dilluns, 31 de desembre del 2012

CATALUNYA- ESPANYA: TRAJECTE FINAL.

Per acabar l´any, només dues coses:
1. sentim la mort avui de Moisès Broggi, una de les moltes persones grans (no d´anys, sinó de grandesa moral) que ha donat aquest país.
2. Hem fet una repassada de videos publicats aquests darrers anys i us pengem un dels que més ens van agradar (hi havia una certa objectivitat i professionalitat), també n´hi havia d´altres, però hem triat aquest.

BON ANY 2013.
I CONTINUEM LLUITANT PER LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS.     

divendres, 28 de desembre del 2012

DIUMENGE A MALLORCA: "ELS PAÏSOS CATALANS DECIDIM: AUTODETERMINACIÓ"

'Els Països Catalans decidim: autodeterminació', lema de la manifestació de diumenge a Palma

El portaveu de la Plataforma 31-D, Joan Mateu Ferrando, ha convidat avui els ciutadans a participar en la manifestació de la Diada de Mallorca, que es farà diumenge a les sis del vespre a Palma amb el lema 'Els Països Catalans decidim: autodeterminació'. Serà una demostració de ‘rebuig a les agressions de l'estat espanyol i dels seus servidors'.
Ferrando ha explicat que fa 26 anys que els mallorquins es manifesten per reivindicar la plenitud dels drets nacionals dels Països Catalans, la llengua, la cultura, el territori i l'autodeterminació, i per expressar el malestar per la situació de submissió nacional.
La Plataforma 31-D, formada per entitats socials i partits polítics, ha explicat que la manifestació començarà com cada any al passeig del Born i s’acabarà a la plaça del Bisbe Berenguer Palau.
Homenatge a Aina Moll
Demà, l'Obra Cultural Balear farà un homenatge a la filòloga i sòcia fundadora de l'entitat Aina Moll i Marquès. El programa començarà a les sis del vespre a l’espai de cultura de Ca n’Alcover, on hi haurà un brindis amb motiu del cinquantenari de l’entitat, obert a tots els socis i simpatitzants. Durant l’acte es presentarà una placa commemorativa que més endavant es penjarà a la primera seu social de l'entitat: el local de l'Editorial Moll al carrer de la Torre de l'Amor.

dilluns, 24 de desembre del 2012

SOLIDARITAT CAMINA AMB PAS FERM CAP AL CONGRÈS DE VIC.

BONES FESTES.
Sabem que el futur proper no serà fàcil. Hi ha dos objectius importants que haurem de treballar permanentment fins aconseguir-los: la independència del nostre país i la independència d´aquests poders econòmics i financers actuals que ens estan escanyant.
Continuarem i estem segurs que acabarem aconseguint-los.
La independència del nostre país, malgrat tot, la tenim més prop que fa uns anys i hi ha unes entitats, organitzacions i partits polítics que han aconseguit que sigui el tema de debat al carrer i al Parlament.
Ningú pot negar que un d´aquests partits ha estat Solidaritat, amb pocs recursos econòmics i humans ha fet molt en poc temps.
Els catalans i catalanes no podem prescindir d´un partit així, que a més a més és necessari perquè els acords CIU-ERC arribin a fer-se efectius.

Solidaritat camina amb pas ferm cap al Congrès de Vic (Osona) el 26 de gener del 2013. Endavant.

 
Solidaritat celebrarà el seu segon Congrés Nacional el 26 de gener
El Consell Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) s’ha reunit a Barcelona aquest dissabte, 22 de desembre i ha acordat convocar el Segon Congrés Nacional.
Després de sentir els informes del president, Toni Strubell, i del secretari general, Uriel Bertran, els consellers i les conselleres han aprovat el reglament del Segon Congrés Nacional i han acordat celebrar-lo el proper 26 de gener, a Vic.
Aquest Congrés Nacional culminarà el procés de reflexió que està duent a terme Solidaritat i que ja ha inclòs la celebració, a tot el territori, d’assemblees obertes a adherits i simpatitzants. Per fer-ho, el Congrés Nacional debatrà i aprovarà les ponències que marcaran el treball de Solidaritat en els propers temps. Roger San Millán i Núria Cadenes coordinen la redacció de les ponències organitzativa i política, respectivament, una tasca que és oberta a la participació dels consellers nacionals.
També s’escollirà una nova Executiva Nacional, mitjançant, com sempre es fa a Solidaritat, el sistema de llistes obertes.

divendres, 21 de desembre del 2012

EL MAL ÚS DEL DINER PÚBLIC A L´ESTAT ESPANYOL, SEGONS LA BBC, POSA EN QÜESTIÓ EL PP VALENCIÀ.

El decàleg de les 'barberitats' de Rita, per Julià Álvaro (bon article a vilaweb).

Arran de les darreres declaracions sobre la BBC, el periodista fa un retrat de la batllessa en forma de manual
La batllessa de Rita Barberá va fer ahir unes declaracions contra la BBC, amb motiu del reportatge (cliqueu a reportatge) emès per la televisió anglesa, on es posava el País Valencià com exemple de malbaratament de diner públic durant gairebé 18 anys. Les paraules de Barberá van generar una àmplia reacció a les xarxes socials, amb tota mena de comentaris, la majoria dels quals en clau d'humor i referits a l'estil habitual de la batllessa. El periodista Julià Álvaro va publicar aquest apunt bloc, que fou ràpidament compartit per desenes d'internautes. Es tracta d'un decàleg que resumeix i sintetitza el deu trets principals del comportament i de l'estil de R¡la batllessa, el que Álvaro anomena: les deu 'barberitats'. Heus-les ací:
'1. La BBC vol carregar-se el turisme espanyol: Amb aquestes paraules va jutjar un reportatge de la BBC que posava diferents exemples de València per il·lustrar el mal ús dels diners públics a l'estat espanyol en els últims anys. Va afegir que no l’havia vist, però des de quan Rita Barberá ha necessitat saber del que parla per jutjar-ho?

2. No llegeixo anglès, no he llegit el New York Times: Aquest va ser l’argument amb el qual va esquivar haver de pronunciar-se sobre un article del NYT, que ja el 2011 assenyalava al seu projtegit Francisco Camps com una causa fonamental del malestar ciutadà a València. El diari nord-america acusava a Camps de corrupció. La batllessa valenciana no va comentar l’article però va afegir que el culpable de tot era Zapatero.

3. Zapatero és un ignorant, un immoral i un miserable: Zapatero va ser, durant la presidència del govern espanyol, la bèstia negre de la Rita Barberá. Les desqualificacions que encapçalen aquest apartat venien per diverses decisions econòmiques del govern de Madrid que, com es pot intuir, no li havien agradat gens.

4. Catalunya es dedica a catalanitzar als valencians: Amb aquestes paraules es va referir a la possibilitat que el procés independentista de Catalunya acabés afectant els valencians. Va assegurar que no això no passaria perquè els valencians resisteixen a molts anys d’intents de catalanització. Un apunt: la catalanització de València no serà gran cosa quan Rita Barberá, 70 anys seguits viscuts a la capital, els vint-i-dos últims com batllessa, no diu mai ni una paraula en valencià.

5. No sé fer cap altra cosa [que fer de batllessa]: Aquesta va ser la justificació que va utilitzar per anunciar que el 2015, quan portés ja 24 anys d’alcaldessa, tornaria a presentar-se al càrrec.

6. Rebre una bossa de Vuitton és un regal habitual: Aquesta història és una mica més complexa. Després de l’esclat del ‘cas Gürtel’, alguns mitjans van informar que la trama corrupta no només havia fet regals al president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, sinó també a la batllessa Barberá. Ella, en un primer moment, va amenaçar amb una querella. Mai hi va haver aquestes querelles i quan, tot al contrari, van aparèixer proves dels esmentats regals, va desviar el tema dient que les bosses eren poca cosa. En general, Rita Barberá té per costum anunciar denúncies i querelles si algú, inclús en ple debat polític, l’acusa d’alguna cosa. Quasi sempre les quereles potencials romenen essent com anuncis i prou. És el cas de la batussa que va tenir amb Mònica Oltra.

7. Tots els polítics reben regals: Aquesta va ser la seva ‘altra’ defensa pel que fa als regals del ‘cas Gürtel’. Barberá va dir que els regals era moneda corrent entre polítics i que tots feien els mateixos. Va ser quan, per treure-li ferro als vestits de Francisco Camps i a la immensa xarxa mafiosa de Correa, ‘El Bigotes’, Crespo i companyia, va treure les ‘anxoves que rebia Zapatero’ del president de Cantabria, Miguel Ángel Revilla.

8. Que els manifestants paguin per la neteja dels carrers que embruten: Durant la presentació d’uns pressupostos municipals, la batllessade València es va queixar que les manifestacions (va afegir-hi també les Falles) causaven unes despeses de neteja que no estaven previstes i que, per tant, no era cap bestiesa pensar en la possibilitat de passar-los el rebut del servei de neteja als responsables.

9. Les manifestacions són coses de l’esquerra: Amb aquesta senzillesa va resoldre Rita Barberá els incidents de l’anomenada ‘primavera valenciana’. Els enfrontaments entre estudiants i policies, que van començar a partir de les protestes d’un grup d’alumnes de l’Institut Lluís Vives, eren, opinió de la batllessa, ‘cosa de l’esquerra’. Barberá acostuma a referir-se als manifestants contraris al PP com ‘els de sempre’.

