CATALUNYA NACIÓ INDEPENDÈNCIA

A IRLANDA TAMBÉ DONEN SUPORT ALS REFERÈNDUMS CATALANS.

2009-11-08T05:34:00.000-08:00

El Sinn Féin dóna suport a les consultes populars sobre la independència de Catalunya
L'eurodiputada Bairbre de Brún qualifica el dret a l'autodeterminació com una eina de radicalitat democràtica i de modernitat.

La internacionalització de les consultes sobre la independència de Catalunya és un fet. Si el 23 d'abril en faran la majoria de casals catalans d'Europa i set eurodiputats de l'Aliança Lliure Europea (ALE) ja van mostrar el seus suport a les consultes, ara és l'eurodiputada del Sinn Féin Bairbre de Brún qui també s’ha mostrat partidària que els ciutadans de Catalunya puguin decidir a quin Estat volen pertànyer. La diputada nord-irlandesa ha donat suport als referèndums que la societat civil catalana està promovent en l’àmbit local. Per la seva banda, l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha recordat que la forma més democràtica de construir el mapa polític europeu és precisament el dret a l’autodeterminació.
‘Els matrimonis o les guerres han estat, tradicionalment, la forma més habitual de configuració d’Europa, però a partir del segle XX hem començat un procés irreversible de democratització també d’aquestes decisions’, ha afirmat Junqueras. ‘Al principi del segle XX, per més sorprenent que sigui, Noruega i Irlanda ja van fer referèndums d’autodeterminació, mentre que als anys 90, països com Estònia, Letònia o Lituània també n’han convocat’, ha recordat.

L’eurodiputat republicà també ha recalcat que 'l'autodeterminació és, en realitat, un pas més cap a la democratització de la societat, tal com ho van ser, fa pocs segles, la llibertat de pensament, el dret al vot o la llibertat d'associació’.

Cal recordar que l’Acord del Divendres Sant de 1998, signat per la majoria dels partits republicans i unionistes, així com pels governs britànic i irlandès, reconeix el dret a l’autodeterminació del nord d’Irlanda.

MANIFESTACIÓ A PERPINYÀ- 7 NOVEMBRE 09

2009-11-06T02:37:00.000-08:00

Manifestació a Perpinyà el 7 de novembre pels 350 anys del Tractat dels Pirineus.

La capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, viurà el proper 7 de novembre una manifestació històrica per rememorar el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus. La Comissió 350 anys vol aprofitar aquesta data per denunciar aquest acord entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. La marxa, que tindrà per lema 350 anys de resistència. Esborrem el Tractat dels Pirineus, servirà també per posar punt i final als actes del Correllengua 2009 que se celebren arreu del país des de fa uns mesos. Pels organitzadors, la marxa “reivindicarà obertament la unitat de la nació catalana per damunt de fronteres imposades” per l'Estat espanyol i francès.

De fet, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) sempre acaba el Correllengua amb una manifestació a la capital nord-catalana. En aquest ocasió, però, s'ha volgut aprofitar el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus per denunciar aquest tema específicament. Per facilitar l'assistència de gent a la manifestació, s'organitzaran busos des de tots els punts del territori.

Què és el Tractat dels Pirineus?

El Tractat dels Pirineus és un acord signat el 7 de novembre de 1659 per Felip IV de Castella i Lluís XIV de França als límits del País Basc del Nord. Va servir per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, i va acabar amb la cessió a l'Estat francès del comtat del Roselló i d'una part de la Cerdanya. Això va dividir en dues parts el territori català, i des d'aleshores es parla de la Catalunya Nord en referència a aquesta zona pertanyent a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense ni tan sols consultar-ho a les Corts Catalanes i, de fet, ho va amagar durant anys.

PALESTINA, LA VERITAT ASSETJADA.

2009-11-06T02:18:00.000-08:00

El Col.lectiu A les Trinxeres, de les comarques lleidatanes, ens ha fet arribar aquest llistat d´actes:

Ens plau convidar-vos als actes de presentació del documental Palestina,
la veritat assetjada.
Dades de la Pel.lícula: Barcelona, Catalunya/ 50´/ 2008/ anglès/ subt. en català
Directora: Helena Sala
Xarxa d´Enllaç amb Palestina

Una trentena d´homes i dones de diferents edats i de diferents territoris
de la Palestina històrica expliquen com l´ocupació afecta la seva vida
diària i reflexionen sobre sobre el seu futur incert. Els refugiats, el
mur, les colònies, els atacs o el bloqueig de Gaza són alguns dels
epígrafs d´aquesta història que explica allò que d´altres silencien.

-Entrada Lliure- ( Comptarem amb la presència d´algun dels autors del
documental )

Novembre - 09

ALMACELLES ( Segrià )
Dissabte dia 7, a les 17h
Al local “Matadero” Afores, s/n

BALAGUER ( La Noguera )
Divendres dia 13, a les 20h 30m
Al Lokalillo C/ del Pont, 11 -baixos-

Organitza: Col•lectiu A les Trinxeres
Colabora: Xarxa d´Enllaç amb Palestina, Silencio Tóxico, Lokalillo i
Sarna Social.

--
COL•LECTIU A LES TRINXERES
Polígon Industrial Campllong
-La Factoria del Ritme-
C/ Vallfogona, Parcel•la núm. 4
25600 BALAGUER
(La Noguera) PPCC

A les trinxeres de la lluita som molts, no se'ns escolta però existim.
Resistim i creem a partir de la nostra memòria, sense nostàlgia i amb un
immens desig de viure. Val la pena continuar, a pesar de tot.

MANRESA I ST. CUGAT TAMBÉ DECIDEIXEN A FAVOR DEL REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA

2009-10-29T10:26:00.000-07:00

PLE A MANRESA. PLE A ST. CUGAT DEL VALLÈS
Manresa i Sant Cugat del Vallès voten en favor del referèndum sobre la independència
Els vots contraris, del PP i del PSC, no van poder imposar-se • Caamaño critica les consultes
Manresa i Sant Cugat del Vallès són les dues ciutats més grans que han aprovat sengles mocions de suport a una consulta popular sobre la independència. El ple de l'Ajuntament de Manresa va aprovar ahir la moció amb els vots favorables de CiU, ERC i la CUP i els vots contraris de PSC i PP . ICV i la PxC s'abstingueren. A Sant Cugat, la moció es va aprovar amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV, el vot contrari del PP i l'abstenció del PSC.
La moció de Sant Cugat fou impulsada per la plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació i presentada al ple pels grups municipals de CiU, ICV-EUiA i ERC. El portaveu de CiU i del govern municipal, Joan Recasens, va dir que el l'ajuntament considera que s'ha de donar suport a qualsevol iniciativa d'aquestes característiques perquè contribueix a enriquir la societat.

A Manresa, Alexis Serra, cap del grup municipal de CiU, va explicar que el seu grup hi votava a favor perquè es tracta d'una qüestió de 'qualitat democràtica i de participació ciutadana', i va dir que costa d'entendre que algú s'hi pugui oposar. En la mateixa línia es van expressar Ignasi Perramon, cap del grup municipal d'ERC, i Adam Majó (bloc de MÉSVilaWeb), de la CUP, que van remarcar que la consulta havia de servir per 'aprofundir en les llibertats democràtiques'.

ICV, que va mantenir en secret el sentit del seu vot fins a l'últim moment, es va abstenir en la votació: 'més enllà del contingut de la proposta és impensable que ens hi oposem', va dir Núria Sensat, cap del grup municipal d'ICV. PxC també s'hi va abstenir perquè va considera que la consulta és un 'festival preelectoral' i el PP va justificar la seva oposió a la moció argüint que aquestes consultes desestabilitzen la societat i que no és feina dels municipis de promoure-les. Josep Lluís Irujo, portaveu del PSC, va explicar que el seu grup respectava la iniciativa però que el seu partit està 'més centrat' en la defensa de l'estatut. Les paraules d'Irujo van ser replicades per Majó, que va demanar al PSC que, si respectava la iniciativa, hi votés a favor i, en tot cas, fes campanya pel no.

Uns vuitanta representants d'aquestes entitats es van aplegar a la sala per seguir el que alguns van qualificar de 'moment històric'. Cal tenir present que Manresa, amb 76.000 habitants, és una de les ciutats més grans que aprova una moció de suport a les consultes. A més, és governada pel PSC en coalició amb ERC i ICV, la qual cosa va causar divisió de vot entre els tres partits de govern (PSC en contra, ERC a favor i ICV s'ha abstingut). Josep Camprubí, en representació de les entitats, va explicar que ara el més important era 'fer difusió' de la iniciativa i obrir-la a més entitats.

Caamaño critica les consultes

El ministre de justícia espanyol, Francisco Caamaño s'ha referit a les consultes sobre la independència. Concretament Caamaño considera que 'mai és bo jugar amb els mecanismes de participació democràtica' perquè existeix la possibilitat de convocar consultes 'i és així com s'ha de fer, no jugar a forçar les institucions'. Sobre quin paper adoptarà el govern espanyol, Caamaño ha dit que 'quan s'intenti vulnerar la llei, el govern reaccionarà'. El ministre considera que el sector independentista del país haurà de presentar-se a les eleccions, tenir les majories suficients i plantejar una reforma de la Constitució si vol fer sentir la seva veu. Caamaño ha afegit que 'la majoria dels ciutadans no comparteixen els sentiments independentistes'

GIRONA I VILAFRANCA DECIDEIXEN PEL REFERÈNDUM INDEPENDENTISTA

2009-10-29T10:25:00.000-07:00

Girona farà una consulta independentista amb el suport de l'ajuntament
Es converteix en la primera capital del Principat en fer la consulta • Serà gràcies als vots de CiU, ERC i ICV
El ple de Girona del 10 de novembre aprovarà una moció per donar suport a la realització d'una consulta independentista. La consulta la promou la comissió cívica Girona Decideix que s'ha presentat aquest migdia. D'aquesta manera, Girona es convertirà en la primera capital del Principat de Catalunya que aprova per ple recolzar aquesta iniciativa. CiU, ICV i ERC –que sumen 13 regidors- ja han avançat que hi donaran suport.
La força majoritària, el PSC, ha dit que no es pronunciarà fins que tingui la moció. PSC i PP, que hi votarà en contra, sumen només 12 regidors. L'objectiu de la comissió és ara sumar quantes més adhesions millor d'entitats i grups polítics de la ciutat per fer la consulta a principis del 2010.

