CATALUNYA NACIÓ INDEPENDÈNCIA

SPANAIR: L´ESTAT CONTRA "LA PROVINCIA" .

2012-01-28T04:01:00.000-08:00

Spanair és una etapa més de l´actuació contra "la provincia catalana". No és que ens tinguin una mania especial, però en alguns terrenys som una competència molesta.

No ens podem enganyar més: sota el paraigua de la llei de mercats, hi ha moltes actuacions econòmiques dels darrers anys que denoten clarament que ells estan construint el seu estat i per fer això nosaltres cada vegada hem de ser més "provincia".

Us pengem un article prou entenedor del director de Vilaweb amb el qual coincidim en aquest aspecte:

LA BATALLA CONTRA SPANAIR.
Spanair és una empresa i podem discutir si la gestió que ha fet és o no la més adequada. Però ens equivocaríem molt si pensàrem que el fracàs de Spanair ha estat simplement una qüestió comercial. I també ens equivocarem si no ens n'adonem que aquest fracàs diu coses sobre la nostra estratègia de país.

La política de comunicacions és una de les eines primordials del nacionalisme espanyol. Germà Bel ja ho ha explicat de sobres. I en aquesta política hi ha una clau intocable: Madrid és el centre. Especialment pel que fa als avions. Perquè Espanya creu que el seu futur dins Europa passa per ser el pont cap a Amèrica llatina i en aquest objectiu és fonamental convertir Barajas en un dels més grans aeroports del món.

Per això calen edificis, gastant tants milions com calga. Calen també avions i per això Iberia es concentra a fer el paper d'estat que li toca. Però com que no és prou cal també eliminar la competència. La de Londres o la de París o la de Lisboa no la poden eliminar però la de Barcelona sí. I s'hi apliquen de valent. Primer deixant-la sense cap vol internacional d'Iberia i després atacant la rendabilitat de Spanair.

Com? Per exemple impulsant des d'Iberia Vueling i enviant-la a competir en cada aeroport on era Spanair, obligant a baixar els preus. Com? per exemple quan es veu que amb això no és prou fent que AENA autoritze les companyies low-cost a entrar a l'aeroport de Barcelona per a competir, especialment, amb Spanair. Ryanair volava a vuit ciutats competint amb Spanair però rebentant preus. Vueling volava a totes les que volava Spanair dins l'estat excepte València, és clar!, i Astúries. I amb preus més baixos. Tot encaminat a fer inviable el negoci de Spanair.

Lògicament es pot dir que això és el mercat i que no es pot fer res. Cert. Però és ser molt innocent creure que estem al davant de només una qüestió de mercat. Un govern amb interès per fer d'El Prat un aeroport intercontinental té moltes maneres d'ajudar a que això passe. Un govern amb interès per fer d'El Pratt només una terminal més de Barajas també sap el que ha de fer. I ho ha fet.

I en aquest sentit és que això que ha passat ara amb Spanair ens obliga a preguntar-nos de nou coses sobre el país i les nostres estratègies.

Perquè hem de preguntar-nos de nou si no és més esforç intentar aparentar que no som una província subsidiària que esdevenir un estat independent. Fa anys que pretenem ser normals però no ho som: tenim el nostre (per ara) estat simplement en contra i així no hi ha condicions per a ser normal. Perquè combats en inferioritat de condicions.

director@vilaweb.cat

L´AUTONOMISME SENSE SORTIDA.

2012-01-25T10:36:00.000-08:00

Us adjuntem un article aparegut a El Punt/Avui, sobre la recta final de l´autonomisme sense objectius que tenim.
Ens pot servir com a punt de reflexió per veure on anem tots plegats.

L´autonomisme putrefacte (Hèctor López B):

De vegades és inevitable preguntar-se per què, malgrat la discriminació, la injustícia, l'espoliació i les humiliacions que patim els catalans, continuem dins un sistema polític, una comunitat autònoma espanyola, que només té el suport d'aproximadament una quarta part de la població. Una de les respostes possibles a aquest interrogant és que gran part de l'estament polític i de les elits, incloses aquelles que diuen adscriure's al catalanisme, han tret tacada del saqueig i de la misèria moral que ha propiciat l'autonomisme durant les darreres dècades.

Aquestes setmanes, malgrat l'encobriment de la majoria de mitjans de comunicació, ha esclatat a Reus un cas emblemàtic d'aquestes irregularitats que evidencien l'alt grau de putrefacció d'alguns sectors de les classes dirigents i que afecten amb caràcter transversal diverses formacions polítiques. Em refereixo a l'opaca gestió duta a terme per Josep Prat Domènech, fins fa pocs dies director general del conglomerat d'empreses públiques de Reus, Innova, el qual, a més d'exercir aquest càrrec, també era vicepresident del grup sanitari privat USP Hospitals i president de l'Institut Català de la Salut. Prat és un dels arquitectes de la reforma sanitària, una de les principals iniciatives polítiques impulsades pel govern d'Artur Mas.

El cas Prat, doncs, per bé que a primer cop d'ull sembla que només tingui una rellevància local, adquireix una innegable transcendència nacional perquè té relació amb el procés de desarticulació de la sanitat i perquè evidencia la implicació de diversos actors polítics més interessats a arrapar-se als privilegis del sistema que a plantejar un projecte transformador de servei a la ciutadania. En efecte, Prat havia actuat amb la cobertura política tant de CiU, durant la seva època de director general del Servei Català de la Salut (1998-2003) i en la seva participació actual en la reforma del sistema sanitari, com del PSC, ja que va ser col·locat al capdavant d'Innova en època de l'alcalde socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez, i ha mantingut la seva posició només fins fa unes setmanes, amb l'alcalde convergent Carles Pellicer. Cal dir que les conseqüències de la gestió de Prat al capdavant d'Innova també són imputables a regidors de Reus d'altres partits que havien donat suport a les iniciatives escandalosament deficitàries d'aquest hòlding públic en l'anterior mandat, com va succeir amb els representants al consistori d'ICV i d'ERC, partit que va aconseguir col·locar personal de confiança en les empreses que integraven el conglomerat d'ens públics dependents de l'esmentat ajuntament.

Malgrat els indicis de malversació, d'incompatibilitats i d'abús de poder que envoltaven aquesta xarxa d'interessos creada a Reus (amb ramificacions territorials més àmplies en el sector de la sanitat), la capacitat del fenomen per esquitxar personal polític de totes les procedències va forjar un pacte de silenci mediàtic sobre la figura de Prat que, és de justícia dir-ho, només ha estat esquerdat pels articles d'Alfons Quintà al Diari de Girona i per l'aparició de nous actors polítics, com el regidor de la CUP a Reus, David Vidal, que va interposar la denúncia contra Prat davant la fiscalia de l'Audiencia Nacional. Que la presència de Prat al capdavant d'Innova estava tenyida d'ombres ja ho suggereix el fet que el gest de la CUP davant la justícia hagi motivat la dimissió del personatge de la direcció general del hòlding públic i de la vicepresidència del grup sanitari privat USP Hospitals (es manté, però, en la presidència de l'ICS). La denúncia també ha provocat la revelació del sou de Prat només com a factòtum d'Innova (un secret fins ara més ben protegit que la retribució del rei): 280.000 euros anuals, això sense comptar-hi d'altres conceptes que Prat s'embutxacava en les seves dubtosament compatibles activitats en el sector privat.

No deixa de consternar comparar els problemes de finançament que assetgen la sanitat púbica catalana mentre els tecnòcrates que han sabut moure's durant tants anys sota la protecció de la casta política han percebut aquestes retribucions esgarrifoses. Com és sabut, un cop va esclatar la notícia a través de la denúncia a la fiscalia, alguns mitjans més (com ara El Punt Avui) han seguit la qüestió, però la mordassa encara se cenyeix sobre d'altres tutelats pels poders fàctics que no tenen cap interès que s'alterin les estancades i fètides aigües de l'oasi català.

El cas Prat, tot esperant allò que pugui decidir la fiscalia, manté força analogies amb d'altres pràctiques tèrboles que han afectat bona part de l'espectre dels gestors de l'autonomisme. El patró és semblant: personatge intocable al qual retia vassallatge el personal polític fos del partit que fos, corrupteles en l'administració de béns públics, silenci mediàtic i després, quan algú destapa el forat negre, desesperació entre els còmplices de la malversació per frenar l'ona expansiva. Podem citar el cas Millet, però també ens podem referir al cas denunciat per Solidaritat Catalana (un altre nou actor en l'escenari català, per cert) de les retribucions de la Diputació de Barcelona a càrrecs cessats, les anomenades motxilles, una informació que l'actual president de la Diputació, Salvador Esteve, de CiU, continua qualificant de “secreta” i que demostra que el traspàs de poders d'una institució controlada abans pel tripartit i ara per CiU-PP no ha significat res pel que fa a la transparència.

Si alguna virtut té encetar un procés sobiranista és la d'esbandir tota aquesta brutícia que ha anat corcant la societat catalana sota el règim autonòmic. Un canvi que, probablement, només podrà ser activat per aquells que no han participat del vell ordre.

* Article publicat a El Punt-Avui

CONCENTRACIÓ DISSABTE 21 DE GENER DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT.

2012-01-19T02:39:00.000-08:00

Ens han enviat aquest correu els companys/es de la Comissió de la Dignitat.

Comissió de la Dignitat. 10 anys!
Concentració de protesta per l’incompliment de retorn / Dissabte 21 gener 12 hores davant Delegació del Govern espanyol, Mallorca 278.

21 de gener de 2002-2012

El dissabte dia 21 de gener la Comissió de la Dignitat farà 10 anys que va fer la primera reunió constitutiva a l'Ateneu Barcelonès. Han estat deu anys de treball intens de moltes persones que han fet possible la llei del 2005 en reconeixement del dret de Catalunya de recuperar el botí de més de cent vint tones de documents que el 1939 els franquistes van requisar a la Generalitat, partits, sindicats, entitats i persones que van ser espoliades amb la força de les armes, i que restava al dipòsit de Salamanca.

Han passat més sis anys des de l’aprovació de la llei, sense que el govern de l'Estat hagi completat encara el procés de retorn de documents i altres objectes d’aquell sinistre magatzem.

La Comissió de la Dignitat no hagués volgut mai commemorar el desè aniversari. No hauríem d'haver-lo fet. No ens fa cap goig. A més demostra les greus mancances de la democràcia espanyola, que és incapaç de fer justícia a les víctimes del franquisme, tot i haver-ho reconegut per una llei.

Mantenim la ferma decisió de seguir lluitant fins a completar la restitució d'aquest espoli del franquisme i per això convoquem una concentració el dia 21 de gener a les 12 del migdia, davant de la Delegació del Govern de l'estat, al Carrer Mallorca 278 de Barcelona.

Convidem als partits, sindicats, entitats i persones que són víctimes d'aquell espoli a ser-hi presents per a refermar la unitat del poble català entorn d'aquesta reivindicació.

Secretariat

Comissió de la Dignitat 16 de gener de 2012.

EL TEMPS CORRE A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA A ESCÒCIA .

2012-01-16T02:17:00.000-08:00

El temps va corrent a favor de la independència de petits i mitjans països europeus. Això és el que hem vist en les diferents declaracions sobre el referèndum a Escòcia, cada vegada entra més en el debat un bloc de nous països europeus el 2014 (Escòcia, Flandes, País Basc, Catalunya ... ?).
No tenim cap excusa per no estar en aquest grup "d´ampliació interna". El que de veritat compta és la nostra voluntat, la nostra consciència i la nostra decisió i objectius.
Això no vol dir que ens hem de quedar esperant el "miraculós 2014". Ningú ens donarà res i si volem estar en aquest grup ens ho haurem de guanyar internacionalment (entre tots i caminant en la mateixa direcció). I enfront tindrem un grup de països que no ens ho faran gens fàcil. Però hi hem de ser a l´hora adequada en el lloc adient.
Us adjuntem una valoració del debat sobre Escòcia, d´un bon coneixedor del tema escocès.

Xavier Solano: 'Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència'
Primer cal deixar molt clar que el govern britànic mai ha negat el dret d'Escòcia a decidir el seu futur amb un referèndum sobre la independència, sempre que es faci de manera democràtica i lliure. Els partits unionistes sempre han afirmat que ells no engegarien un procés d'aquest tipus i que caldria una majoria independentista al parlament per fer-ho. Des de les últimes eleccions de l'any passat, la majoria absoluta ja hi és amb el Partit Nacional Escocès (SNP).

Ara ens trobem en la situació que el govern britànic s'adona que és inevitable aturar el procés malgrat que el parlament escocès no tingui les competències per declarar unilateralment la independència. La competència per declarar la independència d'Escòcia és del parlament britànic, però ningú pot evitar que el govern escocès pregunti als seus ciutadans sobre qualsevol aspecte del seu futur polític. Com que no el pot aturar, el senyor Cameron presenta aquesta iniciativa per mirar de controlar el màxim d’elements possibles d’aquest procés.

De fet, el govern britànic tenia tres maneres possibles d'encarar el procés escocès. Primera, no fer absolutament res. Aquesta opció seria vista com un desinterès del govern en una qüestió que afecta la integritat territorial del Regne Unit. Per això, s'ha descartat. Segona, que sigui el govern britànic qui impulsi i organitzi el referèndum. Els ministres britànics saben que això seria entès com una interferència d'un govern de coalició del partit conservador i dels liberal-demòcrates, que a Escòcia estan en una situació electoral molt dèbil. A més, consideren que afavoriria encara més la posició de l'únic partit que té majoria absoluta en un govern del Regne Unit. Finalment, la tercera opció és la que Cameron ha anunciat. Consisteix en deixar fer el referèndum, però condicionar des de Londres la pregunta, el calendari i les condicions.

Cameron li ha dit al primer ministre escocès Alex Salmond que pot tirar endavant la consulta però que haurà de negociar les condicions amb ell. Per exemple, un dels aspectes que vol controlar el govern britànic és qui pilotarà el referèndum. Cameron proposa que sigui la comissió electoral britànica. També vol que es faci en el termini de divuit mesos perquè creu que en el context de crisi actual hi ha més possibilitats pel no a la independència.