10. Els màxims dirigents [polítics i judicials] es carreguen la independència judicial i l’estat de dret: Alguns diaris havien publicat que a la instrucció del ‘cas Gürtel’ no s’havien tingut en compte proves que haurien exculpat al president de la Generalitat, Francisco Camps. No era cert però Barberá no es va preocupar de comprovar la veracitat de la informació. Es va llençar contra la fiscalia, contra el ministeri de Justícia, contra el govern de Zapatero (ja ho he comentat, la seva bèstia negre), va parlar d'immoralitat, d'indecència... Després, tot va quedar en no res, però la batllessa ja havia quedat contenta i esl seus incondicionals, també.'

    dissabte, 15 de desembre del 2012

    ELS ESPANYOLISTES I ELS NAZIS.

    Sobre el tema del tractament de nazis que s´aplica actualment amb una "alegria" esperpèntica. Cal dir que la majoria de polítics (especialment els del PP) són totalment demagògics. 

    Però en tot cas l´espanyolisme més dur està i ha estat més prop del nazisme que qualsevol plantejament català. L´article d´en Salvador Cot d´aquesta setmana és un bon resum d´allò que tots sabem:

    Els espanyolistes i els nazis

    Un dia de finals dels anys noranta, quan treballava a Madrid, em va sorprendre una adreça: calle de los caídos de la División Azul. No es tractava d'una guia urbana antiga i aquell nom no semblava sorprendre ningú. Després vaig comprovar que, aleshores i ara, hi ha fins a vuit carrers i un passeig dedicats a membres caiguts o destacats d'aquesta unitat militar que va combatre a Rússia sota comandament alemany. Els militars espanyols que va enviar Franco a assetjar Leningrad van ser prop de 50.000 i formaven part de l'exèrcit nazi sota la denominació oficial de 250 Einheit spanischer Freiwilliger. Alguns d'ells van arribar a defensar ferotgement el búnquer de la cancelleria fins que Adolf Hitler es va suïcidar.

    Tanta col·laboració entre el règim espanyol i el nacionalsocialisme va convertir el país del Caudillo en el més important refugi de criminals de guerra nazis en recerca i captura per part dels tribunals internacionals. La majoria d'ells van morir a edats envejablement avançades (de fet, sembla que algun encara podria voltar per la costa d'Andalusia) amb la mateixa tranquil·litat que prenien el sol els jerarques franquistes, companys d'armes i d'ideologia. Hi va haver, fins i tot, agents compartits com Pedro Urraca, el policia espanyol que també treballava per la Gestapo i que va detenir i deportar el president Companys a la França ocupada.

    En definitiva, el nacionalisme espanyol és l'únic moviment polític -siguin quines siguin les sigles que l'expressin- que mai no ha condemnat el nazisme. Enlloc del món no hi ha monuments ni plaques en homenatge d'unitats militars d'Adolf Hitler com les que són habituals a l'Espanya espanyola. I potser serà qüestió de recordar-ho cada vegada que un nacionalista espanyol tingui la barra de qualificar de nazi el catalanisme.

    dijous, 13 de desembre del 2012

    WERT: PRIMER DISPARO, DESPRÉS APUNTO ...

    No és la primera vegada que pengem algún article d´en Xavier, coincidim amb el seu article, va bé llegir-lo per fer una mica d´història recent: 

    Xavier Montanyà


    Primer disparo, després apunto

    Eren relats policíacs fills de l’Espanya franquista. Imitaven els grans autors americans. Sovint situaven l’acció als EUA. Devia ser molt curiós, el cervell d’aquells autors amagats rere pseudònims de pistolers de l’oest. Esquizofrènia transoceànica. Tot un mèrit. Inventar crims comesos a la Cinquena Avinguda de Nova York des d’unes golfes de Malasaña, o uns baixos del Poble Sec. Descriure cocteleries de luxe, cotxes descapotables, cambres ‘art déco’, aparadors de Tyffani i tavernes de Brooklyn, bevent gasosa Fernàndez i menjant cigrons amb cap-i-pota, amb el so de fons del ‘Diario hablado de Radio Nacional de España’.

    Acabo de fullejar una novel·leta d’aquelles, de cobertes molt gastades, tan vella i arnada que ha perdut una part de les fulles. Es venien i revenien cinquanta mil vegades. O es bescanviaven als quioscs, o en els misteriosos i obscurs racons de les porteries. Uns espais, entre màgics i sinistres, on també s’entaforaven sabaters, rellotgers, sargidores de mitges, planxadores o clíniques de paraigües. Aquesta es titula ‘Una vela al diablo’ (Planeta, 1953). L’acció passa prop de Nova York. Els espais descrits són la inòpia total, com els quadres d’Edward Hopper. Hi ha expressions, però, d’un xocant casticisme rovellat, de pedra picada, com l’Escorial: ‘No le importaba un ardite lo que la gente pudiera pensar de ella’, ‘la perfecta conjunción de avizorante y avizorado’, ‘maduro en sensatez y niño en sentimientos’, ‘ella era la luz que los atraía como mariposas encandiladas’, ‘dar chasco a los maledicentes’.

    L’esquizofrènia planetària de l’autor, o l’ànsia d’espanyolitzar la narració i la vida novaiorquesa, fa que no hi hagi negres, que una senyora que es diu Gaynor sigui ‘aceitunada’, que un cotxe arrenqui ‘de estampía’, o que un tinent de policia dit Anthony Price tingui, de sobte, com la cosa més normal del món, una revelació digna de Sancho Panza: ‘Me vino a la memoria una gráfica frase española en la que se alude a esas personas que llevan un doble juego en la vida diciéndose de ellas que encienden una vela a Dios y otra al diablo.’

    N’és l’autor Richard Wert, àlies de Ricardo Wert Garcia, pare de José Ignacio, ministre d’Educació, Cultura i Esports espanyol. Així va ser l’educació sentimental del ministre nen. ‘Primer disparo, després apunto.’ Heus ací el ranci origen filosòfic dels seus pensaments. ‘Sóc com un brau, el càstig em fa créixer.’ Amb aquest nivell, es pot entendre que sigui ministre d’Esports, però per arribar a ser-ho d’Educació i Cultura falten pistes. Caldria llegir Ricardo Welter, un altre àlies del seu pare, autor de novel·les roses. Si en poguéssim llegir cap, resoldríem l’enigma de Wert.

    Un altre dels relats del gran Richard Wert, amanit amb perles de l’estil ‘déjese de pamemas!’ o ‘si tanto me odias, ¿por qué no me dejas marchar, Lennox?’, es titula ‘La carcajada del más allá’, i forma part d’una antologia de novel·les policíaques d’Ediciones Acervo. Obreta que té l’honor de compartir catàleg amb ‘Luchamos y perdimos’ i ‘Vive peligrosamente’ d’Otto Skorzeny, coronel de les Waffen-SS, protegit per Franco; ‘Hitler’ de Werner Maser; ‘La División Azul en línea’, de Díaz de Villegas; ‘Consideración de Cataluña’ de Julián Marías, el del ‘regionalismo bien entendido’; ‘Madrid, capital republicana’, del falangista David Jato, heroi de la División Azul. I ‘Otra historia de Catalunya’, de Marcelo Capdeferro, que, segons Ricardo de la Cierva, ‘no es una historia de Cataluña al margen de España, sino de Cataluña dentro de España y como una de las fuentes grandes de esto que llamamos España, a través de una gran empresa común –primero la reconquista, luego la unidad y el Imperio, luego la modernidad– y mediante una convergencia que estaba marcada en el destino de Cataluña y en el de los demás pueblos de España’.

    Primer disparen i després apunten. Sens dubte. Escolteu com trona, eixordadora, ‘la carcajada del más allá’. Us sona?

    dilluns, 10 de desembre del 2012

    LA SORTIDA DE SOLIDARITAT DEL PARLAMENT

    Aquest article de Victor Aleixandre ha tingut un cert ressò a la xarxa. 

    Pensem que cal deixar enrera el 25-N, continuar treballant, continuar fent de referència per a l´independentisme i dir les coses clares. 

    Però fem un parèntesi i pengem aquest article i que cadascú es faci la seva pròpia opinió. 

     

    La sortida de Solidaritat del Parlament

    La sortida de Solidaritat Catalana del Parlament, malgrat la immensa feina feta sense diners, sense infraestructures i amb només tres diputats, és un punt negre del resultat de les eleccions. I no només perquè afebleix l’independentisme, sinó perquè aquesta sortida era l’anhel inconfés de gairebé tothom. Del trident espanyolista, PSOE-PP-C’s, per descomptat. Però també dels catalanistes. Els primers, per raons òbvies, i els segons, perquè posava en evidència les seves contradiccions. Tanmateix, un regidor de CiU em va dir això abans de les eleccions: “Em sabria greu que Solidaritat tingués un mal resultat. El meu partit la necessita per no desviar-se del camí cap a la independència”. Eren paraules intel·ligents i compartides per molts votants de CiU. Aquest, però, no era el cas d’Esquerra. La gran alegria republicana, a banda dels 21 escons obtinguts, ha estat la sortida de Solidaritat. Això sí que ho han considerat una victòria. De fet, era la part no escrita de la seva estratègia electoral.

