dissabte, 28 de febrer del 2009

BONA APORTACIÓ DEL FUTBOLISTA DEL BARÇA, HENRY.


Thierry Henry: “Catalunya no és Espanya”

El jugador francès del Barça assegura que “Catalunya és una altra
cosa” i que “l’has de viure per poder-la explicar”


El jugador del Barça, Thierry Henry, no només ha valorat el moment que viu l’equip i el seu bon estat de forma, en una entrevista a 'la Vanguardia', sinó que ha explicat la seva experiència a Barcelona i ha parlat sobre temes aliens al futbol. “Catalunya no és Espanya”, ha assegurat el jugador francès, “és una altra cosa i això s’ha de viure”.

“Quan arribes aquí et sorprèn veure tanta gent, és un shock, ho has de viure per explicar-ho”, ha explicat l’exjugador de l’Arsenal, un futbolista poc donat a fer declaracions però que habitualment se surt dels tòpics a l’hora de parlar amb els mitjans. “Després de vuit anys a Anglaterra”, ha explicat Henry, “vaig arribar a Barcelona i em va entusiasmar”.

Anirem a Brussel.les amb la fortalesa de saber-nos entesos a Europa!

dimarts, 24 de febrer del 2009

RAONS PER ANAR A BRUSSEL.LES EL 7 DE MARÇ



Per què aniré a Brussel·les (Article publicat a l´AVUI).
Toni Strubell i Trueta / Membre del secretariat de la Comissió de la Dignitat


No és que vulgui apel·lar a l'èpica, de cap manera. Però crec que en la vida de tot poble es produeixen alguns (rars) moments decisius. I penso que la manifestació dels 10.000 a Brussel·les en pot ser un. S'hi va a demanar una cosa tan bella i bàsica com és la llibertat.

¿PER QUÈ ARA? EN ELS DARRERS TEMPS molts catalans hem pogut constatar el futur que se'ns consigna: hi ha un intent formidable, per part de l'Estat, de perpetuar l'anul·lació dels nostres drets nacionals, d'impossibilitar l'equiparació de la nostra llengua amb les europees i d'anul·lar tota una trajectòria nacional moderna que ve de Francesc Macià i Lluís Companys, com si mai no haguessin existit. Les proves d'aquesta operació les tenim en el tractament de l'Estatut, en les greus limitacions de la llei de la memòria, en el cop anunciat del TC, en els atacs a la vehicularitat educativa del català i en l'inqualificable tancament de les emissores de TV3 al País Valencià. ¿Com es pot qualificar tot això si no és de genocidi encobert?

EL CERT ÉS QUE CAP DEMÒCRATA EUROPEU mitjà no acceptaria per a si una situació equivalent a la nostra. ¿Com podria acceptar que la determinació del seu marc legislatiu i polític, un cop votat al seu Parlament, depengués d'un Tribunal Constitucional hostil? ¿O que, si us plau per força, hagués de formar part d'un Estat, de tutela militar, on el seu fet cultural i lingüístic fos diàriament atacat, incomprès i arraconat, com ha denunciat darrerament Matthew Tree al LSE de Londres? ¿Com acceptaria un Estat que dóna total impunitat -inclús moral- als perpetradors de crims contra la humanitat, com ho fa Espanya amb els franquistes, tal com denuncia la Comissió de Drets Humans de l'ONU? És senzillament impensable. Doncs tampoc els catalans no ho hem d'acceptar.

DARRERAMENT, MOLTS CATALANS HEM pogut confirmar -angoixats- com el teixit social i institucional espanyol es troba molt còmode vivint a l'ombra de l'herència franquista. Així s'hi admet que no se n'anul·lin les sentències i que no es rehabilitin plenament les víctimes, ni es mostri cap interès institucional per conèixer i divulgar l'horror que va significar la dictadura, al contrari del que es fa per llei a Alemanya, Argentina i Sud-àfrica. Per exigència democràtica i per dignitat, no podem tolerar que la classe política espanyola, amb el seu monarca al davant, legitimi, de facto, no pocs fets consumats del franquisme.

