembre, ha tingut alguns elements nous, s' ha vist una remuntada d' ànims després dels empresonaments i exili de part del Govern Català (i la legitimitat del Govern), hem vist la coordinació dels CDR i també ha posat damunt la taula la possibilitat de col.lapsar de manera efectiva del país o de punts i comunicacions claus amb una estructura des del carrer mateix i molt eficaces.
Coincidim en l' anàlisi que en feia avui un article del Món:


La jornada de vaga ha servit, sobretot, per demostrar al govern espanyol -i bastant més enllà- que l'independentisme social té la capacitat de col·lapsar el país i, a més, prou determinació com per fer-ho. En tant que vaga, la jornada del 8 de novembre ha tingut un seguiment molt desigual, des dels màxims de la universitat fins als mínims de la indústria, però ha sí que ha aconseguit demostrar que l'aplicació del 155 no ha fet minvar la mobilització social a Catalunya. Les eleccions del 21 de desembre no seran un camí planer.

Madrid ha aconseguit escapçar les institucions catalanes, amb tot el desconcert ciutadà que això comporta, però aquest dimecres ha quedat clar que les xarxes de mobilització social tenen plena capacitat de funcionament i una estructura, a peu de carrer, que les fa molt eficaces. El conflicte entra en una fase horitzontal que substitueix -almenys de moment- la lògica del Govern i el Parlament.


Indirectament, la vaga també ha tingut l'efecte d'esmorteir informativament les discrepàncies entre els partits del bloc republicà, que han estat incapaços de traslladar a les llistes l'impuls unitari del carrer. Queda un mes i mig i a l'independentisme li costa donar la imatge de força compacta que necessita per guanyar.

diumenge, 5 de novembre de 2017

EL PRESIDENT PUIGDEMONT I ELS CONSELLERS EN LLIBERTAT A BÉLGICA.

Ens alegrem, igual que molts milers de catalans i catalanes, que la justicia belga hagi deixat en llibertat al President Puigdemont i als Consellers que estan a Brussel.les.
Continuem. I continuarem defensant la llibertat dels presos que encara estan en presons de Madrid, i continuarem defensant els drets individuals i col.lectius dels catalans i catalanes.

El president Carles Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí han estat posats en llibertat amb mesures preventives, per ordre del jutge belga que els ha pres declaració aquesta tarda. Podran circular lliurement per Bèlgica i s’hauran de presentar al jutjat quan els ho requereixi la justícia belga, segons que ha explicat l’advocat de Serret i Comín, Gonzalo Boye.
Aquest matí, Puigdemont i els consellers s’havien presentat a una comissaria belga en presència dels seus advocats, una vegada la fiscalia belga havia rebut l’ordre de detenció que va dictar la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela.
Ara correspondrà a la justícia belga d’examinar el cas i determinar si hi ha motius per a l’extradició. L’advocat flamenc expert en drets humans que defensa el president Puigdemont, Paul Bekaert, va explicar aquesta setmana a la televisió belga VRT que impugnaria qualsevol petició d’extradició amb l’argument que les penes de presó eren desproporcionades. El jutge belga que es faci càrrec del cas haurà de decidir si Puigdemont i els quatre consellers del govern incorrerien en un risc de tracte inhumà o degradant en cas que fossin empresonats a l’estat espanyol.
Els terminis
El jutge té quinze dies per a decidir si accepta la petició d’extradició que fa Espanya o no. En cas que accepti, Puigdemont i els consellers poden presentar un recurs al tribunal d’apel·lació, que tindria quinze dies més per a decidir.

Aquest tribunal ha d’escoltar totes les parts abans de prendre cap decisió. En cas que tornés a decidir d’extradir-los, encara hi hauria una altra possibilitat de recurs: enviar el cas al tribunal de cassació. Aquest tribunal té trenta dies per a decidir. En total, doncs, el procés es pot allargar dos mesos, amb 30 dies més en casos excepcionals, fins a un màxim de noranta dies.

divendres, 3 de novembre de 2017

AMB EL GOVERN LEGÍTIM DE CATALUNYA

Defensarem sempre les nostres Institucions i el nostre Govern, és el nostre Govern legítim.
Ahir 22 mitjans de comunicació catalans van signar un editorial conjunt, entre aquests 22 mitjans estan els més compromesos del país, i ells són els que ens representen.
De la mateixa manera que donem suport total al nostre Govern i Institucions, també donem suport als nostres mitjans i per això us pengem l' editorial d' avui.

Vint-i-dos mitjans catalans han emès un editorial conjunt en què censuren l’empresonament del vice-president i consellers del govern català i en demanen l’alliberament. També fan un clam a la comunitat internacional: ‘Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és cap invent, i que les seves legítimes peticions de democràcia per a resoldre el conflicte amb l’estat espanyol han de ser ateses.’ Llegiu ací el manifest sencer:
«Amb el govern legítim de Catalunya
El govern de Catalunya ingressa avui a la presó en compliment d’un procés judicial en què és acusat de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a altres moments dramàtics de la nostra història. A més d’aquest empresonament preventiu del vice-president, set consellers i un ex-conseller, la resta del govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d’una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del país i els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d’unes mesures repressives que obren un fosc panorama.
Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es normalitzi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d’alcaldes, càrrecs públics i més ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d’octubre durant la celebració del referèndum.
Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és cap invent, i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l’estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.»