    Amb tot, allò que ha estat més decisiu en el resultat de Solidaritat ha estat el boicot que li han fet els grans mitjans de comunicació. Aquest boicot consistia a silenciar-la o a desacreditar-la sistemàticament com a força, i a sobredimensionar Esquerra, amb qualsevol pretext, presentant-la com “l’única” opció independentista. I és que, posats a triar, els poders fàctics, conscients que qui té el cul llogat no seu quan vol, s’han estimat més algú endeutat i amb les mans lligades que algú independent i amb les mans lliures. Solidaritat, per tant, haurà de saber esperar, perquè vénen reptes molt importants per a Catalunya i no tothom estarà a l’alçada de l’anhel dels seus votants.

    dissabte, 8 de desembre del 2012

    EL MASSOQUISME DE CONTINUAR A ESPANYA.

    Aquests dies el massoquisme català augmenta: per una part els militars diuen que hi ha una part important del sector que estarien d´acord amb una intervenció a Catalunya i per l´altra més de la meitat de subvencions del Ministerio d´Exteriors i Cooperació va a parar a la FAES (aquesta "fàbrica d´idees" que té idees per anorrear Catalunya).És normal que continuem subvencionant majoritàriament  la fundació de l´Aznar, Wert i Acebes per exemple ?


    La FAES, la fundació que més ajudes rep de l'Estat amb diferència

    José Maria Aznar en una imatge d'arxiu. Foto: Faes

    Nació Digital. 
    El Ministeri espanyol d'Exteriors i de Cooperació ha repartit 899.798,07 euros entre les diverses fundacions dels partits polítics amb representació parlamentària, segons publica avui el BOE. Aquestes subvencions busquen que aquestes organitzacions desenvolupin programes per tal de promoure la democràcia i la consolidació dels partits polítics.

    La repartició, però, no ha estat equitativa. La FAES, dirigida per José María Aznar, s'ha endut el tall de pastís més gros: 529.849,88 euros, més de la meitat del pressupost aprovat. Amb aquests diners, la fundació desenvoluparà tres programes per tal de promoure "la llibertat, la democràcia i els drets humans ens els països en via de desenvolupament, fent més forts els partits polítics" d'aquests països.

    La fundació Ideas, del PSOE, ha obtingut una ajuda de 238.510,39 euros, mentre que la fundació Rafael Campalans, del PSC, només n'ha obtingut 36.000. Una xifra similar a la que s'ha atorgat a la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya, la Catdem, que ha obtingut gairebé 33.000 euros per a desenvolupar els seus projectes.

    La fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Josep Irla, és una de les que menys diners ha obtingut: un total de 4.936,49 euros. D'altra banda, la fundació Sabino Arana, del Partit Nacionalista Basc (PNB), ha estat subvencionada amb 16.454,97 euros.

    dimecres, 5 de desembre del 2012

    DEFENSEM L´ESCOLA EN CATALÀ : CANVI DE DATA, CONCENTRACIÓ DILLUNS 10 DESEMBRE a les 18:30 a la Plaça Sant Jaume (BARCELONA

    DEFENSEM L´ESCOLA EN CATALÀ. NO ACATEM !!!





    DEFEMSEM L’ESCOLA EN CATALÀ, NO ACATEM!
    CONCENTRACIÓ DIJOUS 6 DE DESEMBRE a les 12h, PLAÇA SANT JAUME de Barcelona,
    Benvolguts i benvolgudes,
    Des de DEFENSEM L’ESCOLA EN CATALÀ rebutgem el nou esborrany de la llei de Millora de la Qualitat Educativa del Govern d'Espanya que aniquila la llengua catalana a les escoles. Aquesta resolució és la culminació a les agressions que es varen iniciar amb les sentències del Tribunal Suprem espanyol del desembre de 2011, que obliguen a reintroduir el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya i acaben de manera definitiva amb la immersió lingüística.
    Escola En Català:
    1. Exigeix que el Govern de la Generalitat i les administracions pertinents no acatin i rebutgin amb contundència aplicar qualsevol iniciativa del Govern d'Espanya que vulgui reintroduir el castellà com a llengua vehicular a l'educació a Catalunya.

    2. Fa una crida a tots els centres escolars i educatius de Catalunya perquè defensin l'escola en català i s'oposin a aplicar la futura llei de Millora de la Qualitat Educativa del Govern d'Espanya.

    3. Insta les forces polítiques del Parlament de Catalunya a aprovar la llei Defensem l'Escola en Català presentada per Solidaritat Catalana per la Independència el setembre del 2011 que blinda la llengua catalana en l'educació i que compta amb el suport de més de 200.000 firmes de la ciutadania.

    Continuarem mobilitzats per assegurar el nostre model a les escoles catalanes, per això ,
    Us esperem a la Concentració i, si podeu, reenvieu aquest correu i pengeu a les xarxes socials el cartell de la concentració (arxiu adjunt)!
    Ni un pas enrere en la defensa del català a l'escola. No acatem!

    dilluns, 3 de desembre del 2012

    DURAN I LLEIDA TRONTOLLA ?

    Duran i Lleida es queda sol, envoltat dels seus fidels, proclamant les bondats espanyoles i la necessitat de que no canvïi res i siguem bons minyons.
    Vila d´Abadal se´n va, potser marxaran altres. No sabem els interessos personals de cadascú en aquest conflicte, però el que queda clar és que 33 anys al capdavant d´un partit són molts i Unió democra`tica ha de decidir que vol ser quan sigui gran. S´està acabant el temps de "la puta i la ramoneta".  

    Interessant article avui a Nació Digital:
     

    Yusepantoni, el del passaport

    D'aquí a poc Josep Antoni Duran Lleida farà 61 anys. Una edat esplèndida per fer política, sobretot quan qui s'hi implica és una persona que prové del món professional i està disposat a posar la seva experiència al servei de la comunitat. No és el cas de Duran, sense activitat en cap sector que no sigui el de la política professional a partir del 1979. Són 33 anys consecutius en què el líder etern d'UDC ha anat perfinant un perfil polític paradoxal, basat en què no s'ha d'actuar políticament, sinó acceptar el que hi ha.

    Duran és l'home que ens recorda, cada dia, que el que s'ha de fer és anar a Madrid i no pas a Itaca. Que ens anirà millor obeïnt. Que si féssim més bondat no se'ns enfadarien als ministeris i ens farien alguna carretera de tant en tant. Que val més col·locar un Eugeni Gay al Tribunal Constitucional que manifestar-nos-hi en contra... Duran és la Ramoneta que intenta dissimular el que fa cada nit.

    La qüestió és que, després de tres dècades llargues, Duran s'ha quedat sol. Sol en la seva generació política, sol en unes posicions que el catalanisme ha superat fa molt de temps i sol defensant el que diguin a Madrid. De fet, el problema és que a Espanya se n'han adonat i ja comencen a reclamar-li que retorni el passaport diplomàtic que li va regalar el PP després d'aquells copets a l'esquena tan madrilenys. I Yusepantoni sap que Roma deixa de pagar quan deixes de ser-li útil.

    dijous, 29 de novembre del 2012

    INCOHERÈNCIA I CINISME ESPANYOL

    Aquests dies hem vist un grau encara més alt d´incoherència i cinisme per part del Govern espanyol, i especialment del seu Ministre d´Exteriors, Garcia-Margallo.
    Aquest vespre-nit hi ha la votació a l´ONU per fer de Palestina un nou membre observador d´aquest organisme internacional. I Espanya ha dit que votarà a favor, al mateix temps que nega la possibilitat de reconeixement (quan arribi el moment) a Catalunya o a Escòcia.
    Paral.lelament Margallo defineix la independència de Catalunya com "un càncer terminal" en un acte organitzat a Madrid per un diari espanyol. La incohèrència i el cinisme els tenen collats.

    Mentre això passa a Espanya, hi ha hagut una bona iniciativa ciutadana als Estats Units que pot anar molt bé als interessos catalans, citada ahir per Vilaweb. Podeu veure la petició en el següent article i signar perquè es tingui en compte aquesta iniciativa als Estats Units:

    Recullen signatures a la web de la Casa Blanca per l'autodeterminació de Catalunya

    Se'n necessiten 25.000 abans de Nadal perquè el president Obama les prengui en consideració
    Un nord-americà ha entrat una petició a la Casa Blanca demanant el reconeixement del dret d'autodeterminació del poble català pel president Barack Obama. La petició, enviada a través de la web de participació ciutadana del govern dels EUA, cal que sigui secundada per 25.000 signatures abans de Nadal perquè Obama i el seu equip la puguin tenir en compte. Poc després de les cinc de la tarda no hi havia sinó set-centes signatures.
    La iniciativa defensa que 'Catalunya vol fer un referèndum per decidir si esdevé independent d'Espanya' i explica que 'els catalans tenen la seva pròpia llengua, cultura i tradicions que no són respectades pel govern espanyol'. També explica que 'molts catalans no se senten espanyols'. També fa referència a la manifestació de l'Onze de Setembre que va fer sortir 'un milió i mig de ciutadans als carrers de Barcelona per demanar la independència, encara que van ser ignorats pel govern espanyol'.
    A continuació, la petició fa referència als 'principis que guien la nostra pròpia Declaració d'independència' per demanar al govern dels Estats Units que 'faci costat al dret del poble català per fer decidir un futur que sigui millor amb un referèndum net i democràtic'.
    Text original de la petició:
    'The People of Catalonia, the Northeastern region of Spain, would like to hold a referendum on whether or not they would like to become independent from the Spain. The Catalan people have their own distinct language, culture and traditions that are not being respected by the Spanish government; many Catalans do not feel Spanish, but rather a Catalan citizen without their own State. In 2012 during their national holiday, 1.5 million people took to the streets of Barcelona to demand independence, yet the Spanish government simply ignored them. In adherence to the guiding principles of our own Declaration of Independence, we ask the United States government to stand with the Catalan people's right to decide a future that is best for them through a fair and democratic referendum.'

    dimarts, 27 de novembre del 2012

    CARTA DE L´EXECUTIVA DE SOLIDARITAT.

