dijous, 29 de gener del 2015

KOBANÊ I EL KURDISTAN.

Coincidim bastant amb l' article del CIEMEN sobre la situació a Kobanê (Kurdistan) i el canvi de posicions sobre el Kurdistan i aquesta àrea geogràfica en general.

Cinc motius pels quals la batalla de Kobanê és transcendent

26/01/2015
La batalla de Kobanê, que ha caigut del costat de les YPG-YPJ, ha generat una atenció mundial sense precedents pel que fa a la lluita del poble kurd. Us expliquem cinc raons pels quals aquests esdeveniments són importants. Un text de David Forniès*
Perquè té impacte psicològic. Kobanê no ocupa una posició gaire estratègica, com a mínim no per a l'Estat Islàmic (EI). Malgrat això, els gihadistes van triar el cantó de Kobanê -el que els resultava d'accés més fàcil- per a reforçar la seva imatge d'exèrcit invencible, que no podia ser aturat per cap dels actors armats de la regió -ni tan sols pels kurds. Van cometre un error de càlcul en sobreestimar la seva capacitat de combatre en fronts múltiples i ara apareixen davant del món com un grup que pot ser derrotat per una milícia popular -ben entrenada i enquadrada, això sí.
Perquè enfronta dues visions oposades radicalment. Probablement enlloc més del món trobem dos models polítics i socials tan contraposats, lluitant literalment a escassos metres de distància. La proposta de l'EI: rigorista, centralitzada i violenta amb les minories, amb les dones i, en general, contra tothom qui no estigui d'acord amb els seus postulats. Davant, el govern de Kobanê i les milícies de les YPG-YPJ, que volen dur a terme el projecte del confederalisme democràtic, ideat pel fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan. És un programa anticapitalista, cooperativista, feminista, ecologista, municipalista i defensor de la diversitat ètnica i religiosa. És el primer cop que es pot aplicar sobre el terreny, i també és el primer cop que obté una victòria militar d'aquesta magnitud.
Perquè l'operació nord-americana trenca tabús. La victòria de les YPG-YPJ a Kobanê no s'entén sense els més de 400 atacs aeris que els Estats Units i els seus aliats han dut a terme des de l'octubre contra les posicions de l'EI a Kobanê. És el primer cop que Washington coopera obertament amb una milícia que manté vincles amb el PKK i que comparteix el seu mateix projecte polític. L'operació, de fet, obre molts dubtes sobre quina ha de ser la consideració del PKK al món occidental a partir d'ara: el debat sobre la retirada del grup de la llista d'organitzacions terroristes és obert en diversos països, entre els quals Alemanya.
Perquè les credencials de Turquia en surten malmeses. Durant tota la crisi, Turquia ha insistit que l'EI i les YPG-YPJ eren totes dues organitzacions terroristes. Kobanê, que es troba just al costat de la frontera turca, ha romàs assetjada perquè Ankara no ha volgut permetre l'arribada d'ajuda des del seu propi territori, entre denúncies per part dels kurds de connivència amb els gihadistes. Només després de moltes pressions, el govern turc va acceptar l'entrada a Kobanê d'un contingent de peixmergues del govern del Kurdistan del Sud (Iraq). Fonts nord-americanes han reconegut que Washington està molest amb Turquia -estat membre de l'OTAN, cal recordar-ho- per l'actitud que ha pres Ankara envers Kobanê i, més generalment, envers l'Estat Islàmic.
Perquè marca un nou episodi de solidaritat intrakurda. Malgrat les notables diferències ideològiques entre el govern del Kurdistan del Sud (conservador) i el de Kobanê, la cooperació militar entre forces d'uns i altres en la defensa de la ciutat ha estat possible i, de fet, un peixmerga hi ha perdut la vida. Els combatents sud-kurds eren aclamats al seu pas pel Kurdistan del Nord (Turquia) mentre es dirigien cap a Kobanê. I en aquesta ciutat, nombrosos kurds del Kurdistan Oriental (Iran) també s'han unit com a voluntaris a les YPG-YPJ. Bona part dels centenars de milers de refugiats de Kobanê s'han instal·lat al Kurdistan del Nord, on les alcaldies controlades pel partit kurd local -en una de les zones més pobres de Turquia- estan assistint-los amb els seus propis mitjans.
*David Forniès és coordinador de Nationalia i cap de l'àrea de Coneixement del CIEMEN.

dimecres, 28 de gener del 2015

S' INTERNACIONALITZA EL CAS CATALÀ, TAMBÉ DES DE LES INSTITUCIONS.

Artur Mas explica de primera mà als cònsols «el sentit polític del 27-S»

Es troba amb la setantena de diplomàtics presents a Barcelona i els explica que els comicis serviran per "saber quanta gent hi ha a favor i en contra que Catalunya exerceixi la sobirania". (Vilaweb).

