A IRLANDA TAMBÉ DONEN SUPORT ALS REFERÈNDUMS CATALANS.

El Sinn Féin dóna suport a les consultes populars sobre la independència de Catalunya
L'eurodiputada Bairbre de Brún qualifica el dret a l'autodeterminació com una eina de radicalitat democràtica i de modernitat.

La internacionalització de les consultes sobre la independència de Catalunya és un fet. Si el 23 d'abril en faran la majoria de casals catalans d'Europa i set eurodiputats de l'Aliança Lliure Europea (ALE) ja van mostrar el seus suport a les consultes, ara és l'eurodiputada del Sinn Féin Bairbre de Brún qui també s’ha mostrat partidària que els ciutadans de Catalunya puguin decidir a quin Estat volen pertànyer. La diputada nord-irlandesa ha donat suport als referèndums que la societat civil catalana està promovent en l’àmbit local. Per la seva banda, l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha recordat que la forma més democràtica de construir el mapa polític europeu és precisament el dret a l’autodeterminació.
‘Els matrimonis o les guerres han estat, tradicionalment, la forma més habitual de configuració d’Europa, però a partir del segle XX hem començat un procés irreversible de democratització també d’aquestes decisions’, ha afirmat Junqueras. ‘Al principi del segle XX, per més sorprenent que sigui, Noruega i Irlanda ja van fer referèndums d’autodeterminació, mentre que als anys 90, països com Estònia, Letònia o Lituània també n’han convocat’, ha recordat.

L’eurodiputat republicà també ha recalcat que 'l'autodeterminació és, en realitat, un pas més cap a la democratització de la societat, tal com ho van ser, fa pocs segles, la llibertat de pensament, el dret al vot o la llibertat d'associació’.

Cal recordar que l’Acord del Divendres Sant de 1998, signat per la majoria dels partits republicans i unionistes, així com pels governs britànic i irlandès, reconeix el dret a l’autodeterminació del nord d’Irlanda.

MANIFESTACIÓ A PERPINYÀ- 7 NOVEMBRE 09

Manifestació a Perpinyà el 7 de novembre pels 350 anys del Tractat dels Pirineus.

La capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, viurà el proper 7 de novembre una manifestació històrica per rememorar el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus. La Comissió 350 anys vol aprofitar aquesta data per denunciar aquest acord entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. La marxa, que tindrà per lema 350 anys de resistència. Esborrem el Tractat dels Pirineus, servirà també per posar punt i final als actes del Correllengua 2009 que se celebren arreu del país des de fa uns mesos. Pels organitzadors, la marxa “reivindicarà obertament la unitat de la nació catalana per damunt de fronteres imposades” per l'Estat espanyol i francès.

De fet, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) sempre acaba el Correllengua amb una manifestació a la capital nord-catalana. En aquest ocasió, però, s'ha volgut aprofitar el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus per denunciar aquest tema específicament. Per facilitar l'assistència de gent a la manifestació, s'organitzaran busos des de tots els punts del territori.

Què és el Tractat dels Pirineus?

El Tractat dels Pirineus és un acord signat el 7 de novembre de 1659 per Felip IV de Castella i Lluís XIV de França als límits del País Basc del Nord. Va servir per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, i va acabar amb la cessió a l'Estat francès del comtat del Roselló i d'una part de la Cerdanya. Això va dividir en dues parts el territori català, i des d'aleshores es parla de la Catalunya Nord en referència a aquesta zona pertanyent a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense ni tan sols consultar-ho a les Corts Catalanes i, de fet, ho va amagar durant anys.

PALESTINA, LA VERITAT ASSETJADA.

El Col.lectiu A les Trinxeres, de les comarques lleidatanes, ens ha fet arribar aquest llistat d´actes:

Ens plau convidar-vos als actes de presentació del documental Palestina,
la veritat assetjada.
Dades de la Pel.lícula: Barcelona, Catalunya/ 50´/ 2008/ anglès/ subt. en català
Directora: Helena Sala
Xarxa d´Enllaç amb Palestina


Una trentena d´homes i dones de diferents edats i de diferents territoris
de la Palestina històrica expliquen com l´ocupació afecta la seva vida
diària i reflexionen sobre sobre el seu futur incert. Els refugiats, el
mur, les colònies, els atacs o el bloqueig de Gaza són alguns dels
epígrafs d´aquesta història que explica allò que d´altres silencien.