DAVANT D'AIXÒ, ÉS EVIDENT QUE L'ADOPCIÓ d'un procés d'internacionalització del cas català és un pas intel·ligent per part d'un poble encara mancat d'una prestació tan imprescindible per a la supervivència col·lectiva com ho és tenir un Estat propi. No és per independentisme ni radicalisme que hi acudirem, sinó per pur instint de supervivència. I, a més, no passa dia sense que ens ho diguin: sense Estat, no sou ben ningú. Així ho han entès, també, gloenlandesos, kosovars i montenegrins. Els catalans ens veiem en la solemne necessitat d'acudir massivament a Brussel·les per escenificar una gran anomalia encara existent al si d'Europa: la nostra manca d'igualtat. No hi anem a dir que som superiors a ningú. Però tampoc volem que es perpetuï la nostra manca d'igualtat.

ANAR A BRUSSEL·LES NO SUPOSA LA FI DE cap camí. Serà un primer pas en la necessària internacionalització del cas català. Als qui diran que l'acte "crearà més frustració", cal respondre'ls tot demanant ¿què pot resultar més frustrant que assistir de braços caiguts al desmantellament d'un projecte nacional amb mil anys d'història? Si el 18 de febrer de 2006 i l'1 de desembre de 2007 vam ser capaços de col·lapsar el centre de Barcelona amb centenars de milers de manifestants pel dret a decidir, ara de nou estem cridats a posar nous arguments que convencin els nostres polítics que cal un decidit canvi de rumb. No per raons d'èpica. Sinó de lògica.

dijous, 19 de febrer del 2009

EL PP CONTRA CATALUNYA.


No hi ha cap dubte que al PP li resulta rendible l´atac sistemàtic contra Catalunya, d´altra manera no s´entendria que quan hi ha eleccions (encara que siguin llunyanes, com les d´Euskadi i Galicia)els atacs es multipliquen.

Aquests dies hem vist una bateria d´atacs contra el finançament de Catalunya, contra la llengua (tant des del PP valencià com des del PP espanyol i català), contra els símbols (PP de l´Ajuntament de Catalunya) ...
Ells saben que sempre resulta rendible atacar Catalunya, el que no es pot tolerar és l´auto-odi de personatges nefastos que han nascut o viuen a Catalunya clarament anti-catalans.
Un d´aquests casos és el del Vidal-Quadras (Alejo), només cal llegir l´odi que desprenen els seus comentaris sobre Catalunya.


Vidal-Quadras troba «provincià» demanar parlar en català a Europa

ACN. Brussel·les.
L'eurodiputat del PP i vicepresident primer del Parlament Europeu, Aleix Vidal-Quadras, va dir ahir que troba «provincià» demanar parlar català a l'eurocambra, tot i que «estaria encantat» de poder-lo usar. En una entrevista a l'ACN, va dir que la reivindicació és «gairebé ridícula».

dimarts, 10 de febrer del 2009

CARAVANA SOLIDÀRIA AMB GAZA (PALESTINA).


*Caravana de solidaridad con Gaza*


*El convoy llegará a San Sebastián el día 16 de Febrero, el 17 a Madrid y el 18 a Algeciras, en total, la caravana recorrerá casi 8.000 Km. *

VIVA PALESTINA- desde Gran Bretaña a Gaza (01/02/09) Un convoy de ayuda humanitaria saldrá desde Gran Bretaña con dirección a Gaza el sábado 14 de febrero. El convoy Viva Palestina es una iniciativa del parlamentario británico George Galloway (Respect) que dijo, "El número de muertos en Gaza sigue aumentando, mientras los lideres mundiales y los medios de comunicación miran hacia otro lado buscando una nueva historia. Nosotros no vamos a mirar hacia otro lado. Los palestinos de Gaza necesitan nuestra ayuda ahora, igual que cuando las bombas y las armas ilegales israelíes estaban cayendo."