El govern escocès veu aquestes condicions com una intromissió del govern britànic en els afers escocesos. Després d'haver-se presentat a les eleccions amb el referèndum com un dels punts destacats del seu programa, l'SNP es veu legitimat per impulsar-lo per la seva banda. A més, el govern escocès es mostra sorprès pel canvi d'opinió sobtat de Cameron, que de no estar gens interessat en la celebració del referèndum ha passat a exigir que es faci el més ràpid possible. De fet, el 2008 la líder dels laboristes escocesos, Wendy Alexander, va demanar que si s'havia de fer un referèndum es fes llavors mateix, fet que no va sentar bé a Downing Street on Gordon Brown era el Primer Ministre.

Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència. Per això tenen tanta pressa en fer el referèndum. A més, consideren que cal que només hi hagi dues respostes, a favor i en contra, perquè consideren que el 'no' és ara prou fort i que una tercera opció de més autogovern pot afeblir-lo.

El que estan fent els dos governs aquests dies són declaracions per marcar les seves posicions abans de començar una negociació sobre el referèndum. Aquesta és la batalla política per Escòcia, però cal remarcar que sempre és democràtica i transparent. Des de la perspectiva catalana i espanyola cal destacar-ho. Mai el govern britànic s'ha oposat a la celebració d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia. Cameron posa la maquinària en marxa per mirar de guanyar el referèndum i per això posa les seves condicions, però la batalla és absolutament democràtica. És una actitud admirable.

Xavier Solano, ex-delegat de la Generalitat a Londres, ex-assessor de l'Scottish National Party i autor del llibre 'El mirall escocès'.

LA GRAN BRETANYA ACCEPTA UN REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA VINCULANT A ESCÒCIA.

2012-01-09T10:05:00.000-08:00

Cameron accepta que el referèndum escocès sigui vinculant
En declaracions a la BBC, diu que vol controlar-ne el calendari

El govern britànic del conservador David Cameron permetrà a Escòcia celebrar un referèndum d'independència vinculant, segons que ha assegurat el mateix Cameron en declaracions a la BBC. Hi ha posat les següents condicions, que seran detallades en un document que el govern britànic farà púbic els pròxims dies: la consulta s'ha de fer en els propers divuit mesos i amb una sola pregunta de resposta 'sí o no'. Cameron ha considerat injust que els escocesos 'no sàpiguen quan se'ls preguntarà, quina pregunta se'ls farà i qui és responsable de fer-la'. Per això, defensa que Londres té el deure de donar als escocesos una proposta 'justa, legal i decisiva'.

Tot i acceptar amb total claredat la celebració d'un referèndum vinculant, Cameron sí que vol forçar els escocesos a fer-lo el més aviat possible, cosa que no acaba d'agradar al govern escocès, que ha previst un altre calendari. 'La nostra posició és molt clara. El govern escocès va aconseguir una mandat molt clar del poble d'Escòcia per celebrar un referèndum en la segona meitat d'aquesta legislatura, i això és exactament el que farem', ha defensat el primer ministre escocès Alex Salmond, que ha demanat a Cameron que no interfereixi en el calendari previst pel govern escocès. Salmond, cap del Partit Nacional Escocès (SNP), vol que la consulta es faci el 2014, i no descarta fer-la amb més d'una pregunta, incloent-ne una sobre la plena autonomia fiscal. La seva número dos, Nicola Sturgeon, ha acusat Cameron d'intentar interferir en un assumpte que creu que han decidir el parlament i el govern d'Escòcia.

'Potser hauria d'estar relaxada sobre tot això perquè com més intenta el govern conservador interferir en la democràcia escocesa, em sembla que més gran esdevé el suport per la independència', ha dit Sturgeon en declaracions també a la BBC. La vice-primera ministra escocesa ha volgut deixar clar que és el govern de l'SNP qui ha de decidir sobre com procedir i la idea de marcar un límit de divuit mesos per la celebració d'una consulta vinculant és absurda.

Cameron, per la seva banda, acusa el govern escocès d'esperar un temps per 'intentar crear una situació que permeti a la causa independentiste créixer'. Segons Cameron, Salmond 'sap que els escocesos, de cor, no volen una completa separació del Regne Unit'. És per això que Cameron vol que es faci una consulta el més aviat possible per conèixer la voluntat del poble escocès.

Una setmana decisiva

Es preveu que aquesta mateixa setmana el govern britànic publiqui un informe amb les recomanacions legals sobre com s'hauria d'organitzar un referèndum per la independència d'Escòcia. El text, segons les primeres filtracions a la premsa, defensa la necessitat d'un acord entre el parlament de Westminster, a Londres, i el de Holyrood, a Edimburg, per tal que la consulta sigui vinculant. L'informe apunta, també, la necessitat de fer la consulta el més aviat possible perquè la incertesa perjudica la salut de l'economia del Regne Unit. Si finalment es confirmés aquest escenari, Alex Salmond podria optar per fer la consulta a mitjans del 2013 seguint les pautes de Londres, portar el cas als tribunals o esperar fins al 2014, com ha anunciat des del principi, amb el risc de trencar les relacions amb Westminster.

EL QUE PASSA A MALLORCA ENS AFECTARÀ TOTS/ES.

2011-12-29T04:06:00.000-08:00

Bon article d´en Vicent Partal.
Coincidim en què hi ha una estrategia FAES (laboratori ideològic del PP) per homogeneitzar i centralitzar l´Estat espanyol a la seva mida, i nosaltres no hi cabem. Bauzà a Mallorca "aplica ordres" (com bé diu l´article d´en Partal)i també sondeja com està la situació cultural i lingüística catalana.

Bauzá aplica ordres
Si ningú es pensa que això que passa a Mallorca respon a la realitat mallorquina, va llest. Bauzá no té una política pròpia: aplica ordres. No fa sinó aplicar les fórmules elaborades per la FAES, que el PP vol que s’estenguen homogèniament a tot l’estat.

Si hi va haver un moment ‘CEDA’, de convivència dins el PP de dretes més o menys autònomes, ara ja s’ha acabat. Al PP d’avui, rocallós, només hi ha un missatge i un model: recentralitzar i esborrar tot rastre de divergència lingüística i nacional. On es puga, des del govern; on no, des del combat ideològic, la insistència i la influència. Per la FAES, i pel seu partit, tots nosaltres som una unitat d’actuació. Tant és Palma, com la Palma de Gandia o la Palma de Cervelló.

En clara reciprocitat, doncs, els mallorquins que avui i demà eixiran al carrer a defensar la llengua ens defensen a tots. Faríem, per tant, el ridícul si no entenguéssem que tots som uns, just quan el PP ens tracta com si tots fóssem uns.

director@vilaweb.cat

NO ES PODEN TRASLLADAR ELS PROBLEMES COMPTABLES DE LA GENERALITAT ALS TREBALLADORS /ES. "TANCAMENT DE CAIXES".

2011-12-16T04:26:00.000-08:00

El diputat de SI, Uriel Bertran, ha anunciat que s’ha registrat una declaració institucional que s’hauria d’aprovar a la propera Junta de Portaveus per al “tancament de caixes” i per a destinar els diners a pagar els treballadors i empreses

El diputat i secretari general de SI, ha valorat aquest matí l’anunci del Conseller d’Economia i Finances, Andreu Mas-Colell, d’ajornar el 20% de la paga extra de Nadal als treballadors públics i que es dilataran alguns pagaments a proveïdors. Uriel Bertran, ha anunciat que “si Espanya no paga a Catalunya, que Catalunya no pagui a Espanya”. Aquest fet comportaria un tancament de caixes i que la Generalitat no ingressés en els comptes de l’estat ni les Cotitzacions Socials dels treballadors ni l’IRPF, pel valor dels 759 milions d’euros que es deuen a Catalunya i s’ingressin a l’Agència Tributària de Catalunya. En aquest mateix sentit, el diputat ha anunciat que SI ha registrat una declaració institucional que s’hauria d’aprovar a la propera Junta de Portaveus per exigir l “tancament de caixes” i per a destinar els diners per a pagar els treballadors.

Bertran, ha constatat que no es poden traslladar els problemes del govern català als treballadors i als ciutadans de Catalunya quan “el problema de fons és l’espoli fiscal de 22.000 milions d’euros que van a Espanya i no tornen”. I ha afegit, que quan una empresa ja no pot pagar ni a treballadors ni a proveïdors la situació és molt greu, per això, ha demanat al Conseller un compromís “patriòtic amb el país” i “passar a l’acció, prendre decisions, adoptar compromisos i ser valent, per a plantar cara a l’Estat espanyol que continua robant-nos”.

S.I. NO ASSISTIRÀ A LA FUNDACIÓ PRÍNCEP DE GIRONA.

2011-12-14T03:02:00.000-08:00

SI no assistirà a la presentació de la Fundació Príncep de Girona per no legitimar la monarquia espanyola "corrupta".
Uriel Bertran: “Espanya ens roba i la monarquia espanyola també, cap independentista pot legitimar la monarquia espanyola assistint als seus actes o reunions”
Havent rebut una invitació de la Fundació Príncep de Girona per assistir a l’acte de presentació d’aquesta fundació el dimecres 14 de desembre al MNAC, amb Presència dels Prínceps espanyols, el diputat i secretari general de SI, Uriel Bertran, ha fet públic aquest matí que Solidaritat no assistirà a aquesta presentació ni tampoc a cap acte amb representants de la reialesa espanyola. Bertran ha emfatitzat que “des de l’independentisme no legitimem la monarquia espanyola” i “no anirem a un acte d’una fundació que el busca és rentar-li la cara a la monarquia espanyola a Catalunya”. A més, ha recordat que aquesta monarquia ha estat esquitxada per casos de corrupció fet que palesa que “Espanya ens roba i la monarquia espanyola també”.
Solidaritat ha reclamat a les institucions catalanes que no atorguin a la Fundació Príncep de Girona cap subvenció pública i les insta no formar part dels òrgans d’aquesta Fundació i tampoc de cap altra.
L’executiva de SI ha acordat per unanimitat els següents punts:
1. Que cap representant de l’organització ni membre electe assistirà a aquest acte.
2. Solidaritat no assistirà a cap acte amb presència de representants de la reialesa espanyola, la qual no reconeixem, ni tampoc a cap esdeveniment de la Fundació Príncep de Girona.
3. Solidaritat reclama a les institucions catalanes que no atorguin a la Fundació Príncep de Girona cap subvenció pública i les insta a no formar part dels òrgans d’aquesta Fundació, precaució elemental que llur dignitat exigeix tenint en compte que un membre destacat de la família reial està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció per presumpta apropiació indeguda de diners públics i altres presumptes delictes.
4. L’Executiva encomana al Grup parlamentari que ho vehiculi mitjançant iniciatives al Parlament de Catalunya

ESPANYA ENS ROBA.

2011-12-01T03:13:00.000-08:00

Aquesta és la descripció que a partir d´ara no es pot dir al Parlament de Catalunya. Sembla mentida, amb les bajanades que hem arribat a sentir i és aquesta descripció la que no es pot dir.
Us pengem el comentari del Director de Vilaweb. Nosaltres també coincidim plenament en que si algú hauria d´estar ofès, som nosaltres que som les víctimes del robatori.
Els diputats dels Ciudadanos se la saben molt llarga i saben que a la Presidenta del Parlament la poden pressionar com vulguin.
I al final del debat no es plantejarà el fons del problema: s´acabarà o no el robatori ?

Pura descripció, senyora presidenta
'Espanya ens roba'. Es veu que això no es pot dir al Parlament de Catalunya. Vaja! Segons la molt honorable presidenta, no es pot dir perquè és ofensiu. Sorprenent. De primer, perquè dir que 'Espanya ens roba' no és una opinió, sinó un fet, i els fets no poden ser mai ofensius. I després perquè, si per cas, els ofesos hauríem de ser nosaltres, pel robatori. O no?

La seqüència és rocambolesca. Un diputat de Ciutadans, que no és conegut precisament perquè siga polit i discret a l'hora d'adjectivar, s'ha queixat que els diputats de Solidaritat fessen servir aquesta expressió --expressió que he sentit dir a diputats de gairebé tot l'arc parlamentari, siga dit de passada. I la presidenta ha decidit de prohibir-ne l'ús. Al parlament no es pot dir que Espanya ens roba. Cosa que no impedirà pas que continue robant-nos, és clar.

Ara, per ser coherent la presidenta hauria d'ordenar als joves del seu propi partit, de la seua coalició, que retirassen els vídeos electorals en què afirmen exactament, paraula per paraula, que 'Espanya ens roba'. I hauria de fer callar tot el seu partit perquè, si no ho he entès malament, tampoc no es pot dir que hi haja 'espoliació fiscal'; i no es pot dir perquè considera que aquest tecnicisme també és, de fet, un insult. Insult, si ho fóra, que ha arribat a proferir, em sembla, fins i tot el president de la Generalitat, Artur Mas...

Sorprenent, doncs, la decisió de la presidenta, a qui el càrrec potser va una miqueta gran.
director@vilaweb.cat

DINERS PÚBLICS PER A LA TV PÚBLICA.

2011-11-28T10:29:00.000-08:00

Solidaritat promou una Declaració Institucional de suport a TV3 i als mitjans públics de comunicació

Uriel Bertran ha reclamat que s’anul·li l’entrega de dos milions d’euros al Grup privat Godó (8tv, La Vanguardia...) per part del Govern i s’ingressin a la Televisió pública de Catalunya

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat, aquest matí, una proposta de Declaració Institucional que serà votada a la propera Junta de Portaveus per a donar suport explícit als canals de televisió públics del país després que es conegués la noticia de la supressió de dos canals de Tv3, en el marc d’una nova retallada a TVC pel 2012 de quaranta milions d’euros. En aquest mateix sentit, es presentarà Proposta de Resolució a la Comissió d’Afers Institucionals.

