diumenge, 30 d’octubre del 2011

LES QUATRE VERITATS DE PECES BARBA.


Un pengem un bon article d´en Vicent Partal.

Les quatre veritats de Peces Barba

Les declaracions de Peces Barba d’ahir són profundament desafortunades i molt irresponsables. Impensables en un país normal, com tantes coses que ens arriben d’aquella Espanya que ell representa bé. Però, dit això, també són molt aclaridores i molt interessants, perquè diuen unes veritats com a un temple.

La primera veritat és que, si formem part d’Espanya, és perquè ens han bombardat cada poques dècades. O siga per la força armada. És brutal que un ex-president de les corts espanyoles (que no era un 'progre' socialista aquest?), reconega amb tanta transparència que per retenir-nos dins el seu estat ha calgut bombardar Barcelona de tant en tant. I que això no li inspire gens de remordiment. Ho diu com qui demana de servir el sopar o de llavar els pantalons. Entesos.

La segona veritat és, per mi, molt més interessant encara. Perquè és cert que Portugal fou independent perquè Catalunya no ho fóra. Simplement, no podien aguantar els dos territoris dins d’Espanya i van triar. I aquesta veritat desmunta tota sola la tesi segons la qual formem part de la seua nació. Si som intercanviables amb els portuguesos és que som com els portuguesos. Gràcies. És important saber-ho.

Però hi ha una tercera veritat que espanta. Peces Barba diu tot això amb una suficiència i una calma que indica ben clarament que, si hagueren de bombardar Barcelona de bell nou, a ell, tant li faria. Si l’hagueren de bombardar per mantenir-la espanyola, és clar. Perquè ho veu com una qüestió purament utilitarista, i amb això torna a fer bo aquella vella dita segons la qual un espanyol d’esquerres és la cosa més pareguda que hi ha a un espanyol de dretes.

Ara, la quarta i última veritat és la que més m’interessa: diu Peces Barba que ara ja no poden bombardar Barcelona. Què esperem, doncs, per anar-nos-en?

dijous, 27 d’octubre del 2011

SUPORT DE S.I. A AMAIUR


Txelui Moreno ha lloat l’aposta “honesta i generosa” que va fer Solidaritat per a reagrupar l’espai independentista a Catalunya en els comicis del 20N, i ofereix Amaiur per representar SI al Congrés espanyol.
Els diputats de SI, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell, s’han reunit aquest matí amb els portaveus de l’esquerra abertzale, Txelui Moreno i Pernando Barrena, per a parlar del procés democràtic i el dret a decidir dels pobles de Catalunya i Euskal Herria.

En roda de premsa al Parlament, el diputat i secretari general de SI, Uriel Bertran, ha expressat la “gran oportunitat” que representa per a la lluita independentista i ha demanat als catalans residents a Euskal Herria el vot per Amaiur en els comicis del 20N. Txelui Moreno ha agraït "el suport i les mostres de solidaritat, respecte i compromís amb l’esquerra abertzale per part de SI des del primer dia" i s’ha ofert per “presentar i defensar al Congrés les propostes que vinguin de Solidaritat, que no tindrà diputats propis”.També ha lloat que SI fes una aposta “honesta i generosa” per a reagrupar l’espai independentista de Catalunya en els comicis del 20N.
Uriel Bertran ha expressat la “total col·laboració i amistat amb el poble basc” i ha demanat responsabilitat a l’Estat espanyol en aquest procés, tant pel que fa a repatriar els presos a Euskal Herria com per la legalització de Sortu. I ha manifestat el seu desitg que el 20N Amaiur pugui aconseguir ser la primera força política a Euskal Herria i aconsegueixin, d’aquesta manera, poder decidir sobre el seu futur com a poble.
Txelui Moreno ha fet referència el “llast” que suposa per a Catalunya i Euskal Herria pertànyer a l’Estat espanyol i ha encoratjat Solidaritat a seguir treballant per a conformar una massa independentista i majoria social favorable a la independència. Ha anunciat que Amaiur no es presenta a les eleccions del 20N al Congrés dels diputats “per a gestionar l’Estat” sinó que “volem arribar a un acord amb l’Estat pel reconeixement del poble basc i l'exercici del dret a decidir".
Finalment, ha expressat que “tots hi guanyem amb la pau (...) no pot haver-hi pau sense justícia”. Per això, ha demanat responsabilitat a tots els actors implicats i que no s’intenti “treure rèdits electorals amb el tema de les víctimes”. “Que es treballi en base a la memòria, a la justícia i a la veritat”, ha dit.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

SENSE ESPANYA.