La consulta no es farà el 13 de desembre

Girona Decideix, de la qual són promotores Òmnium Cultural, l'Ateneu d'Acció Cultural i el Casal Independentista El Forn, ha fet el primer pas, la seva presentació en públic, per començar a partir d'ara a recollir suports per poder organitzar la consulta. De moment, la comissió té clar que la moció –que encara ha de redactar- anirà al ple del 10 de novembre i també que veuen massa justa la data del 13 de desembre per a celebrar la consulta independentista. 'No sabem encara quina serà la data escollida per fer-la', ha dit el representant de Girona Decideix, Biel de Montserrat. 'De moment volem fer una crida a les entitats perquè se sumin a la proposta i tingui un suport majoritari', ha manifestat.

Des dels partits, el portaveu del grup municipal de CiU a Girona, Carles Puigdemont, ja ha avançat que la seva formació hi donarà suport i ha dit que caldrà treballar perquè 'surti bé i tingui suport majoritari'. Des d'ERC, el regidor Miquel Poch també ha confirmat que la seva formació hi donarà 'ple suport'. Per la seva part, ICV, la número tres a l'ajuntament, Núria Terés, també ha dit que el vot de la seva formació serà positiu perquè 'és una proposta que prové de les entitats i que, a més, té una finalitat positiva'.

El PSC evita pronunciar-se

El PSC, el grup majoritari a l'ajuntament amb 10 regidors, vol esperar a veure la moció per pronunciar-se. El seu portaveu, Joan Pluma, ha criticat que les altres formacions hagin anunciat ja el seu suport quan encara no tenen el text a les mans i ha dit que 'en política cal ser més rigorosos'. 'Hem d'estudiar quin tipus de suport ens demanen abans de dir què votarem', ha manifestat. El PP hi votarà en contra.

L'equip de govern està format per PSC, ERC i ICV. En aquesta ocasió, l'aliança dels republicans i els ecologistes amb CiU, a l'oposició, permetrà que la moció prosperi. Aquesta conjugació de vots també es va repetir al setembre del 2008, quan ICV va donar suport a una moció presentada per CiU i ERC per penjar una estelada 'a un lloc destacat de la ciutat'. Va ser la primera vegada en 30 anys que el PSC no va poder tombar una moció.

La denominació de la consulta de Girona aporta novetats ja que es dirà: 'Consulta ciutadana per la independència de la nació catalana'. L'objectiu de l'entitat promotora, Girona Decideix, és donar-li així un caràcter cívic i poder aplegar el màxim d'entitats de la ciutat. Concretament la denominació 'consulta ciutadana' vol donar importància a la participació i no tant a la seva orientació. Pel que fa a la terminologia 'nació catalana', l'entitat l'ha utilitzat amb l'objectiu de poder incloure tot el país i no només el Principat de Catalunya.

Vilafranca també decideix

A Vilafranca del Penedès també s'ha creat una entitat per a promoure que l'Ajuntament doni suport a una consulta per la independència. La comissió ciutadana 'Vilafranca Decideix!' presentarà una moció en suport a la consulta popular sobre la independència al pròxim ple municipal, que se celebrarà dimarts vinent. A més, també demanarà que l'Ajuntament col•labori amb els recursos necessaris, tant materials com econòmics, per a la celebració de la consulta. Actualment la comissió està formada per divuit entitats entre les quals es troba ERC, CiU i la CUP. Avui, la plataforma ciutadana constituirà les diferents comissions de treball.

L´ESTAT ESPANYOL ÉS EL RESPONSABLE DE LES MANIFESTACIONS FEIXISTES A CATALUNYA.

2009-10-27T03:57:00.000-07:00

La Comissió Europea diu que és l'estat espanyol qui ha d'actuar contra la Falange
Tremosa, Junqueras i Romeva i eurodiputats alemanys i italians van demanar a l'executiu comunitari que prohibís la simbologia feixista.

La Comissió Europea ha dit que no podia pas il•legalitzar la Falange ni prohibir les manifestacions ni la simbologia feixista, però recorda que són els governs estatals que tenen les competències per fer-ho. Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva van demanar i eurodiputats alemanys i italians van queixar-se que les institucions espanyoles permetessin a la Falange de manifestar-se a Arenys de Munt i van demanar que es prohibís l'exhibició d'aquesta simbologia.
La Comissió Europea encara no ha respost als eurodiputats –de fet, té sis setmanes de termini per fer-ho, fins el 3 de novembre–, però fonts pròximes al vicepresident i comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat, Jacques Barrot, han recordat a l'ACN que 'la Carta dels Drets Fonamentals estableix que la UE està fundada en els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat i que es basa en els principis de la democràcia i de l'estat de dret'. Brussel•les assegura que també 'el Tractat de la UE i els tractats comunitaris, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, les cartes socials adoptades per la Comunitat i pel Consell d'Europa, així com la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal Europeu dels Drets Humans' garanteixen aquests valors i principis.

Però un portaveu de Barrot ha avançat que la Comissió no té poder per prohibir l'exhibició de simbologia feixista i previsiblement haurà de respondre a l'Eurocambra que 'les competències per actuar sobre la legalitat de partits o manifestacions recau en mans dels estats membres'. En la seva pregunta parlamentària, presentada el 22 de setembre, Tremosa, Junqueras i Romeva denuncien que el 13 de setembre la Falange es va manifestar a Arenys de Munt 'exhibint banderes i tot tipus de simbologia feixista i cantant l'himne oficial del franquisme, el Cara al sol'. 'La Falange és hereva directa del partit únic del règim franquista que va provocar centenars de milers de morts, desapareguts, exiliats i presoners polítics entre el 1936 i el 1975 i actualment defensa la instauració d'un estat totalitari nacionalsindicalista mitjançant la violència', adverteixen a la Comissió CiU, ERC i ICV

ITINERARIS DELS MAQUIS A BARCELONA.

2009-10-23T14:59:00.000-07:00

SOLIDARITAT AMB OCCITÀNIA.

2009-10-23T02:54:00.001-07:00

Totes a Carcassona!!!
Gran manifestació per la llengua oocitana, dissabte 24 d'octubre de 2009
19 d'octubre de 2009

ACTE DE SOLIDARITAT, DE GERMANOR I DE JUSTÍCIA. TOTS HI ESTEM INVOLUCRATS, ÉS UNA MATEIXA LLUITA.
ELS CATALANS NO HI PODEM FALTAR!!!
La preservació de la diversitat lingüística i cultural és un repte, particularment a l'estat francès, on la situació legal en aquesta qüestió és clarament desfavorable. Per aquest motiu, la llengua occitana està especialment amenaçada a causa de l'absència de polítiques destinades a la seva transmissió.
Per tant, és necessari crear un entorn favorable a l'ensenyament de la llengua, a la cultura occitana i en occità, a la presència de l'occità en els mitjans de comunicació audiovisuals i escrits, perquè el seu ús assoleixi la plena normalitat al carrer i a la vida pública i social.
Totes aquestes reivindicacions han de tenir ressò amb una presència massiva d'assistents a la manifestació de Carcassona, el 24 d’octubre de 2009 a les 14h00.
Des del CAOC hem organitzat un autocar per assistir-hi.
- Sortida des de Barcelona (Rda. Universitat, 17) a les 07h30
- Tornada des de Carcassona a les 19h30 (aprox.). Arribada a Bcn a les 23h30 (aprox.)
- Preu: 35 €

SUPORT A LA BRESSOLA (ESCOLES CATALANES A LA CATALUNYA DEL NORD)

2009-10-22T02:14:00.000-07:00

Le Bihan: 'Volem que la Bressola tingui els recursos per a satisfer una demanda que ningú no s'imaginava'
El director de les escoles la Bressola va parlar amb els lectors de VilaWeb
Les cançons de 'Musiquetes per a la Bressola' se sentiran dijous a l'Auditori de Barcelona, en el concert de cloenda de la ronda. Aprofitant l'avinentesa, el director de les escoles la Bressola, Joan Pere Le Bihan, va conversar ahir amb els lectors de VilaWeb (conversa completa). 'Ara la Bressola necessita recursos per a satisfer la gran demanda de les famílies, una demanda que ningú no havia ni somiat', va dir (vegeu també l'entrevista vídeo).
Le Bihan va parlar del concert de dijous, en què s'interpretaran 'cançons tradicionals dels Països Catalans interpretades d'una manera moderna', i va explicar que hi seria present una delegació de 135 alumnes de la Bressola per cantar l'última cançó. El disc no és a la venda, però pot descarregar-se de musiquetes.cat, atès que totes les cançons tenen llicència Creative Commons. En aquest concert, hi actuaran la banda Fem Sonar les Musiquetes, més els artistes convidats que han participat en el disc: Miquel Gil, l'Esbart Sant Cugat i també les corals infantils de la Bressola i Clau de Lluna d'Arenys de Munt.