La proposta de Declaració Institucional es concretarà en els següents punts:

* Manteniment del pressupost per a Tv3, sense més retallades ,tal i com es va aprovar l’any 2011.
* Mantenir els canals de televisió actuals per a garantir la pluralitat i l’especialització en alguns aspectes.
* Assegurar la independència dels mitjans públics respecte el Govern.
* Suport explícit a la directora de Tv3, Mònica Terribas, pel model pel qual apostat de qualitat i que fomenta la independència envers els poders polítics i fàctics.
* Demanem a la generalitat que anul·li els contractes de 2 milions d’euros al grup Godó i que els entregui als mitjans de la corporació. Aquest anunci coincideix en el temps amb l'atorgament recent de 2 milions d'euros al Grupo Godó mitjançant un procediment de "negociat sense publicitat". A més dels milers d'exemplars de La Vanguardia que es regalen cada dia a Rodalies de Catalunya, que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El secretari general de SI, Uriel Bertran, ha presentat aquesta Proposta de Declaració Institucional com “una proposta de país” perquè “no es pot tolerar” que s’aprofiti la crisi econòmica per afavorir interessos privats com els del Grup Godó. Uriel Bertran ha reclamat que s’anul·li l’entrega de dos milions d’euros al Grup privat Godó (8tv, La Vanguardia...) per part del Govern i s’ingressin a la Televisió pública de Catalunya. Ha palesat que no és possible que s’entreguin diners públics a empreses privades que responen a interessos privats. Uns diners, que segons ell, s’haurien d’entregar als mitjans públics catalans que són els que ofereixen “qualitat, prestigi, ambició” i servei a la ciutadania.

S.I. DONA SUPORT ALS INSUBMISOS FISCALS CATALANS.

2011-11-23T03:09:00.000-08:00

Solidaritat demana que sigui l’Agència Tributària de Catalunya qui recapti tots els impostos, i que els diners obtinguts es destinin, íntegrament, als departaments de Salut, Ensenyament i Ocupació · També promou el suport als insubmisos fiscals catalans

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat una Proposta de Resolució per a demanar al Parlament i al Govern de Catalunya que liderin l’objecció fiscal i que els impostos recaptats per l’Agència Tributària de Catalunya es destinin íntegrament a incrementar els pressupostos dels departaments de Salut, Ensenyament i Ocupació. SI també els demana que es posin al costat de ciutadans i empreses que decideixin fer insubmissió fiscal. Una iniciativa que ja han anunciat dos ciutadans de Siurana, als quals el diputat de SI, Alfons López Tena, n’ha fet un reconeixement explícit.

El diputat ha fet referència a les últimes declaracions fetes pel Partit Popular anunciant que no hi haurà pacte fiscal i que intervindrà els comptes de la Generalitat. Per la qual cosa ha demanat “que la resposta sigui «Ni un cèntim a Espanya» i que els diputats assumeixin el deure cívic i patriòtic fent “un pas endavant".

SI insta el Govern de la Generalitat que, a partir de l’1 de gener de l’any vinent, no ingressi a la Hisenda i la Seguretat Social de l’Estat espanyol els diners corresponents al pagament d’impostos, retencions, taxes i cotitzacions socials per part del Govern de la Generalitat i de tots els organismes i empreses que en depenen. Alhora, que es faci càrrec dels diners corresponents al pagament d’impostos, retencions, taxes i cotitzacions socials per part de la resta d’administracions públiques de Catalunya (ajuntaments, consells comarcals, Conselh Generau d’Aran i diputacions), així com també que es posi al costat dels ciutadans i les empreses de Catalunya.

En el mateix sentit, insta el Parlament de Catalunya a no ingressar a l’Agència Tributaria del Ministeri d’Economia i Hisenda ni a la Seguretat Social de l’Estat espanyol els diners corresponents al pagament de les retencions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) ni les cotitzacions socials corresponents als Diputats del Parlament de Catalunya, així com al personal a càrrec del Parlament de Catalunya.

ACLARIMENTS DE S.I. SOBRE EL 20- N.

2011-11-19T04:17:00.000-08:00

Aclariment sobre el 20N: Solidaritat Catalana per la Independència NO forma part de la candidatura ERC-Catalunya Sí

Davant d’algunes informacions falses aparegudes en alguns mitjans de comunicació, i atesa la confusió casual o interessada que provoca la candidatura ERC-Catalunya Sí sobre la participació de Solidaritat Catalana per la Independència a les eleccions espanyoles d’aquest proper 20 de Novembre, SI vol aclarir:

1. SI no es presenta a aquestes eleccions espanyoles. Així ho va ratificar el passat Consell Nacional de la formació.

2. SI lamenta la usurpació de les seves sigles SI per part d’una altra candidatura, el que ha provocat confusió entre la ciutadania.

3. SI va fer una proposta molt clara per a conformar una coalició per la independència en aquestes eleccions, que malauradament no va fructificar perquè ERC no va acceptar que la prioritat de la coalició fos la independència sinó un pacte fiscal/concert econòmic que abocarà Catalunya a un nou fracàs col·lectiu. Aquestes són les raons detallades del perquè no van ser possible l’acord .

4. SI ha donat llibertat als adherits i als partits que integren la coalició per fer la campanya que considerin adient entre les opcions abstenció, vot estelada, vot blanc, o votar una candidatura. Joves per la Independència, clouen aquest divendres la seva campanya “Vota estelada o no votis” amb parlaments i l’actuació de Miquel del Roig (podeu descarregar la papereta aquí); el PSAN i el Partit Republicà Català promouen l’abstenció, mentre que Els Verds-Alternativa Verda aposten per emetre conjuntament una estelada i el logo de "Nuclears? No, gràcies!" (la podeu descarregar aquí).

SI continuarà treballant en la seva aposta estratègica per la construcció d’un pol independentista que inclogui partits polítics i societat civil, que ens dugui aviat a la victòria.

DERBI PATIRIA DESLOCALITZACIONS EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT ?

2011-11-14T07:08:00.000-08:00

Article d´en Toni Strubell ("Empreses catalanes? Tot a cent.").

Derbi patiria deslocalitzacions en una Catalunya independent? L’empresa Cacaolat salvada, ara cal salvar la Derbi... Sí, però què garantitza que la sangonera d’empreses catalanes que es malvénen a empreses estrangeres o grups multinacionals s’acabi? La legislació al voltant de les deslocalitzacions és clarament lesiva per als treballadors catalans. I favorable als plans de les transnacionals com Piaggio. Compren la marca Derbi a la família Rabassa, per lluir-la, clar, una marca que funciona i a molt bon preu. Fer-ho a una empresa italiana de no gaire bon historial és una invitació a la deslocalització i al paper mullat dels “pactes”. Reunit aquesta setmana amb el Comitè d’Empresa de Derbi, el seu coordinador provisional Diego Moriña ha informat un grup de parlamentaris que la multinacional Piaggio, propietària de Derbi, li havia assegurat que el gener començarà a traslladar la producció de motos a Itàlia, sense haver trobat cap mena d’alternativa industrial per garantir l’activitat i els llocs de treball. De fet les marques del grup Apirilia i Gilera ja han quedat sostretes a la fabricació catalana que es feia a Derbi. No sabem quin serà el futur de Derbi i de la històrica indústria catalana de la moto. El Pacte de 2009 en què es va prometre un futur poc menys que esplendorós a d’aquesta empresa ha quedat en no-res. Als treballadors d’aquesta empresa no se’ls aclareix res i només saben que no hi ha pla de producció per al 2012. Quin futur li pot esperar a una empresa sense pla de producció? I què fan els de la Generalitat? Portar unes converses opaques, de les què no transcendeix gran cosa, però que, vistos els precedents, no auguren res de bo. El que hauria d’haver passat és que la Generalitat hagués agafat cartes en l’assumpte de l’incompliment del pacte de 2009 i que hagués aplicat sancions pel trencament d’acords bàsics per a la supervivència de l’empresa i per al futur de quasi dos-cents treballadors.

El paper de la Generalitat ha estat ben galdós en quant al tema Derbi. Fa dies el conseller Mena negava que Piaggio estigués en plena operació de deslocalització, quan aquesta la veu tothom "Este anuncio no responde a la realidad. Es cierto que la empresa ha hecho unos planteamientos y alguien ha interpretado, a lo mejor, no fidedignamente, esta cuestión", va dir, segons El Mundo, el passat dia 8. Sabent el que sabem, no és això fer la política de l’estruç i viure fora de la realitat? Tothom sap que el grup italià presidit per Roberto Colanino va anunciar el passat mes de març la seva intenció de traslladar la producció catalana a Itàlia i que va presentar un ERE d’extinció per a tota la plantilla de Martorelles, tot i que després la retirés. Tothom sap que només hi ha garantida una continuïtat fins el mes de juny de 2012, data en què tot apunta que es tancarà.

Una cosa és clara. Si Catalunya fos independent, a empreses com Derbi, Cacaolat i tantes altres, se les podria ajudar. No deixarien d’existir i no s’haurien de malvendre a tercers amb ànims poc dissimulats de deslocalitzar. Els llocs de treball estarien assegurats i no hauríem de ballar al so d’un govern espanyol que ni defensa les nostres empreses i el nostre teixit industrial, ni ens “concedeix” les infraestructures i la inversió que les faria sostenibles i pròsperes. Total, nosaltres creem bones marques i bon productes, i d’altres se’n beneficien bé quedant-se’ls o espoliant-nos-hi. què ens trobarem a partir de l'u de gener que els treballadors de Martorelles potser es quedaran sense feina. I Piaggio, no reconeixent el pacte fet al 2009, podria estar esperant el 2012 per tenir condicions més "favorables" per acomiadar i no haver de pagar a penes indemnitzacions. Catalunya caldrà estar a l'aguaït.

LÓPEZ TENA, EL FLAGELL DEL GOVERN I DE L´OPOSICIÓ.

2011-11-06T05:58:00.000-08:00

Segons una publicació digital, el diputat López Tena és un veritable flagell al Parlament, us pengem el comentari perquè en aquest cas anava inclosa l´exigència d´una resposta digna del President de la Generalitat per l´afer Peces Barba

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, sessió rere sessió parlamentària augmenta el seu estigma o la seva àurea -segons qui miri- de flagell agre i sense embuts. Com un cavall sicilià que entra en un vailet de pastura. Un flagell que atia tant al Govern com a l'oposició. Aquest matí no ha estat una excepció. Fins i tot, la seva intervenció a la sessió de control i a la votació del pressupost del Parlament, ha crispat els ànims del president de la Generalitat i de la presidenta de la cambra.

El diputat solidari ha servit l'aperitiu en fred. En la primera pregunta al president de la Generalitat li ha etzibat "què pensava fer per honrar les víctimes catalanes dels bombardejos espanyols". Una velada referència a les paraules de Gregorio Peces-Barba que feien broma sobre els continus bombardejos que ha patit Barcelona. De fet, Tena ha retret a Mas la "poca dignitat" en la resposta al pare de la Constitució Espanyola.

"Vostè no és un tertulià de la ràdio i la televisió, vostè és el president de Catalunya, i com a president de Catalunya el que li toca és fer un paper institucional, no un paper de tertulià, (...) i ha de respondre amb la dignitat institucional que li dóna ser el cent divuitè president de la Generalitat de Catalunya, no el quart president d’una comunitat autònoma espanyola", ha carregat Tena.

Mas, vehement, s'ha vantat de la seva resposta a Peces-Barba com a "digna d'un president". En aquest sentit Mas ha desviat el tret titllant les acusacions de Tena de romandre en la "subjectivitat". I després d'una pausa, Mas ha agafat aire per reblar: "Doncs, miri, vostè es queda amb la seva opinió, jo em quedo amb la meva... I només una última reflexió, no sé si vostè és el més indicat per parlar de formes i de formalitats".

LES QUATRE VERITATS DE PECES BARBA.

2011-10-30T00:45:00.000-07:00

Un pengem un bon article d´en Vicent Partal.

Les quatre veritats de Peces Barba

Les declaracions de Peces Barba d’ahir són profundament desafortunades i molt irresponsables. Impensables en un país normal, com tantes coses que ens arriben d’aquella Espanya que ell representa bé. Però, dit això, també són molt aclaridores i molt interessants, perquè diuen unes veritats com a un temple.

La primera veritat és que, si formem part d’Espanya, és perquè ens han bombardat cada poques dècades. O siga per la força armada. És brutal que un ex-president de les corts espanyoles (que no era un 'progre' socialista aquest?), reconega amb tanta transparència que per retenir-nos dins el seu estat ha calgut bombardar Barcelona de tant en tant. I que això no li inspire gens de remordiment. Ho diu com qui demana de servir el sopar o de llavar els pantalons. Entesos.

La segona veritat és, per mi, molt més interessant encara. Perquè és cert que Portugal fou independent perquè Catalunya no ho fóra. Simplement, no podien aguantar els dos territoris dins d’Espanya i van triar. I aquesta veritat desmunta tota sola la tesi segons la qual formem part de la seua nació. Si som intercanviables amb els portuguesos és que som com els portuguesos. Gràcies. És important saber-ho.

Però hi ha una tercera veritat que espanta. Peces Barba diu tot això amb una suficiència i una calma que indica ben clarament que, si hagueren de bombardar Barcelona de bell nou, a ell, tant li faria. Si l’hagueren de bombardar per mantenir-la espanyola, és clar. Perquè ho veu com una qüestió purament utilitarista, i amb això torna a fer bo aquella vella dita segons la qual un espanyol d’esquerres és la cosa més pareguda que hi ha a un espanyol de dretes.

Ara, la quarta i última veritat és la que més m’interessa: diu Peces Barba que ara ja no poden bombardar Barcelona. Què esperem, doncs, per anar-nos-en?

SUPORT DE S.I. A AMAIUR

2011-10-27T23:18:00.000-07:00

Txelui Moreno ha lloat l’aposta “honesta i generosa” que va fer Solidaritat per a reagrupar l’espai independentista a Catalunya en els comicis del 20N, i ofereix Amaiur per representar SI al Congrés espanyol.
Els diputats de SI, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell, s’han reunit aquest matí amb els portaveus de l’esquerra abertzale, Txelui Moreno i Pernando Barrena, per a parlar del procés democràtic i el dret a decidir dels pobles de Catalunya i Euskal Herria.