Especial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015

 , Palau de la Generalitat | Actualitzat el 27/01/2015 a les 17:33h
Mas, amb alguns dels cònsols que ha rebut aquest dimarts al Palau de la Generalitat. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

Per a tot ambaixador o cònsol d'arreu del món és vital tenir informació de primera mà sobre el país on està destinat, per així poder-la transmetre de manera fidedigna al seu país i possibilitar així que es prenguin decisions amb el màxim de dades possibles. I, aquest dimarts, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha volgut donar aquesta informació precisa a la setantena de cònsols acreditats a Barcelona. En una recepció a peu dret al Palau de la Generalitat, els ha explicat el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre. "Seran unes eleccions d'un contingut polític diferent del que s'ha vingut donant fins ara", els ha avisat.

"Em vaig decidir a convocar eleccions perquè hi ha una qüestió pendent a Catalunya: cal saber quanta gent hi ha a favor que Catalunya exerceixi la sobirania, i quanta gent hi ha en contra. I això, en una democràcia normal i avançada, s'ha de poder comptar a les urnes. De fet, és el que volíem fer des de fa temps, comptar aquestse forces diverses a través de les urnes. I com que no hem tingut cap altre camí, ho haurem de fer en format d'eleccions. I aquest és el sentit polític del 27-S", els ha resumit, en una xerrada d'uns deu minuts de durada.

Dirigint-se al cònsol britànic, el gal·lès Andrew Gwatkin -degà del cos consular des del setembre de l'any passat-, ha explicat: "Hauríem preferit fer-ho d'una altra manera, com al Regne Unit, per exemple." I, tornant a mirar al conjunt de representants diplomàtics, ha prosseguit: "O com ho van fer al Canadà. Però no ha estat possible. Però sí que tenim un instrument a les nostres mans, i sabrem la resposta a la pregunta. Perquè, sense saber-la, és molt difícil fer política a Catalunya."

"Volem seguir formant part de la UE"

Durant el seu discurs, Mas ha deixat clar que, més enllà de l'objectiu independentista, el seu Govern advoca per continuar formant part de la Unió Europea (UE). "El nostre sentit de l'autogovern en el moment actual significa sobiranies compartides, interdependències entre els diversos països", ha puntualitzat.

"Moltes gràcies per escoltar-nos. Perquè és la primera aspiració que tenim: que se'ns escolti i que se'ns pugui entendre respecte a les raons d'un país i d'una nació com Catalunya que, com demostren les parets d'aquest Palau de la Generalitat, porta molts segles amb la voluntat d'exercir el seu autogovern", ha conclòs.

El degà del cos consolar, instal·lat a Barcelona des del 2009, ha agraït a Mas la possibilitat de participar "en una trobada tan íntima", així com la "col·laboració" que assegura que les institucions catalanes dispensen al conjunt de diplomàtics legats al país.
 
Foto de família del cos consular acreditat a Barcelona, amb el president català. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

divendres, 16 de gener del 2015

NOVA LLEI DE SEGURETAT ESPANYOLA.

Avui el Govern espanyol ens ha "sorprés" amb una nova llei d' excepcionalitat. No calen gaires comentaris.

Rajoy podrà mobilitzar els mossos, segons la nova llei de seguretat espanyola

Mariano Rajoy podrà mobilitzar els Mossos d'Esquadra en situacions de màxim risc per a la seguretat de l'estat espanyol. Ho permet l'avantprojecte de llei de seguretat que ha aprovat aquest matí el consell de ministres. La llei atorga al president del govern espanyol el rol de màxim coordinador en matèria de seguretat. Segons explica el govern espanyol, la llei està pensada 'per millorar la resposta davant de nous riscos i amenaces'. La llei diu que el president del govern espanyol podrà mobilitzar les policies autonòmiques i locals, així com recursos de seguretat privats en situacions de risc per atacs a l'estat de dret, ciberatacs o catàstrofes naturals.
La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, ha dit que 'no es tracta d'assumir el control de res sinó que tots posem els nostres instruments a disposició'. A banda dels recursos públics, la declaració de situació d'interès per a la seguretat també permetrà el president espanyol mobilitzar qualsevol tipus de recurs privat en favor de l'interès general.

Malgrat l'excepcionalitat d'aquesta mesura, la vice-presidenta espanyola ha recordat que 'no és nova', ja que hi ha d'altres lleis com les de règim local que ja ho contemplen en ocasions excepcionals. 'Això no és nou, això ja té antecedents que en determinades circumstàncies les administracions poden reclamar la col·laboració pública i privada', ha conclòs.