Les escoles de la Bressola tenen aquest curs set-cents alumnes i escaig, cinquanta més que no el curs anterior. Le Bihan va explicar que hi havia molta més demanda que no pas capacitat d'oferta i que, mitjançant l'Associació d'Amics de la Bressola de Barcelona, cercaven més ajuda per a obrir centres nous.

Sobre el professorat de les escoles, Le Bihan va dir que volien 'agumentar el nombre de nord-catalans que treballen a la Bressola, però sense renunciar a la vinguda de valencians, mallorquins o catalans del Principat... Donem preferència a la gent de Catalunya Nord, però també volem que siguin unes escoles dels Països Catalans.'

D'una altra banda, va reconèixer que no hi havia mitjans per a continuar estudiant en català 'més enllà de l'equivalent de tercer d'ESO', però que quan tinguin els recursos, 'evidentment, obrirem un institut de batxillerat'. I és que, segons ell: 'Una immersió lingüística exigent no perjudica el coneixement de la llengua de l'estat'.

En resposta a un lector que demanava sobre la llengua materna dels alumnes, Le Bihan va dir: 'Si esperéssim que els pares parlessin català, no matricularíem gairebé ningú! Justament, un dels objectius de la Bressola és de posar l'escola catalana a l'abast de totes les famílies, sigui quin sigui llur origen

LA VALÈNCIA FEIXISTA

2009-10-13T01:56:00.000-07:00

Enric Morera del BLOC.

Ens sembla una bona anàlisi de la situació valenciana aquest article d´en Baeta. On destaca la hipocresia constant de la dreta espanyola que es queixa que escridassin als seus l´11 de setembre a Barcelona, mentre que als llocs on poden i tenen impunitat (com la ciutat de València)agredeixen físicament als valencianistes-catalanistes, republicans, gent d´esquerra, homosexuals, etc. etc.
Aquests col.lectius (no només el Bloc) s´han convertit en un sac de boxa en una "Comunitat Valenciana" que ells volen molt espanyola i feixista.

El sac de boxa
Un sac de boxa és aquell element que utilitzen els boxejadors per a entrenar-se. És un element estàtic que en rebre els cops perd momentàniament la verticalitat però que sempre torna a la seua posició inicial per a estar en disposició de continuar rebent. El valencianisme polític del BLOC ha esdevingut un sac de boxa. Un element amb el que s'entrenen i diverteixen els cadells de l'extrem ideològic explicitat en la Constitució de 1978 que en el seu article 2 sentència:
"La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles".
Aquest principi metafísic –el sistema solar podrà desaparèixer però Espanya subsistirà `indisoluble' per tota l'eternitat– és compartit i defensat per l'ample ventall dels espanyols que estan en nòmina per exercir com a tals. Des dels joves boxejadors que s'entrenen directament amb el sac de boxa, ja sabeu, com pel propietari i administradors que regenten el gimnàs on esdevé l'esport. És a dir des dels violents grup d'extrema dreta fins al Cap de l'Estat, el rei Juan Carlos, passant pels partits polítics dinàstics i ací, a la ciutat de València, pel guàrdia de seguretat del `gimnàs', el delegat del Govern el senyor Ricardo Peralta.
Ja l'any passat i per aquestes mateixes dates vaig escriure un article `La pedra i el vidre' (Levante-EMV 19 octubre 2008) amb motiu dels atacs a seus del BLOC i a l'agressió que una regidora de la Safor va patir. Enguany, el dia 9 d'octubre, un titular del mateix periòdic anunciava: "El Bloc irá al acto pese a las amenazas y los violentos" Aquesta notícia era la imatge ideal pels partits dinàstics espanyols: mostrar el valencianisme com un fet conflictiu. Tot el `ventall' va col•laborar i va fer el seu paper eixe dia. La patètica escena va quedar gravada per a la història: dos diputats del BLOC, Enric Morera i Josep Maria Pañella, i un grapat de joves valencianistes perseguits i agredits pel jovent alegre i combatiu de l'extrema dreta espanyola i amb unes forces de seguretat espanyoles que portaven als beneits valencianistes com per cagalló per sèquia pels carrers laterals per on passava la processó cívica del matí del 9 d'octubre.
Les lamentacions són inútils. Quan l'Estat de dret ho és per a uns i no ho és per a la resta, no cal escalfar-se el cap. No cal continuar enganyant ni estafant als valencians dient que en aquest Estat de dret cabem tots. És mentida i que ho afirma esdevé, malgrat les seues bones intencions, còmplice d'aquesta situació. En aquest `gimnàs' als valencianistes només els toca el paper del sac de boxa. Els que tinguen inclinacions masoquistes poden seguir participant d'aquest joc.
Amb nosaltres no compteu. Els sobiranistes valencians republicans, els demòcrates valencians –amb els de la resta de l'Estat i d'Europa– estem ja cercant un altre gimnàs, distint al que es va construir amb materials espuris i que es va inaugurar en 1978.
Ciutat de València, 11 d'octubre de 2009
Víctor Baeta Subias, de República Valenciana - partit valencianista europeu

12 D´OCTUBRE: RES A CELEBRAR

2009-10-12T02:29:00.000-07:00

Que no ens tapin la boca els feixistes. Ni el 12 d´octubre ni mai.

MORIR A LA JONQUERA, ROBAR AL PALAU.

2009-10-07T15:03:00.000-07:00

Morir a la Jonquera, robar al Palau (David Fernández).

Dissabte una treballadora sexual va morir envestida a la Jonquera. Fugint. Fugint en veient un cotxe patrulla que entrava al pàrquing on treballava per sobreviure. Fugia. Fugia de les sirenes. Fugia de quelcom més? S'escapolia de la por? De quina mena de por? Provava de desempallegar-se del clima enrarit, de persecució obscena, sorgit aquests darrers dies? Intentava d'esquivar l'atàvica mirada estràbica de la societat contra la prostitució? Quantes coses més volia deixar enrere? Fugia també del proxeneta que l'extorquia? D'un altre 'mascle alfa' potser? Mil preguntes per a cada història.
Com sempre. Meravelles del país de la hipocresia on la marededéu és negra, el goril•la blanc, tot rutlla al revés i tot és possible, dissabte, dissabte mateix, un Al Capone català ens confessava a 'prime time' el saqueig continu del Palau via epístola. Sí: Fèlix Millet admetia que el robatori permanent era una tautologia d'espoliació i que els bitllets liles s'engolien d'aperitiu. Dry martini i a continuar robant. Sense gens de por ni de pena i en nom de la pàtria. Gàngsters amb corbata, que es creuen que el país són ells, mil voltes encimbellats a l'elit social, a còpia de delinquir durant anys des de les altes esferes. Per a arribar lluny cal robar a l'engròs; per a no anar enlloc cal sobreviure a la Jonquera. Però la diferència neuràlgica és que Millet, home de la FAES, va escollir. Ella, dona sense nom encara, no.
Mai. L'aporia de tots dos fets (la fragilitat d'ella, la impunitat d'ell) palesen, una vegada més, la doble moral, el doble sedàs i la doble economia a casa nostra. Per més que ens havien ensenyat, en la primera escola pública recuperada a la dictadura, que l'autoritat es demostrava sempre amb els forts protegint els febles. Per això ens ensenyaven a cantussejar 'La cançó de les balances', oi? Per albirar si algun dia, ni que fos per una vegada, la por canviaria de bàndol. Per poder aprendre que esclafar el dèbil és ben fàcil. Però que disciplinar el fort requereix molta ètica i, segurament, una certa èpica en vist de tantíssimes dificultats i entrebancs. I és que, en aquestes hores, n'estem refotudament tips, tips i rebentats, que cada vegada que plantem cara a determinades desigualtats socials, els discursos estèrils de 'garrot i punt final' arrasin com Àtila. Discursos facilets, primaris i pre-polítics, empassables en digeribles píndoles, d'insadollable neteja social: més, en volem més! Que no en quedi ni una! Neteja social, hipocresia desbordada, o només jugar a fet i amagar? Tot sota la catifa, ben lluny dels ulls perquè no destorbin la vista i condensant l'estrenada política (criminal) de final de canonada: allò que fa mal de veure, a la bassa. Amb la mania consolidada, històricament comprovada, científicament verificada, que aquí només paguen la factura els sectors més indefensos, més desafavorits i més vulnerables
. Entestem-nos a entendre'ns: qui manega els fils del negoci i s'enriqueix amb la prostitució als Països Catalans (a part l'EXTREMA DRETA, és clar)? Qui dirigeix la màfia i quins advocats (posem per cas, FERNANDO MARTINEZ, dirigent del PP català) els defensen? Quins POLICIES corruptes i corruptors (cas Saratoga, cas Riviera) ho encobreixen? Amb quins BANCS I CAIXES operen i amb quina mena de dipòsits? Quant ingressen els GRANS MITJANS que més bramen contra la prostitució per les pàgines de publicitat on s'ofereix?
Si demanar mai no és ofendre, quines són les màfies de l'explotació sexual a casa nostra? Els qui les controlen, dormen en xalets o a la garjola? Fins on arriben els tentacles de la màfia en l'era del delicte global globalitzat? I és clar, de què serveix matar mosques amb canonades i disparar cartutxos de sal a uns responsables que només senten pessigolles i, per tant, només riuen?
Molta llei draconiana, ves; massa discursets recurrents de la mà dura que només esdevé covard clatellot a l'última baula de la cadena, bé; nou anunci de vells codis penals, oh; i totes les cíniques ordenances cíviques que vulgueu, sí. Però el negoci continua fent caixa. I la (in)justícia continua fent com la serp: solament mossega els descalços. Mentre la ciutat, ciutat-inquisició, continua a la deriva. No endebades, a 'Vida urbana i identitat cultural', Richard Sennet sosté que l'excés d'ordre i de seguretat que amenaça la nostra societat perilla, senzillament, d'exterminar-la. I per aquesta deriva traginem, amb la pornografia repressiva que només mira avall, mai a dalt, i on sempre perden les mateixes. Aquesta antagònica dualitat social, moderna llei de l'embut classista, recorda massa Martín Villa, un altre del club-dels-demòcrates-de-tota-la-vida, quan deia, a propòsit dels crims del terrorisme d'estat: 'finalment, això que fem nosaltres són errors, això que fan ells, crims".
En l'esfera econòmica passa avui exactament igual. Millet és un error, diuen; la dona sense nom de la Jonquera 'un accident'. Ahir o avui, perquè la història canvia poc. I la civilització, deia Voltaire, no elimina la barbàrie, únicament la perfecciona. Els Millet d’ abans, esclavistes del cotó a Guinea Equatorial, i els d’avui continuen enllaçant directament amb l’esclavitud d’ ara i sempre. Una dona sense nom. Un accident més. Dels que sempre passen desapercebuts, però que són finalment els que engreixen l'horror permanent en què vivim. Errada “accidental” que fa que per als exclosos, Walter Benjamin dixit, l'excepció sempre sigui la regla. El mateix Benjamin que va deixar escrit lúcidament: 'a la meva ciutat tant els rics com els pobres tenen igualment prohibit de dormir al carrer'. I és clar. És això que passa. Aporia ben sintètica: dissabte, una treballadora sexual, subsahariana, de vint-i-un any, va morir a la Jonquera
. En la crònica no escrita, no sabem encara ni com es diu. Hauria valgut la pena d'haver pogut sentir, per la ràdio pública, la història de la seva vida. Però ens van obligar a escoltar el cinisme d'ell recreat en serial radiofònic: encapçala la indústria del robatori i li cedim els micròfons perquè s'expliqui, com si encara es meresqués la condició de 'gentleman'. Ben curiós, aquest país. Un, en aquesta cruïlla, només vindica el mateix dret inalienable per a ella. I solament suggereixo que acostar-nos al dolorós viatge d'ella diria molt més, massa segurament, de la nostra qualitat democràtica, social i pedagògica, que no pas escoltar pels altaveus dels mass media si Millet pren vàlium o no. Si es penedeix del saqueig continuat (únicament quan l'han enxampat; que valent, el vailet!) o si en el fons continua fotent-se de tots nosaltres. ! Sí: preocupa molt més saber qui era ella que no pas com dorm Millet. Encara que també voldria saber quants més pateixen d'insomni, pendents d'allò que Millet calla sota la llei del xantatge del silenci. Quants Millets tenim? I quantes dones sense nom som? Víctimes, culpables, innocents? Qui és qui en el 'show' de la societat de l'espectacle? Tot un debat obert potser, al moll de l'os de la condició humana, però no cal ser cap savi per a esbrinar que hi ha moltíssima més dignitat acumulada quan fuges de les sirenes en una carretera de la Jonquera, que no pas en determinats despatxos d'alta volada delictiva de 'la crême de la crême' de la burgesia catalana. És la diferència radical entre morir sobrevivint a la Jonquera i prostituir la democràcia i el país saquejant el Palau. Tot és qüestió de perspectives, és clar. Però en un projecte compartit de país, em quedo un cop i mil més amb ella. Que la terra et sigui lleu, dona sense nom encara, i fins sempre. I fins mai, 'senyor' Millet. Fins mai.