Presentació a Barcelona del llibre "SENSE ESPANYA" demà dimecres, a la seu d´Òmnium Cultural.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

SI VALORA POSITIVAMENT EL CESSAMENT DE L´ACTIVITAT ARMADA I DEMANA QUE L´ESTAT ASSUMEIXI LA SEVA RESPONSABILITAT.


SI valora molt positivament el cessament definitiu de l'activitat armada anunciat per ETA i demana a l'Estat que assumeixi la seva responsabilitat

Bertran: "Amb aquest anunci la responsabilitat recau ara en l’Estat espanyol i francès, que ja no tenen cap excusa per a no reconèixer el dret d'autodeterminació d'Euskal Herria i dels Països Catalans.

Solidaritat Catalana per la Independència valora molt positivament el cessament definitiu de l'activitat armada anunciat aquesta tarda per ETA i considera que el dia d'avui marca un abans i un després en el procés d'alliberament nacional tant d'Euskalerria com dels Països Catalans.

SI considera que el comunicat reafirma la voluntat inequívoca d'Euskal Herria de lluitar de manera decidida però democràtica per assolir la seva independència. En aquest sentit, Solidaritat Catalana per la Independència vol felicitar i el poble basc i solidaritzar-se amb ell en aquest nou procés.

D'altra banda, el Secretari General de SI, Uriel Bertran, ha advertit que "amb aquest anunci la responsabilitat recau ara en l’Estat espanyol i francès, que ja no tenen cap excusa per a no reconèixer el dret d’autoderminació tant d'Euskal Herria com dels Països Catalans". Per aquest motiu, considera que és el moment d'exigir a ambdòs estats que acceptin la seva part de responsabilitat en el conflicte i s'asseguin a negociar per a normalitzar, definitivament, la situació política a Euskal Herria.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

S.I. DENUNCIARÀ MONTILLA, CORBACHO I FOGUÉ PEL PAGAMENT DE SOBRESOUS A LA DIPUTACIÓ.


NOTA DE PREMSA DE SI: "SI denunciarà a Montilla, Corbacho i Fogué a la Fiscalia pel pagament de sobresous a la Diputació".

Podrien ser condemnats fins a 8 anys de presó i 20 d’inhabilitació per malversació de diners públics

Els diputats de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran i Alfons López Tena, han anunciat aquest matí que en els propers dies SI presentarà una denuncia a la Fiscalia contra José Montilla, Celestino Corbacho i Antoni Fogué per presumptes delictes contra l’Administració Pública i de malversació de fons públics per atorgar, de forma discrecional, quantitats milionàries a alts càrrecs de la Diputació de Barcelona després d’haver estat destituïts. Aquesta pràctica pot incórrer en els tipus penals del Títol XIX del Codi Penal, entre ells el de malversació de cabals públics dels articles 432 i següents. Bertran ha qualificat aquesta pràctica dels socialistes a la Diputació, anomenada “motxilla”, de “molt greu” i d’“intolerable en democràcia, perquè la casta política s’apropia dels diners dels ciutadans en el seu propi benefici particular, fins i tot “quan es retallen els serveis públics amb l’excusa de la manca de diners que ells s’han dut a la butxaca.”

Per la seva banda, el diputat de SI Alfons López Tena ha anunciat que “jurídicament pot ser un delicte contra l’Administració Pública i de malversació de cabals públics”que podria estar penat fins a 8 anys de presó i 20 d’inhabilitació. No és un incompliment administratiu, és una responsabilitat penal”. El diputat ha assenyalat que aquest tema “no pot quedar amagat en l’oasi català” i “que els de la casta política es tapin entre ells”. Finalment, ha reconegut l’actitud de l’actual president, Salvador Esteve, “per aturar aquesta pràctica, fent votar la seva suspensió al Ple de la Diputació, i demanar informe a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat per si és il·legal, però si és il·legal és també delictiva, i ha d’intervenir la Fiscalia” . López Tena ha denunciat també que el PSC hagi votat en contra de la suspensió, a diferència dels altres partits.

El decret de la presidència va ser dictat l’any 2004 mentre José Montilla era president de la Diputació, i es va seguir aplicant amb les presidències de Celestino Corbacho i d’Antoni Fogué. Aquest decret permetia que als alts càrrecs, nomenats a dit, se’ls atribuís un complement salarial durant 10 anys sense cap criteri objectiu i aplicant-se de forma discrecional.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

CAMÍ CAP A LA DIGNITAT DELS CATALANS I CATALANES.