En roda de premsa al Parlament, el diputat i secretari general de SI, Uriel Bertran, ha expressat la “gran oportunitat” que representa per a la lluita independentista i ha demanat als catalans residents a Euskal Herria el vot per Amaiur en els comicis del 20N. Txelui Moreno ha agraït "el suport i les mostres de solidaritat, respecte i compromís amb l’esquerra abertzale per part de SI des del primer dia" i s’ha ofert per “presentar i defensar al Congrés les propostes que vinguin de Solidaritat, que no tindrà diputats propis”.També ha lloat que SI fes una aposta “honesta i generosa” per a reagrupar l’espai independentista de Catalunya en els comicis del 20N.
Uriel Bertran ha expressat la “total col·laboració i amistat amb el poble basc” i ha demanat responsabilitat a l’Estat espanyol en aquest procés, tant pel que fa a repatriar els presos a Euskal Herria com per la legalització de Sortu. I ha manifestat el seu desitg que el 20N Amaiur pugui aconseguir ser la primera força política a Euskal Herria i aconsegueixin, d’aquesta manera, poder decidir sobre el seu futur com a poble.
Txelui Moreno ha fet referència el “llast” que suposa per a Catalunya i Euskal Herria pertànyer a l’Estat espanyol i ha encoratjat Solidaritat a seguir treballant per a conformar una massa independentista i majoria social favorable a la independència. Ha anunciat que Amaiur no es presenta a les eleccions del 20N al Congrés dels diputats “per a gestionar l’Estat” sinó que “volem arribar a un acord amb l’Estat pel reconeixement del poble basc i l'exercici del dret a decidir".
Finalment, ha expressat que “tots hi guanyem amb la pau (...) no pot haver-hi pau sense justícia”. Per això, ha demanat responsabilitat a tots els actors implicats i que no s’intenti “treure rèdits electorals amb el tema de les víctimes”. “Que es treballi en base a la memòria, a la justícia i a la veritat”, ha dit.

SENSE ESPANYA.

2011-10-25T03:01:00.000-07:00

Presentació a Barcelona del llibre "SENSE ESPANYA" demà dimecres, a la seu d´Òmnium Cultural.

SI VALORA POSITIVAMENT EL CESSAMENT DE L´ACTIVITAT ARMADA I DEMANA QUE L´ESTAT ASSUMEIXI LA SEVA RESPONSABILITAT.

2011-10-23T14:58:00.000-07:00

SI valora molt positivament el cessament definitiu de l'activitat armada anunciat per ETA i demana a l'Estat que assumeixi la seva responsabilitat

Bertran: "Amb aquest anunci la responsabilitat recau ara en l’Estat espanyol i francès, que ja no tenen cap excusa per a no reconèixer el dret d'autodeterminació d'Euskal Herria i dels Països Catalans.

Solidaritat Catalana per la Independència valora molt positivament el cessament definitiu de l'activitat armada anunciat aquesta tarda per ETA i considera que el dia d'avui marca un abans i un després en el procés d'alliberament nacional tant d'Euskalerria com dels Països Catalans.

SI considera que el comunicat reafirma la voluntat inequívoca d'Euskal Herria de lluitar de manera decidida però democràtica per assolir la seva independència. En aquest sentit, Solidaritat Catalana per la Independència vol felicitar i el poble basc i solidaritzar-se amb ell en aquest nou procés.

D'altra banda, el Secretari General de SI, Uriel Bertran, ha advertit que "amb aquest anunci la responsabilitat recau ara en l’Estat espanyol i francès, que ja no tenen cap excusa per a no reconèixer el dret d’autoderminació tant d'Euskal Herria com dels Països Catalans". Per aquest motiu, considera que és el moment d'exigir a ambdòs estats que acceptin la seva part de responsabilitat en el conflicte i s'asseguin a negociar per a normalitzar, definitivament, la situació política a Euskal Herria.

S.I. DENUNCIARÀ MONTILLA, CORBACHO I FOGUÉ PEL PAGAMENT DE SOBRESOUS A LA DIPUTACIÓ.

2011-10-18T01:32:00.000-07:00

NOTA DE PREMSA DE SI: "SI denunciarà a Montilla, Corbacho i Fogué a la Fiscalia pel pagament de sobresous a la Diputació".

Podrien ser condemnats fins a 8 anys de presó i 20 d’inhabilitació per malversació de diners públics

Els diputats de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran i Alfons López Tena, han anunciat aquest matí que en els propers dies SI presentarà una denuncia a la Fiscalia contra José Montilla, Celestino Corbacho i Antoni Fogué per presumptes delictes contra l’Administració Pública i de malversació de fons públics per atorgar, de forma discrecional, quantitats milionàries a alts càrrecs de la Diputació de Barcelona després d’haver estat destituïts. Aquesta pràctica pot incórrer en els tipus penals del Títol XIX del Codi Penal, entre ells el de malversació de cabals públics dels articles 432 i següents. Bertran ha qualificat aquesta pràctica dels socialistes a la Diputació, anomenada “motxilla”, de “molt greu” i d’“intolerable en democràcia, perquè la casta política s’apropia dels diners dels ciutadans en el seu propi benefici particular, fins i tot “quan es retallen els serveis públics amb l’excusa de la manca de diners que ells s’han dut a la butxaca.”

Per la seva banda, el diputat de SI Alfons López Tena ha anunciat que “jurídicament pot ser un delicte contra l’Administració Pública i de malversació de cabals públics”que podria estar penat fins a 8 anys de presó i 20 d’inhabilitació. No és un incompliment administratiu, és una responsabilitat penal”. El diputat ha assenyalat que aquest tema “no pot quedar amagat en l’oasi català” i “que els de la casta política es tapin entre ells”. Finalment, ha reconegut l’actitud de l’actual president, Salvador Esteve, “per aturar aquesta pràctica, fent votar la seva suspensió al Ple de la Diputació, i demanar informe a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat per si és il·legal, però si és il·legal és també delictiva, i ha d’intervenir la Fiscalia” . López Tena ha denunciat també que el PSC hagi votat en contra de la suspensió, a diferència dels altres partits.

El decret de la presidència va ser dictat l’any 2004 mentre José Montilla era president de la Diputació, i es va seguir aplicant amb les presidències de Celestino Corbacho i d’Antoni Fogué. Aquest decret permetia que als alts càrrecs, nomenats a dit, se’ls atribuís un complement salarial durant 10 anys sense cap criteri objectiu i aplicant-se de forma discrecional.

CAMÍ CAP A LA DIGNITAT DELS CATALANS I CATALANES.

2011-10-11T02:21:00.000-07:00

Partim de zero? (Toni Strubell- S.I.)

Resulta força complicat observar la realitat política, econòmica, lingüística i social que ens rodeja sense pensar si tot això no serà una broma pesada que algú ens ha preparat. El sacsejament fulminant que s’ha apoderat de la nostra realitat quotidiana ens indica que poques coses de les que havíem donat per certes ens acompanyen avui.

Una primera pregunta que ens podem fer avui és quina actitud cal tenir davant d’aquestes dramàtiques realitats? Certament, amagar el cap sota l’ala és un passatemps a la què tenen molta afició alguns partits parlamentaris. Pretendre arreglar el monumental forat que té l’economia catalana (€40.000 milions de deute) amb el recurs del Pacte Fiscal és un horitzó que només pot entabanar els més càndids. Qui es pot creure que l’Espanya constitucional, la que acaba de desmantellar l’Estatut, la que ens nega les nostres reivindicacions més bàsiques, concedirà un equivalent al Concert Econòmic a CiU-ERC-ICV?

Cal partir de la base que les sentències de TC i del TS del 2010, no són brindis al sol ni vagues recomanacions. Són ordres que afecten i retallen frontalment el nostre futur. Econòmicament, culturalment, lingüísticament, competencialment. Madrid no les ha aprovades per passar l’estona. Les ha aprovades per reduir l’autonomia catalana a la mínima expressió, a allò que Jordi Pujol ha definit com la “Catalunya residual”. Una Catalunya sense empenta industrial, sense capacitat per crear treball en condicions, sense possibilitats d’assegurar la societat de benestar que amb tants d’esforços vam aconseguir entre tots. Cal assumir amb naturalitat i realisme allò que ens diuen els experts: que una nació industrial avançada de la Unió Europea no pot sobreviure i prosperar tot contribuint un 10% del seu Producte Interior Brut al sistema impositiu de l’estat que la tutela, i més quan ho fa d’una manera discriminatòria i clarament hostil.

Però més enllà de l’econòmica i laboral hi ha més realitats dramàtiques a les que cal fer front, amb realisme i intel·ligència, en aquest moment concret de la nostra història. I una és la lingüística. Les sentències del Suprem del passat mes de desembre han fulminat trenta anys de consens sobre el que havia de ser l’educació a casa nostra. Han desmantellat, d’un sol calbot, la política d’immersió. Ja no és tan sols que no podem considerar ni tractar el català com a “llengua preferent”, com mana el TC, sinó que converteixen el català en llengua quasi optativa, o almenys “evitable”, com a llengua vehicular al país. Per tant obren una veda que permetrà que tot aquell que no vulgui, tot aquell que li “soni malament” el català, el pugui continuar ignorant. Una cosa inimaginable en un país culte, auto-governat, on els criteris de cohesió interna i coherència sociolingüística tinguessin més possibilitats que aquí.

Afrontar la realitat, doncs, és la gran assignatura pendent del nostre país i els seus polítics. Els qui han viscut trenta anys amb el seu somni d’una Espanya federal o d’una Catalunya respectada dins l’Estat; els qui tots aquests anys han cregut que Catalunya podia refer-se sense una política econòmica pròpia; els qui pensaven que podíem sobreviure i crear treball amb un espoli fiscal de €22.000M d’espoli fiscal, poc a poc hauran d’anar sotmetent-se a un procés de descompressió i retrobada amb la realitat. Hauran d’iniciar, amb coratge, un viatge iniciàtic que no interessa gens els partits polítics majoritaris de casa nostra, que faran mans i mànigues per avortar per així quedar-nos allà on érem.

Si per alguna raó existeix Solidaritat (SI), és per facilitar aquell complicat viatge de retorn a la realitat. I per provocar la reacció subsegüent per fer-hi front. D’aquesta manera, i amb d’altres dinàmiques alternatives i socials, el país podrà anar recuperant les posicions que amb l’autonomisme ha anat perdent. No sé si partim de zero, però és evident que cal fer molta feina per arribar a la Catalunya econòmicament viable, nacionalment independent, ecològicament sostenible i socialment lliure que tan absent sol estar del discurs parlamentari majoritari. Amb la nostra petita veu, els de SI intentem fer sortir el nostre estimat país del forat en què està ficat. S’accepten idees i ajuda.

L´INDEPENDENTISME CATALÀ I LES ELECCIONS DE NOVEMBRE.

2011-10-05T02:37:00.000-07:00

Us pengem les noticies dels mitjans de comunicació (ahir) de com estan les converses ERC-SI-RCat per a una coalició electoral (que cadascú es faci la seva conclusió) i també la proposta d´ERC.
Esperem que aquesta proposta no sigui la proposta final, els electors independentistes (la majoria de totes les tendències) no entendran la manca de criteri i d´unitat.
La visió de futur passa per polítiques unitàries amb objectius comuns, però també aquestes polítiques unitàries calen per fer-se sentir a Madrid i a Brussel.les (si cal). Finalment, caldrà que cada un dels partits tigui molt clar que no és l´únic representant de l´independentisme català.

ERC confirma el pacte amb Reagrupament per al 20-N i SI se'n queda fora.
Esquerra proposa fer una plataforma independent on s'hi inclouria Reagrupament.
Solidaritat no hi està d'acord.
Es mantindran les sigles d'ERC i al costat hi haurà les de la marca blanca
ERC ha tancat un acord amb Reagrupament per anar junts a les eleccions del 20-N, mentre que Solidaritat se'n quedarà fora. Els republicans faran servir la fórmula d'una marca blanca. És a dir, s'articularà una plataforma amb formacions polítiques i personalitats que donaran suport a ERC. RCat ja ha acceptat, però Solidaritat no hi està d'acord. Oriol Junqueras considera que és una oferta “generosa” i recorda que els logos dels partits que s'hi adhereixen també apareixeran a la marca electoral final.
Els solidaris mantenen que s'ha de crear una coalició electoral amb una certa igualtat de condicions. Proposen que tots els caps de llista siguin d'ERC –també el número 2 de Barcelona– però consideren que hi ha d'haver una repartició d'escons durant la legislatura amb totes les formacions que participin en la coalició. Una iniciativa que ja fa servir ERC al Parlament europeu i que els republicans han rebutjat que es pugui traslladar al Congrés dels Diputats.
Aquesta nit l'executiva de SI es reunirà per analitzar la situació , però a hores d'ara sembla impossible que acceptin l'oferta d'Oriol Junqueras.
Aquest pròxim divendres 7 d'octubre s'acaba el termini per presentar coalicions a la junta electoral.

CiU VOTA AMB PP-PSC-C´s CONTRA LES 101 PROPOSTES DE RESOLUCIÓ DE S.I. (SOLIDARITAT )

2011-10-02T12:31:00.000-07:00

Strubell acusa CiU d'actuar contra les comarques gironines amb el suport de l'espanyolisme
El diputat independentista considera un escàndol que CiU s'aliï amb PP, C's i socialistes per anar en contra dels interessos dels gironins

El diputat i president de SI, Toni Strubell, ha acusat avui mateix Convergència i Unió (CiU) d'haver mantingut una actitud antigironina davant de les 25 propostes de resolució presentades pel seu partit al Debat de Política General celebrat aquesta setmana al Parlament. En paraules d'Strubell "a la Cambra, les 101 propostes de resolució de SI han estat tombades, una a una, i només tres diputats –els nostres– han votat a favor d’una resolució en què es defensava la immersió i el fet que el català continuï essent l’única llengua vehicular de l’educació a Catalunya". "Increïblement, la resta de diputats ha votat que no" ha lamentat, tot recordant que "en el dia en què Catalunya s’ha quedat sense caixes (Unnim i Caixa Catalunya) i l’endemà d’anunciar-se el refús espanyol al Corredor Mediterrani, els plens del Parlament han pogut demostrar que l’autonomisme català està absolutament mancat de cap mena de capacitat de reacció política".
Strubell ha carregat amb duresa contra CiU a qui acusa d'actuar contra els interessos de les comarques gironines tot sumant el seu vot al bloc espanyolista integrat per PP, C's i PSC-PSOE. Així mateix el diputat de SI considera que de l'actitud de CiU se n'extreu que no té cap mena de pudor d'estar instal·lada dins la comoditat que suposa veure trepitjar les llibertats catalanes sense perill a quedar despentinada.