REFERÈNDUMS PER LA INDEPENDÈNCIA.

2009-10-02T15:54:00.000-07:00

El debat sobre la independència ha entrat als municipis i consistoris de moltes poblacions catalanes i illenques, no és poca cosa. Per fer-vos una idea aquí teniu el llistat i la situació de cada votació. També us adjuntem a la fotografia de damunt la vinyeta que va ser censurada en una revista espanyola coneguda.

Llistat de poblacions que volen realitzar consultes independentistes
• Arenys de Munt Consulta feta Primera consulta - 96% vota sí Enllaç a la notícia
• Tordera Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots de CiU, MAT i ERC Enllaç a la notícia
• Collbató Aprovat pel ple El ple aprova per unanimitat la moció Enllaç a la notícia
• Sant Pol de Mar Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Cabrera de Mar Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• El Masnou Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Premià de Mar Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Santa Susanna, Barcelona Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Tiana Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Vilassar de Mar, Barcelona Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Vilassar de Dalt Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Fonollosa Aprovat pel ple Per unanimitat
• Teià Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Moià Aprovat pel ple Es va aprovar la moció presentada per MAP-ERC i consensuada amb Convergència. El PSC hi va votar en contra, Unió es va abstenir.
• Navàs Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Arbeca Aprovat pel ple El ple aprova per majoria simple una moció de suport a la consulta popular per la independència presentada per l’Ateneu Popular Garriguenc. Vots a favor d’ERC i CiU, abstenció de PM (PSC).
• Puig-reig Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Solsona Aprovat pel ple El ple aprova la moció per unanimitat Enllaç a la notícia
• l'Arboç Aprovat pel ple El ple aprova la moció
• Linyola Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Ivars d'Urgell Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Bell-lloc d'Urgell Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Canet Aprovat pel ple S'aprova la moció al ple amb 12 vots a favor (6 de CiU, 3 de UMdC, 2 d'ERC i 1 regidor no adscrit) i 5 en contra ( 5 de PSC) Enllaç a la notícia
• Vilobí d'Onyar Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots favorables de CiU i dues llistes d'independents vinculades a ERC i PSC Enllaç a la notícia
• La Jonquera Aprovat pel ple Moció aprovada amb els vots a favor de CiU i ERC. El PP hi va votar en contra i el PSC es va abstenir Enllaç a la notícia
• L'Espluga de Francolí Aprovat pel ple Moció aprovada
• Vacarisses Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots a favor d'ERC, CiU, Independents i ICV-EPM. El PSC s'absté.
• Sant Sadurní d'Anoia Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots de PSC, ERC i Alternativa Municipal Independent. Els vots en contra de CiU i PP Enllaç a la notícia
• Balsareny Aprovat pel ple El ple aprova la moció
• Castellbell i el Vilar Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple
• Sant Vicenç de Torelló Aprovat pel ple S'aprova la moció de la Comissió Onze de Setembre amb els vots de tots els partits Enllaç a la notícia
• Callús Aprovat pel ple Aprovada per unanimitat la moció de suport a la consulta (Moviment Alternatiu de Callús + ERC)
• Amposta Aprovat pel ple El ple dóna suport a una moció de suport a les consultes amb els vots a favor de CiU i ERC i l'abstenció del PSC
• Prats de Lluçanès Aprovat pel ple Aprovada la moció per unanimitat (CiU i ERC) Enllaç a la notícia
• Olost Aprovat pel ple Aprovada la moció al ple Enllaç a la notícia
• Calldetenes Aprovat pel ple Moció aprovada per unanimitat (ERC, CiU i Poble en marxa) Enllaç a la notícia
• Santa Eugènia de Berga Aprovat pel ple Aprovada la consulta per unanimitat (ERC, CiU i independents) Enllaç a la notícia
• Valls Aprovat pel ple El Consell Comarcal de l'Alt Camp, el primer en votar a favor de les consultes Enllaç a la notícia
• Blancafort Aprovat pel ple El ple aprova la moció per unanimitat Enllaç a la notícia
• Viladecavalls Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots a favor d'ERC i CiU. Un regidor de CiU i ICV s'abstenen. El PSC i un regidor independent voten en contra.
• Montblanc Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple
• Cervera Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple Enllaç a la notícia
• Caldes de Malavella Aprovat pel ple Caldes de Malavella va aprovar la moció per majoria absoluta, amb 10 vots a favor de la PIC (5), de CiU (3) i ERC (2) i 3 abstencions (una de la PIC a títol individual, PSC i ICV-EUiA
• Mieres Aprovat pel ple Govern i oposició voten una moció a favor de la consulta si alguna entitat l'impulsa Enllaç a la notícia
• La Vall d'en Bas Aprovat pel ple CiU i ERC, únics partits del poble, votaran a favor de la moció Enllaç a la notícia
• Vidreres Aprovat pel ple Moció aprovada al ple amb els vots de ERC, ICV, CiU i el GDP
• Vilanova del Vallès Aprovat pel ple Moció aprovada, hi voten a favor els 6 regidors d'Unitat per Vilanova i els 4 de CiU. En contra el regidor del PSC
• Ripoll Aprovat pel ple Aprovada la moció al consistori amb els vots d'ERC i CiU Enllaç a la notícia
• Arbúcies Aprovat pel ple El ple del consistori vota a favor de la moció (29/09). La consulta la tirarà endavant la Taula d'Entitats Cíviques d'Arbúcies (TECA) Enllaç a la notícia
• L'Esquirol, Catalunya Aprovat pel ple Aprovada per unanimitat
• Fornells de la Selva Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots d'ERC i CiU
• el Vendrell Aprovat pel ple Moció aprovada amb els vots contraris de CiU. ERC vota en contra després que CiU rebutgés la seva moció i en presentés una d'alternativa. Enllaç a la notícia
• Caldes de Montbui Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Calders Aprovat pel ple El ple aprova una moció per promoure una consulta, la iniciativa ja s'havia plantejat abans de la consulta d'Arenys de Munt Enllaç a la notícia
• Les Borges Blanques Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Alella Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Blanes Aprovat pel ple Blanes fa un 'simulacre' de consulta i es prepara una moció per presentar-la al ple Enllaç a la notícia
• Molins de Rei Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple Enllaç a la notícia
• Lloret de Mar Aprovat pel ple El ple aprova la moció després de substituir el terme independència per autodeterminació
• l'Aldea Aprovat pel ple El ple de l'Ajuntament va votar la moció favorablement.
• Montblanc Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Cardedeu Aprovat pel ple El ple ha aprovat la moció. Amb els vots d'ERC, CiU i la CUP. El PP s'ha abstingut Enllaç a la notícia
• Santa Eulàlia de Riuprimer Aprovat pel ple El ple va aprovar la moció presentada per ERC per unanimitat amb els vots de CiU i d'ERC
• Taradell Aprovat pel ple El ple va aprovar la moció presentada per ERC per unanimitat (CiU i ERC)
• Muntanyola Aprovat pel ple Moció aprovada al ple (CiU, ERC i PSC) Enllaç a la notícia
• Vic Aprovat pel ple CiU, ERC i CUP pacten una moció de mínims
• Berga Aprovat pel ple El ple vota una moció per fer una consulta a la ciutat. S'aposta pel 13 de desembre com a data. Enllaç a la notícia
• Argentona Aprovat pel ple El ple vota una moció per fer una consulta al municipi. Enllaç a la notícia
• Mataró Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció
• la Selva del Camp Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció
• Montgat Rebutjat pel ple ERC es queda sola i la moció no prospera
• Mollet del Vallès Rebutjat pel ple PSC i PP rebutgen la moció d'ERC Enllaç a la notícia
• Granollers Rebutjat pel ple La majoria absoluta del PSC tomba la moció d'ERC. Tot i així, la ciutadania s'està organitzant per realitzar la consulta igualment. Enllaç a la notícia
• Tarragona Rebutjat pel ple El ple de Tarragona tomba la moció amb els vots a favor d'ERC i CiU, i els del PSC i PP en contra.
• Roses Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció
• Balaguer Rebutjat pel ple Moció rebutjada Enllaç a la notícia
• Gavà Rebutjat pel ple Moció rebutjada Enllaç a la notícia
• Malgrat de Mar Rebutjat pel ple Mociò rebutjada Enllaç a la notícia
• Igualada Rebutjat pel ple ERC presenta una moció però PSC, PP i ICV la tomben. Enllaç a la notícia
• Sitges Rebutjat pel ple Es presenta una moció al ple però PSC, PP i ICV la tomben. Enllaç a la notícia
• Pineda de Mar Rebutjat pel ple Moció rebutjada pel ple Enllaç a la notícia
• el Prat de Llobregat Rebutjat pel ple Es presenta una moció que és rebutjada per PSC, PP i ICV, amb l'abstenció de CiU Enllaç a la notícia
• Lleida Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció. Vots a favor d'ERC, CiU i ICV. PSC, PP i un regidor no adscrit voten en contra.
• Sant Sadurní de Mediona Rebutjat pel ple El ple aprova la moció per unanimitat amb els vots de PSC, ERC i CiU
• Vilanova i la Geltrú Rebutjat pel ple, però es farà Entitats es preparen per impulsar una consulta. Ja s'ha celebrat l'assemblea constituent de la comissió organitzadora tot i el rebuig de la moció al ple. Enllaç a la notícia
• Sant Andreu de Llavaneres Rebutjat pel ple, però es farà El ple ha rebutjat la moció per la divisió del vot de CiU Enllaç a la notícia
• Agullana Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Artà Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Son Servera Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Seròs Interessat Primer poble en anunciar que se suma a la iniciativa de fer una consulta com la d'Arenys de Munt Enllaç a la notícia
• Puigpunyent Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Hostalric Interessat ERC ha presentat una moció que serà votada dilluns, 5 d'octubre
• Almoster Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Salt Interessat Ajornen la votació per al proper ple, es preveu que s'aprovi gràcies al suport de CiU, ERC i IPS-ICV Enllaç a la notícia
• Santpedor Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Xerta Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Felanitx Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Tagamanent Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Sóller Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Binissalem Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Bunyola Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Sant Celoni Interessat ERC hi ha presentat una moció. La CUP en podria presentar una d'alternativa. Enllaç a la notícia
• Santa Maria d'Oló Interessat El ple ha de votar una moció
• Premià de Dalt Interessat La Societat Cultural Sant Jaume està interessada en organitzar una consulta Enllaç a la notícia
• Calella Interessat El ple ha de votar una moció presentada per ERC Enllaç a la notícia
• Sallent Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Montesquiu Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Vilafranca del Penedès Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Manresa Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Valls Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Capellades Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció. CiU i ERC han presentat sengles mocions. Enllaç a la notícia
• Sant Feliu de Llobregat Interessat El ple ha de votar una moció presentada per ERC. Dimarts 29 de setembre
• Viladamat Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Reus Interessat El ple ha de votar una moció el proper 8 d'octubre
• Castellfollit de Riubregós Interessat El ple vota una moció per fer una consulta sobiranista al municipi Enllaç a la notícia
• Sineu Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Manacor Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Sant Josep de sa Talaia Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Llinars del Vallès Interessat Municipi interessat en fer una consulta
• Santa Coloma de Farners Interessat PSC, CiU i ERC presenten una moció Enllaç a la notícia
• Celrà Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Sant Pere de Torelló Interessat També es planteja fer una consulta.El seu alcalde, Jordi Fàbrega, és un dels impulsors de Decidim.cat.
• Arenys de Mar Interessat S'ha convocat una reunió al poble per preparar la consulta, ERC presentarà la moció, que possiblement serà aprovada
• Tona Interessat S'ha creat l'entitat 'Tona Decideix' per organitzar el poble i tirar endavant la consulta
• Pallejà Interessat La gent del municipi s'organitza a través del Facebook per tirar endavant una consulta Enllaç a la notícia
• Olot, Girona Interessat A Olot s'ha creat una plataforma per tirar endavant la consulta. Integrada per GREDA, Òmniun i altres entitats locals i partits polítics.
• Osona - Vic Interessat Municipis d'Osona organitzen consultes coordinadament en el marc d'Osona Decidei Enllaç a la notícia
• Torà Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
directe!cat > Consultes independentistes