Partim de zero? (Toni Strubell- S.I.)

Resulta força complicat observar la realitat política, econòmica, lingüística i social que ens rodeja sense pensar si tot això no serà una broma pesada que algú ens ha preparat. El sacsejament fulminant que s’ha apoderat de la nostra realitat quotidiana ens indica que poques coses de les que havíem donat per certes ens acompanyen avui.

Una primera pregunta que ens podem fer avui és quina actitud cal tenir davant d’aquestes dramàtiques realitats? Certament, amagar el cap sota l’ala és un passatemps a la què tenen molta afició alguns partits parlamentaris. Pretendre arreglar el monumental forat que té l’economia catalana (€40.000 milions de deute) amb el recurs del Pacte Fiscal és un horitzó que només pot entabanar els més càndids. Qui es pot creure que l’Espanya constitucional, la que acaba de desmantellar l’Estatut, la que ens nega les nostres reivindicacions més bàsiques, concedirà un equivalent al Concert Econòmic a CiU-ERC-ICV?

Cal partir de la base que les sentències de TC i del TS del 2010, no són brindis al sol ni vagues recomanacions. Són ordres que afecten i retallen frontalment el nostre futur. Econòmicament, culturalment, lingüísticament, competencialment. Madrid no les ha aprovades per passar l’estona. Les ha aprovades per reduir l’autonomia catalana a la mínima expressió, a allò que Jordi Pujol ha definit com la “Catalunya residual”. Una Catalunya sense empenta industrial, sense capacitat per crear treball en condicions, sense possibilitats d’assegurar la societat de benestar que amb tants d’esforços vam aconseguir entre tots. Cal assumir amb naturalitat i realisme allò que ens diuen els experts: que una nació industrial avançada de la Unió Europea no pot sobreviure i prosperar tot contribuint un 10% del seu Producte Interior Brut al sistema impositiu de l’estat que la tutela, i més quan ho fa d’una manera discriminatòria i clarament hostil.

Però més enllà de l’econòmica i laboral hi ha més realitats dramàtiques a les que cal fer front, amb realisme i intel·ligència, en aquest moment concret de la nostra història. I una és la lingüística. Les sentències del Suprem del passat mes de desembre han fulminat trenta anys de consens sobre el que havia de ser l’educació a casa nostra. Han desmantellat, d’un sol calbot, la política d’immersió. Ja no és tan sols que no podem considerar ni tractar el català com a “llengua preferent”, com mana el TC, sinó que converteixen el català en llengua quasi optativa, o almenys “evitable”, com a llengua vehicular al país. Per tant obren una veda que permetrà que tot aquell que no vulgui, tot aquell que li “soni malament” el català, el pugui continuar ignorant. Una cosa inimaginable en un país culte, auto-governat, on els criteris de cohesió interna i coherència sociolingüística tinguessin més possibilitats que aquí.

Afrontar la realitat, doncs, és la gran assignatura pendent del nostre país i els seus polítics. Els qui han viscut trenta anys amb el seu somni d’una Espanya federal o d’una Catalunya respectada dins l’Estat; els qui tots aquests anys han cregut que Catalunya podia refer-se sense una política econòmica pròpia; els qui pensaven que podíem sobreviure i crear treball amb un espoli fiscal de €22.000M d’espoli fiscal, poc a poc hauran d’anar sotmetent-se a un procés de descompressió i retrobada amb la realitat. Hauran d’iniciar, amb coratge, un viatge iniciàtic que no interessa gens els partits polítics majoritaris de casa nostra, que faran mans i mànigues per avortar per així quedar-nos allà on érem.

Si per alguna raó existeix Solidaritat (SI), és per facilitar aquell complicat viatge de retorn a la realitat. I per provocar la reacció subsegüent per fer-hi front. D’aquesta manera, i amb d’altres dinàmiques alternatives i socials, el país podrà anar recuperant les posicions que amb l’autonomisme ha anat perdent. No sé si partim de zero, però és evident que cal fer molta feina per arribar a la Catalunya econòmicament viable, nacionalment independent, ecològicament sostenible i socialment lliure que tan absent sol estar del discurs parlamentari majoritari. Amb la nostra petita veu, els de SI intentem fer sortir el nostre estimat país del forat en què està ficat. S’accepten idees i ajuda.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

L´INDEPENDENTISME CATALÀ I LES ELECCIONS DE NOVEMBRE.


