dijous, 25 de novembre del 2010

EL BOICOT DELS MITJANS A SI S´ACABA LA NIT ELECTORAL


El boicot dels mitjans a Laporta s'acaba la nit electoral.

El boicot dels mitjans de comunicació a Solidaritat Catalana per la Independència (SI) té el dies comptats. Concretament el proper 28 de novembre. Després d'una campanya en què només Nació Digital, Som Ràdio i algun mitjà local, han seguit el candidat Joan Laporta, aquesta setmana el telèfon del gabinet de premsa del partit treu fum davant l'allau de periodistes que truquen per acreditar-se la nit electoral.

Més de trenta mitjans ja han sol·licitat l'acreditació per viure in situ la probable campanada de la formació independentista al Parlament després que les darreres enquestes els donin representació.

dilluns, 22 de novembre del 2010

SOLIDARITAT CATALANA A L´HOSPITALET DE LLOBREGAT



Solidaritat Catalana per la Independència (SI) està fent actes al Baix Llobregat, amb bastant interès per part dels assisstents. Això no fa més que confirmar que la independència interessa a tothom, tant a les comarques gironines, lleidatanes, tarragonines o barcelonines.
Aquesta és la realitat, a ningú li agrada seguint sent esclau i a més a més insultat pels que creuen que son els amos (ahir el conegut Losantos va dir que els catalans erem uns "lladres").A Espanya a això hi diuen "cornudos i apaleados", aquest és el futur dels catalans.

Més de 200 persones s’han acollit aquest vespre a la pista esportiva del Casino del Centre de l’Hospitalet de Llobregat en l’acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència. Jordi Sant Nicolàs, candidat de SI per l’Hospitalet, que ha estat l’encarregat d’iniciar els parlaments, ha agraït la gran potencialitat de les persones que formen el projecte polític de SI i ha reconegut que amb aquest planter “el somni de SI és recuperar la dignitat i la llibertat de Catalunya”. A l’acte han intervingut els tres primers candidats de SI per Barcelona, Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran.

El líder de SI, Joan Laporta, ha reconegut estar “molt satisfet d’haver fet el pas a la política amb la gent que m’acompanya” i s’ha compromès, en cas de tenir una majoria parlamentària, a declarar la independència de Catalunya a la propera legislatura perquè només amb l’estat propi “els catalans tindran més diners per viure millor”. Laporta ha negat que el desig de voler la llibertat sigui “un caprici” sinó “l’instrument per tenir competències i recursos i acabar amb l’espoli fiscal que patim de 22.000 milions d’euros anuals”. D’aquesta manera, “podrem decidir sobre el traçat de les nostres infraestructures, la immigració, el subsidi d’atur, un seguit de matèries que són la claus del creixement econòmic”, ha reconegut Laporta, que també ha remarcat que voler un estat en el si de la Unió Europea és “una qüestió d’autoestima i de dignitat nacional”.

Laporta ha assegurat que “a SI anem de cara i no amb mitges veritats”, i és per això que “us proposem una Catalunya rica, plena, orgullosa i que pugui regir els seus destins, una terra on els greuges que patim avui siguin un malson del passat”. El candidat de SI a la presidència de la Generalitat ha considerat que “tenim tot el dret a defensar el que és nostre i anar amb el cap ben alt pel món” i “aquí us fem una proposta nova, que tenim la força de la il·lusió i la força del poble, gràcies a la qual podrem arribarem al Parlament”.