Entre les propostes en clau gironina que CiU no ha permès que s'aprovessin hi destaca la que sol·licitava reclamar la transferència de la Xarxa de Carreteres de l'Estat per acabar amb el nyap de la N-II al seu pas per les comarques gironines, que l'Aeroport de Girona-Costa Brava pogués ser gestionat territorialment o afavorir la creació de l'Eurodistricte entre les comarques gironines i la Catalunya Nord, entre d'altres.

EL PARLAMENT REBUTJA LA I.L.P. "SALVEM L´ESCOLA EN CATALÀ" PER "INCONSTITUCIONAL".

2011-09-24T12:33:00.000-07:00

Per una part, el Parlament Català rebutjant una I.L.P. per "inconstitucional", semblen el Parlament espanyol.
A veure, si és "inconstitucional" o no ja ho diran allà. No us peocupeu que d´això en saben molt. No entenem que els diputats catalans els estalvïin feina als de Madrid.
I per una altra part, en el fons de la I.L.P. hi ha un concepte bàsic que recolzem totalment: ÚNICA LLENGUA VEHICULAR.
És aquest l´únic concepte que pot salvar la nostra llengua d´una mort lenta. Ara, sense aquestes sentències, la llengua vehicular de gran part de les escoles catalanes és el castellà (i hi ha algunes que no, és cert), però si s´executen les sentències només ens aboquen a una mort lenta de la llengua.
I no és cap dramatisme, només la constatació d´uns fets que veiem dia a dia els que treballem a les escoles catalanes.

NOTICIA PERIODÍSTICA:
Rebutjada la iniciativa de la ILP, ‘Salvem l'escola en català', per “inconstitucional”
El text de la iniciativa legislativa popular demanava que el català sigui l'única llengua vehicular del sistema educatiu a l'escola i la universitat
Els serveis jurídics del Parlament entenen que “el dret a utilitzar el castellà i el seu caràcter oficial no permeten que sigui proscrit de tota activitat a l'ensenyament”
El Parlament ha rebutjat tramitar la iniciativa legislativa popular (ILP) de proposició de llei ‘Salvem l'escola en català' presentada el 7 de setembre en considerar que és “inconstitucional”.
Aquesta proposició va ser presentada en plena polèmica per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que donava dos mesos a la Conselleria d'Ensenyament perquè el castellà fos llengua vehicular a les escoles.
Dins de les demandes del text destaquen que el català sigui L´ÚNICA LLENGUA VEHICULAR del sistema educatiu, que els estudiants universitaris tinguin dret a cursar totes les assignatures en llengua catalana, i que aquesta sigui la llengua d'acollida dels estudiants nouvinguts.
Segons l'informe dels serveis jurídics del Parlament, “tant el dret a utilitzar el castellà com el seu caràcter oficial no permeten que sigui proscrit de tota activitat desenvolupada a l'escola i en l'entorn de l'escola”, i afegeix que això resultaria inconstitucional i antiestatutari.
La resolució es remet tant a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut com a anteriors errors sobre el model lingüístic en l'ensenyament.
Així mateix, la resolució remarca que aquesta ILP va més enllà de l'autonomia universitària i que podria fins i tot afectar la llibertat d'ensenyament, i també al dret a l'educació en proposar l'extensió absoluta “sense motivacions” de l'ús del català en tots els nivells de l'ensenyament i en totes les activitats de l'àmbit escolar.
Encara que l'informe dels serveis jurídics no és vinculant, la Mesa del Parlament - on estan representats CiU, PSC i PP - ha rebutjat per unanimitat tramitar la ILP.
Debat al Parlament el dia 29
No és la data que haurien preferit els tres sol•licitants (ICV-EUiA, ERC i grup mixt), però finalment la Junta de Portaveus ha decidit convocar un ple monogràfic sobre la reforma constitucional, que es farà al Parlament el proper 29 de setembre.
Els diferents grups parlamentaris debatran entorn d'una reforma que incorpora a la Carta Magna un futur sostre de dèficit públic, que haurà de ser fixat a través d'una llei orgànica.

PALESTINA DEMANARÀ EL RECONEIXEMENT A L´ONU.

2011-09-18T09:18:00.000-07:00

El president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, ha partit aquest diumenge cap a Nova York per participar en la 66a sessió de l'Assemblea General de l'ONU, on plantejarà la petició de reconeixement de l'Estat palestí.

"L'agenda del president és plena de reunions, ja que molts dels països que participaran en la sessió han sol·licitat escoltar la posició palestina abans del discurs d'Abbas", ha explicat el ministre d'Afers Estrangers del govern cisjordà, Riyad al Malki, en declaracions a la ràdio 'Voice of Palestine' recollides per l'agència de notícies oficial palestina, WAFA.

Abbas sotmetrà a votació la proposta a l'Assemblea, on previsiblement serà aprovada, i després la plantejarà al Consell de Seguretat de l'ONU, màxim organisme decisori, on és probable que els Estats Units exerceixin el seu dret de veto per impedir-ne l'aprovació.

Acompanyen Abbas el seu portaveu, Nabil Abu Rdainah; el secretari general de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), Iàsser Abed Rabbo; el negociador cap de l'OAP, Saeb Erakat; i el diputat àrabo-israelià a la Knesset, Ahmed Tibi.

SENTÈNCIA SOBRE LA LLENGUA VEHICULAR: MENTIDES I CINISME DELS DE SEMPRE.

2011-09-15T09:23:00.000-07:00

Bon article sobre la immersió i els símbols de l´Hèctor López Bofill:

La immersió lingüística a les escoles és un símbol. És la idea de la societat cohesionada al voltant de la llengua que a Catalunya voldríem tenir i que la realitat s'obstina a desmentir. Si després de gairebé trenta anys de normalització lingüística encara es mantenen bosses de població que tenen com a llengua vehicular el castellà i que viuen a barris de ciutats catalanes com si visquessin a Alcobendas és que, tenint present que els més joves d'aquests sectors ja es van escolaritzar en català, el procés de la immersió va fallar, com falla sistemàticament quan als instituts es parla molt més castellà del que es reconeix o quan els nens es socialitzen en castellà a l'hora de pati.

L'ús de la llengua catalana ja es troba dinamitat al carrer, el que provoca indignació és que des de la justícia espanyola ara es pretengui destruir el símbol i ja se sap que atacar la història del desig és molt més punyent i humiliant que atacar la història de la realitat. Si el catalanisme se sent ferit per aquesta nova envestida espanyola és perquè revela les misèries de la seva feblesa, ja que la immersió lingüística també és un símbol d'una altra cosa: el de la gairebé única concessió que es va arrencar per a Catalunya en el procés de transició espanyola. La immersió era una escletxa d'esperança en els anhels de transformació de l'Estat pel qual sospiraven alguns sectors de l'estament polític català. Però també això ha fallat, ha fallat coincidint amb una reforma constitucional que ha culminat allò que ja es volia aconseguir l'any 78: l'exclusió dels nacionalismes perifèrics d'una arquitectura de l'Estat en què només hi ha una nació i una llengua.

Sigui dit de passada: la feblesa catalana també va provocar que les concessions atorgades per Espanya estiguessin enverinades. La immersió lingüística a les escoles es va transformar en un instrument per calmar la mala consciència de la classe mitjana catalana per no defensar la llengua al carrer. Si els nens estudiaven en català a l'escola, pensaven des d'aquests sectors, la continuïtat de la llengua es podia consolidar encara que el catalanoparlant alfabetitzat en castellà durant el franquisme continués consumint premsa, literatura i oci en castellà, es relacionés en castellà en el seu àmbit laboral i canviés de llengua quan els nouvinguts procedents d'Espanya o d'arreu del món se li adrecessin en castellà. Era evident que a l'escola no se la podia carregar sola amb els neulers d'una classe mitjana mesella disposada a arronsar-se davant de la força expansiva del castellà amb tots els poders de l'Estat espanyol al darrere. I ara fins i tot trontolla el bastió escolar, perquè vist el poc coratge d'aquesta classe mitjana i sobretot dels partits polítics majoritaris que la representen, els poders de l'Estat ja han decidit posar fi a aquesta nosa que havia quedat pendent de la transició i obrir el catalanisme en canal.

Per bé que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol està avisant des de fa mesos de l'onada d'agressions que ara mateix s'estan rabejant contra Catalunya, la federació que ell va liderar, amb més poder que mai a les institucions del país, es limita a mostrar un estupor insolvent, una completa manca d'estratègia per fer front a l'hostilitat i, encara pitjor, una rendició als principals responsables de l'atac: el PP. La primera actitud censurable de CiU és la ingenuïtat: que no es coneix el PP? Que no se sap quin és el seu programa polític? Com es pot arribar a tolerar un pacte per aprovar els pressupostos del 2011 amb el PP i l'endemà que Alícia Sánchez Camacho es presenti al jutjat per denunciar la immersió lingüística a les escoles? Com es pot admetre que el PP aplaudeixi la interlocutòria del TSJC contra la immersió i Oriol Pujol encara declari que “es poden entendre” amb el mateix PP en aquelles qüestions d'àmbit econòmic que no afecten la identitat? No va ser CiU que va permetre que Xavier Garcia Albiol governés a Badalona, o que se signin pactes estables de govern a Castelldefels, a canvi que CiU controli Barcelona, la Diputació i aprovi els ja citats pressupostos?

Hem titllat els gestos de CiU d'ingenus per no qualificar-los de mentiders i de cínics. Des del govern de la Generalitat es menteix quan s'afirma que hi pot haver una solució jurídica per neutralitzar les resolucions judicials contra la immersió. No n'hi ha. Només resta el pronunciament del Tribunal Constitucional espanyol sobre la llei d'ensenyament i en què previsiblement repetirà la interpretació de la sentència sobre l'Estatut: que el castellà també ha ser llengua vehicular a Catalunya. Al govern de CiU li resta doncs o desacatament o submissió, però ja s'insinua el camí que prendran quan al Parlament CiU impedeix aprovar una resolució que proclama el català única llengua vehicular a l'ensenyament i es limita a abonar el mateix text que podria subscriure el Tribunal Constitucional espanyol.

L'únic projecte del govern Mas sembla, doncs, entomar i anar tirant de veta tot camuflant la manca de fermesa amb fantasies i objectius irrealitzables (com pensa encarrilar un pacte fiscal amb Espanya si aquesta ja ha reformat la seva Constitució contra els interessos financers de Catalunya?). Es pot anar amagant el cap sota l'ala i permetre que continuï surant la xarxa d'interessos clientelar que cobra d'Espanya, però sense un relat i sense resultats coherents amb aquest relat no es guanyen eleccions.

11 de setembre 2011, FOSSAR DE LES MORERES.

2011-09-09T13:40:00.000-07:00

EL RIDICUL DE DURAN, O CIU CONTRA LES CORDES.

2011-09-03T03:46:00.000-07:00

Després de l´atac frontal i a dues bandes (en un mateix dia) contra l´economia dels catalans (i també dels espanyols)i contra la llengua i ensenyament dels catalans. No queda altra mesura que tocar de peus a terra i els que no són independentistes, plantejar-se si hi caben o no en aquell país veí.
Cal agraïr també la coherència del Sr. Llamazares, que de retruc va evitar un ridícul més gran del Sr. Duran i Lleida i de CiU.
El que ha passat aquests dies no és una cosa sense importància, portarà conseqüències i tots ho saben.
Aprofitem per penjar un article d´en Partal, director de Vilaweb i dónar suport i ànims a #somescola. Ens hem de coordinar i posar en moviment tots els que estimem aquest país.

El ridícul de Duran, o CiU contra les cordes
03.09.2011

Quines vint-i-quatre hores! Ahir vam viure un dia que segurament la història servarà. De primer, al matí, l'esperpèntica votació de la reforma de la constitució espanyola, i al vespre, la pressió contra la llengua a l'escola que va obligar la consellera Rigau a eixir a la palestra. Espanya ataca i ataca de valent i CiU es troba literalment contra les cordes. Quin hivern més apassionant que ens espera!

És una evidència que la base de CiU s'ha mogut en massa cap a l'independentisme. No ho és tant que s'hi haja mogut la cúpula, que de moment es limita a fer declaracions i a picar l'ullet. Ara, vistes les coses que vam veure ahir, ja cal que vagen pensant què compten fer, perquè Espanya ha decidit de posar-los contra la paret, com uns pàries. A ells i al país sencer, és clar, però sobretot a ells.

I a vegades no saben encara ni com reaccionar. Duran i Lleida, per exemple, va perdre ahir una ocasió d'or. No sé pas si va actuar pensant en el lluïment personal o segons una tàctica declarada, però és difícil de fer més el ridícul. El PSOE i el PP han menystingut la resta de grups, especialment Convergència, en tot el procés que portava a aquesta ridícula reforma. I tanmateix CiU ha provat de pactar fins al darrer moment. Pactar què? Em fa l'efecte que tant era.

Ja em va estranyar prou que Duran no eixira a defensar la posició del seu grup. El fet solament podia tenir una lectura: que ell es reservàs una aparició d'últim moment per a anunciar un acord sobre qualsevol cosa, que l'aureolaria com un polític major, un estadista. I efectivament, al seu voltant varen començar a fer voltes, en ple hemicicle!, els enviats dels dos partits que maten l'autonomia, el consens i tot allò que calga, fent-li la gara-gara i cercant un gest positiu de CiU que alleujàs un poc aquesta barbaritat que ells sabien perfectament que cometien.

Van ser a punt d'aconseguir-ho, quan es va anunciar un petit acord en una transacció entre els partits espanyols i CiU. Ho van dir emocionats des de la trona i, quan ho acabaven de dir, el diputat Llamazares va objectar que no es podia votar perquè, com diu el reglament, la negativa d'un sol diputat bastava i ell s'hi negava. Gran! No ho sabia ningú a Convergència això? Ho ignorava Duran? El ridícul no podia ser més gros: Convergència es blegava en canvi d'una engruna secundària i, quan això ja era públic, resulta que la genuflexió no valia res. I Duran es quedava sense el minut de glòria. O pitjor encara...