(Ver la pagina web Viva Palestina http://tinyurl.com/awonzd)


El convoy tiene voluntarios en todo el país, recogiendo ayuda y organizando vehículos. Ya hay 27 vehículos en el convoy, incluyendo un camión de bomberos, 6 ambulancias, camiones y un bote. La respuesta a la petición de
ayuda ha sido tremenda. Todos los vehículos provenientes de Londres están llenos. El convoy no necesita más medicinas. La recolección de ropa y otros artículos sigue su curso fuera de Londres. El convoy seguirá la siguiente ruta-Francia, España, Marruecos, Argelia, Túnez, Libia, Egipto, Rafah y Gaza. Puedes ver el mapa e información más detallada en: http://tinyurl.com/dmwn28


Viva Palestina se sustenta por medio de donaciones. Ver http://tinyurl.com/araqp2
El convoy cuenta con el apoyo de Stop the War Coalition, La Organización anglo-árabe, varios sindicatos británicos y muchas organizaciones musulmanas.
http://www.vivapalestina.org/

Èxit del llibre "El moment de dir prou".


El llibre "El moment de dir prou. La manifesta incompatibilitat amb Espanya",
de Toni Strubell -amb pròleg de Francesco Cossiga- (Pagès Editors)
s'ha exhaurit.
Per als qui se n'hagin quedat sense, i el vulguin comprar, us fem saber que aquesta setmana ja sortirà la segona edició.
Com podreu veure, continua figurant entre els més venuts a Catalunya (malgrat l'indubtable boicot existent en casos ben concrets). Ja se n'ha fet 18 presentacions: a
Vitòria-Gasteiz, Lleida, Barcelona (x4), Cassà de la Selva, Girona, Palau-solità i Plegamans, Sabadell, Sant Cugat, Valls, Bellpuig, Basilea (Casa Nostra),
Igualada, Arbúcies, Olot, Cubelles...

A quasi tots els actes s'hi ha repartit publicitat de 10.000 a Brussel.les, campanya per a la qual va destinat el 50% dels beneficis de les vendes del llibre.

10mil a Brussel.les: http://deumil.cat/


Ara està previst de fer-ne noves presentacions a Mollerussa, Vilanova i la Geltrú, Vidreres, el Poblenou de Barcelona...


Moltes gràcies als organitzadors de totes aquestes presentacions.


Pagès Editors i llibre en qüestió.

dilluns, 9 de febrer del 2009

CONCENTRACIÓ EN SUPORT A NÚRIA PÒRTULAS.


Concentració en suport de Núria Pòrtulas, a pocs mesos del judici.

El fiscal li demana cinc anys de presó per indicis de col·laboració terrorista
Avui fa dos anys que Núria Pòrtulas fou detinguda a Girona sota la llei antiterrorista i empresonada a Soto del Real durant quatre mesos, d'on va sortir en llibertat sota fiança. La jove és pendent de judici, que s'ha de celebrar en els pròxims mesos, segons que ha dit a VilaWeb el seu advocat Benet Salellas. Una concentració convocada a la subdelegació del govern espanyol a Girona en reclamarà l'absolució i condemnarà 'la repressió dels moviments combatius'.


El fiscal ha demanat cinc anys de presó per a Núria Pòrtulas per indicis d'un delicte de col·laboració amb el terrorisme, el més lleu en casos de terrorisme, segons que ha dit Salellas . Les proves es basen en l'interrogatori a deu mossos d'esquadra, cos que va fer el gruix de la investigació, malgrat que el departament d'Interior sempre ha negat tenir res a veure amb la imputació de Pòrtulas, diu Salellas.

El fiscal acusa la jove de ser part d'un grup de suport a Juan Antonio Sorroche, de Sarrià de Ter, un jove anarquista que fou absolt a Itàlia d'integració a grup terrorista. La sentència absolutòria de Sorroche serà la principal prova aportada per Salelles per a demostrar la innocència de Pòrtulas. 'No neguem que la Núria formés part d'aquest grup', però l'únic que va fer fou organitzar concentracions de suport, diu l'advocat. Salellas es mostra 'realista': 'Som en un tribunal molt especial (Audiència nacional espanyola), on no tenir proves per inculpar algú no és una garantia d'absolució. Hi ha interessos polítics, com ja s'ha vist en altres casos'.

diumenge, 1 de febrer del 2009

EL GRUP BARNILS HA ACTUAT AMB LA DIGNITAT NECESSÀRIA.