    Solidaritat catalana per la Independència (S.I.) no estarà al Parlament la legislatura vinent. Això és així i no hi ha excuses.
    Esperem que aquesta legislatura vinent (sense Solidaritat) sigui també profitosa per a Catalunya. Solidaritat feia una feina necessària i bàsica, centrant el debat en la independència del nostre país, denunciant irregularitats, abusos i posant sobre la taula el poder omnipresent d´alguns agents que manen molt a Catalunya (com el Comte de Godó o Abertis) i defensant drets bàsics i infraestructures bàsiques.

    Es trobarà a faltar la seva feina incansable, però de segur que continuarem tots plegats a l´aguait de l´activitat parlamentària i de les promeses dels polítics tradicionals. I criticarem (ara des de fora del Parlament) cada vegada que s´oblidin de representar de veritat al poble de Catalunya.

    Us adjuntem la carta que ha dirigit Solidaritat als simpatitzants, adherits i votants:
       
    Amics i amigues,

    El poble de Catalunya ha parlat a les eleccions al Parlament. I ho ha fet per redistribuir la correlació dels escons de la cambra catalana, creant un mapa polític complex.
    L’aposta política de Solidaritat Catalana per la Independència no ha rebut el suport necessari del poble per tal de mantenir-nos al Parlament. Assumim i acceptem els resultats perquè el poble, el nostre poble, sempre té la raó.
    Volem fer un agraïment als 46.608 conciutadans que malgrat totes les dificultats i incerteses van dipositar la seva confiança en el nostre projecte polític aquest proppassat 25 de novembre. La seva veu no s’ha traduït en escons però sentim la responsabilitat i l’obligació de fer que es sentin orgullosos del seu vot. Molt especialment agraïm la tasca immensa de tots els adherits i simpatitzants que han treballat de forma abnegada durant tota la campanya, llarga i dura, amb fred i silenci: fent parades informatives al carrer, organitzant actes, penjant cartells i plafons o simplement fent arribar als seus cercles el nostre missatge. Moltes gràcies de tot cor.
    Malgrat els mals resultats obtinguts pel nostre partit, ens felicitem pels bons resultats del conjunt de les forces sobiranistes. Esperem que els partits que en tenen la responsabilitat recullin el mandat del poble de Catalunya 11 de setembre i encetin sense dilacions el procés d’independència per assolir-lo en el període 2013-2014. Si no ho fan, novament el poble haurà de passar al davant.
    A nivell de la nostra organització, ara és el moment de fer una reflexió serena sobre el moment actual i els escenaris de futur. Obrim un debat en el si de Solidaritat com hem fet sempre: de baix a dalt i entre totes i tots. És per això que en les pròximes setmanes convidarem a tots els adherits i simpatitzants a participar en assemblees als pobles, barris i ciutats, a les comarques i regions, de les quals n’hem d’obtenir un bon anàlisi de l’escenari i  les millors propostes de futur. Aquest procés culminarà en una Congrés Nacional que farem el 26 de gener de 2013.
    Des de l’Executiva Nacional us animem a participar en aquest procés de reflexió i diàleg. Per part nostra us fem arribar les nostres disculpes pels errors que haguem comès, però us assegurem que ens hi hem deixat la pell i que sempre hem pres les decisions pensant en el millor pel país i el seu alliberament. Aquesta Executiva posa els seus càrrecs a disposició del proper Congrés Nacional.
    Moltes gràcies per tot. Visca Catalunya lliure!

    Executiva Nacional
    Solidaritat Catalana per la Independència

    dijous, 22 de novembre del 2012

    S.I. GARANTIA D´INDEPENDÈNCIA AL PARLAMENT DE CATALUNYA.

    Acte de Solidaritat (S.I.) a Vic (Osona) ple.
    S.I. continua essent el partit que garantitza la independència del nostre país. La seva feina al Parlament els avala: només amb 3 diputats han aconseguit que el projecte independentista (que ja estava consolidant-se al carrer) hagi entrat al Parlament de Catalunya per quedar-s´hi.
    Continuem seguint aquest camí: VOTA  SOLIDARITAT. 



    SI, ÉS LA GARANTIA QUE CIU NO ENS PORTARÀ A UN PACTE DE DARRERA HORA AMB EL PP-PSOE.


    El candidat de SI (Solidaritat catalana) va participar en l’esmorzar-col·loqui de Primera Plana, organitzat per El Periódico de Catalunya. Pengem el resum de la intervenció perquè és molt clar i molt actual el que va dir el candidat de S.I.


    QUEDA CLAR QUE VOTAR S.I. ES TENIR LA GARANTIA QUE CIU NO ENS PORTARÀ A UN PACTE DE DARRERA HORA AMB EL PP-PSOE.



    López Tena va fer una anàlisi de la història recent de Catalunya i va destacar que, després del fracàs de l’Estatut i del pacte fiscal, ja no es pot continuar durant més temps “gestionant la misèria autonomista, perquè el país s’esfondra, sinó que cal assolir la independència dins dels propers dos anys”. “Un referèndum no és un esplai, és perquè la gent decideixi”, ha afirmat López Tena en referència a l’ambigüitat de Mas en el seu posicionament sobre la independència de Catalunya. “Mas està proposant convocar una consulta per aprovar el pacte amb Espanya que li ofereixin PP i PSOE, però el poble català el que exigeix és claredat i poder sortir d’una vegada d’aquest fracàs autonomista”.



    “Mas en cap cas obtindrà la majoria absoluta, ja que una quarta part del seus diputats estaran sota les ordres del Sr. Duran i Lleida”. “Tindrà Mas els vots d’UDC si obri un procés d’independència, quan Duran ha deixat ben clar que no concep una Catalunya separada d’Espanya?”, s’ha preguntat López Tena.



    “Anar gestionant un fracàs rere l’altre no és fer país. Només si Mas aposta de manera clara, seriosa i amb un full de ruta concret cap a la independència, hi farem costat. Si no, farem oposició des del Parlament. Només recolzarem Mas si podem dir: “Us oferim suor i llàgrimes, però Catalunya serà independent dins dels propers dos anys”, ha dit López Tena, que ha deixat clar que l’objectiu de SI “no és ocupar poltrones al Parlament o al Govern, sinó estirar el proper govern perquè Catalunya celebri un referèndum d’independència en els propers dos anys, al 2013 o, com a màxim, l’11de setembre de 2014 i, si Espanya el prohibeix o no s’hi sotmet a la decisió del poble, proclamar al Parlament la República Independent de Catalunya, reconeguda per la comunitat internacional”.





    dimarts, 20 de novembre del 2012

    EL PERILL DE CONTINUAR DINTRE D´ESPANYA.



    Potser la independència de Catalunya i dels Països Catalans no resoldrà tots els aspectes que ens preocupen, però sí molts d´ells.
    Però el que està molt clar és el que ens espera si continuem dintre d´Espanya i cada vegada serà més complicat (el caos financer és una possibilitat probable), S.I. ho planteja en un dels seus actes polítics:
     
    D´un article de Carles Batalla | 19/11/2012.
    SI augura un caos financer en cas de no ser independents

    El cap de llista de SI tem una "venjança espanyola" en matèria econòmica, àmbit en què proposa bonificacions per als qui contractin

    Alfons López Tena, en el míting de Terrassa. Foto: Albert Salamé/SI

    Les polítiques d'ocupació i la lluita contra l'atur han tingut protagonisme en la intervenció d'Alfons López Tena al Teatre Alegria de Terrassa. Acompanyat per Uriel Bertran i aprofitant que la cocapital del Vallès Occidental (la quarta ciutat més gran de Catalunya) té 23.709 aturats, el cap de llista de SI ha posat sobre la taula algunes mesures per combatre aquesta xacra. "Cal promoure l'economia productiva i fer polítiques públiques decidides, això vol dir abaratir costos en els àmbits en què es pugui, perquè a Catalunya no es pot tocar la Seguretat Social".

    Davant de "la falta d'imaginació" i de competències, el presidenciable solidari assenyala l'estat propi com a única eina de millora però denuncia que s'usi com a excusa. "La independència et dóna plena capacitat d'actuació però ara no es pot dir que no es pot fer res. Si no tenim treball no tenim futur". A més, ha avisat que, en cas de no assolir la independència, les finances públiques quedarien en situació "desastrosa perquè la venjança espanyola serà tremenda".

    SI vol reactivar l'economia amb deduccions específiques (per a autònoms i assalariats), formació continuada, beques i bonificacions per les pimes i els col·lectius especialment vulnerables en matèria laboral: els joves o els aturats de llarga durada. Per a López Tena, és important atorgar avantatges fiscals als empresaris que contractin.

    Consells econòmics a a Navarro

    López Tena ha instat Pere Navarro a traslladar aquestes polítiques a la ciutat on encara ostenta el càrrec d’alcalde (el 30 de novembre és la data prevista per celebrar el ple de renúncia i donar el relleu a Jordi Ballart). Concretament l’ha instat a rebaixar el que estigui al seu abast: l'IBI, les llicències d'activitats, els impostos de clavegueram o de recollida d'escombraries.