EL GOVERN COLPISTA D´HONDURAS ES DENUNCIAT A LA CORT PENAL INTERNACIONAL.

2009-09-27T05:17:00.000-07:00

L´ambaixada d´Honduras a Managua ha informat de la denuncia a la Cort Penal Internacional i exigir responsabilitats penals als colpistes.
No es tracta d´un "Govern de Facto" com diuen els grans mitjans i agencies d´informació, es tracta d´un govern colpista, militar, igual com els que hem patit en les successives dictadures als països de l´Amèrica Llatina, la Mediterrània, l´Asia i l´Àfrica. Parlem clar d´una vegada.

Honduras: Denuncian al gobierno de facto ante la Corte Penal Internacional
La embajada de Honduras en Managua informó hoy que las principales figuras, políticas y militares, del golpe de Estado del 28 de junio que depuso al presidente Manuel Zelaya, han sido denunciadas "por sus crímenes" ante la Corte Penal Internacional (CPI) con sede en la Haya, Holanda.
Entre la larga lista figuran el presidente de facto, Roberto Micheletti, el jefe del Ejército de Honduras, Romeo Vásquez Velásquez, y altas autoridades de otros poderes del Estado de Honduras.
De acuerdo con una nota difundida la noche del jueves por la legación hondureña en Managua, la denuncia fue interpuesta por el presidente de la Asociación Pro Derechos Humanos de España y el secretario general de la Federación Internacional de los Derechos Humanos ante el fiscal general del organismo internacional.
El escrito pide al fiscal general de la CPI que "investigue a los presuntos responsables del crimen de persecución política en Honduras, a raíz del golpe de Estado del 28 de junio de 2009".
Agrega el escrito que "el estado de derecho en Honduras ha colapsado con el golpe de Estado, la víctima directa es la población civil hondureña que se ha movilizado por la defensa de la institucionalidad democrática".
En el documento se expresa también que "los principales órganos de investigación y juzgamiento, la Fiscalía General de la Nación y la Corte Suprema de Justicia, se han involucrado al más alto nivel jerárquico con el golpe de Estado y, estarían involucrados en el crimen de persecución política que se denuncia, tanto por acción como por omisión deliberada -comisión por omisión- donde se ha faltado a su deber de garantes".

LA LLEI DE CONSULTES POT PERMETRE REFERÈNDUMS INDEPENDENTISTES.

2009-09-20T02:29:00.000-07:00

López Tena creu que la llei de consultes populars permetrà referèndums independentistes
Primeres compareixences al parlament per a l'aprovació de la llei
Alfons López Tena, el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i ex-vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha estat un dels compareixents que ha exposat els seus arguments sobre el projecte de llei de consultes populars per la via de referèndum. Segons López Tena, si s'aprova la llei, es podrien fer referèndums independentistes si es demana la ciutadania si vol o no una reforma de la constitució espanyola o de l'estatut.

Segons que ha dit López Tena, la pregunta podria ser: 'Vol vostè que es reformin les lleis necessàries o la constitució a efectes que sigui un estat independent, democràtic i social integrat a la UE?'. Ara bé, López Tena ha volgut deixar clar que la consulta requeriria, legalment, de autorització de l'estat.

López Tena ha volgut deixar clar que la consulta que es va fer diumenge passat a Arenys de Munt per part d'una entitat privada sobre la independència de Catalunya 'es podria fer' a tot el país fent ús de lalLlei de consultes populars, sempre i quan 'es plantegi com una reforma de la constitució espanyola o de l'estatut d'autonomia de Catalunya'. El president del CES ha recordat que així ho va recollir el Tribunal Constitucional (TC) en una sentència del setembre del 2008. Ha recordat que la Generalitat pot demanar la reforma de la constitució i els ajuntaments, la de l'Estatut. Així doncs, si la pregunta es formula en aquest sentit, entraria dins de les seves competències.