En el seu torn, Uriel Bertran ha agraït “l’esforç dels milers de voluntaris i adherits que han ajudat a fer una campanya austera basada en la força de la gent i el boca-orella” per donar a conèixer la proposta de SI, ja que no ha tingut el seu espai en els mitjans públics. En aquest sentit, Bertran ha denunciat el boicot informatiu que han rebut totes les forces polítiques, que no tenen representació parlamentària però que els ciutadans poden votar. “Fem una crida a la llibertat d’informació perquè els ciutadans rebem dels mitjans que paguem amb els nostres impostos la informació necessària”. Bertran ha instat els hospitalencs a que el 28 de novembre demostrin al món que “som un poble i podem caminar cap a la llibertat” i ha recordat que “fa quatre anys no teníem res per votar que meravellés al món, en canvi ara tenim una oportunitat històrica i cal que no ens deixeu sols. Ara ens juguem o més del mateix o un canvi de fons”. El desig del número 3 de SI per Barcelona és “portar el debat independentista al Parlament per trencar amb el sistema corrupte on s’han instal·lat en aquests trenta anys els polítics que ens han governat”.

El número dos per Barcelona, Alfons López Tena, ha fet balanç dels quatre mesos de l’existència de SI acceptant que “hem aconseguit un canvi de mentalitat” perquè “és la primera vegada a la històrica de Catalunya que les eleccions es fan sota el signe de si volem o no la independència”. Segons López Tena un estat propi és possible perquè “els canvis comencen per una minoria i d’aquí assoleixen una majoria social”. També ha apostat per un passar pàgina i acabar “amb les successives frustracions a les quals ens han portat els polítics en els últims quinze anys” i és que “no tenim allò que volem i no volem allò que tenim”. Així doncs, el candidat de SI ha posat de manifest que “a Madrid ja sabem que no ens volen” i només queda continuar per la via de la frustració permanent o bé apostar per la independència. En aquest sentit, Alfons López Tena ha afirmat que des de SI “volem la llibertat del nostre poble” i per tant “només entrarem al govern per fer la independència i, si no és així, ens quedarem a l’oposició i farem una oposició clara i sense dissimulacions” perquè “no volem formar part d’aquesta casta política que s’ha parasitat”.

diumenge, 21 de novembre del 2010

L´ESPANYOLITAT DE DURAN I LLEIDA NO HA AFLUIXAT NI UN PAM.



El Sr. Duran "conreant" amistats perilloses amb el PP.

Bon article d´en Victor Alexandre.

L'espanyolitat de Duran i Lleida.

Hi ha catalans que tot sovint es pregunten com és que Josep Antoni Duran i Lleida sempre apareix a les llistes dels polítics més ben valorats pels espanyols. No ho entenen. Pensen que no és normal que un polític català estigui tan ben vist en el país de la cerrazón. I tenen raó, no és normal. Llevat que es tracti d'un polític que, tot i ser català, sigui percebut com a espanyol i que encarni allò que els espanyols pensen que ha de ser un català com cal. És a dir, un espanyol per a qui Catalunya no sigui res més que la seva "patria chica" i que no confongui el "terruño" amb la "nación". Una "nación" que, com va dir Déu quan va posar fil a l'agulla en la Creació, és "única e indivisible". Duran i Lleida és d'aquesta mena de catalans. Per això els espanyols n'estan tan enamorats. Jo, si fos espanyol, també n'estaria sentint-lo dir coses com aquesta: "Jo no puc ser independentista per dues raons: una intel•lectual i l'altra sentimental. D'una banda, no ho veig possible perquè Europa no ho acceptaria. I, per descomptat, Espanya tampoc. De l'altra, el meu pare segueix vivint en un poblet d'Aragó i el meu cor no pot acceptar que el meu pare i jo visquem en països diferents i que una frontera ens separi".
Si algú es pregunta què és la demagògia, aquí en té un bon exemple. I, a més, del mateix nivell intel•lectual que la demagògia de Rosa Cullell sobre aquesta qüestió. Per això jo, seguint l'esquema de Duran, em faig creus del drama identitari que deuen estar vivint molts catalans ara mateix. Més que res perquè si tenir un familiar vivint "a l'Aragó" et converteix automàticament en espanyol, no hi ha dret que tenir-lo a Dublín, a Stuttgart o a Xangai no et converteixi, en bona lògica, en irlandès, en alemany o en xinès.
Tanmateix, hi ha un parell de coses que no encaixen. Una és el fet que el pare del senyor Duran i Lleida no viu pas a Espanya. Viu a la Franja de Ponent. És a dir, als Països Catalans. I l'altra, és que en una Catalunya independent no hi haurà cap frontera amb Espanya per la mateixa raó que ja no n'hi ha ara entre els països membres de la Unió Europea. I aquí, ves per on, és on el senyor Duran es veu traït pel seu subconscient. Duran sap que Catalunya és una nació d'Europa i que Espanya n'és una altra, però es revela contra aquesta evidència perquè sempre ha frisat per ser espanyol, fins al punt que, com recorda el llibre Viatge a les entranyes de la llengua, ja de jovenet denunciava els companys de classe que no cantaven el Cara al sol.
Per això, ara, tenir passaport català li suposaria un trauma irreversible.
Quant a l'argument que Espanya i Europa no acceptarien la independència de Catalunya, és només una expressió verbal dels desitjos del senyor Duran. Ell és un home que està en contra de la independència del seu país. El vol subordinat fins a la fi dels segles. I, per apaivagar la mala consciència que això li crea, necessita cercar aliats imaginaris, com ara Espanya -precisament el nostre botxí- o una Europa enemiga del dret a l'autodeterminació dels pobles. Però Europa, com no pot ser de cap altra manera malgrat el senyor Duran, acceptarà el que decideixin democràticament i pacíficament els catalans. El que sí que pot passar, arribat el moment, és que es produeixin canvis en la situació familiar del senyor Duran. Pot ser que el pare del senyor Duran decideixi viure a la Catalunya independent i que el senyor Duran se'n vagi a viure a Espanya.