Pitjor, perquè el cap de CiU al congrés es va alçar aleshores, visiblement enfadat, per exigir a Llamazares que explicàs si els diputats d'ERC (absents) compartien el gest. O siga que en el greu moment que els dos grans partits espanyols dinamitaven el pacte de la transició i enfonsaven una mica més l'autonomia, la seua preocupació no era de demostrar la dignitat que calia esperar, sinó portar la batalla a la politiqueta local, vejam si podia acusar els republicans de res.

Que retratat que ha quedat Duran en aquest procés i que urgent és que CiU pondere si un perfil com el seu li serà de gaire utilitat a Madrid. Veure al marcador electrònic de les Corts l'allau de llumenetes vermelles que el PSOE i el PP encenien unànimement contra les propostes de CiU era la millor impugnació de l'estil d'un home que s'ha quedat fora del temps. Al congrés espanyol CiU ja no serà mai allò que havia estat. Simplement perquè el PP i el PSOE l'han expulsat del pacte.

I com si ho tingueren preparat, perquè no en restaren dubtes encara faltava l'avís dels tribunals, que donen dos mesos a la Generalitat perquè suprimesca la immersió lingüística. A corre-cuita la consellera Rigau, una de les veus més sòlidament nacionalistes del govern, va haver d'improvisar una conferència de premsa per a dir la poca cosa que podia dir: que hi recorrerien i que esperaven convèncer els tribunals. O siga que res. La qüestió interessant, i em pose a comptar des d'avui, serà saber què faran o què diran d'ací a dos mesos quan els tribunals no els donen la raó i exigesquen la fi de l'escola catalana moderna. Fi de la comèdia.

Sé que molta gent de CiU que és conscient que hi ha en marxa un canvi històric. Espanya ha posat la proa contra nosaltres sense reserves i ben decididament, i en aquest embat la tradicional pirotècnia verbal convergent no serveix ni tan sols de passatemps. Per això, Espanya, literalment i conscientment, va posar ahir CiU contra la paret.

(PD. No fóra just d'eludir avui que a l'altre costat de la balança la reacció de #somescola, esdevinguda tendència dominant de Twitter, expressa allò que hi ha de bo i millor al país. Disposat a lluitar.)

OPINIONS SOBRE l´ECONOMIA I LA CRISI

2011-08-12T06:11:00.000-07:00

Alguns economistes es van apropant poc a poc, timidament, al fons de la situació. Esperem que no es trigui gaires anys en apropar-se més i fer un diagnòstic exacte de la situació, per sobre dels interessos de cada èlit que impideix fer aquest diagnòstic ara mateix.
Article publicat a Vilaweb:

Albert Recio: 'Els poders polítics han respost a interessos minoritaris'
Opina que els mals són estructurals i que demanen reformes profundes

La crisi del deute, tal com s'ha anat gestant tota la crisi, és de solució difícil. La política d'ajustament aplicada solament ha fet caure més l'economia. Hem arribat a un punt en què o bé ataquem els mals estructurals o entrarem en una fase de crisi contínua.

Els mals són estructurals

Per exemple, ningú no se'n recorda, però el deute de l'estat espanyol de primer va ser privat. Van salvar els bancs i ara el deute és públic. És a dir, ha passat d'un cantó a l'altre i el sector públic n'ha sortit perjudicat. A més, el Banc Central Europeu ha tractat d'una manera asimètrica els uns i els altres: ha donat quantitats immenses de diners a tipus d'interès molt baixos als bancs i això els ha permès de reciclar els seus deutes; en canvi, quasi no ha comprat deute públic dels estats.

Un altre element que cal tenir en compte és la rebaixa de la pressió fiscal, particularment a l'estat espanyol, perquè els pressupostos públics se n'han ressentit. Als EUA també passa, hi ha un tipus d'imposició del tot classista. La coartada que els impostos desanimen la inversió és mentida: s'ha comprovat que la rebaixa fiscal no crea ocupació, sinó, en tot cas, deute.

La crisi del deute posa en evidència que hi ha mals estructurals. Per començar, la globalització ha fet que hi hagi països deutors i països amb excedents, com ara Alemanya i la Xina. Per tant, el model de comerç internacional que es justifica sempre per regular l'economia no funciona i genera desigualtats. D'una altra banda, hi ha una distribució desigual de la renda, accelerada tant per la política impositiva com per la de fixació de salaris. Hi ha massa gent excessivament rica i massa gent excessivament pobra.

Les solucions

Per resoldre-ho, no hi ha una sola solució: caldria fer una política per a reequilibrar el comerç internacional i repensar la distribució de la renda. A més, les institucions públiques han de canviar d'enfocament: han acceptat el deute, creuen que han de redistribuir en favor dels rics i que la liberalització dels capitals no es pot aturar. Han d'adonar-se que haurien de fer exactament la contrària, perquè els mals especulatius provenen de la llibertat amb què es deixen actuar.

Hi hagut una corrupció sistemàtica dels poders polítics, que han respost més als interessos d'uns grups minoritaris que no pas als de la societat. En la meva professió, entre els economistes, el corrent dominant és el neoliberal i això ha donat arguments tècnics que han portat a aquest desastre.

En aquests moments s'ha vist clar que els qui manen al món són com un capità de vaixell que no sap on va. Cal que considerin els mals estructurals existents i que s'han de revisar moltes coses: des de les teories que expliquen els tècnics assessors fins a tocar interessos intocables.

Ara com ara hi ha un debat de molt poca altura, molt capficat en el dia a dia. Si fem una mirada enrere, totes les reformes aplicades no han anat en el sentit de rectificar els errors del passat, sinó que són pedaços que no han servit per arreglar res.

Això que es fa ara a Europa es va fer fa quinze anys a l'Amèrica Llatina i ja sabem com va acabar. Per superar la crisi del 29 van caldre quinze anys i una guerra mundial i la crisi dels setanta va ser un pas enrere comparat amb tot quant s'havia avançat amb el keynesianisme. Per tant, no és estrany que costi tant de canviar de mentalitat. Tot i amb això, els ciutadans hem de lluitar pels nostres drets.

El paper de la Xina

La Xina ha centrat tota la seva política a exportar i ha frenat el consum intern. Sincerament, no entenc com es pot presentar com un model de competitivitat un país amb una manca de llibertat flagrant, amb una de les societats amb menys drets del món. És una dictadura d'un únic partit que es converteix en creditor mundial de primer ordre. Li han permès d’arribar fins aquí i ara té un poder incalculable.

Una gran part del creixement econòmic xinès és gràcies a les grans empreses occidentals que hi han traslladat la producció per abaratir costos i que han enfonsat el mercat de treball intern. L'exemple clàssic espanyol és Inditex, que produeix els teixits allà.

Albert Recio, professor d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona

ACTES DE BILDU A CATALUNYA AQUEST CAP DE SETMANA.

2011-07-26T15:11:00.000-07:00

Les conferències aniràn de la mà del portaveu de la formació, Mariano Àlaba, i la responsable de política internacional, Lorena Díaz de la Calle

El viacrucis que va haver de passar Bildu per a poder concórrer a les eleccions al País Basc i la consegüent victòria són una experiència que mereix ser explicada. Per això, Solidaritat Catalana per la Independència ha convidat alguns membres de la formació basca a obrir un cicle de conferències en territori català que, sota el títol 'L'experiència de Bildu, la unitat per la independència', comptarà amb l’assistència del portaveu de Bildu, Mariano Àlaba, i la seva responsable de política internacional, Lorena Díez de la Calle.
El primer acte es farà aquest divendres 29 de juliol i se celebrarà de manera simultània a Barcelona i Girona. A més, durant tot el cap de setmana es faran trobades a Molins de Rei, Sabadell, Reus i Vic.

OFENSIVA LINGÜÍSTICA DEL PP CONTRA EL CATALÀ EN TOTS ELS TERRITORIS.

2011-07-18T12:13:00.000-07:00

Bon article el d´en V. Partal que confirma l´ofensiva del PP en tots els territoris de parla catalana.
El PP és aquest partit al qual dóna oxígen CiU al Parlament "autonòmic" català. Però que ningú es confongui no critiquem els acords CiU-PP perquè volem donar suport al PSC-PSOE.
Tots sabem com funciona la política espanyola, quan cal per "interès nacional" (espanyol) el PP i el PSOE es posen d´acord de seguida. El que no podem deixar de criticar és el trist paper de CiU donant oxígen al PP,el mateix que esmola les eines contra les llengües "perifèriques", suposem que preparant el seu desembarcament al Govern de Madrid.

El PP estén l'ofensiva contra el català a la Franja

Luisa Fernanda Rudi, nova presidenta de l'Aragó, modificarà la llei de llengües perquè el català deixi de ser considerat llengua pròpia

Luisa Fernanda Rudi, del Partit Popular, ha estat investida nova presidenta del govern d'Aragó amb els vots del PP i del Partit Aragonès. Tal i com va explicar ahir al debat d'investidura, preveu, entre les primeres mesures anunciades del seu programa de govern, la derogació de la part de la llei de llengües que protegeix el català i l'aragonès. La llei, aprovada a les Corts de l'Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de 'llengua pròpia, original i històrica' i en promou la conservació.

El text que vol suprimir Rudi reconeix la pluralitat lingüística d'aquella comunitat, on a banda l'espanyol, s'hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se'n per adreçar-se a l'administració o d'assegurar-se'n l'ensenyament.

Precedents al País Valencià i les Illes

La de la Franja és una nova ofensiva contra el català que arriba després de mesures similars aplicades pels governs populars al País Valencià i a les Illes Balears. El govern de José Ramón Bauzá va anunciar que derogaria el decret de mínims que garanteix que el català sigui la llengua d'almenys el 50% de les classes que reben els escolars i que implantaria un model plurilingüe a l'escola en què es permetria triar la primera de les llengües vehiculars, sense definir quin paper hi tindria el català a partir d'ara. També va apostar per modificar l'article de la llei que estableix uns mínims de català per poder accedir a la funció pública.

Al País Valencià, el conseller d'educació, Alejandro Font de Mora, suprimirà la línia en català de l'ensenyament amb l'aplicació d'un nou model pretesament plurilingüe que barreja anglès, castellà i català. La conselleria va modificar el Servei d'Ensenyament en Valencià, un òrgan encarregat d'assessorar les escoles en tot allò referent a la línia en català, substituïnt els professors de català per professors d'anglès.

Font de Mora va explicar que el programa inicial implica dividir la docència a parts iguals entre espanyol i català, introduint de mica en mica l'anglès. Des del febrer, a més, el nou govern va deixar sense senyal el canal TV3, donant una estacada així a l'espai de comunicació en llengua catalana al País Valencià.

ACTE COMISSIÓ DIGNITAT: que retornin tots els documents de Salamanca.

2011-07-14T06:19:00.000-07:00

Us volem recordar que la Comissió de la Dignitat organitza avui dijous dia 14 a les 19,30 h a la sala d’Actes de l’Orfeó Martinenc, Av Meridina 97 la nit de la Memòria que fa cada any, en el transcurs de la nit atorgarem els premis Dignitat 2011 a tres prsones que encara esperen que els retornin els papers de Salamanca, en ells també fm homenatge a totes les persones que no els han pogut recuperar i en un acte de denúncia dels entorpiments que els funcionaris del ministerio de Cultura estan posant en el procés de retorn.
Fa més de cinc anys que es va aprovar la llei i encara estan posant problemas i sufterfugis tècnics i filosòfics per anar endarrerint el retorn. Els cinc anys passat demostren que no tenen cap raó ni perdó de deu de mantener aquesta actitud injustificable, quan vol dir impedir que en Josep Pàmies, la Teresa Rovira o l’Odina Capo puguin rebre a les seves mans allò quem els van arrabassar. És una mostra de la manca de sensibilitat humana i democràtica.

També en l’acte es dóna el premi Dignitat a la revista “Sàpines” d’història per la tasca de divulgación de la Nostra històrica.

Seguidament es llegirà el manifest “Cinc anys d’Escarni, Ja n’hi ha prou!” que no es farà públic fins el dijous a l’acte.

Per cloure l’acte efarà una actuación musical en Pep Sala i el seu grup.

Mitjans de transport: parada de Metro del Clot L1 (vermella),

DAVANT LES ELECCIONS ESPANYOLES: ABSTENCIÓ UNITÀRIA.

2011-07-11T15:20:00.000-07:00

Aquest text ens l´envien companys/es de diferents partits, com un punt de reflexió per actuar de manera conjunta davant les properes eleccions espanyoles.

DAVANT LES ELECCIONS ESPANYOLES.
Signat per Josep Guia (SI, PSAN) , Josep M. Ximenis (CUP, Alcalde Arenys de Munt), Víctor Alexandre (Escriptor), Agustí Barrera (CUP), Jordi Bilbeny (CUP), Núria Cadenes (SI, PSAN), Toni Cucarella (Escriptor) , Joan Daunis(Empresari), Patrícia Gabancho (Escriptora i periodista), Jordi Miró (SI, Cat. Nació Independència), Isabel-Clara Simó (SI, Escriptora), Agustí Soler (SI, PRC) i Santiago Vilanova (SI, Els Verds)

Declaració per la Independència us comparteix aquest article per anar reflexionant sobre el paper que ha de tenir l'independentisme en les properes eleccions espanyoles. Esperem que us interessi.

"Davant les eleccions espanyoles

Una primera reflexió, de tipus generalista, és que cap contesa electoral no és la fi del món, en el sentit apocalíptic que, si no t'hi presentes, desapareixes per sempre. Relativitzar els esdeveniments polítics i emmarcar-los adequadament en el seu context és un exercici saludable. Així doncs, ens aproximem al tema sense apriorismes electoralistes ni absolutismes de signe contrari. Però, això sí, amb la intenció de fidelitzar i ampliar l'electorat independentista.

Entenem que el full de ruta cap a la independència del Principat de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans passa pel fet que aquesta sigui proclamada pels representants polítics de la nació catalana, amb les pertinents ratificacions referendàries posteriors, si escau. Aquest procediment entra dintre d'allò que és acceptable –i que ha estat acceptat ja, en altres casos– per la legalitat internacional. És cert que aquesta també acceptaria, sense proclamació prèvia, el resultat favorable a la independència obtingut en un referèndum amb una participació superior al 50% del cens i convocat des de les institucions existents, però l'Estat (antidemocràtic) espanyol, així com el francès, impedeix una tal convocatòria de referèndum. Per contra, amb les armes del dret, no poden impedir que es faci una declaració unilateral d'independència ni els efectes i els reconeixements posteriors.