El Punt Avui
Diari Ara
Nació Digital
VilaWeb
El Nacional
Directe
El Temps
Racó Català
El Vallenc
Nova Conca
Revista Esguard
L’Opció
Sàpiens
Descobrir
Enderrock
Bonart
El Món
Tot Sant Cugat
Tot Cerdanyola
Tot Rubí
El Món Terrassa
Revista Mirall

dissabte, 28 d’octubre de 2017

BENVINGUDA REPÚBLICA CATALANA.

Donem la Benvinguda a la República Catalana, entenem que és el desig de milers i milers de persones d' aquest país, que es mereix un govern millor i unes millores en la seva condició política, social i econòmica i cal treballar per aconseguir-ho.
Esperem que tothom estem a l' alçada del moment històric i contribuim en el desenvolupament de les lleis catalanes. Amb calma, serenor i sense cap violència.
En aquest camí, tenim molt més a guanyar que a perdre, malgrat la manca de realisme de l' Estat espanyol actual. Cada dia que passi com a República Catalana, més consolidat.

L' article del Vicent Partal avui a Vilaweb, ens agrada perquè va en el sentit que nosaltres entenem de camí de futur. malgrat els atacs del Govern espanyol al Mossos, no ens posem nerviosos, cada dia és una passa més.

Proclamada la República, Catalunya ha fet aquestes darreres hores els primers passos com a estat independent. Aquestes hores són sempre les més difícils. La normalitat no arribarà de seguida i ens l’haurem de guanyar. Ningú no ens posarà fàcil res. La resta dels estats europeus o bé han callat (i els silencis cal apreciar-los molt, un dia com avui) o bé s’han manifestat en contra del reconeixement diplomàtic del nou estat. Això és normal. Abans de fer cap pas que els enemistarà segurament durant anys amb Espanya, necessiten l’assegurança que la República és una entitat real, forta i que camina per si sola. Només en la mesura que siga visible la capacitat de controlar el territori i que siga efectiu el govern del país, les declaracions en contra d’avui mateix es tornaran reconeixements, com ha passat en totes les proclamacions d’independència. Que ningú no espere, però, cap reconeixement ni aquest cap de setmana ni els dies vinents. Abans ens miraran amb lupa i hauran de passar moltes coses encara.
Sense que et reconeguen els altres estats, no hi ha una independència efectiva. Però per a ser un estat independent no és necessari que et reconeguen els altres estats, en un primer moment. Per això, la cosa més important, i en la qual ens hem de concentrar ara mateix, és superar aquest cap de setmana, primer, i la setmana vinent, després. I l’altra i l’altra i l’altra. Pas a pas.
L’estat espanyol ha reaccionat amb més prudència que no era previsible. Sens dubte, l’avís de Donald Tusk i la Unió Europea en el sentit que no acceptaran una reacció violenta ha fet efecte. Però sense violència, sense una acció violenta, es fa difícil d’entendre de quina manera pensen imposar les decisions que ells opinen que estan emparades pel 155. Diuen que Puigdemont ja no és president, que el govern està destituït, que el parlament ha quedat dissolt i que hi haurà eleccions no sé quin dia de desembre. Però què faran si el president de la República, Carles Puigdemont, continua manant des de palau? Si el govern de la República, el que van triar els ciutadans en les eleccions del 27-S, continua treballant? Si dilluns el parlament legítim de Catalunya es reuneix al palau de la Ciutadella? La decisió de fer aquesta convocatòria tan peculiar d’eleccions al mes de desembre és també un detall molt interessant. Han passat de dir que controlarien la comunitat autònoma de Catalunya durant sis mesos com a mínim a convocar eleccions literalment en el menor temps possible. Alguna cosa es meu que no sabem què és
Nosaltres, mentrestant, ens hauríem de posar al cap ara mateix una sola fita: cada hora és una victòria per a la nova República. Així que la normalitat del pas de les hores, simplement, és el millor que ens pot passar. Que no passe res és, realment, el millor senyal. Que el govern de la República governe i que el parlament de la República legisle és el millor que ens pot passar. I deixem, mentrestant, que Espanya intente fer eleccions no sé quin dia laborable (?!) del mes de desembre. A veure si poden posar urnes, a veure si poden obrir col·legis, a veure quanta gent hi va a votar. Perquè si no les poden fer amb unes mínimes garanties o si vota molt poca gent, aleshores és quan demostrarem al món, eixe dia, que el govern de Madrid ja no controla el territori de la República Catalana. I és a partir d’ací, no crec que abans, que començaran a passar coses en l’àmbit internacional.
PD. Jo tampoc no entenc què  fa la bandera espanyola encara onejant dalt de Palau. L’única explicació que se m’acut és un tecnicisme: el govern de la república encara no s’ha reunit de manera oficial i no ha pogut aprovar, per això, els decrets corresponents.