    L'"àvia extremenya", de nou en escena

    Un dels moments àlgids que s'han viscut al Teatre Alegria de Terrassa ha arribat amb Isabel Buján. Tal i com  va succeir a Sant Feliu de Llobregat, l' "àvia extremenya"  ha pujat al faristol per rebre un ram de flors de López Tena i adreçar-se al públic terrassenc. "Porto 62 anys a Catalunya i em sento catalana de cap a peus. Voto per la independència perquè vull el benestar dels meus fills i dels meus néts i que no hagin de buscar-se la vida a fora".

    dissabte, 17 de novembre del 2012

    SOLIDARITAT: ENTREVISTA I VIDEO A VILAWEB.

    López Tena: 'Hi som perquè no siguin la Caixa i La Vanguardia els que manin

    Entrevista (vídeo)amb el candidat de Solidaritat Catalana per la Independència
    'La qüestió és: si CiU no avança cap a la independència, què? La posició per part d'ERC és col·laboració, i la de Solidaritat, oposició'. Així resumeix Alfons López Tena en que es distingeix la formació de la qual és candidat, Solidaritat Catalana per la Independència, d'altres opcions independentistes en aquestes eleccions. I en aquesta entrevista a VilaWeb planteja les causes del desencontre entre les forces independentistes, critica l'ús partidista de les enquestes i rebla: 'nosaltres som en política perquè no siguin la Caixa i La Vanguardia els que manin'.
    Tena afirma que són un partit sense deutes als bancs, als quals no els han condonat cap deute i que això marca una diferència entre ells i els altres. També diu que el motiu de separació amb Esquerra Republicana és la discussió sobre el que cal fer al parlament en el cas que CiU no tiri endavant el procés d'independència.
    El líder de Solidaritat és en aquest sentit molt directe: 'el programa de CiU no parla en cap moment d'independència, sinó d'objectes polítics indeterminats, que no surten ni a la Wikipedia. Busqueu estat interdependent o estat propi. No surten.'
    Tena es pregunta: 'teniu cap dubte que si ERC o Solidaritat tinguessin la majoria absoluta empenyerien Catalunya a la independència? És clar que és això el que passaria. Es pot dir el mateix de CiU? No. No vol dir que no pugui ser, perquè tot és obert. Ho veurem després del 25-N.'
    Per aquest motiu, per aquest dubte, considera que el paper d'una formació independentista com la seva en el Parlament hauria de ser d'oposició en el cas que Mas renunciés a encaminar Catalunya cap a la independència: 'si fos així, haurien de continuar les mobilitzacions i, des del parlament hauríem de fer oposició, no donant oxigen a l'autonomisme. No hauríem de donar-li cap suport [a CiU], ni aprovar-li els pressupostos, ni donar suport al pacte fiscal o per intentar una transferència als rius interiors de Catalunya, que és el que ells porten en el seu programa electoral.'
    Precisament Tena explica que aquesta discussió sobre el que caldria fer si CiU no empeny cap a la independència va ser la causa que no hi hagués acord entre Solidaritat i Esquerra. Tena diu que Solidaritat defensa exercir amb duresa l'oposició mentre Esquerra no. 'Per això no hem anat junts' diu.

    Sobre les expectatives del seu partit Alfons López Tena diu que 'jo prefereixo que Solidaritat tingui quatre, sis o vuit escons, essent decisiva per empènyer CiU i ERC cap a la independència, que  no tenir vint-i-tres escons per donar suport a l'autonomisme i tenir càrrecs. Nosaltres som en política per fer la independència i per posar-la al servei del poble. Que no manen els de sempre, què no siguin la Caixa i La Vanguardia els que manin.'
    El candidat de Solidaritat desconfia de les enquestes publicades aquests dies, en primer lloc perquè les mostres no són prou àmplies. Però també per la cuina. Diu que resulta xocant que una enquesta atribueixi a Solidaritat una intenció directa de vot x i que això significa quatre diputats i dies després una altra els atribueix una intenció directa superior i en canvi es queden amb zero diputats. Tena és particularment directe pel que fa a les enquestes del Grup Godó: 'entre les dues últimes enquestes de La Vanguardia a Catalunya unes sis centes mil persones haurien deixat de parlar català a casa, segons les seves dades. Aquest fenòmen no l'ha detectat ningú més que La Vanguardia i deixa clara quina és la seva fiabilitat'.

    diumenge, 11 de novembre del 2012

    SI A 8 TV




    Han passat dos dies, però va bé repassar e ldebat entre el candidat de SI i e de C's:

    El debat cara a cara entre els candidats de Solidaritat, Alfons López Tena, i Ciutadans, Albert Rivera, ha començat amb el resultat d'una enquesta que ha encarregat la cadena 8tv amb una sola pregunta: 'A les pròximes eleccions decidirà el seu vot pensant en la independència?'. La resposta: Sí un 52,8%; No un 36,7%; i No ho sap o no contesta un 10,6%. López Tena ha afirmat que aquest resultat és lògic perquè la situació actual porta a tenir la independència com a única solució realista als problemes de Catalunya.

    El debat entre els dos candidats no ha tingut gairebé cap punt de coincidència, com era d'esperar, tan sols quan López Tena li ha preguntat a Rivera si es considerava català i aquest ha dit que sí. López Tena li ha preguntat si es considerava espanyol, i aquest ha dit que també. Aleshores, el candidat de Solidaritat li ha fet veure que el que els uneix és Catalunya i el que els separa és Espanya.

    Rivera no ha acceptat en cap moment que Espanya robi diners a Catalunya, idea que López Tena ha repetit diverses vegades. En aquest sentit, Rivera ha acusat López Tena de fer un discurs xenòfob per dir que 'els espanyols roben'. El candidat independentista l'ha corregit: 'No he dit mai que ens robin els espanyols, ens roba Espanya, que és un estat, no els seus ciutadans'.

    El debat s'ha fet amb molta tensió entre els dos candidats la major part del temps. S'ha crispat especialment quan els candidats han parlat del possible referèndum per votar la independència de Catalunya. López Tena ha enumerat un seguit de motius per proclamar la independència pels camins democràtics. Rivera ha respost no pas amb motius per continuar a Espanya, sinó dient que a Catalunya hi ha molta corrupció i n'hi haurà més si és independent.

    Un altre punt d'enganxada entre els dos candidats ha estat quan s'ha parlat del dret dels catalans de decidir el seu futur. López Tena ha afirmat que Rivera no accepta que els catalans no puguin votar. Rivera ha dit que tan sols pot votar si ho fa dins de l'ordenament jurídic i constitucional espanyol. López Tena ha afirmat que Espanya és un estat del qual se'n vol allunyar tothom al llarg de la història 'començant per Holanda i el pròxim serà Catalunya'.

    dimarts, 6 de novembre del 2012

    PACO IBAÑEZ: SOC UN SOLDAT PER AL QUE VULGUIN ELS CATALANS.

    Aquest cap de setmana ha estat molt actiu: assemblea de S.I per aprovar el programa electoral, manifest a Espanya de 300 "intel.lectuals" contra la independencia (recordem que la majoria d´aquests "intel.lectuals" mai han estat "federalistes" ni tampoc ho son ara i l´entrevista a una persona amb criteri (Paco Ibañez) que ha portat molta polseguera.
    Solidaritat ja va explicar el que pensava d´aquest "manifest d´intel.lectuals espanyols" :
        
    Alfons López Tena, candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a la presidència de la Generalitat, ha expressat aquest matí la repulsa de SI davant del manifest publicat aquest cap de setmana en contra de la independència de Catalunya. “Aquestes persones que signen el manifest són pseudo intel•lectuals que volen Catalunya abocada a la misèria i que neguen el genocidi cultural i econòmic català. Davant de declaracions com aquestes la resposta és encara més clara: marxem d’Espanya!”, ha assegurat López Tena.
    “Molts d’aquests suposats intel•lectuals espanyols no han perdut l’ocasió de criticar Catalunya, la nostra cultura i les nostres arrels sempre que han tingut ocasió. La seva veu no ens representa i demostra que la independència de Catalunya esdevé més urgent que mai”, ha explicat López Tena, que garanteix que Solidaritat farà una aposta clara i decidida per defensar els interessos del poble de Catalunya. “Davant de manifests com aquests, només n’hi ha dues respostes possibles: independència o submissió. A Solidaritat som garantia que el poble de Catalunya voti un referèndum d’independència entre el 2013 i l’11 de setembre de 2014. Sabem com fer-ho!”

    Aprofitem per a penjar el que explicava Paco Ibañez (s´ha de saber que la "intel.lectualitat" espanyola tambe existeix fora dels "manifestos"):
     

    Paco Ibáñez: 'Sóc un soldat per al que vulguin els catalans'

    En una entrevista al Periódico, el músic diu que 'és una indecència el que han fet amb Catalunya els fatxendes que són al poder'
    L'independentisme 'és el desig dels que estan farts de ser humiliats', diu el músic Paco Ibáñez en una entrevista avui al Periódico. Ibáñez hi parla del disc que ara publica, en què musica poetes llatinoamericans, i també sobre el moviment dels indignats, el colonialisme espanyol i l'autodeterminació de Catalunya.
    Diu que el 12 d'octubre, per ell, no existeix. 'Passo de l'11 al 13', perquè encara li 'queda vergonya i un respecte per aquells indígenes que han anorreat durant cinc-cents anys'.
    Recorda quan va cantar a la plaça de Catalunya, quan hi havia l'acampada del moviment del 15-M, i diu que, davant la que sembla l'era de la resignació, 'els indignats et recorden que no tot està perdut'.
    Preguntat per la situació que viu Catalunya, critica que 'és una indecència' el que han fet amb ella 'els fatxendes que són al poder', i retreu que ara des de les institucions espanyoles 'es vagi amenaçant'. Per això interpreta que l'independentisme és 'el desig dels que estan farts de ser humiliats', i sentencia que 'Catalunya és un poble que viu i deixa viure': 'a veure si ho entenen d'una vegada tots aquells cretins'.
    Sobre la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, Paco Ibáñez declara que votarà 'allò que els catalans vulguin' i que no tindria cap dilema. 'On hi hagi justícia, allà hi seré. […] Aquí hi ha un poble sencer que es manifesta i és amo de les seves vides. Així que aquí tenen un soldat per al que vulguin els catalans'.

    divendres, 2 de novembre del 2012

    NO ENS ENGANYEM : CiU NO ES CAP GARANTIA D´INDEPENDÈNCIA (I AMB DURAN I LLEIDA UN VERITABLE PERILL).