En aquesta perspectiva, els representants polítics cridats a protagonitzar una declaració d'independència són, en primer lloc, els diputats als parlaments autonòmics, especialment el Parlament de Catalunya, seguits per alcaldes i regidors de tot el territori nacional. És a dir, aquells qui han estat elegits per exercir i gestionar determinades quotes d'autogovern i que, un cop constatada la insuficiència d'aquest autogovern, fan el pas d'anar més enllà i reclamen i proclamen l'autogovern màxim, és a dir, la independència política. Una declaració d'independència realitzada per una majoria d'aquests representants polítics del nostre territori serà presa en consideració, amb tota seguretat, per les instàncies internacionals.

D'altra banda, els diputats al Congrés espanyol, com així mateix aquest Congrés al complet, no entren en el full de ruta de la proclamació d'independència. De fet, no hi tenen cap paper ni funció, ja que no passa per aquest parlament ni l'acte de proclamació ni els actes de reconeixement posteriors, per bé que des d'allà poden interferir-los o reforçar-los amb gestos i declaracions polítiques, que sempre seran alienes a un procés (de reconstrucció nacional) intern de la nació catalana.

Per tot això, la presentació de candidats en aquestes eleccions generals espanyoles per part de l'independentisme català és una qüestió secundària en el procés d'independència. Fins i tot, prescindible. En qualsevol cas, sotmesa a valoracions d'oportunitat conjuntural, com a possible element “extern” reforçador del procés. Per exemple, un reforçament del procés fóra l'abandó del Congrés espanyol per diputats catalans com a gest coherent de suport a la proclamació d'independència, realitzada a Catalunya. Però al capdavall, independentistes o no, a aquests diputats no els en quedaria una altra, no tindran altre remei que marxar de Madrid, davant de la nova situació creada.

En les circumstàncies actuals, immersos en un procés emergent de creixement independentista, res no indica que calgui la presència de l'independentisme català en una cambra carpetovetònica, on la marginalitat i el menyspreu els tenim assegurats. Una cambra on dos partits nacionalistes espanyols s'alternen en el govern (en la designació del president del govern) i escenifiquen una comèdia de pseudodemocràcia, sense permetre-hi ni tan sols l'ús de la llengua pròpia de més de vuit milions de ciutadans d'aquest estat. Una cambra on no és possible fer una política independentista catalana.

Així doncs, creiem que el millor per a la nació catalana és prendre el màxim de distanciament possible respecte a aquesta cambra a dues veus i que l'independentisme català adopti una opció política conscient de forma unitària, un lloc de trobada conjunt: ni presentar-s'hi ni votar-hi, és a dir, l'abstenció activa en aquestes eleccions espanyoles. En un clima d'entesa i de futur. Que tenim molta feina pendent a casa nostra i res a fer a Espanya."

MILERS DE PERSONES DEMANEN LA INDEPENDÈNCIA A BARCELONA.

2011-07-10T15:13:00.001-07:00

Fa un any, les consultes per la independència i la Manifestació del 10 de juliol van marcar un referent pel futur del país.

Milers de manifestants demanen la independència al centre de Barcelona

La manifestació es va fer dissabte per rememorar la massiva convocatòria del 10-J ara fa un any

La manifestació convocada en motiu del primer aniversari del 10-J per diverses entitats i partits va recorre els carrers del centre de Barcelona amb cants a favor de la independència. Darrera d'una pancarta amb el lema 'Pel nostre futur: Independència' s'hi van aplegar milers de manifestants, trenta mil segons els organitzadors i tretze mil segons la guàrdia urbana, que volien demostrar la seva crítica per la manca avenç en l'autodeterminació un any després de la massiva manifestació que va respondre la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut de Catalunya.

Entre les cares més conegudes dels manifestants hi havia el candidat a presidir Esquerra, batlle de Sant Vicenç dels Horts i eurodiputat, Oriol Junqueras, així com Jordi Portabella i Joan Tardà. De Solidaritat per la Independència hi havia el secretari general, Uriel Bertran, i Toni Strubell. També s'hi van sumar alguns representants de Reagrupament Independentista i de la Candidatura d'Unitat Popular.

La voluntat dels organitzadors no era competir amb la d'ara fa un any, conscients que no aconseguirien reunir tanta gent, però demanaven sumar-s'hi a tots aquells que tinguin l'objectiu de la independència. Carme Teixidó, una de les organitzadores, va explicar a VilaWeb que durant aquest any s'ha fet una passa endavant perquè ja es parla obertament d'independència i es permet fer consultes no vinculants, però considera que 'ara cal avançar i aconseguir resultats de debò, sense titubejar'. 'Les entitats que hem muntat aquesta manifestació volem seguir en contacte amb l'objectiu de mantenir-nos alerta. Volem donar exemple als polítics anant tots junts i aglutinant esforços a nivell social', va explicar.

Pels volts de gener, en ple procés de consultes sobre la independència, unes quantes entitats i persones van plantejar-se convocar una manifestació amb un missatge clarament independentista. L'associació Ara o mai va ser la primera a engrescar-se i organitzar-la, i altres, com ara Tarragona Decideix, Noubarris Decideix, Llinars Decideix i Catalunya Acció, s'hi van apuntar de seguida.

Teixidó va voler destacar el caràcter popular de la manifestació, que s'ha finançat amb els diners d'una vintena de persones, sense subvencions ni publicitat. Així, també va voler deixar clara la diferència entre aquesta convocatòria i la de fa tot just un any, en què la capçalera institucional va decidir-se amb polèmica. 'La gran diferència és que a la primera fila d'aquesta manifestació s'hi posarà qui vulgui', va dir.

PANORAMA PREVI A LA FALLIDA O INDEPENDÈNCIA.

2011-07-07T14:26:00.000-07:00

Article d´en Sant Vilanova al diari El Punt, aquesta setmana:

L´escenari en què es troba Catalunya de crisi social, política i econòmica és d'una gravetat extrema. Amb l'espoliació fiscal d'entre 16.700 milions d'euros i 20.010 milions; amb els 2.558 milions que l 'Estat ens deu del fons de competitivitat; amb els 5.000 milions que hem de pagar d'interessos; amb els 10.000 milions que hem d'anar a cercar al mercat financer i amb els 724.000 aturats caminem cap el col·lapse. Si a tot això hi sumem la desmoralització de la nostra joventut per trobar un lloc de treball, obligada a indignar-se pels carrrers i places de les nostres ciutats, la sensació és que estem davant d'un panorama previ a la fallida; a una argentinització de la crisi i a un endeutament de país africà. Se'ns rifen i el conseller Andreu Mas-Colell demana realisme en lloc d'èpica.“¿Fins quan?”, li preguntava el diputat Uriel Beltran en el debat dels pressupostos.

El realisme polític que reclama el govern Mas no és altra proposta que seguir acceptant la submissió a l'Estat espanyol i la dependència de les empreses energètiques que dirigeixen el model de desenvolupament i que domestiquen el parlamentarisme al servei dels seus negocis globals, entre ells la nuclearització herència del franquisme. Aquest és un segrest sibil·lí de la democràcia, que no es visualitza mediàticament però que és tan greu com el que va sofrir el Congrés aquell fatídic 23-F.

Plantejar la sortida a la crisi com una qüestió ideològica d'esquerres i dretes, com tracten de fer-ho els dirigents de l'extripartit, és una miopia que segueix servint els interessos del model dominant que ens ha portat a la crisi. Què varen fer ells quan governaven per intentar canvis de rumb del model? Quins lobbies varen inquietar?

Tots els paràmetres ens indiquen que ens troben a la vigília d'un crack del sistema productiu i de consum. I el sistema econòmic, per salvar-se, com sempre ho ha fet de forma cíclica, opta per carregar la crisi a les classes treballadores i mitjanes. L'enfonsament de tot un teixit de petites empreses, moltes familiars, poc importa als grans monopolis. Comprovin els guanys excepcionals d'Agbar, Abertis, Gas Natural- Fenosa, Endesa… Per a ells la crisi és una ocasió única per incrementar la seva quota de mercat i de negoci. Quina organització política tindrà el coratge de demanar la nacionalització de la banca i de les empreses energètiques?

Durant la transició Catalunya podia haver liderar un model industrial i ecològic. Però va optar per l'economia del totxo i l'especulació immobiliària. Ara, en rebem les conseqüències i aquell mateix govern nacionalista que no va fer els deures es manifesta impotent per crear els mecanismes per fer-nos sortir del atzucac.

Si molts länders alemanys no han caigut en el forat on nosaltres estem és perquè durant els anys 80 i 90 varen iniciar un canvi de rumb i varen aprovar les lleis per fer-lo viable.

Hem d'admetre, malauradament, que Catalunya ja no pot liderar la societat postindustrial, com ho podia haver fet si durant els anys del govern Pujol s'hagués tingut la voluntat d'escoltar les veus dels entropistes i dels bioeconomistes. El conseller Mas-Colell forma part d'ideòlegs caducs d'una economia desenvolupista, espoliadora dels recursos i per essència contrària als ideals de l'humanisme. El president Mas ha optat per un savi conservador en lloc d'optar per un savi revolucionari.

Podíem haver esdevingut la Baviera del Mediterrani. Ara, però, si no aconseguim crear un Estat propi, que ens permeti recaptar el 100% dels impostos, acabarem essent una de les autonomies més pobres d'Espanya.

Estem en una situació límit, que ni la classe política ni els mitjans d'informació volen admetre. Parlamentaris de la nostra democràcia i gestors de la comunicació semblen viure en un altre món, còmodament instal·lats en el políticament correcte. I ens hem de qüestionar, definitivament, si volem continuar agonitzant lentament o optem per una ruptura que declari la independència incorporant els valors que reivindiquen els indignats.

ESLOVÈNIA UN PAÍS D´EUROPA DES DE FA VINT ANYS. QUAN CATALUNYA ?

2011-07-04T12:09:00.000-07:00

Article d´en Vicent Partal sobre l´ESLOVÈNIA INDEPENDENT, DES DE FA 20 ANYS.

28.06.2011

Vicent Partal

Avui fa un any que el tribunal constitucional espanyol va terminar el model autonòmic i ahir en va fer vint que Eslovènia va reaccionar a un fet semblant declarant-se independent. Vint anys després ningú no gosa discutir que els eslovens la van encertar tirant pel dret, malgrat els costos d'aquella decisió. I ningú no discuteix tampoc que els seus ciutadans ara viuen molt millor.

Eslovènia es va declarar independent, de manera unilateral, el 25 de juny de 1991. Dos dies abans els dotze estats membres de la Comunitat Europea i els Estats Units havien dit públicament que mai no reconeixerien la independència eslovena i que donaven suport total a la unitat iugoslava. En el cas de la Comunitat Europea Jacques Delors va deixar clar, a més, que Eslovènia mai no seria part d'Europa. I d'una manera sincronitzada el ministre de defensa iugoslau, d'aleshores, el general Velijko Kadijevic va advertir que les seues tropes restarien a Eslovènia per defensar la unitat iugoslava que Europa i els Estats Units proclamaven. Els eslovens podien haver pensat que eren sols contra el món i que els tocava perdre, però no ho van fer.

Eslovènia s'havia declarat unilateralment independent perquè Sèrbia havia trencat abans, també unilateralment, el marc federal iugoslau. El maig del 1990 els eslovens havien fet unes eleccions lliures i els democristians nacionalistes de Demos havien arribat al poder. La constitució iugoslava establia que la presidència de Iugoslàvia era rotativa entre els seus membres, però Sèrbia no va admetre que l'assumissen Eslovènia i Croàcia quan tocava, excusant-se en el perfil ideològic dels seus presidents i violant, doncs, l'esperit i la lletra de la constitució del 1974. I a tall d'avís, els serbis van anul·lar l'autonomia de les regions de Kosovë i Vojvodina.

En veient això, els eslovens van proposar als serbis una nova confederació, sobre unes noves bases, però no van obtenir cap resposta. Van decidir fer dos referèndums sobre la independència i amb els resultats favorables a la mà encara van proposar una negociació extrema de govern a govern. Negociació que Iugoslàvia no va acceptar amb l'argument que un estat no podia negociar de tu a tu, de manera bilateral, amb una regió.

Finalment els eslovens es van cansar d'esperar i el 25 de juny de 1991 van proclamar una independència que va ser seguida de deu dies de combats contra l'exèrcit iugoslau. Un alto-el-foc negociat per la Comunitat Europea va obligar els eslovens a suspendre tres mesos la declaració d'independència.

Però el supremacisme serbi va ser tan prepotent que no va caldre malgastar-los. El 4 de juliol els Estats Units i Alemanya, no encara la resta d'Europa, van dir que a la vista del comportament intolerable del govern i de l'exèrcit iugoslau consideraven que la independència eslovena era 'inevitable'. Com a resposta, els avions federals iugoslaus bombardaren Ljubljana. La resta de la història ja és sabuda: Sèrbia va emprendre una guerra d'agressió a gran escala contra totes les altres repúbliques.

Vint anys després d'haver passat un any i escaig per totes aquestes penalitats i dificultats, d'haver sofert l'agressió de Sèrbia i la incomprensió i el menyspreu d'Europa, Eslovènia ja no és ni serà mai un país menystingut. Ara és una democràcia estable, membre de la Unió Europea i de la zona euro, amb un producte interior brut per càpita lleugerament inferior a la mitjana europea, pròxim al d'Espanya i superior al de tots els estats de l'antiga Europa de l'est, més Portugal i Malta. I té una taxa de desocupació inferior a la mitja europea, alhora que en l'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU ocupa el lloc 29, just davant d'Andorra que ocupa el 30 –i Sèrbia ocupa el 60.

En un altre ordre de coses un tren de gran velocitat enllaça Venècia amb Ljubljana, un enllaç molt reivindicat pels eslovens però que històricament el govern iugoslau havia sabotat. I Eslovènia ha guanyat ja quinze medalles als jocs olímpics d'estiu i disset en els d'hivern. L'eslovè, no cal ni dir-ho, és llengua oficial a Europa.