La nova figura s'afegeix als estats d'alarma i d'excepció que preveu la constitució espanyola però, a diferència d'aquests dos, no implicarà la suspensió dels drets ni de les llibertats de la ciutadania. Així ho ha explicat la vice-presidenta espanyola durant la conferència de premsa posterior a la reunió del consell de ministres que ha assegurat que 'el text determina que no té res a veure amb els estats d'alarma i d'excepció que es declaren quan es donen els supòsits que estableix la constitució i la llei orgànica que ho regula'.

Sáenz de Santamaría ha explicat que la situació d'interès per a la seguretat és 'un mecanisme institucional amb caràcter transversal de coordinació de tots els mitjans de l'estat amb els d'altres administracions estatals i internacionals', i es podria declarar en grans catàstrofes medi ambientals, per exemple. Un cop activat el mecanisme, es constituiria un comitè 'molt especialitzat' per gestionar tots els recursos.

La vice-presidenta espanyola també ha afirmat que 'recentment s'ha portat a terme un simulacre de funcionament d'un comitè d'aquestes característiques per al supòsit d'un terratrèmol de gran magnitud'. 'El president espanyol podria fer aquesta declaració si ens trobem en una situació així', ha assegurat durant la seva intervenció davant els mitjans.

Finalment, ha desvinculat l'elaboració de la nova estratègia de seguretat dels darrers atemptats gihadistes de París i ha assegurat que el govern espanyol hi treballa des del 2012.

dimarts, 6 de gener del 2015

L' EXÈRCIT ESPANYOL VOL INSTAL.LAR UN MUSEU MILITAR A BARCELONA.

Com no podia ser d' una altra manera, els representants de l' exèrcit espanyol s' han tret un conill del barret (avui és un dia de reis mags) i ens diuen que ens faran un museu militar a Barcelona (aplaudiments de la Llanos de Luna).
Els de la Tercera via esperant, impacients, un "gest" del Govern espanyol i els arriba aquest truc de màgia. Pobrets els de Tercera Via ¡¡¡ cada vegada és més virtual aquesta Tercera Via i ja no els queda via, tot i així no dubtem que tornarà a insistir en Duran. Mentre Iceta ja diu que no insistirà en temes sobiranistes davant el PSOE.
El problema és que nosaltres també estem aturats. I mentre, alguns fan el seu joc.
Algú s' ha preguntat per a què volem un museu militar (i a més a més espanyol) a Barcelona ? Quins turistes van a visitar museus militars ? Qui pagarà les despeses (suposem que nosaltres mateixos i passarà com "otra inversión en Catalunya")?  Si no hi ha pressupostos per les lleis de dependència, salaris mínims, etc. com pot ser que n´hi hagi per a fer museus militars? Què ens ensenyaran en aquest museus, les victòries militars sobre altres pobles? També els bombardejos sobre Barcelona durant la història recent? Es presentaran a la societat com una ONG ? Quins valors volen explicar a la població? la seguretat? de qui ?

Totes aquestes preguntes i més podrien sortir en un tres i no res. És la noticia més absurda de l' any, esperem que els nostres polítics no siguin tan babaus com per no dir res i acceptar. És allò de "banyuts i paguem el veure":

L'exèrcit espanyol vol instal·lar un museu militar a Barcelona

 'Per no deixar al marge la contribució de Catalunya', diu un tinent general

El tinent general de l'exèrcit espanyol Ricardo Álvarez-Espejo ha anunciat avui que el ministeri de Defensa té la voluntat d'establir 'progressivament' un museu militar a l'edifici del govern militar de Barcelona. 'La contribució de Catalunya a la història militar espanyola i la seva petjada és tan important que no hem de defugir ni deixar al marge a la ciutadania de Catalunya de poder contemplar un patrimoni tan singular', ha manifestat aquest dimarts durant el seu discurs en la celebració de la Pasqua Militar, a la qual han assistit autoritats militars, institucionals, consulars, policíaques i civils.


Álvarez-Espejo ha situat el projecte com un 'objectiu ambiciós i irrenunciable' al qual dedicarà, ha dit, tot el seu esforç.

Durant l'acte, que s'ha celebrat al Palau de Capitania de Barcelona, Ricardo Álvarez-Espejo, ha destacat 'la voluntat de lleial cooperació amb les diferents institucions i, sobretot, impulsar la presència de les Forces Aèries Espanyoles en la societat, continuant i, fins i tot augmentant, el número de conferències, col·laboracions, jornades de portes obertes i jura de Bandera de personal civil'.


El màxim responsable de l'exèrcit a Catalunya ha manifestat també: 'Aspirem que tots els espanyols se sentin orgullosos de les forces armades i que siguem un model d'exemplaritat i de transparència en la nostra actuació al servei del ciutadà'. En l'acte, ha assistit la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna.

dijous, 1 de gener del 2015

EL "BLAVERISME" FET LLEI AMB ALBERTO FABRA.