De fet, durant la comissió, López Tena ha assegurat que 'l'única limitació' que té la llei és l'article de la constitució que estableix que ha de tenir una autorització de l'estat espanyol, ja que altres lleis, com la de referèndums o la de règim local, 'no són vinculants per aquesta cambra'. és necessària.

'Podrien ser vinculants'

Alfons López Tena ha estat crític amb la llei, car la considera una 'proposta restrictiva i limitadora' pel nombre de signatures que requereix i per no considerar els referèndum vinculants. A més, ha lamentat que s'estableixi que les consultes no poden coincidir amb eleccions, contràriament al que ocorre en uns altres països. López Tena ha assegurat que 'enlloc' hi ha limitacions de 'matèria' a consultar ni 'existeix cap filtre polític' allà on es poden fer referèndums per via de la iniciativa ciutadana.

La Comissió d'Afers Institucionals també ha escoltat les compareixences del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Girona (UdG), Xavier Arbós, el catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joaquim Brugué, i del catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

BERGA APROVA FER UNA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.

2009-09-19T12:26:00.000-07:00

L'Ajuntament de Berga aprova la moció per a convocar una consulta sobre la independència.

Hi van votar a favor CiU, CUP i ERC • El PSC no va assistir al ple argüint que no era un debat urgent • Portabella donarà suport a una consulta a Barcelona
Berga segueix els passos d'Arenys de Munt i convocarà una consulta popular sobre la independència. En efecte, ahir al vespre l'ajuntament va aprovar en un ple municipal extraordinari la moció de la CUP per a donar suport a aquesta iniciativa, que durà a terme una entitat. Hi van votar favorablement els regidors de CiU, de la CUP i d'ERC. El regidor no adscrit del PP hi va votar contra i el PSC no va assistir al ple argüint que no era un debat urgent.
En unes declaracions a VilaWeb el batlle de Berga, Juli Gendrau (CiU) es va felicitar d'haver aprovat la moció: 'Durant molts anys la gent no ha pogut dir res sobre aquesta qüestió nacional i sembla que ha arribat l'hora de poder parlar clar i de demanar l'opinió als ciutadans.' La consulta de Berga serà un xic diferent de la d'Arenys de Munt, car la pregunta es referirà a la independència dels Països Catalans, no tan sols del Principat.

Pel que fa l'absència del PSC al ple, el batlle es va mostrar sorprès, perquè precisament el debat s'havia ajornat fins aquest dimecres 'perquè ells tinguessin temps d'estudiar la proposta'.

El batlle va explicar que l'ajuntament restava ara a disposició de l'entitat que acabi tirant endavant la consulta 'per ajudar en allò que faci falta, com en qualsevol activitat o iniciativa que es vol portar a terme a la ciutat'. Hi ha unes quantes entitats interessades a assumir l'organització del referèndum i una comissió gestora les convocarà la setmana entrant per decidir-ne tant la coordinació com l'estratègia a seguir perquè el procés pugui començar ben aviat. Ara, Gendrau va dir que encara no s'havia discutit la data concreta de la consulta.

Una vintena de municipis d'Osona preparen més consultes

Una vintena de municipis d'Osona, incloent-hi Vic i Manlleu, els més grans, també preparen consultes populars sobre la independència. Si bé els ajuntaments respectius encara no han aprovat cap moció com la d'Arenys o de Berga, ja hi ha força entitats que han començat a coordinar-se, entre si i amb els partits polítics, per seguir el mateix procés. De fet, fins i tot han fixat una possible data dels referèndums: el 13 de desembre d'enguany.

Gendrau va aplaudir l'impuls que ha pres la iniciativa a la comarca d'Osona i va dir que esperava que totes aquestes consultes, i les que s'hi puguin afegir, esdevinguessin 'festes de la democràcia. Que la gent es pronunciï, digui què digui, és sempre bo i no ha de fer por a ningú. No s'entenen les actuacions i algunes declaracions que arriben des d'Espanya', va dir, referint-se a les polèmiques decisions polítiques i judicials sobre el referèndum d'Arenys i les declaracions del president Zapatero i de la vice-presidenta De la Vega menystenint les consultes.

Portabella donarà suport a una consulta a Barcelona

El president d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, va dir ahir que la seva formació donaria suport a una consulta independentista, si hi havia entitats que la impulsessin. 'Esquerra no solament hi donarà suport, sinó que s'hi comprometrà i farà tots els possibles perquè la qüestió arribi a l'ajuntament i perquè la consulta es faci en el marc més potent possible', va dir a la conferència de la Tribuna Ateneu (vegeu-ne el vídeo). Cal recordar que el batlle de la ciutat, Jordi Hereu, s'ha oposat clarament i en més d'una ocasió, aquests darrers dies, a la possibilitat que es pugui fer a Barcelona una consulta com la d'Arenys.

ERC també va dir ahir que presentaria als ajuntaments on té representació una moció deixant en mans de la plataforma Decidim.cat que estableixi una estratègia conjunta i coordinada amb les entitats civils per a fer consultes simultànies a tot el territori. Ho va aprovar el Consell Assessor municipal del partit, fet ahir, que va recordar que dissabte hi hauria una reunió de tots els càrrecs locals d'ERC per discutir la qüestió a fons. Decidim.cat també ha convocat per al 3 d'octubre una gran reunió, oberta a tots els batlles del país interessats a fer la consulta.

ELS DIRIGENTS D´ESPANYA SON AIXÍ

2009-09-10T14:53:00.000-07:00

Molt encertat l´article d´en Vicent Partal sobre l´advocat feixista que representa l´Estat Espanyol en el cas del referèndum d´Arenys de Munt.
Que no ens enganyin els mitjans de comunicació ni els polítics catalans, actualment els dirigents d´Espanya son exactament així.

És que són així!
Plaguegem entre amics si en poden ser, de rucs, els espanyols, queenvien un advocat de la Falange i un fanàtic de Peones Negros a oposar-se al referèndum d'Arenys. Rucs, talossos, incompetents, caricaturescos... Tant com vulguem, però més enllà dels adjectius emergeix la crua realitat: no hi ha res de tot això. No ens envien la cosa més rara que troben, no, sinó allò que són.

Ens envien la realitat sense disfresses, per això ni pensen a disfressar-la. Per això Espanya es distingeix, dins Europa, per la seua tolerància legislativa envers el feixisme. I en aquest sentit, el tal Buxadé sí que és un regal per a ensenyar: la prova concreta i nítida que el niu de la serp continua intacte allà dins, trenta anys després de la mort del dictador.

Que la democràcia espanyola és de qualitat baixa, ho saben fins i tot a l'Aràbia Saudita, on és molt més baixa encara. I és així de baixa i de malaltissa per dues raons. La primera, que la dictadura no es va derrotar i el presumpte pacte que ens portava la transició ens retorna de tant en tant com un menjar agre, impossible de pair i més molest com més anys passen. Però la segona pren més importància a mesura que transcorren les dècades: el nacionalisme espanyol és un aiguacuit capaç d'enganxar peces que enlloc d'Europa ni tan sols s'acostarien. Un candidat electoral nazi, el deixarien ser advocat de l'estat alemany? Ni per riure. Com no resten generals estalinistes dins l'exèrcit de Lituània. La diferència amb Espanya és que l'estat alemany, els estats alemanys, es justifica com un trencament amb el nazisme, i Lituània, com un país supervivent del Gulag. En canvi, a Espanya fins i tot el cap de l'estat és el que va disposar en Franco i entre l'alt funcionariat és incomptable la fauna que es pensa que la constitució és un codi penal, no pas una carta de drets.

Els polítics, els caps de govern, els ministres, els càrrecs electes són més o menys equiparables als homòlegs europeus..., encara que sempre hi ha uns quants Bonos i el noranta per cent del PP per a desmentir-ho. Però, quan grates dins l'estat funcionarial, apareix allò que apareix. Quants 'advocats de l'estat' serien favorables al referèndum d'Arenys, entès com un exercici de llibertat d'expressió? I quants generals de l'exèrcit que ha de defensar, incomprensiblement per a un europeu normal, la 'unitat' de l'estat que serveix? I quants jutges de pes? I quants dels funcionaris que romanen mentre van passant els governs?

No es va fer la neteja oportunament i gosaria dir que continuen essent majoria, dins la cuina, els qui pensen que el nacionalisme (espanyol) passa per damunt de la democràcia i dels drets civils; fins i tot els qui creuen que la democràcia és un inconvenient, un mal menor que cal suportar. No és cap loteria, aquest personatge que ens han enviat, no. En cap país europeu no fóra acceptat que un 'advocat de l'estat' fera mítings per l'extrema dreta i que preconitzara teories surrealistes. Si passa ací, és per alguna cosa. Ho deia ahir el primer ministre de Gal·les, sorprès i desconcertat: 'A la Gran Bretanya no hi ha cap tribunal constitucional que puga tombar una decisió d'un parlament democràtic.' Eixa és la diferència. Eixa.

Vicent Partal

ADVOCAT FALANGISTA REPRESENTA L´ESTAT ESPANYOL.

2009-09-09T07:47:00.000-07:00

Perplexitat perquè un advocat falangista representi l'estat en el cas contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt.