-Entrada Lliure- ( Comptarem amb la presència d´algun dels autors del
documental )

Novembre - 09

ALMACELLES ( Segrià )
Dissabte dia 7, a les 17h
Al local “Matadero” Afores, s/n

BALAGUER ( La Noguera )
Divendres dia 13, a les 20h 30m
Al Lokalillo C/ del Pont, 11 -baixos-


Organitza: Col•lectiu A les Trinxeres
Colabora: Xarxa d´Enllaç amb Palestina, Silencio Tóxico, Lokalillo i
Sarna Social.




--
COL•LECTIU A LES TRINXERES
Polígon Industrial Campllong
-La Factoria del Ritme-
C/ Vallfogona, Parcel•la núm. 4
25600 BALAGUER
(La Noguera) PPCC

A les trinxeres de la lluita som molts, no se'ns escolta però existim.
Resistim i creem a partir de la nostra memòria, sense nostàlgia i amb un
immens desig de viure. Val la pena continuar, a pesar de tot.

MANRESA I ST. CUGAT TAMBÉ DECIDEIXEN A FAVOR DEL REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA

PLE A MANRESA. PLE A ST. CUGAT DEL VALLÈS
Manresa i Sant Cugat del Vallès voten en favor del referèndum sobre la independència
Els vots contraris, del PP i del PSC, no van poder imposar-se • Caamaño critica les consultes
Manresa i Sant Cugat del Vallès són les dues ciutats més grans que han aprovat sengles mocions de suport a una consulta popular sobre la independència. El ple de l'Ajuntament de Manresa va aprovar ahir la moció amb els vots favorables de CiU, ERC i la CUP i els vots contraris de PSC i PP . ICV i la PxC s'abstingueren. A Sant Cugat, la moció es va aprovar amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV, el vot contrari del PP i l'abstenció del PSC.
La moció de Sant Cugat fou impulsada per la plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació i presentada al ple pels grups municipals de CiU, ICV-EUiA i ERC. El portaveu de CiU i del govern municipal, Joan Recasens, va dir que el l'ajuntament considera que s'ha de donar suport a qualsevol iniciativa d'aquestes característiques perquè contribueix a enriquir la societat.

A Manresa, Alexis Serra, cap del grup municipal de CiU, va explicar que el seu grup hi votava a favor perquè es tracta d'una qüestió de 'qualitat democràtica i de participació ciutadana', i va dir que costa d'entendre que algú s'hi pugui oposar. En la mateixa línia es van expressar Ignasi Perramon, cap del grup municipal d'ERC, i Adam Majó (bloc de MÉSVilaWeb), de la CUP, que van remarcar que la consulta havia de servir per 'aprofundir en les llibertats democràtiques'.

ICV, que va mantenir en secret el sentit del seu vot fins a l'últim moment, es va abstenir en la votació: 'més enllà del contingut de la proposta és impensable que ens hi oposem', va dir Núria Sensat, cap del grup municipal d'ICV. PxC també s'hi va abstenir perquè va considera que la consulta és un 'festival preelectoral' i el PP va justificar la seva oposió a la moció argüint que aquestes consultes desestabilitzen la societat i que no és feina dels municipis de promoure-les. Josep Lluís Irujo, portaveu del PSC, va explicar que el seu grup respectava la iniciativa però que el seu partit està 'més centrat' en la defensa de l'estatut. Les paraules d'Irujo van ser replicades per Majó, que va demanar al PSC que, si respectava la iniciativa, hi votés a favor i, en tot cas, fes campanya pel no.