Pel que fa a la dimissió del director general de la policia, que ningú no faça cap drama. No sé si els he comptat bé però em sembla que Mariano Rajoy ha dit que cessava 140 persones en els seus càrrecs. 139 segueixen on eren i l’únic que ha fet cas del president espanyol es substituirà de seguida. 139 contra un sembla un bon resultat…

divendres, 27 d’octubre de 2017

AVUI, JORNADA CLAU AL PARLAMENT DE CATALUNYA.

Ahir vam viure unes muntanyes russes impressionants políticament. Amb contactes Govern català- psc- PSOE, Govern català- PNB, PNB-PP, etc. etc.i molts intermediaris com el sr. Urkullu, el sr. Iceta, etc.etc. Uns contactes que portaven a que el Govern Català no havia de declarar la independència i convocar eleccions autonòmiques, a canvi de que el PP-PSOE-Cs suspenguessin el 155, alliberessin els dos presos polítics i retiressin les forces policials espanyoles.
És evident, pel que coneixem, que el Govern català va demanar garanties (i és lògic, la historia és llarga i els incompliments per part dels Governs espanyols han estat moltes), i el Govern espanyol va pensar que les demandes catalanes no es compensaven NOMÉS amb la retirada de la Declaració i la convocatòria d' eleccions autonòmiques. Això dóna una idea del que vol el Govern espanyol: la rendició incondicional de l' independentisme.
Hi ha molts episodis històrics on podem veure la mentalitat colonial espanyola quan es tracta de parlar de temes territorials. Aquesta mentalitat no ha canviat.
I tampoc, en aquestes circumstàncies, es pot anar endarrere i només es pot anar endavant. La Declaració d' Independència no és cap delicte, ni tampoc amb les lleis espanyoles.
Avui 27 d' octubre és un dia clau. Ja en parlarem. No es pot donar cap pas enrere..     

V. Partal avui diu a Vilaweb:

El president Puigdemont ha fet miques el guió que molta gent li havia anat escrivint tenaçment i crec que coordinada aquests darrers dies. Hi ha una frase de la seua compareixença que conté la clau de tot això que ha passat. És quan diu que tots el pressionen a ell, i que en canvi no veu que ningú pressione els qui volen aplicar el 155. Amb els gests d’avui, el president de la Generalitat s’ha espolsat la pressió. De colp. S’ha espolsat la dels seus, que era molt intensa i directa, i també la dels altres. És veritat que ho ha fet d’una manera que ha posat el cor de mig país a un pam de l’infart. Però he de reconèixer que no sé si era possible fer-ho altrament.
Puigdemont ha aconseguit enfocar el debat i netejar-lo. Aclarir de què parlem i què hi ha realment en joc. Demostrar la falsedat de l’argument de base i deixar despullats tots aquells que reclamaven de parlar i dialogar però que de fet només pretenien que la Generalitat es doblegàs a les ordres de Madrid.
Fins i tot crec entendre –vaja, em sembla evident– que ha enviat també dos missatges molt contundents al seu entorn més immediat. Un d’independència personal i lideratge, molt centrat en el seu partit. I un altre, adreçat als seus socis de govern, per a reclamar respecte i forçar tothom a assumir les seues responsabilitats. Puigdemont tenia un camp de mines al davant i n’ha escapat amb un salt acrobàtic. No convoca eleccions, acusa formalment el govern de Mariano Rajoy i posa a les mans de la presidenta del parlament i dels partits que donen suport a Junts pel Sí el pas que s’ha de fer. D’aquesta manera retrata tothom i reclama que tothom es retrate i que ningú no s’amague rere seu.
Finalment, la decisió de Puigdemont ha tingut un altre efecte que em sembla gairebé el més fonamental: ha girat com un mitjó el to de la situació política. Ara les presses, els dubtes i la por han canviat de bàndol i de ciutat: de Barcelona a Madrid. I per això ja hem vist com allà es barallaven el PSOE i el PP mentre que ací el debat ha començat a girar, sense eufemismes, entorn d’allò que és greu, entorn de l’aplicació il·legal d’una colla de mesures que ens volen infligir amagades sota el recurs al 155. L’actitud prepotent i burleta de l’anomenat bloc constitucionalista ha canviat a mesura que passaven els minuts i es trobaven al davant les paraules clares i els arguments contundents no tan sols de Junts pel Sí i la CUP, sinó també d’Albano-Dante Fachin. Es pensaven que ja ho tenien i s’han trobat que ho tenen pitjor que ahir.

Al carrer, mentrestant, la decepció més absoluta es tornava energia encomanadissa. Puigdemont ha fet entendre a la gent, també, que es pot perdre, però que hi ha un camí per a guanyar. La gent ha tastat el fel de la derrota i ha entès que qualsevol preu és més barat que no pas rendir-se. I amb això tinc la sensació que ha capgirat de dalt a baix la decepció viscuda el dia 10, i ha apuntat finalment a la data clau: divendres, 27 d’octubre de 2017.