Als que continuament diuen que s´ha d´oblidar el passat (el dels franquistes convertits en demòcrates), però mai obliden allò que els interessa, continuen amb la seva particular creuada espanyolitzadora i dretanitzadora. Tot els surt bé, per això tenen el suport de molts grups de poder (també mediàtic).
Enmig de les seves dèries va bé que persones com el Grup Barnils retornin la dignitat a un país que es va desorientant poc a poc.

És per això que us adjuntem l´article de l´Avui sobre la revolta al Col.legi de Periodistes, que va acollir el vergonyós acte del lliurament de medalla a Sentís per part de l´espanyolista Corbacho.

El lliurament de la medalla al mèrit del Treball a Carlos Sentís ha desfermat una tempesta al Col·legi de Periodistes, que va fer d'amfitrió de l'acte organitzat dilluns per iniciativa del ministre Celestino Corbacho. El Grup Barnils, com a col·lectiu de periodistes, ha redactat una carta que ha adreçat als col·legiats perquè la signin. El destinatari final serà el degà del col·legi, Josep Carles Rius, al qual reclamen que "es faci enrere de les paraules elogioses cap a Sentís" i que "la junta reconegui l'error que va cometre en acollir l'acte".

El text repassa la biografia franquista de Sentís. Destaca el fet que va entrar a Barcelona amb les tropes feixistes i vestit de militar el 26 de gener de 1939 –data de la qual es complien exactament 70 anys el dia de l'entrega de la medalla– i l'article ¿Finis Cataloniae? El fin de una película de gangsters, simplemente, que va publicar a La Vanguardia el 17 de febrer del mateix any. En aquell text, Sentís qualificava de "mafiosos" els governs de la República i de la Generalitat republicana. Una vintena de col·legiats ja s'han adherit a la queixa.

Joan Vila, vocal del Grup Barnils i membre de la junta del col·legi –per la llista de l'oposició–, es va queixar en l'última reunió de pel fet que el degà, Josep Carles Rius, hagués decidit que el col·legi podia acollir l'acte i per haver participat activament en la cerimònia, amb un discurs "elogiós". "El col·legi representa tots els periodistes catalans i s'ha implicat en un homenatge a una persona que està clar que no va actuar com un català demòcrata, tot i que a partir de 1975 es va reciclar com van fer tants franquistes. Entrar en aquest joc en un moment en què s'està recuperant la memòria històrica requereix almenys una explicació", argumenta Vila.

Per Rius, la qüestió és tota una altra. El degà diu que "el Grup Barnils és molt lliure d'impulsar la carta que vulgui", però de la mateixa manera anuncia que no es farà enrere "de res". "Tot el que vaig dir van ser paraules mesurades i pensades i no les retiro", puntualitza. En el seu discurs, Rius va destacar que "el mèrit com a treballador del Carles Sentis és indiscutible". I pel que fa al paper del condecorat durant la dictadura –com a periodista de La Vanguardia–, el va definir com l'opció de "centrar la mirada en les democràcies occidentals, que era una forma d’apostar per la llibertat i, també, de mantenir viva la vocació universal de Catalunya".

"Sentís té tots els reconeixements que es donen en aquest país, inclosa la Creu de Sant Jordi, i va ser el primer degà del col·legi [com a president de l'antiga Associació de Premsa de Barcelona, hereva de la dictadura, va ser el degà de 1986 a 1991 perquè no es va presentar cap altra candidatura]. A més, a l'acte hi eren el ministre de Treball i el conseller de Cultura, hauria estat injustificable que jo, com a degà actual, no hi anés", sentencia.


Editorial agressiu al diari 'ABC'
L'afer Sentís ha provocat una polèmica creixent al llarg d'aquesta setmana, i la queixa del Grup Barnils ha provocat un atac de l'ABC. En la pàgina d'opinió del suplement de Catalunya, el rotatiu madrileny inclou un petit article editorial –no va firmat– en què assegura que "s'ha de ser molt mesquí per condemnar l'homenatge" a Sentís.

El text considera el periodista condecorat "un exemple de professionalitat, sentit comú i bondat personal, una cosa inassolible per a aquells que, emparant-se en el bon nom de Ramon Barnils han decidit que Sentís no mereix cap homenatge per 'franquista'". "I ho diuen ells, als quals amb al catalanisme per bandera només els falta portar pistola", conclou l'ABC en referència al Grup Barnils.