Uns vuitanta representants d'aquestes entitats es van aplegar a la sala per seguir el que alguns van qualificar de 'moment històric'. Cal tenir present que Manresa, amb 76.000 habitants, és una de les ciutats més grans que aprova una moció de suport a les consultes. A més, és governada pel PSC en coalició amb ERC i ICV, la qual cosa va causar divisió de vot entre els tres partits de govern (PSC en contra, ERC a favor i ICV s'ha abstingut). Josep Camprubí, en representació de les entitats, va explicar que ara el més important era 'fer difusió' de la iniciativa i obrir-la a més entitats.

Caamaño critica les consultes

El ministre de justícia espanyol, Francisco Caamaño s'ha referit a les consultes sobre la independència. Concretament Caamaño considera que 'mai és bo jugar amb els mecanismes de participació democràtica' perquè existeix la possibilitat de convocar consultes 'i és així com s'ha de fer, no jugar a forçar les institucions'. Sobre quin paper adoptarà el govern espanyol, Caamaño ha dit que 'quan s'intenti vulnerar la llei, el govern reaccionarà'. El ministre considera que el sector independentista del país haurà de presentar-se a les eleccions, tenir les majories suficients i plantejar una reforma de la Constitució si vol fer sentir la seva veu. Caamaño ha afegit que 'la majoria dels ciutadans no comparteixen els sentiments independentistes'

GIRONA I VILAFRANCA DECIDEIXEN PEL REFERÈNDUM INDEPENDENTISTA

Girona farà una consulta independentista amb el suport de l'ajuntament
Es converteix en la primera capital del Principat en fer la consulta • Serà gràcies als vots de CiU, ERC i ICV
El ple de Girona del 10 de novembre aprovarà una moció per donar suport a la realització d'una consulta independentista. La consulta la promou la comissió cívica Girona Decideix que s'ha presentat aquest migdia. D'aquesta manera, Girona es convertirà en la primera capital del Principat de Catalunya que aprova per ple recolzar aquesta iniciativa. CiU, ICV i ERC –que sumen 13 regidors- ja han avançat que hi donaran suport.
La força majoritària, el PSC, ha dit que no es pronunciarà fins que tingui la moció. PSC i PP, que hi votarà en contra, sumen només 12 regidors. L'objectiu de la comissió és ara sumar quantes més adhesions millor d'entitats i grups polítics de la ciutat per fer la consulta a principis del 2010.

La consulta no es farà el 13 de desembre

Girona Decideix, de la qual són promotores Òmnium Cultural, l'Ateneu d'Acció Cultural i el Casal Independentista El Forn, ha fet el primer pas, la seva presentació en públic, per començar a partir d'ara a recollir suports per poder organitzar la consulta. De moment, la comissió té clar que la moció –que encara ha de redactar- anirà al ple del 10 de novembre i també que veuen massa justa la data del 13 de desembre per a celebrar la consulta independentista. 'No sabem encara quina serà la data escollida per fer-la', ha dit el representant de Girona Decideix, Biel de Montserrat. 'De moment volem fer una crida a les entitats perquè se sumin a la proposta i tingui un suport majoritari', ha manifestat.

Des dels partits, el portaveu del grup municipal de CiU a Girona, Carles Puigdemont, ja ha avançat que la seva formació hi donarà suport i ha dit que caldrà treballar perquè 'surti bé i tingui suport majoritari'. Des d'ERC, el regidor Miquel Poch també ha confirmat que la seva formació hi donarà 'ple suport'. Per la seva part, ICV, la número tres a l'ajuntament, Núria Terés, també ha dit que el vot de la seva formació serà positiu perquè 'és una proposta que prové de les entitats i que, a més, té una finalitat positiva'.

El PSC evita pronunciar-se

El PSC, el grup majoritari a l'ajuntament amb 10 regidors, vol esperar a veure la moció per pronunciar-se. El seu portaveu, Joan Pluma, ha criticat que les altres formacions hagin anunciat ja el seu suport quan encara no tenen el text a les mans i ha dit que 'en política cal ser més rigorosos'. 'Hem d'estudiar quin tipus de suport ens demanen abans de dir què votarem', ha manifestat. El PP hi votarà en contra.