    Continuem pensant que donar una majoria absoluta a un partit (sigui el que sigui) és donar un xec en blanc per a fer allò que aquell partit vulgui. El nostre objectiu continua essent que la societat catalana estigui en millors condicions i no estem d´acord que una majoria absoluta de cap partit vagi en aquest sentit.

    Ens agradaria que la memòria dels catalans i catalanes no fossi tan fràgil i coneixem massa CiU per no pensar que una vegada acabades les eleccions el Govern espanyol farà una proposta a la baixa (la intervenció militar son paraules massa gruixudes ara a Europa). I aquesta proposta a la baixa pot engrescar CiU (ja amb majoria absoluta) explicant que "ara els espanyols ho comencen a entendre" o que "CiU son negociadors de mena" o que "ara encaminem el camí cap a l´estat propi" (quin estat propi?).

    Nosaltres som independentistes, igual que milers de catalans i catalanes i continuem creient que el millor en aquestes eleccions programades és votar l´independentisme (no intermediaris) i entre aquests hi ha S.I. que ha demostrat durant 2 anys al Parlament el molt que es pot fer amb pocs diputats.

    Comentari a part hem de fer sobre el senyor Duran i Lleida (amo i senyor d´ UDC) i la seva lluita mediàtica contra la independència. Només cal veure les seves declaracions d´avui al final d´aquest post. No ens en fiem gens d´un personatge així, remenant les cireres d´un partit amb majoria absoluta a Catalunya?. I els companys i companyes que pensen en el que diuen "vot útil" s´equivoquen perquè pot ser el més inútil dels vots.

    Coincidim plenament amb els avisos d´ahir d´en López Tena: 

    SI alerta que una CiU amb majoria renunciarà a la independència

    López Tena considera que Mas està "enganyant els catalans" i cercarà el pacte amb Espanya


    Alfons López Tena acusa Artur Mas d'enganyar i de generar frustració Foto: ACN

    El candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Alfons López Tena, adverteix que si CiU aconsegueix la majoria absoluta "intentarà de nou un pacte amb Espanya". En aquest sentit, ha presentat SI com "l'única garantia per evitar l'enèsim engany de CiU, amb un discurs ambigu i un programa electoral que no parla en cap moment d'independència". López Tena s'ha reunit aquest matí amb els representats de la candidatura del Maresme de SI a la llista per Barcelona per debatre sobre el procés d'independència.
     
    "La permanència de Catalunya a la Unió Europea no depèn d'Espanya. Això és evident per a tothom, excepte per al govern espanyol i per a Duran i Lleida", ha assegurat López Tena en referència a l'informe del director general honorari de la Comissió Europea i assessor de l''European Policy Centre', Graham Avery, que defensa la permanència d'Escòcia a la UE en cas d'independència.
     
    Contràriament a aquest informe, Josep Antoni Duran i Lleida, número dos de CiU, ha expressat als quadres d'Unió que veu "quasi impossible" una Catalunya independent dins de la UE. "CiU no parla en cap moment d'independència al seu programa electoral, sinó d'autonomia plus dintre d'Espanya", ha dit López Tena, que creu que Mas "està enganyant" els catalans i "això generarà frustració i desencís".

    Duran: 'No veig una Catalunya sense Espanya'

    'Estic acostumadíssim a veure F-18 sobrevolar Alcampell', diu el president d'Unió, que critica la carta a la UE contra les amenaces militars

    El president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida continua el seu discurs contra la independència de Catalunya. Avui en una entrevista a ABC Punto Radio (àudio en mp3), ha declarat que no veia una Catalunya sense Espanya. 'És dolent per a Espanya no tenir Catalunya, i és dolent per a Catalunya no tenir Espanya', ha dit Duran, que ha insistit que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea, que no creu que hi hagi una gran majoria per la independència i que el discurs del maltractament fiscal i polític d'Espanya potser és equivocat.
    Duran, a més, ha atacat, sense esmentar-lo, l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, que juntament amb Raül Romeva, Maria Badia i l'eurodiputada del BNC, Ana Miranda, en representació d'ERC van enviar a les institucions europees per denunciar les amenaces militars contra Catalunya. Responent la pregunta de 'qui posa llenya al foc per malmetre les relacions entre Catalunya i Espanya', Duran ha posat l'exemple de 'quan es diu a la UE que les paraules de Vidal Quadras o les d'un coronel retirat o el president d'una associació de militars retirats signifiquen que Espanya és a punt d'atacar militarment Catalunya. Això són errors importants'.

    A més, Duran ha menystingut les crítiques pes vols rasants d'avions de l'exèrcit espanyol a Catalunya. 'Estic acostumadíssim a veure F-18 sobrevolar Alcampell', ha dit. (Vilaweb).

    dimarts, 30 d’octubre del 2012

    ESPANYOLS I CATALANS: DUES SOCIETATS PARAL.LELES

    Les enquestes i els articles d´opinio d´aquests dies ens refermen en la idea que continuem tenint 3 comunitats que funcionen en paral.lel (cada una amb el seu model d´estat) i que continuen essent els espanyols, els catalans i els bascos.
    Si no fossi aixi no s´entendria que el PP tiguessi aquesta actitut contra la llengua catalana o sobre la recentralitzacio de les "autonomies" i la major part d´espanyols hi estigui d´acord o que les ganes d´anar-se´n dels catalans siguin cada vegada mes fermes o que una part del lerrouxisme (UPyD) no aconsegueixi avals per presentar-se a Girona i en canvi estan de pujada en les comunitts espanyoles.

    Al mateix temps ens refermem en la idea de que CiU no hauria de tenir majoria absoluta i que el mes adequat per a Catalunya seria el manteniment (de S.I) i l´entrada d´altres forces independentistes. El PP esta plantejant una contrapoposta per millorar es sistema fiscal (pero sense ser un pacte fiscal) i si la proposta es llaminera alguns partits grans s´hi llençaran de cap. Despres ja sabem les "promeses" espanyoles com acaben.
    Pero no cal arribar aqui, hem de prevenir la situacio i votar partits independentistes, nosaltres a S.I.

    Sobre el criteri d´aquestes tres societats que viuen en paral.lel, hi ha un aricle avui de Salvador Cot que ens sembla interessant: 

    Dos milions d'espanyols imaginaris

    És sorprenent l'escassíssima estima que tenen els espanyols per les comunitats autònomes amb denominació d'origen espanyola. Trenta anys d'autogovern no han servit perquè ni un madrileny, riojà o castellanonoséquè vessin una sola llàgrima per aquells himnes i banderes regionals que els van convertir en entitat política d'un dia per l'altre. Les enquestes deixen clar que els espanyols demanen una recentralització que liquidi el sistema autonòmic, considerat car i ineficient.

    Més sorprenent és que fins i tot els que han presidit alguna d'aquestes institucions tinguin el cinisme de descriure-les públicament com un parany contra bascos i catalans que només té el defecte de costar massa diners. Fa poc, Esperanza Aguirre deia, obertament, que "l'estat de les autonomies no ha servit per integrar a bascos i catalans i el café para todos sí que ha servit per complicar l'estat i encarir el cost d'altres regions". José Bono s'hi ha afegit recordant que a Castilla-La Manxa "ens van donar l'autonomia per convèncer els militars que el mateix que donaven a Catalunya ho donaven també a Toledo o La Rioja".

    Però, tot i així, a Espanya no hi ha ni una sola veu que reclami actuar sobre la realitat i reconèixer políticament les nacions catalana i basca. Al contrari, Aznar i la FAES ja han amenaçat amb provocar la ruptura interna de Catalunya per raons ètniques i ahir José Bono va quantificar en dos milions els ciutadans de Catalunya que ell creu que són mobilitzables contra la independència. John Lennon s'imaginava a tothom compartint el món; José Bono i José María Aznar s'imaginen una massa enorme d'espanyols aixecant-se contra Catalunya. Cadascú...

    diumenge, 28 d’octubre del 2012

    SI, el vot independentista útil.

    Les enquestes de la campanya electoral (ja que tot es campanya actualment) diuen que alguns partits (entre ells S.I. i les CUP) no tindran diputats al Parlament.
    No creiem que una majoria absoluta de CiU sigui el millor perque aquest pais avanci, tampoc que alguns partits es quedin fora.
    Aixi que donem algunes raons per votar independencia: 

    SI VOLS INDEPENDENCIA, VOTA-LA.   