Víctor Alexandre

dijous, 18 de novembre del 2010

SOLIDARITAT CATALANA: COMPROMÍS CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR.


POC PARTITS POLÍTICS HAN ESTAT PROU VALENTS PER DEFINIR-SE EN AQUEST TEMA: PER ARA NOMÉS TRES.
De Deltebre a Gandesa passant pel Delta.
Hèctor López Bofill

Si hi ha un territori del país que ha patit més els darrers anys és se'ns dubte les Terres de l'Ebre. Ha Solidaritat Catalana per la Independència en som conscients, i ja a l'acte que vam fer a Mora d'Ebre vam signar un compromís polític contra el cementiri nuclear, tal i com ens va demanar la gent de la Coordinadora Anticementari Nuclear de Catalunya. D'altres partits, com CiU i el PSC, s'han negat a firmar aquest compromís.

Avui teníem un parell d'actes, el primer al migdia a la biblioteca municipal de Deltebre. Tot i que ahir vam acabar tard a l'acte del Palau de Congressos (s'havia de celebrar un dia tant exitos!) avui tocava posar-nos en marxa d'hora. Llevar-se, esmorzar, comprar el diari i a les 10:30 agafar el tren cap a l'Aldea, on la Laia i l'Albert ens esperaven per anar cap a Deltebre.

Al costat de la biblioteca hi ha l'Ajuntament, presidit per una gran pancarta que crida "No al Transvasament" i ens recorda la traïció de la classe política catalana. Al 2001 la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre ja va impedir l'entrada del bus de CiU, amb Felip Puig i Sònia Bertomeu (,aleshores de CiU, ara nº5 d'ERC per Tarragona), a Deltebre. 9 anys després, a Convergència les coses no han canviat gaire, i l'exconseller va de número 2 per Barcelona. Vist així, és lògic que a les Terres de l'Ebre encara hi hagi temor a un possible transvasament.