Jorge Buxadé en va ser candidat i va parlar en un míting dels Peones Negros el 2007 a la plaça de Sant Jaume
Els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt recorden, perplexos, que Jorge Buxadé, l'advocat de l'estat en aquest cas, ha estat candidat de Falange en dues ocasions, ha presidit mobilitzacions contra la llei d'educació perquè, diu, discrimina l'espanyol , s'ha mogut dins l'òrbita de PP, participant en seminaris de la FAES, i ha donat suport als Peones Negros, que consideren que al-Qaida no perpetrà l'atemptat de l'11-M.
En efecte, Buxadé va participar en un seminari sobre la reforma de l'estatut organitzat per FAES l'any 2004 i, com a president del Fòrum Català de la Família, fou un dels ponents el desembre del 2007 de les jornades 'El derecho de los padres a educar a sus hijos', organitzades per la revista ultra-catòlica i espanyolista Arbil. Buxadé hi va prendre part amb un discurs contra l'assignatura de Ciutadania (intervenció en àudio), acompanyat de representants del Partit Popular i de Ciudadanos. Aquell mateix mes, Buxadé va ser un dels convidats d'honor en un acte dels Peones Negros a la plaça de Sant Jaume de Barcelona (podeu llegir els discursos de l'acte, inclòs el de Buxadé). Aquesta organització nega que al-Qaida sigui la responsable dels atemptats de l'11-M a Madrid l'any 2004.

Tot plegat, però sobretot la condició d'ex-candidat de la Falange, ha sorprès els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt. I més tenint en compte que justament la Falange va convocar una manifestació per al 13 de setembre, el mateix dia de la consulta, per protestar contra l'acte i intimidar els interessats en prendre-hi part. Buxadé fou el número 7 en la llista per Tarragona de Falange Española de las Jons a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995. Un any després va ser el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles.

'Després del franquisme no s'ha fet la depuració que calia

El regidor de la CUP d'Arenys de Munt Josep Manel Ximenis ha declarat a VilaWeb que ja havien sospitat de la ideologia política de Buxadé: 'Quan vam llegir els informes que l'estat ens anava presentant, ja vam comentar que eren escrits amb un llenguatge arcaic, similar al de la Falange. Ara veiem que realment era així'. Ximenis pensa que aquest cas evidencia els lligams entre les institucions de l'estat espanyol i els partits feixistes o de tradició franquista. 'Algú hauria de demostrar si no hi ha lligams entre la democràcia d'estat i els partits polítics feixistes. Persones així no haurien d'estar treballant. Això demostra que després del franquisme no s'ha fet la depuració que calia', ha declarat. I ha afegit: 'Si la sentència és favorable a l'advocat de l'estat, pensarem que la justícia també té relació amb partits feixistes'

ESCÒCIA CAMINA CAP A LA INDEPENDÈNCIA.

2009-09-08T02:23:00.000-07:00

El primer ministre escocès prepara el referèndum sobre la independència d'Escòcia.

Salmond ha de cercar aliats polítics per tirar endavant la proposta
El primer ministre escocès, Alex Salmond, va presentar la setmana passada el programa legislatiu per al curs polític que tot just ara comença. Entre les lleis previstes, hi ha la del referèndum sobre la independència.Ara, el Partit Nacional Escocès (SNP) governa en minoria i la resta de partits han dit que no hi donarien suport. Salmond va demanar als parlamentaris que deixessin 'parlar al poble' sobre l'estatus constitucional que ha de tenir Escòcia.
Salmond, primer cap de govern independentista d'Escòcia, si vol tirar endavant la proposta de referèndum, ha de cercar aliats. En efecte, cal que convenci els setze diputats liberaldemòcrates perquè sumin els seus vots als quaranta-set de l'SNP i als tres dels independentistes. El líder liberaldemòcrata, Tavish Scott, va dir que només donaria el vist-i-plau a la proposta si l'SNP es concentrava 'en els problemes de la gent' i deixava de banda les preocupacions sobre 'els afers interns' dels partit.

Val a dir que l'SNP va guanyar les eleccions l'any 2007 i, entre les promeses que va fer, hi havia la de convocar un referèndum sobre la independència d'Escòcia l'any 2010. El referèndum no es planteja en termes de dir sí o no a la independència del país, sinó que, més aviat, plantejaria preguntes diverses, com ara l'augment de prerrogatives fiscals.

ARENYS DE MUNT FARÀ LA CONSULTA MALGRAT ELS OBSTACLES.

2009-09-04T07:23:00.000-07:00

Arenys de Munt farà la consulta per la independència de Catalunya tot i els obstacles
Pels organitzadors, el recurs de l'estat espanyol els ha fet més publicitat i no l’impedirà · Molts més pobles del país s'hi han interessat
'Quan la gent ens veu al carrer ens demana que es faci la consulta' ha dit a VilaWeb Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP d'Arenys de Munt i membre de la comissió organitzadora de la consulta sobre la independència. Segons ell, el recurs de l'advocat de l'estat i la prohibició judicial que l'Ajuntament doni suport a la consulta no han fet sinó donar-hi més publicitat. 'No deixarem de fer-la, perquè la gent del poble ens ho demana', afegeix.

El regidor, tot i la decisió del jutjat de contenciós administratiu número catorze de Barcelona, confia que podran fer la consulta i que, a més, la faran a la sala que l'ajuntament els volia cedir. I si no fos possible de fer-la allà, la farien igualment en qualsevol altre espai cedit per alguna de les moltes entitats d'Arenys de Munt que ja s'han ofert. El batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, ja deia ahir que també confiava que la jutgessa canviaria d'opinió, perquè, la sala que havien previst per a la consulta, la cedeixen a qualsevol entitat que la demana. Es demana per què la poden cedir a la colla gegantera, per exemple, i no als organitzadors de la consulta; tot i amb això també va dir que, si no, la farien en un altre lloc, que ja tenien moltes propostes.

De totes maneres, 'per què volem el suport de l'Ajuntament, si ja tenim el de l'estat espanyol?', diu Ximenis amb sornegueria: 'Que l'estat deixi d'ignorar-nos és el millor suport que ens podia donar.' I és que la consulta ha passat de ser una iniciativa local a aconseguir molt més ressò que no havien previst: 'Avui han vingut a fer una emissió en directe de Tele 5 i rebem mostres de suport de tot el món. No esperàvem pas aconseguir més de mil vots a la consulta', però ara, amb la publicitat que els ha garantit tota la polèmica, els organitzadors pensen que hi pot participar més gent i molts més pobles del país s'hi han interessat. Aquest és el cas de Seròs (Segrià), on el batlle, Gabriel Pena, ja va dir abans-d'ahir que també farien la consulta.

Ximenis diu que la consulta era tan sols per a fer pedagogia, perquè la independència podia ser positiva en aspectes com la defensa de la llengua o l'espoliació fiscal. 'Però ara l'estat espanyol ens ha fet aquesta pedagogia per la via de l'exemple: ara tothom sap qui són els demòcrates i qui no, qui vol donar veu a la gent i qui no la vol deixar parlar.'

+ Grup de Facebook de la consulta sobre l'autodeterminació a Arenys de Munt.
+ Vídeo sobre la consulta popular d'Arenys de Munt.

ARENYS: L´ADVOCAT DE L´ESTAT VA PRESENTAR UN RECURS CONTRA EL REFERENDUM.

2009-09-03T11:15:00.000-07:00

L'estat espanyol vol suspendre la consulta d'Arenys de Munt per la independència.

El batlle d'Arenys de Munt troba molt greu la decisió de l'advocat de l'estat, que ha presentat un recurs contra la consulta perquè considera que vulnera la llei · El Departament de Governació ho nega i diu que és legal
La titular del jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona ha acceptat a tràmit un recurs presentat per l'estat espanyol contra la consulta popular per la independència d'Arenys de Munt del 13 de setembre vinent. L'estat considera que la consulta vulnera la llei de bases de règim local, però el batlle, Carles Móra, pensa que hi ha una altra motivació. 'A l'estat espanyol, li molesta que fem la consulta', ha declarat a VilaWeb.

'A Arenys ja havíem fet consultes populars, en vam fer dues abans de soterrar la riera. I ara volen impedir que un poble parli; avui és Arenys, demà en pot ser un altre', ha afegit Móra. 'Des del punt de vista jurídic i administratiu, el cas és en mans des nostres advocats, que asseguren que la consulta és del tot legal. La consulta no l'organitza l'Ajuntament, sinó una comissió organitzadora. Si no es fa institucionalment, el consistori no vulnera res'.

Fonts de la Conselleria de Governació han dit, en declaracions a VilaWeb, que la consulta, en efecte, no vulnerava la llei. Els motius són, talment ha argüit el batlle, que la consulta no havia estat organitzada per l'Ajuntament. El conseller, Jordi Ausàs, no ha volgut fer cap declaració més.

Reaccions polítiques

Les reaccions dels partits polítics catalans no s'han fet esperar. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha defensat la legitimitat de la consulta i ha dit que ningú, 'ni les institucions ni l'estat espanyol, havia de tenir 'por de la democràcia'. Per Ridao és un dret democràtic que 'la gent parli, i parli a les urnes'.

Per la seva part, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, també ha lamentat la decisió de l'estat espanyol de presentar un recurs contra la consulta i l'ha qualificada de 'desafortunada'. Per Herrera la consulta ha de fer-se 'amb normalitat'.

Un acord municipal

Tots els partits amb representació municipal, excepte el PSC, votaren en favor de fer la consulta. La votació es va fer, en ple, a petició de la CUP i del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació. La proposta va tenir onze vots a favor: els d'Esquerra, CiU, la CUP i els Independents d'Arenys de Munt 2000. El PSC, en canvi, va votar-hi en contra, tot al·legant que a seva opció era el federalisme i no pas la independència.

La petició d'ajornament de la manifestació de Falange

L'Ajuntament d'Arenys de Munt va lliurar al Departament d'Interior un informe en què recomanava l'ajornament de la concentració que la Falange espanyola ha convocat el mateix dia en què s'ha de fer la consulta. El designi de l'Ajuntament és, principalment, d'evitar que els habitants d'Arenys se sentin intimidats i que pugui haver aldarulls i possibles agressions'.