BON ANY 2015 per a tothom.

És un desig que esperem per a tothom, malgrat tot no estem gens contents en el terreny independentista, especialment per dues raons:
1. Estem perdent temps (que potser després necessitarem) en qüestions tàctiques i partidistes i no es convoquen unes eleccions necessàries per a tots, potser alguns polítcs "catalans" esperen canvis del Govern espanyol. No hi ha res més absurd. Cap Govern espanyol accedirà a un referèndum "pactat" ni a una DUI "pactada", això sembla més una inocentada que una proposta objectiva.
Igual d' absurd que els de la "tercera via" esperant que es pugui reformar la Constitució espanyola. Algú amb un mínim de seny creu que 2/3 del parlament espanyol votaran a favor d' una reforma de la constitució ?
I si això és impossible, l' única via possible és la independència. Esperar ja no serveix de res.
      
2. Hem acabat l' any amb les accions més absurdes al País Valencià. La incoherència del PP, la tossuderia absurda d' actuar contra la unitat de la llengua (que entenen tots/es els lingüistes, menys els del PP) i la voluntat d' equiparar el nacionalisme espanyol (com a a "bons valencians") i la relació amb els catalans de "menyspreu a les senyes d' identitat" (per tant "mals valencians") fa que cada vegada vèiem més clar que el tarannà espanyol no ha canviat gens ni mica i al País Valencià s' atreveixen a fer allò que els agradaria fer en altres territoris on es parla una altra llengua diferent a "l' espanyola". L' article de Xavier Borràs aparegut a diferents mitjans i a Nació Digital, ens fa un bon resum:


Fabra converteix el «blaverisme» en llei

El projecte de llei de Senyes d'Identitat aprovat pel govern valencià exclou l'AVL de l'Observatori Lingüístic i promociona altres associacions contràries a la unitat de la llengua. El text facilita la retirada de subvencions "si hi ha un greuge contra la identitat valenciana"Un mandat grotesc requereix un llegat grotesc. Ceausescu deixà a Romania un clientelisme i un estil arquitectònic difícils d'eradicar. Alberto Fabra ha consumat al País Valencià una barbaritat identitària. El més curiós de tot és la manera de defensar-la: o amb mi o contra mi, o em dónes suport o no mereixes ser d'aquesta terra. Per al PP només hi ha una forma de valenciania: la seua.


El projecte de llei de Senyes d'Identitat remés dimarts a Les Corts valdrà, segons el conseller de Governació Luis Santamaría, per a veure “qui aposta per un projecte valencià i qui aposta per altres projectes polítics”. Sobra dir que eixos “altres projectes polítics” són tots aquells que no qüestionen la unitat de la llengua o els vincles històrics amb Catalunya. El discurs de sempre però consagrat en el Diari Oficial de la Generalitat.

L'AVL, exclosa de l'observació lingüística

La futura llei il·lumina les contradiccions tan ridícules en què ha incorregut el Partit Popular durant els seus vint anys de govern. Va ser el PP qui promogué la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i és el PP qui, esgotat per les evidències acadèmiques, exclou aquesta institució de l'Observatori Lingüístic previst en el text legal. L'AVL s'ha negat sistemàticament a acceptar que valencià i català són llengües diferents.

Però l'aberració va més enllà. No solament s'exclou de l'observació lingüística l'entitat lingüística per excel·lència sinó que s'inclou altres entitats de dubtosa validesa acadèmica: Lo Rat Penat, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, el Tribunal de les Aigües, la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana, la Federació de Pilota o la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer. Per a més inri, alguns d'aquests col·lectius reneguen públicament dels criteris normatius de l'AVL. Com a innocentada és genial.

L'Observatori controlarà les subvencions

A més de vetlar per la puresa idiomàtica, l'Observatori tindrà la prerrogativa de decidir quins col·lectius del País Valencià mereixen ser subvencionats i quins no. En definitiva, decidir si ets molt o poc valencià. En les convocatòries de subvencions públiques atorgades per la Generalitat s'inclourà una advertència: no es concediran ajudes si l'activitat realitzada suposa “un greuge o menyspreu contra les senyes d'identitat”.

Entre els símbols de la valenciania consagrats en la llei figuren la llengua i els seus usos “de conformitat amb la tradició històrica i popular”, el Segle d'Or, els Furs o l'Arxiu de la Corona d'Aragó. També es reconeix la música i les agrupacions musicals, els esports autòctons, el folklore, les festes tradicionals, la pirotècnia o els bous al carrer. Preguntat específicament, el conseller de Governació ha preferit no revelar si els col·lectius antitaurins o els defensors de la unitat lingüística seran penalitzats.