Després d'explicar els beneficis de la independència, era impossible refusar l'oferiment de la gent de Solidaritat Catalana del Baix Ebre de fer una passejada pel Delta, un paisatge únic dels país, que alguns s'han atrevit a posar en risc. Un espai on, amb les eines d'un Estat propi, esdevindria fàcilment un punt de referència del turisme de qualitat, dinamitzant l'economia local, mentre al mateix temps preservaríem l'entorn i la seva riquesa mediambiental.

Malgrat la tranquil·litat que inspira el Delta de l'Ebre, havíem de fer via i anar a dinar (gaudint així d'un altre tresor de la zona: la seva gran riquesa gastronòmica!) per després enfilar cap al segon acte del dia, aquest cop a la capital de la Terra Alta, a Gandesa, on encara ara es mante viu el record de la Batalla de l'Ebre. A l'acte, celebrat al Palau de Castellà, en Xavier Garcia (d'Alternativa Verda) ja s'ha encarregat de recordar-nos del nostre dolorós passat i l'Alex Sanchez (del Cercle Català de Negocis) ha denunciat l'actual espoli fiscal que patim al país, oferint però un futur il·lusionador si esdevenim independents.

A la Terra Alta és fàcil veure de nou com necessitem urgentment un Estat propi. Tant per fer-hi arribar la xarxa ferroviària a les 12.000 persones de la comarca i connectar-les amb el país, com per ajudar a internacionalitzar els productes de qualitat de la terra com l'oli i el vi amb DO pròpia. A més només amb la independència la gent de les Terres de l'Ebre podrà veure realitzat el seu somni de tenir una Vegueria pròpia... una conseqüència més de la Sentència del Tribunal Constitucional que impossibilita el desenvolupament de Catalunya dins d'Espanya.

Més info: http://lopezbofill.blogspot.com

dilluns, 15 de novembre del 2010

SÀHARA OCCIDENTAL: DOS COOPERANTS DENUNCIEN LA REPRESSIÓ MARROQUINA.


Antonio Velázquez e Isabel Terraza somos testigos del genocidio que está cometiendo el régimen marroquí sobre la población civil saharaui en estos momentos en la capital del Sahara Occidental Ocupado.

Desde el violento desalojo del Campamento de Agdaym Izik, a 15 Km del Aaiún, el día 8 de noviembre, y hasta el día de hoy, en las calles de la ciudad y en las casas, las fuerzas de seguridad marroquís reprimen violentamente a la población civil saharaui.

El régimen de ocupación marroquí no permite la entrada de los medios de comunicación para esconder tantas atrocidades, por ello a nosotros nos quieren matar, porque estamos dando nuestro testimonio al mundo entero.

Estamos escondidos desde hace días en la ciudad del Aaiún pero como nosotros miles de saharauis están en la misma situación o peor, porque policías y militares marroquíes entran con fuerza en sus casas, los torturan y muchos mueren víctimas de estas torturas.

Denunciamos este genocidio que está cometiendo el régimen marroquí sobre el pueblo saharaui y pedimos:

* · Una intervención inmediata del Consejo de Seguridad de la ONU para que garantice los Derechos Humanos de la población saharaui.

* · La entrada urgente de la Cruz Roja Internacional para atender a las víctimas de la represión.

* · Que la Comunidad Internacional condene el ataque violento de Marruecos sobre la población civil saharaui.

Esto es una emergencia internacional y es necesario que todos los organismos internacionales detengan esta masacre.

Vídeo de Antonio Velázquez e Isabel Terraza denunciando el genocidio escondidos en el Aaiún:
http://www.youtube.com/watch?v=Yh9vUBRcd_M


Teléfono Barcelona: 933 106 904

http://resistenciasaharaui.saltoscuanticos.org/

divendres, 12 de novembre del 2010

SAHARA OCCIDENTAL: Comunicat de "Resistència saharaui"




COMUNICADO URGENTE DE RESISTENCIA SAHARAUI

El Aaiún, Territorios Ocupados por Marruecos, Sahara Occidental 11 de noviembre de 2010