L'equip de govern està format per PSC, ERC i ICV. En aquesta ocasió, l'aliança dels republicans i els ecologistes amb CiU, a l'oposició, permetrà que la moció prosperi. Aquesta conjugació de vots també es va repetir al setembre del 2008, quan ICV va donar suport a una moció presentada per CiU i ERC per penjar una estelada 'a un lloc destacat de la ciutat'. Va ser la primera vegada en 30 anys que el PSC no va poder tombar una moció.

La denominació de la consulta de Girona aporta novetats ja que es dirà: 'Consulta ciutadana per la independència de la nació catalana'. L'objectiu de l'entitat promotora, Girona Decideix, és donar-li així un caràcter cívic i poder aplegar el màxim d'entitats de la ciutat. Concretament la denominació 'consulta ciutadana' vol donar importància a la participació i no tant a la seva orientació. Pel que fa a la terminologia 'nació catalana', l'entitat l'ha utilitzat amb l'objectiu de poder incloure tot el país i no només el Principat de Catalunya.

Vilafranca també decideix

A Vilafranca del Penedès també s'ha creat una entitat per a promoure que l'Ajuntament doni suport a una consulta per la independència. La comissió ciutadana 'Vilafranca Decideix!' presentarà una moció en suport a la consulta popular sobre la independència al pròxim ple municipal, que se celebrarà dimarts vinent. A més, també demanarà que l'Ajuntament col•labori amb els recursos necessaris, tant materials com econòmics, per a la celebració de la consulta. Actualment la comissió està formada per divuit entitats entre les quals es troba ERC, CiU i la CUP. Avui, la plataforma ciutadana constituirà les diferents comissions de treball.

L´ESTAT ESPANYOL ÉS EL RESPONSABLE DE LES MANIFESTACIONS FEIXISTES A CATALUNYA.

La Comissió Europea diu que és l'estat espanyol qui ha d'actuar contra la Falange
Tremosa, Junqueras i Romeva i eurodiputats alemanys i italians van demanar a l'executiu comunitari que prohibís la simbologia feixista.

La Comissió Europea ha dit que no podia pas il•legalitzar la Falange ni prohibir les manifestacions ni la simbologia feixista, però recorda que són els governs estatals que tenen les competències per fer-ho. Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva van demanar i eurodiputats alemanys i italians van queixar-se que les institucions espanyoles permetessin a la Falange de manifestar-se a Arenys de Munt i van demanar que es prohibís l'exhibició d'aquesta simbologia.
La Comissió Europea encara no ha respost als eurodiputats –de fet, té sis setmanes de termini per fer-ho, fins el 3 de novembre–, però fonts pròximes al vicepresident i comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat, Jacques Barrot, han recordat a l'ACN que 'la Carta dels Drets Fonamentals estableix que la UE està fundada en els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat i que es basa en els principis de la democràcia i de l'estat de dret'. Brussel•les assegura que també 'el Tractat de la UE i els tractats comunitaris, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, les cartes socials adoptades per la Comunitat i pel Consell d'Europa, així com la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal Europeu dels Drets Humans' garanteixen aquests valors i principis.

Però un portaveu de Barrot ha avançat que la Comissió no té poder per prohibir l'exhibició de simbologia feixista i previsiblement haurà de respondre a l'Eurocambra que 'les competències per actuar sobre la legalitat de partits o manifestacions recau en mans dels estats membres'. En la seva pregunta parlamentària, presentada el 22 de setembre, Tremosa, Junqueras i Romeva denuncien que el 13 de setembre la Falange es va manifestar a Arenys de Munt 'exhibint banderes i tot tipus de simbologia feixista i cantant l'himne oficial del franquisme, el Cara al sol'. 'La Falange és hereva directa del partit únic del règim franquista que va provocar centenars de milers de morts, desapareguts, exiliats i presoners polítics entre el 1936 i el 1975 i actualment defensa la instauració d'un estat totalitari nacionalsindicalista mitjançant la violència', adverteixen a la Comissió CiU, ERC i ICV

ITINERARIS DELS MAQUIS A BARCELONA.