    Les properes eleccions seran la primera vegada que el poble votarà no en clau de qui administra i gestiona la misèria autonòmica, ni de a qui s’encarrega intentar acords i pactes impossibles amb Espanya que acaben sempre en fracàs i frustració. Aquesta vegada és la independència la qüestió cabdal que centrarà i determinarà l’opció dels votants per un o altre partit.
    És la independència la decisió més transcendent que un poble pot prendre, i exigeix claredat i credibilitat als partits per tal que pugui obrir-se amb garanties, seriositat, i rigor, el procés polític il·lusionant i difícil que culmini en la proclamació i reconeixement internacional del nostre Estat independent, de la República de Catalunya.
    Les mancances, ambigüitats, trajectòria, i acomodament autonomista de la casta política catalana tradicional, fan més que dubtós que els partits “de tota la vida” tinguin realment la voluntat i el tremp de complir la voluntat majoritària del poble català d’assolir la independència en 1 o 2 anys, que no la pretenguin escamotejar per un nou intent de peix podrit al cove foradat com han set l’Estatut i el pacte fiscal que tant defensaven no fa ni dos mesos.
    Solidaritat Catalana per la Independència som el vot independentista útil, som la garantia d’independència.
    En 32 anys de Parlament, només Solidaritat ha presentat la Llei per convocar el referèndum i declarar la independència. I ho tornarem a fer la propera legislatura. Els altres partits només parlen d’independència o d’Estat propi quan es convoquen eleccions, però després pacten amb el PP, acorden tripartits amb el PSC i fan president Montilla, o impulsen el pacte fiscal amb Espanya. Nosaltres som la garantia que el clam de l’11 de setembre arribarà al Parlament de Catalunya i no serà traït.
    Tenim el full de ruta més clar per aconseguir la independència, sabem com fer-ho.
    1) Constituirem un Govern d’unitat nacional per la independència.
    2) Prepararem les noves àrees de Seguretat Social, Hisenda, Energia, Afers Exteriors i Seguretat.
    3) Negociarem amb la comunitat internacional el reconeixement de l’Estat català.
    4) Celebrarem el referèndum d’independència com a màxim l’11 de setembre de l’any 2014.
    5) Si Espanya impedeix el referèndum, declararem la independència al Parlament.
    6) Treballarem per estendre la independència a la resta dels Països Catalans.
    Cal evitar la majoria absoluta de CiU perquè no continuïn amb les ambigüitats. Solidaritat estirarà el proper govern de la Generalitat cap a la independència. Però amb una majoria absoluta de CiU, els contraris a la independència com el “sector dels negocis” o Duran i Lleida podran posar pals a les rodes al procés, i continuaran les ambigüitats d’Artur Mas: Estat propi -però com Massachusetts o Baviera en lloc d’Estat independent –com Dinamarca o Holanda-, interdependència en lloc d’independència, consulta en lloc de referèndum, o renunciar a la independència “clàssica” (que és l’única que entén el món perquè és l’única que existeix). Si només d’ells depèn, cauran de nou als paranys espanyols.
    Amb la independència farem de Catalunya l’Holanda del Mediterrani, un país de progrés i de benestar, un país de primera. Tenim el mateix PIB que Dinamarca, ens mereixem una societat d’igualtat d’oportunitats, de benestar, de promoció de la innovació i el mèrit, pròspera, democràtica i cívica.
    Volem la independència i l’Estat català al servei del poble, de la Catalunya que matina, de la gent que s’esforça, s’arrisca i aixeca el país. Al servei de les classes populars, dels treballadors/es i de les classes mitjanes. No volem que a la Catalunya independent continuïn manant els de sempre, els poders fàctics que treuen profit de vendre’ns a Espanya. La força de Solidaritat serà la força que tindrà la independència al servei d’una Catalunya de qualitat on mani el poble. Podem fer-ho perquè tenim 0€ de deutes amb bancs i caixes, tenim les mans lliures i no ens devem més que a un sol mandat, al del nostre poble.

    dimecres, 24 d’octubre del 2012

    EURODIPUTAT FLAMENC EXIGEIX AL GOVERN ESPANYOL QUE "DEIXI ALS CATALANS VOTAR EL SEU FUTUR".

    Un eurodiputat flamenc exigeix al govern espanyol que "deixi als catalans votar el seu futur" i que "no hi fiqui l'exèrcit"

    Derk Jan Eppink compara Vidal-Quadras amb Franco i s'enganxa amb el PP durant un debat amb Barroso i Van Rompuy
    L'eurodiputat flamenc Derk Jan Eppink ha exigit al govern espanyol aquest dimarts que deixi "als catalans votar el seu futur" i "no hi fiqui l'exèrcit", en un debat amb José Manuel Durao Barroso i Herman Van Rompuy al Parlament Europeu.
    Com es pot veure en el minut 43 d'aquest vídeo, Eppink ha comparat directament Alejo Vidal-Quadras amb Franco, per la seva amenaça d'enviar la guàrdia civil a Catalunya, i ha exigit al PP que faci com "David Cameron amb Escòcia". L'eurodiputat popular Luis De Grandes ha sortit en defensa de Vidal-Quadras i s'ha encarat amb Eppink, acusant-lo d'haver "insultat i desqualificat des de la més absoluta ignorància". "Señor Vidal-Quadras, ¡vergüenza!", ha cridat el polític flamenc, en castellà.

    Eppink ha felicitat Barroso i Van Rompuy pel Premi Nobel de la Pau 2012. "Malauradament no puc felicitar Vidal-Quadras", ha lamentat Eppink, eurodiputat de la Llista Dedecker flamenca i vicepresident del grup parlamentari euroescèptic dels Conservadors i Reformistes europeus.
    Eppink ha denunciat que la carta que Vidal-Quadras ha enviat a tots els eurodiputats "sembla escrita pel mateix general Franco". "Diu que l'independentisme no és ni pacífic ni democràtic, però i vostè què és?", li ha preguntat. Eppink ha criticat que "fins ara els guanyadors del Nobel no han fet massa" i els ha reclamat que obliguin Vidal-Quadras a "demanar perdó als catalans" i a "dimitir" com a vicepresident de l'Eurocambra.
    Luis De Grandes ha demanat la paraula per defensar que "Vidal-Quadras no ha dit ni més ni menys que s'ha d'aplicar el que recull la Constitució espanyola". "La resta són singulars apreciacions personals, que jo puc respectar però que menyspreo", ha respost a Eppink, en una violenta enganxada enmig de l'hemicicle d'Estrasburg, davant de Barroso i Van Rompuy. Eppink ha replicat exigint a l'Estat espanyol que posi el conflicte "en mans de la democràcia i no dels tancs". "Deixin els catalans votar, no hi fiquin l'exèrcit, ja coneixem la història de la guàrdia civil, senyor, vostè la coneix millor que jo, així que si us plau parlem de democràcia i permetin que els catalans decideixin per ells mateixos", ha insistit l'eurodiputat belga.

    dimarts, 23 d’octubre del 2012

    SI celebra “el nou independentisme que abandona la idea de reformar Espanya”, en referència a Bildu i l'Anova de Beiras

    Continuem pensant, com ja haviem dit abans, que el temps que nosaltres dediquem a les eleccions i a denunciar actes espanyolistes, des del Govern espanyol l´utilitzen com desplegament diplomatic. Les declaracions la setmana passada d´alguns representants politics estrangers (a favor de la "unitat espanyola"), ho confirmen.
    Malgrat tot, ens va agradar veure la carta enviada per S.I. al representant de l´Autoritat palestina a Madrid. Sempre cal que ens expliquem a l´estranger (abans no ho haviem fet) i cal contrarestar el desplegament espanyolista.

    Sobre les eleccions del 25 de novembre, volem posar un toc d´alerta sobre el paper dels mitjans de comunicacio i la crida dels partits (com sempre els grans, de cara al que anomenen "vot util"). Tots sabem que volen dir: vota CiU o vota PP (segons el bloc que siguin).
    Nosaltres considerem que el vot independentista ha d´anar a un partit independentista, i en el cas de S.I. veiem una feina ben feta en aquesta legislatura que permet continuar donant confiança a S.I.
    Us adjuntem una entrevista a l´Uriel Bertran sobre el tema del vot:

    Bertran: «La crida al vot útil de Mas afectarà molt més ERC que SI»

    El secretari general de SI celebra “el nou independentisme que abandona la idea de reformar Espanya”, en referència a Bildu i l'Anova de Beiras

    Uriel Bertran, secretari general de SI. Foto: ACN

    L'endemà del diumenge electoral a Euskadi i Galícia els partits catalans analitzen com afectarà a la cursa del 25N. Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, celebra el bon resultat de Bildu i l'AGE i assegura que representen, com ells, un “nou independentisme” que ha renunciat a reformar Espanya al mateix temps que ha apostat per formes de fer política radicalment democràtiques.

    - Les eleccions basques van deixar una gran majoria de les dues grans forces abertzales. Com influirà al nostre país?

    - Els comicis bascos amb Bildu però també els gallecs han suposat la irrupció d'un nou independentisme que abandona la idea de reformar Espanya. A Catalunya, Solidaritat representa aquesta idea que no parla de pactes fiscals sinó de referèndums i de declaracions d'independència. També veiem amb molta simpatia la irrupció d'Anova –el partit de Beiras, pal de paller de l'Alternativa Galega de Esquerda- que deixa enrere l'autonomisme del BNG. Totes suposen noves formes de fer política: assembleàries, amb primàries, radicalment democràtiques i que, al mateix temps, aposten per l'estat propi.

    - És curiós que fins a tres formacions catalanes (ERC, SI i la CUP) hagin celebrat els resultats de Bildu.. .