Dos de los Activistas extranjeros en defensa de los Derechos Humanos, que estamos en el Aaiún en este momento, denunciamos de « muy grave » la situación que se está viviendo ahora mismo en esta ciudad. Creemos que es un « insulto » hablar de «calma» o «tranquilidad» en el Aaiún, cuando el régimen marroquí está exterminando indiscriminadamente a la población civil saharaui. Estamos hablando de un auténtico genocidio, de una masacre que no se esclarecerá sin la intervención del Consejo de Seguridad de la ONU y el apoyo de la Comunidad Internacional, ya que ahora mismo el Aaiún es una ciudad tomada por las fuerzas de seguridad del régimen de Mohamed VI, rey de Marruecos.

Durante el día de ayer ya no se han producido manifestaciones con enfrentamientos pero ha de quedar bien claro que esto es debido a que la población saharaui está en estos momentos detenidos, desaparecidos, escondidos, heridos o muertos. Por lo tanto, es necesario que tanto los medios de comunicación, la Organización de las Naciones Unidas, los Gobiernos tengan conciencia de la magnitud del conflicto que está ocurriendo en el Sahara Occidental Ocupado.

EL RÉGIMEN MARROQUÍ ESTÁ EXTERMINANDO AL PUEBLO SAHARAUI BAJO LA INDIFERENCIA DEL GOBIERNO ESPAÑOL Y FRANCÉS, RESPONSABLES HISTÓRICAMENTE EN EL BLOQUEO PARA LA RESOLUCIÓN DE ESTE CONFLICTO.

dijous, 4 de novembre del 2010

SEMBLA QUE HI VEUEN MÉS CLAR ELS CATALANS DE FORA QUE ELS DE L´INTERIOR.


L’independentisme i l’efecte del gripau en una olla bullent arrela a Madrid, segons dades de Facebook i Google Analytics

04/11/2010 09:35
D’acord amb les dades de Facebook Analytics de les pàgines de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de Mataró i del Maresme, un 40% de les més de 300 persones seguidores de cadascuna d’elles resideixen a Madrid. Aquest fet contrasta amb què en els dos casos gairebé el 90% de les persones seguidores tenen el Facebook configurat en català. És a dir, es tractaria de catalans i catalanes independentistes i residents a Madrid i que volen una proclamació unilateral d’independència per part del Parlament de Catalunya, que és el que proposa SI.

Per una altra banda, i segons dades de Google Analytics, de les més de 3.300 visites a la web de SI Maresme des que es va posar en funcionament a finals d’agost (www.solidaritatmaresme.cat), que tenen un promig de 1,4 pàgines per visita, més d’un 5% (175 visites) provenen de connexions fetes des de Madrid, per davant de ciutats com Tarragona, Lleida i Granollers. D’elles un 30% tenen el navegador configurat en català com a primera llengua. Al cas de la pàgina web de SI Mataró, de les 2.500 visites més d’un 4,3% (102 visites) provenen per Madrid, només superat per Barcelona i Mataró. En aquests cas el 45% tenen com a llengua principal del navegador el català. Aquestes xifres podrien semblar baixes comparades amb Facebook, però cal tenir present que Google computa no la llengua de la interfície sinó la configurada internament com a prioritària, prestació dels navegadors que normalment és desconeguda per qui els fan servir.

Traduït en una metàfora coneguda, sembla ser doncs que des de dins “de l’olla”, el gripau a qui se li va escalfant l’aigua no s’adona de la lenta però progressiva mort que li espera. Des de dins de Catalunya encara hi ha molta gent que no s’adona de la mort progressiva del país dins d’Espanya i que cal fugir-ne. En canvi, des de fora, des de Madrid, on han de conviure diàriament amb espanyols, tenen clar que si s’aboquen a una olla amb aigua bullent no s’hi banyaran pas, i en fugiran saltant. Saben que la independència és l’única via de salvació. Els catalans i catalanes de Madrid ho tenen clar.