En l'informe, l'Ajuntament d'Arenys hi ha recopilat apunts de webs i fòrums, convocatòries de Facebook, comentaris de les notícies publicades a diaris digitals, articles periodístics i molta jurisprudència. L'informe fins i tot inclou cartes de l'associació de comerciants i del mossèn d'Arenys de Munt, a qui més d'un feligrès ja li ha dit que el dia de la consulta no aniria a l'església per por de possibles avalots. Interior encara no ha dit si atenia o no l'informe, però hi ha previst que ho faci aquesta setmana.

El Departament d'Interior va comunicar a VilaWeb que, d'acord amb l'article 10 de la llei orgànica 9/1983, podia haver-hi elements per prohibir la manifestació, tot i que calien raons fonamentades. Raons que, pel batlle, es troben plantejades en l'informe. És per això que Móra confia que el Departament d'Interior veurà raonable de canviar la data de la manifestació falangista.

Adhesions al manifest de suport

Fins ara la consulta popular ha rebut nombroses mostres de suport, tant de partits polítics, com d'entitats i personalitats del món polític, cultural i associatiu. Entre el més de mig centenar de personalitats (pdf) que s'han adherit al manifest de suport a la consulta hi figura l'ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall; els consellers d'ERC Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan (ERC); l'ex-conseller del PSC, Ferran Mascarell; el rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i militant socialista, Jaume Sobrequés; l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras; el diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran; el president de l'àmbit d'immigració de CDC, Àngel Colom; l'ex-conseller i líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero; escriptores com Empar Moliner i Isabel Clara Simó; els músics Francesc 'Titot' Ribera i Joan Reig o l'advocada Magda Oranich i la cantant Núria Feliu, entre molts d'altres.

CARTELL DEL ACTE INDEPENDENTISTA DEL FOSSAR - 2009

2009-08-22T05:15:00.000-07:00

Aquest és el cartell dels actes independentistes de l´11 de setembre de 2009 al Fossar de les Moreres, que organitza el CCSI (Comitè Català de Solidaritat Internacionalista) conjuntament amb la Comissió Independentista Fossar de les Moreres.

"CIUDADANOS" CINTINUEN LES ACTITUTS FEIXISTES I CENSURADORES.

2009-08-19T05:10:00.000-07:00

Davant els darrers fets ocorreguts a Figueres (l'Alt Empordà), on el
partit ultraespanyolista "CIUDADANOS" va demanar a l'ajuntament de la
localitat empordanesa no convidar al músic, activista social i
independentista, i company de la COS, Cesc Freixas al Festival Acústica
de l'esmentada localitat,
des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, manifestem:

- el nostre suport i solidaritat incondicionals amb el company Cesc
Freixas, una de les veus més compromeses i actives en la defensa de la
nostra llengua i cultura i dels interessos del Poble Treballador dels
Països Catalans, sempre des d'una òptica i posició d'humilitat i servei;

- el nostre reconeixement sense cap gènere de dubtes al seu treball
artístic, premiat en diverses ocasions, i que ja ha començat a sortir
fora de les fronteres del nostre país, portant a diversos indrets del
món (fa escasses setmanes a Palestina), la nostra cultura, esperit
sollidari i compromís per la llibertat autèntica, per l'alliberament de
les persones, de la nostra classe, del nostre poble i de tots els pobles
oprimits del món;
- el nostre rebuig frontal a l'actitut feixista i censuradora d'eixa
colla de mediocritats i nul•litats anomenada "Ciudadanos", que només
poden fer quelcom a partir de l'atac a persones treballadores i
constructives com el company Cesc.

Des de la COS, davant aquest nou cas repressiu, emmarcat en la campanya
"oficiosa" d'assetjament i atac contra les persones.Campanya "oficiosa" plagada de casos en les darreres setmanes, i que no podem, ni volem oblidar, com la detenció del nostre company Jaume Soler la setmana passada; la condemna salvatge i injustificada a la companya anarquista Núria Pòrtulas; la condemna als companys anarquistes Pere i
Yann; l'aprovació de la manifestació de la Falange "ecspanola" a Arenys
de Munt el proper 13 de setembre ("coincidint" amb la primera consulta
popular pro-Referèndum d'Autodeterminació, a la localitat del Maresme);
les agressions policials contra el manifestants antitaurins a Palma; els
companys de TMB de Barcelona; els casos d'en Jona, en Franki de
Terrassa, en Karim, els 13 de Gandia, els 4 de Gràcia, el jove
antikubotan, etc., etc., etc.

REFERÈNDUM A ARENYS DE MUNT PER LA INDEPENDÈNCIA.

2009-08-19T05:00:00.000-07:00

Arenys de Munt convoca un referèndum d'independència de Catalunya pel dia 13 de setembre
'Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?'. Aquesta és la pregunta que Arenys de Munt farà als ciutadans per copsar la seva opinió sobre la independència de Catalunya. La consulta és una proposta de la CUP i té el suport d'ERC, CiU i els independents d'Arenys de Munt 200 (AM2000).
La data escollida és el pròxim 13 de setembre i podran participar tots els majors de 16 anys empadronats al municipi. Arenys de Munt serà el primer poble de Catalunya en fer una consulta d'aquestes característiques. La iniciativa també servirà per donar suport a la iniciativa popular per forçar el Parlament a fer un referèndum l'any 2010.
L'únic temor dels impulsors de la proposta és que l'Estat espanyol intenti evitar que es faci la consulta. El PSC del municipi s'ha oposat frontalment a la proposta de referèndum.

L'Associació Catalunya Estat Lliure (CEL) i la plataforma Deumil.cat, amb el suport d'altres entitats com el Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) estan impulsant una campanya per portar a terme una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal que el Parlament de Catalunya discuteixi i aprovi una llei de convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació pel pròxim 12 de setembre de l'any 2010.

Un any abans, el 13 de setembre del 2009, Arenys de Munt ja farà aquesta consulta. Es tracta d'una iniciativa de la CUP que té el suport d'ERC, CIU i AM2000, mentre que el PSC s'hi ha posicionat en contra. Segons el regidor independentista i president del MAPA, Josep Manel Ximenis, és 'molt important' que es pugui fer la consulta i que es 'debati obertament' sobre aquesta qüestió.
Ximenis confia que el 'tarannà independentista' d'Arenys de Munt ajudi a la victòria del 'sí' en aquesta consulta. Tot i això, el portaveu de la CUP recorda que es tractarà de resultats 'simbòlics' sense validesa legal. 'L'important és poder fer-ho, generar debat i fer pedagogia', sentència.

THE TIMES TAMBÉ DENUNCIA SAMARANCH.

2009-08-19T04:38:00.000-07:00

Picture of fascist salute by IOC President Juan Antonio Samaranch sparks row
Joan Antonio Samaranch giving the fascist salute in 1974

Aquí teniu la foto publicada per The Times en relació a Samaranch. Al seu costat Martin Villa (del PP i ex-president d´ENDESA).
Amb un desplegament inusitat, The Times de Londres denuncia (11.8.2009) que un home que ha fet la salutació feixista en data tan recent com 1974, i que NO SE N´HA PENEDIT, no pot representar l'esport mundial ni presidir "honoríficament" el COI.
A continuació teniu l´article textualment en anglès.
Web DDIS: www.democracyanddignityinsport.cat (adhesions etc.)

From The Times, August 11, 2009

Graham Keeley in Barcelona

A photograph showing Juan Antonio Samaranch giving the fascist salute in honour of General Franco has sparked calls for him to stand down as life president of the International Olympic Committee.
The photograph, taken in 1974, shows Mr Samaranch at a celebration to mark the 38th anniversary of the coup staged by General Franco in 1936 and which led to his victory in the Spanish Civil War three years later.
The image was published in the August edition of Sapiens magazine, a historical publication.
Campaigners have called for Mr Samaranch’s resignation, claiming that his past links to the Franco regime are not compatible with the “democratic and fraternal ideals of world sport”.

Mr Samaranch's links to the Franco regime during its dying days in the mid-1970s have long proved controversial in Spain.
Born into a wealthy family in Barcelona, he was head of the city’s council between 1973 and 1977. In the 1960s, he was procurator of the Cortes, the Spanish upper house of parliament when it was a puppet authority under Franco.
Mr Samaranch was appointed Sports Secretary by the dictator in 1967 and went on to become president of the Spanish National Olympic Committee during final years of Franco’s rule.
Mr Samaranch, 89, was IOC president between 1980 and 2001 before being made life president.
When Franco died in 1975, Mr Samaranch did not disguise his admiration for the man who had ruled Spain with ruthless repression for 36 years. He said: “The mandate of Francisco Franco has meant the longest period of prosperity and peace that our country has known for many centuries.”
The Democracy and Dignity in Sport (DDIS) campaign has about 1,000 supporters, among them James Petras, the US left-wing essayist and academic and Howard Zinn, a US political analyst.
Toni Strubell, of DDIS, said during the 1950s the IOC condemned the dictatorships of Hitler and Mussolini. But, he said, today the IOC had “zero credibility” because of the presence of Mr Samaranch at its head.
Mr Strubell said: “Mr Samaranch has never retracted (his words or support) for Franco. This is not a personal campaign but rather one to make sure no nomination like this occurs ever again in the highest office of sport. Pedagogy and good example must prevail in such a sensitive field as sport".
Mr Samaranch was credited for bringing financial stability to the IOC during the 1970s through lucrative television deals and sponsorships. But he was criticised for over-commercialisation of the Olympics and his personal fondness for being addressed as Excellency and staying in five-star presidential suites.
An IOC spokeswoman said: "President Samaranch has devoted much of his adult life to the Olympic movement and the promotion of Olympic values. His honorary position was awarded in recognition of his record of dedication to Olympic values."