    - Nosaltres sempre hem apostat per una gran coalició independentista progressista com és el cas de Bidu. I, de fet, Solidaritat Catalana per la Independència ja és una coalició de cinc partits que esperem que vagi creixent.

    - Sigui com sigui, el 25 de novembre no es presentaran amb altres formacions. És un fracàs?

    - Teníem molt clar que una gran coalició era l'opció òptima per esdevenir l'alternativa independentista. Hi apostàvem tant que vam ser els únics que vam enviar a la cimera els màxims dirigents, posant tota la carn a la graella... Ara bé, repeteixo, som els únics que ja som una coalició i que estem acostumats a gestionar la pluralitat.

    - En aquest escenari de diverses opcions independentistes CiU pot tenir-ho més fàcil per apel·lar al vot útil. De fet, avui mateix Artur Mas ja ha fet una crida als votants d'ERC...

    - Fins a cert punt és normal. CiU i ERC han coincidit en defensar els dos darrers anys el projecte del pacte fiscal. En canvi, els únics que han exercit d'independentistes al Parlament hem estat nosaltres. No ha estat fins que SI ha arribat a la cambra catalana que s'ha presentat una Llei d'independència.

    - Per tant la crida del vot útil afectarà més a ERC?

    - Estem segurs que els afectarà molt més que a SI. Nosaltres som el vot útil independentista i això ens diferencia més clarament de l'ambigüitat de CiU que ha parlat des de l'estat propi tipus Massachussets a la interdependència. En canvi, tenim clar que volem una Catalunya lliure nacionalment però també lliure de peatges, retallades i corrupció. Nosaltres volem una independència al servei de poble, en canvi Artur Mas ja ha dit que amb l'estat propi continuaran les retallades i els peatges.

    - Tant CiU com ERC parlen d'una consulta a la propera legislatura. Quin és el vostre full de ruta?

    - Nosaltres vam votar a favor de la resolució de Parlament perquè creiem que podem condicionar l'ambigüitat dels altres partits. Això sí, volem un referèndum abans del setembre de 2014 i serem els únics que ho explicitarem al programa electoral. Si l'Estat espanyol ho bloqueja caldrà apostar per una declaració unilateral. De fet, el problema de CiU és que no diu què farà si el referèndum queda avortat.

    - La gran novetat de les eleccions serà la CUP, un partit inequívocament independentista però que també aposta per la radicalitat democràtica, la denuncia contra la corrupció i l'assemblearisme. Us pot fer mal?

    - La CUP vincula el seu independentisme a la revolució social. Nosaltres apostem per un missatge que des del progressisme pugui arribar al màxim nombre de persones de les classes populars i mitjanes. Volem una independència amb el màxim de justícia social però qüestions com la pertinença o no a la Unió Europea s'hauran de discutir a posteriori.

             

    dimecres, 17 d’octubre del 2012

    L'impacte del procés català en la premsa internacional

    L'impacte del procés català en la premsa internacional, titular a titular

    Recull de les principals informacions aparegudes als mitjans de tot el món d'ençà de la Diada (Font: Vilaweb)
    Des de la gran manifestació de l'Onze de Setembre el procés polític de Catalunya, que ha de portar a un referèndum o a una consulta sobre la independència, ha tingut un gran ressò en la premsa internacional. La majoria dels articles, reportatges, editorials, vídeos i programes dels mitjans més prestigiosos han explicat les raons de Catalunya per a avançar cap a la independència. I han difós la reacció aïrada del govern i de les institucions espanyoles.
    Heus ací un recull dels articles més notables publicats aquest últim mes pels principals mitjans internacionals.
    Financial Times: 'Un matrimoni no s'arregla declarant il·legal el divorci' (16.10.2012)
    France TV: 'Catalunya, possibilitat elevada d'independència' (16.10.2012)
    Bloomberg: 'Cal garantir als catalans el dret de fer un referèndum'(16.10.2012)
    Le Figaro: Anàlisi: 'Catalunya juga amb la independència' (original en francès i traducció automàtica al català) (15.10.2012)
    Le Monde: 'A Espanya, oli al foc català' (original en francès i traducció automàtica al català) (15.10.2012)
    El Washington Post també analitza l'independentisme català (13.10.2012)
    BBC: 'Independència escocesa, lliçons catalanes per Caledònia?'
    Vídeo de la BBC subtitulat al català: 'Catalunya dirà adéu a Espanya?'
    Article de Jaume Clotet i Ricard Gonzàlez al New York Times: 'Els catalans, presoners d'Espanya' (3.10.2012)
    Mas declara al New York Times: 'Hem creat un gran sentiment d'esperança' (6.10.2012)
    La BBC vincula les amenaces contra Catalunya al 'pacte de silenci' de la transició (2.10.2012)
    Les amenaces de Vidal-Quadras arriben al Financial Times (2.10.2012)
    Aljazeera fa un reportatge en profunditat sobre l'independentisme català (30.9.2012)
    USA Today: 'Mentre Espanya s'enfonsa, molts catalans volen marxar-ne' (29.09.2012)
    Financial Times: Preguntes i respostes sobre el procés independentista català (28.09.2012)
    The Independent feia un bon resum de la situació en aquest article: 'Catalan Independence: Can cash-strapped Spain afford the most-treasured jewel in its crown' (traducció automàtica al català) (25.10.2012)
    El debat sobre la independència a Aljazeera, transcrit i traduït al català (21-9-2012)
    El programa radiofònic World Business Report de la BBC va oferir un debat sobre la possible independència de Catalunya amb l'economista gal·lès Edward Hugh i l'especialista financer David Kuo (21.9.2012).
    The Telegraph explica en aquest article que Espanya s'arrisca al trencament perquè Mariano Rajoy encén 'la fúria catalana' (21.9.2012)

    dissabte, 13 d’octubre del 2012

    EL 12 0CT. UNA CORTINA DE FUM, PER AMAGAR LA INTENSA ACTIVITAT DIPLOMATICA ESPANYOLA A L´ EXTERIOR.

    El 12 d´octubre ha estat una cortina de fum (no poden moure tantes persones com volen a Catalunya, ni tan sols amb la covocatoria dels 4 partits espanyolistes d´ahir).
    El que ens hauria de preocupar realment es la intensitat de la dipomacia espanyola aquestes setmanes a l´ exterior que anir`a augmentant per tal de d´intentar desactivar-nos internacionalment.
    Cal que recordem (en un altre sector) el que va passar amb el reconeixemnt de les sel.leccions catalanes de patinatge, se´n van sortir amb la seva amb una intensa activitat diplomatica (amb "reglas" inclosos).
    Compte !, ells fa temps que hi treballen i nosaltres ens podem quedar amb un pam de nassos. LA POLITICA EXTERIOR ES FONAMENTAL.

    D´acord amb un article d´avui a N. Digital:
    El parany
    L'espanyolitat que aquest 12 d'octubre va fer cap a la plaça Catalunya va ser més simbòlica que una altra cosa. De fet, va ser un fracàs, i no per la quantitat -ridícula si es té present que suposadament representaven allò que també suposadament ens uneix- sinó per la qualitat d'alguns dels més sorollosos dels assistents. Només cal veure com va descriure Le Monde la posada en escena de la convocatòria.

    Cares de José Maria Tempranillo amb barrets de la Legió, grupets de caps rapats que mai no ha passat un dissabte a l'esplai, abanderats del Casal Tramuntana aclamats per gent polida, endreçada, contenta i feliç de sentir-se legítimament espanyols es van barrejar aquest divendres amb el lideratge polític espanyolista que els ciutadans podran votar el proper 25N. No m'imagino la Merkel en manifestacions amb nostàlgics del Berlín del 1936, però Espanya fa relativament poquet que va acomiadar el seu dictador feixista mentre llanguia al llit, per cert, retratat pel seu gendre.

    L'aplec del lloro negre va ser anecdòtic, colorista, sorollós, previsible i un desplegament policíac contundent i visible va evitar que qualsevol incident esclatés en aldarull. Tot plegat va oferir una imatge una mica freak a l'alçada de les declaracions del govern espanyol, dels vols rasants dels F18 de l'exèrcit a tocar del monestir de Ripoll i de les declaracions de la cort suprema de la Guàrdia Civil. Però no ens enganyem, la concentració del divendres és el que es coneix com a maniobra de distracció, un esquer.

    Espanya fa molts anys que és un estat i la sap llarga. Mentre envien un circ a Barcelona la seva diplomàcia, política i financera, treballa de valent per vendre el seu missatge. Un missatge que podem assegurar que no és gens favorable als nostres interessos: Catalunya malbarata i, a més, volem fer un cop d'estat. La plaça de Catalunya va ser un parany, no ens refiem. Els del 12O no són els adversaris.

    PREMSA INTERNACIONAL:  "LE MONDE" NO ES VA DEIXAR ENGANYAR:


    «Le Monde» classifica el 12O com un acte de l'extrema dreta

    El diari francès es fa ressò del document dels Ultrasur que va fer públic Nació Digital



    "L'extrema dreta espanyola ha trobat un nou terreny de joc: la manifestació de divendres 12 d'octubre contra la independència de Catalunya", comença la informació de Caroline Monnot i Abel Mestre, periodistes de Le Monde especialitzats en l'anàlisi de l'extrema dreta europea.

    El reportatge analitza el suport del PP i Plataforma per Catalunya a aquesta menifestació, a més de diversos grupuscles vinculats a les trames ultres espanyoles. També es fa ressò de la informació de Nació Digital, amb el document dels Ultrasur que acabava recomanant que "res de Sieg Heil aquesta vegada".