Us pengem les noticies dels mitjans de comunicació (ahir) de com estan les converses ERC-SI-RCat per a una coalició electoral (que cadascú es faci la seva conclusió) i també la proposta d´ERC.
Esperem que aquesta proposta no sigui la proposta final, els electors independentistes (la majoria de totes les tendències) no entendran la manca de criteri i d´unitat.
La visió de futur passa per polítiques unitàries amb objectius comuns, però també aquestes polítiques unitàries calen per fer-se sentir a Madrid i a Brussel.les (si cal). Finalment, caldrà que cada un dels partits tigui molt clar que no és l´únic representant de l´independentisme català.


ERC confirma el pacte amb Reagrupament per al 20-N i SI se'n queda fora.
Esquerra proposa fer una plataforma independent on s'hi inclouria Reagrupament.
Solidaritat no hi està d'acord.
Es mantindran les sigles d'ERC i al costat hi haurà les de la marca blanca
ERC ha tancat un acord amb Reagrupament per anar junts a les eleccions del 20-N, mentre que Solidaritat se'n quedarà fora. Els republicans faran servir la fórmula d'una marca blanca. És a dir, s'articularà una plataforma amb formacions polítiques i personalitats que donaran suport a ERC. RCat ja ha acceptat, però Solidaritat no hi està d'acord. Oriol Junqueras considera que és una oferta “generosa” i recorda que els logos dels partits que s'hi adhereixen també apareixeran a la marca electoral final.
Els solidaris mantenen que s'ha de crear una coalició electoral amb una certa igualtat de condicions. Proposen que tots els caps de llista siguin d'ERC –també el número 2 de Barcelona– però consideren que hi ha d'haver una repartició d'escons durant la legislatura amb totes les formacions que participin en la coalició. Una iniciativa que ja fa servir ERC al Parlament europeu i que els republicans han rebutjat que es pugui traslladar al Congrés dels Diputats.
Aquesta nit l'executiva de SI es reunirà per analitzar la situació , però a hores d'ara sembla impossible que acceptin l'oferta d'Oriol Junqueras.
Aquest pròxim divendres 7 d'octubre s'acaba el termini per presentar coalicions a la junta electoral.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

CiU VOTA AMB PP-PSC-C´s CONTRA LES 101 PROPOSTES DE RESOLUCIÓ DE S.I. (SOLIDARITAT )


Strubell acusa CiU d'actuar contra les comarques gironines amb el suport de l'espanyolisme
El diputat independentista considera un escàndol que CiU s'aliï amb PP, C's i socialistes per anar en contra dels interessos dels gironins

El diputat i president de SI, Toni Strubell, ha acusat avui mateix Convergència i Unió (CiU) d'haver mantingut una actitud antigironina davant de les 25 propostes de resolució presentades pel seu partit al Debat de Política General celebrat aquesta setmana al Parlament. En paraules d'Strubell "a la Cambra, les 101 propostes de resolució de SI han estat tombades, una a una, i només tres diputats –els nostres– han votat a favor d’una resolució en què es defensava la immersió i el fet que el català continuï essent l’única llengua vehicular de l’educació a Catalunya". "Increïblement, la resta de diputats ha votat que no" ha lamentat, tot recordant que "en el dia en què Catalunya s’ha quedat sense caixes (Unnim i Caixa Catalunya) i l’endemà d’anunciar-se el refús espanyol al Corredor Mediterrani, els plens del Parlament han pogut demostrar que l’autonomisme català està absolutament mancat de cap mena de capacitat de reacció política".
Strubell ha carregat amb duresa contra CiU a qui acusa d'actuar contra els interessos de les comarques gironines tot sumant el seu vot al bloc espanyolista integrat per PP, C's i PSC-PSOE. Així mateix el diputat de SI considera que de l'actitud de CiU se n'extreu que no té cap mena de pudor d'estar instal·lada dins la comoditat que suposa veure trepitjar les llibertats catalanes sense perill a quedar despentinada.

Entre les propostes en clau gironina que CiU no ha permès que s'aprovessin hi destaca la que sol·licitava reclamar la transferència de la Xarxa de Carreteres de l'Estat per acabar amb el nyap de la N-II al seu pas per les comarques gironines, que l'Aeroport de Girona-Costa Brava pogués ser gestionat territorialment o afavorir la creació de l'Eurodistricte entre les comarques gironines i la Catalunya Nord, entre d'altres.