Les amenaces i pressions de fa vint anys és evident que, vistes avui, fan riure. Els deien que mai no entrarien a la Unió Europea , i Eslovènia en va assumir la presidència de torn el 2008. El seu president, Borut Pahor, ara mateix té un vot al Consell Europeu del mateix valor que els dels estats que fa vint anys l'amenaçaven, i un polític eslovè, Janez Potocnik, és el comissari europeu de Ciència i Recerca. En el seu currículum figura que va nàixer a Kropa (Iugoslàvia) el 1958, i a sota diu que Kropa avui ja no és Iugoslàvia sinó Eslovènia. Entendridor. La caserna més pròxima de l'exèrcit iugoslau, ara serbi, és a Novi Sad (Vojvodina), a 423 quilòmetres de distància i amb dos passos de frontera pel mig.

Aquesta és la lliçó, tan simple, que vint anys després ens dóna Eslovènia, als catalans. És un país petit de dos milions d'habitants, però ningú no li discuteix ni els drets, ni la dignitat, ni el seu lloc en el conjunt de les nacions. Perquè van saber guanyar-se'l amb un projecte clar i decidit, democràtic i persistent.

I nosaltres podem aprendre la lliçó o continuar enfonsant-nos vint anys més.

GAIREBÉ EL 43 % DE CATALANS I CATALANES VOTARIA PER LA INDEPENDÈNCIA, SEGONS EL C.E.O.

2011-06-29T16:17:00.000-07:00

L´"independentisme sociològic" que tots veiem augmentar, comença a sortir a la llum.

Una majoria de catalans votaria a favor de la independència, segons el baròmetre del CEO

El 43% hi votaria a favor; el 28%, contra, i el 23% s'abstindria · S'exposen majoritàriament arguments econòmics

Si avui es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya, un 42,9% dels electors hi votaria a favor; un 28,2%, contra, i un 23,3% s'abstindria. Són les dades de l'últim baròmetre d'opinió política (pdf) del Centre d'Estudis d'Opinió, fet que s'ha fet públic avui. Els arguments que expressen els favorables a la independència són, per aquest ordre: la gestió dels recursos propis, el sentiment d'incomprensió, perquè Catalunya milloraria i tindria més llibertat i per un sentiment identitari.

Els que han respost en l'enquesta que votarien contra la independència de Catalunya exposen com a argument majoritari la voluntat de preservar la unitat d'Espanya, seguit del sentiment identitari (manifestant-se tant o més espanyols que catalans) i de l'argument de la inviabilitat de la independència.

El CEO indica que un 33% dels enquestats vol que Catalunya sigui un estat dins d'una Espanya federal i un 31,8 aposta per continuar com fins ara, sent una comunitat autònoma. L'estat independent tindria el suport del 25,5% dels catalans. El director de l'organisme, Jordi Argelaguet, explica que una part dels federalistes, davant de la disjuntiva, optarien per la independència. Ha constatat, doncs, que hi ha una majoria a favor de l'estat propi si es produís un referèndum, però ha deixat clar també que entre els abstencionistes, la majoria estan més a prop de votar en contra, ja que els motius que donen coincideixen amb els que rebutgen la independència. 'Hi ha un perfil de persona que no gosa dir que no i manifesta que no votaria, però per les raons per les quals s'abstindria, coincideix amb les que voten 'no'", ha explicat. En canvi, en l'apartat del vot a favor, hi ha tots els que efectivament són favorables a la independència.

CiU s'imposaria al PSC en les eleccions espanyoles

El mateix sondatge mostra moltes altres opinions polítiques dels enquestats, com ara la intenció de vot amb vista a les pròximes eleccions espanyoles. En aquest sentit CiU s'imposaria per primera vegada a la història al PSC, amb una intenció de vot del 23%, seguit dels socialistes (18,2%); l'estudi especifica que només la meitat dels que van votar el PSC el 2008 ho tornarien a fer en els pròxims comicis.

L´ALCALDE DE LA VALL D´EN BAS (CiU) PREN UNA DECISSIÓ ABSURDA CONTRA UNA REGIDORA DE S. I.

2011-06-26T09:31:00.000-07:00

L'alcalde de la Vall d'en Bas (Garrotxa), Miquel Calm, demana rapidesa a la Junta Electoral sobre la validesa del jurament de la regidora de SI, Laura Pujol, després que en el ple d'ahir va tornar a fer servir la fórmula dels 50 regidors electes del partit a Catalunya, que és diferent a la que recull la llei. Tot i que no va caldre tornar-ho a llegir - "Prometo, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'Estat independent de la Nació catalana"-, la secretària haurà de tornar a informar a la Junta Electoral perquè decideixi si la regidora pot prendre possessió del càrrec.

En el ple que ahir es va celebrar a la Vall d'en Bas es va repetir la mateixa escena que la del passat 11 de juny, quan la regidora Laura Pujol -que és militant de SI, partit que es va presentar en colició amb ERC- va prometre el càrrec utilitzant una fórmula que no és la que estableix la llei: "Prometo, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'Estat independent de la Nació catalana". Aquesta és la fórmula utilitzada pels 50 regidors electes del partit a Catalunya. La secretària en va prendre nota i no va caldre que tornés a llegir la promesa, segons explica l'alcalde Miquel Calm (CiU),que s'ha mostrat preocupat per la situació que s'ha generat.

En el primer cop, es va resoldre que la regidora havia de tornar a repetir la promesa seguint el que estableix la llei, però com que Pujol no ho va fer, ara s'haurà de tornar a informar la junta. L'alcalde ha volgut deixar clar que no va ser ell qui va informar a la junta el primer cop, tal com s'havia dit des de SI, sinó que ho va fer la secretària, a qui ha defensat tot dient que era "just i necessari".

Calm apunta que sinó, es podria haver donat una situació molt greu com és que la regidora de SI quedés invalidada després que s'hagués comptat amb el seu vot per tirar endavant alguna actuació. "Cada cop hem de ser més seriosos i fer les coses bé i amb transparència", assenyala Calm, que reconeix que li "sabria molt de greu" haver de deixar fora la regidora mentre no prengui possessió amb la normativa vigent perquè, entre altres coses, suposaria deixar el consistori en 10 regidors i no pas en 11 com tenen actualment. I això, reconeix l'alcalde, "pot perjudicar el bon funcionament de l'Ajuntament". Per això, demana la màxima celeritat a la junta sobre aquesta qüestió.

A títol personal, l'alcalde diu que s'ha generat una situació "absurda" amb una formalitat i que des del seu punt de vista és important complir la llei però més encara la feina que s'ha de fer des d'un ajuntament.

Per la seva banda, la regidora ha declarat que aquesta "lamentable situació" l'"enforteix" i afirma que mantindrà la "il·lusió i les ganes de treballar" pel poble. "Continuaré assistint als Plens i votant tot esperant que qui ha generat aquest conflicte el resolgui", assenyala en un comunicat.

SI culpa a l'alcalde i vol que rectifiqui

Des de SI, es lamenta que hagi estat l'alcalde qui hagi "validat" el que consideren un "suggeriment de la secretària" de consultar la Junta Electoral de zona d'Olot sobre la fórmula utilitzada per Pujol i apunten que la resolució d'aquesta junta, on es declara la fórmula com a no vàlida, és a "títol informatiu i no vinculant" i que "en cap cas afecta a la presa de possessió de la regidora".

També demanen a Calm que rectifiqui i que doni per vàlida la promesa de la regidora i l'adverteixen que en cas contrari, la "situació d'indefinició en què ha deixat la regidora de SI arrossegarà el consistori al terreny judicial".

STRUBELL RETREU AL GOVERN QUE DESEMPARI LES COMUNITATS CATALANES A L´ESTRANGER.

2011-06-19T14:36:00.000-07:00

Strubell retreu al Govern que desempari les comunitats catalanes a l’estranger

Durant una sessió de control del Ple de divendres , el diputat de SI Toni Strubell, es va adreçar al Govern per a demanar si els seus membres són conscients de les conseqüències que poden tenir les retallades de fins el 41,43% en ajuts a les comunitats catalanes a l’exterior. Segons el diputat, la magnitud de la retallada significa que l’activitat catalana a l’exterior es tracta de manera “supèrflua” si, a més, es té en compte, que el País Basc ha augmentat el seu suport a l’exterior un 19%.

Strubell ha exemplificat aquesta manca de suport a l’exterior amb la no-assistència de cap delegat del govern al Parlament de Westminster després que aquest signés una moció de suport a la independència de Catalunya. El diputat Toni Strubell si que va participar a l'acte organitzat a Londres en agraïment als 14 diputats de 6 grups parlamentaris britànics que van votar a favor d'una moció en defensa del dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur. La moció va entrar a registre del Parlament britànic el passat 14 de juliol.

ELS INDEPENDENTISTES DEL KURDISTAN SUPEREN LA BARRERA DEL 10 % I ENTREN AMB FORÇA AL PARLAMENT TURC.

2011-06-13T02:20:00.000-07:00

Els candidats kurds a les eleccions al parlament turc d'ahir van entrar amb força a la cambra amb trenta-cinc representants. Les eleccions les ha guanyades amb majoria absoluta el partit governant, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del primer ministre Recep Tayyip Erdogan, amb un 50,56% dels vots (uns 327 diputats). Aquesta victòria el deixa lluny dels dos tercos que necessitava per impulsar una reforma constitucional sense dependre de les altres forces.

La resta del parlament el formaran el Partit Republicà del Poble (CHP), que ha aconseguit 136 diputats (25,66%), 24 més dels que tenia, i el Partit Moviment Nacionalista (MHP), que es queda amb 53 diputats (13,21%), 18 menys dels que tenia. Els altres partits han quedat fora del parlament en no haver superat la barrera del 10% imposada per entrar.

De fet, els candidats kurds s'havien presentat com a independents per esquivar aquesta normativa del 10% pensada precisament per evitar l'accés de les formacions kurdes al parlament. La major part dels diputats que han estat escollits són membres del BDP, el partit majoritari al kurdistan sota administració turca. Entre aquests hi ha la famosa activista kurda, Leyla Zana.

Zana ha participat en aquestes eleccions amb un programa que recrimina al govern d'Erdogan l'incompliment de l'anunciada aturada de les ostilitats contra els kurds. Zana ha utilitzat constantment en la seva campanya un lema de confiança i esperança: 'Som aquell tipus de gent que, quan confiem de veritat en algú, li donem sempre una oportunitat'. A continuació Zana diu: 'Senyor Erdogan, li van donar vuit anys per governar i no ha fet allò que s'esperava. Vostè ja ha perdut la seva oportunitat', en referència a la promesa de l'AKP d'un pacte amb els kurds que els permetés petits avenços en les llibertats democràtiques i l'ús de la seva llengua.

Zana va ser empresonada durant quinze anys després d'haver pronunciat una frase en kurd en la promesa del seu càrrec de diputada al parlament l'any 1991. Zana va dir en aquell jurament que lluitaria fins a les últimes conseqüències per les llibertats democràtiques. Abans d'esdevenir diputada al parlament turc, Zana havia estat batllessa de Diyarbakir l'any 1978, però després del cop militar de 1980 va ser també torturada i empresonada.

PACTES PP-PSOE A LES ILLES BALEARS

2011-06-08T02:27:00.000-07:00

Cada legislatura espanyola ens cansem de sentir els "atacs" demagògics dels del PP contra el PSOE i a l´inrevés (no ens enganyem, la política espanyola es redueix a aquests dos partits, i no hi ha cap possibilitat de canvi d´escenari).
Però hi ha aspectes amb els que sempre s´entenen: un d´ells és apartar de les institucions tot allò que sembli "poc espanyol". Recordem els acords a Euskadi i Navarra. Ara a les Illes Balears es dóna una altra versió d´aquests acords PP-PSOE per fer fora al PSM, per una part asseguren el bipartidisme d´arrel espanyola i per l´altra fan fora un partit "massa nacionalista" i també, perque no d´ho "massa catalanista" segons els seus interessos.

Aquests fets, uns més, de la "poca simpatia" amb la que veuen els espanyols tot allò que estigui fora del seu bipartidisme imperant, especialment si té connotacions catalanes, també ha tingut ressò a la premsa i a la xarxa.
Us afegim un article breu d´en Vicent Partal a Vilaweb.

Tampoc ens estarem de criticar altres partits (CiU, PSC, etc.), però esperem els resultats dels pactes que es faran en alguns municipis de Catalunya. Si ens atenem a les previsions alguns poden ser realment vergonyosos, però esperarem uns dies els resultats.

VICENT PARTAL A VILAWEB:

Després s'escandalitzen i diuen que si això o que si allò i protesten contra tots els qui no fan allò que ells voldrien. Però ells sempre acaben posant-se d'acord quan els convé. Ahir, a l'hora de constituir el parlament balear, PP i PSOE van pactar de deixar fora de la mesa els nacionalistes del PSM. Una més.

Al Parlament de les Illes Balears únicament hi ha tres grups polítics. El PP, rocallós. El PSM, en dues coalicions diferents per a Mallorca i Menorca, que inclouen partits menors, i el PSIB-PSOE amb coalicions ben particulars a Eivissa i Formentera, que fins i tot inclouen una diputada d'Esquerra Republicana de Catalunya. Però, en definitiva, tres grups.

A l'hora de fer la mesa calia triar el president, dos vice-presidents i dos secretaris. El president era per al PP, és clar. I la resta de càrrecs, a discutir. El PSM proposava que una secretaria fos per a ells, concretament per a Joana Lluïsa Mascaró. Però el resultat ha estat un pacte PP-PSOE que ha donat la presidència, vice-presidència primera i secretaria primera al PP i vice-presidència segona i secretaria segona al PSOE. I al PSM, ni aigua.

Coherents ho són. Qui podria negar-ho?

MANIFESTACIÓ DIUMENGE 5 DE JUNY PEL TANCAMENT DE LES CENTRALS NUCLEARS.

2011-06-03T11:33:00.000-07:00

Moltes entitats i partits participarem diumenge 5 de juny en la manifestació convocada per començar a caminar cap a un tancament de les centrals nuclears al nostre país.

Donem suport plenament a la manifestació, no ens agrada la manipulació favorable a l´energia nuclear que es va dur a terme des del seu inici al nostre país (Vandellòs I) fins a l´actualitat amb un loby nuclearista que sempre explica mitges veritats, alguna mentida de tant en tant, i poca (MOLT POCA) transparència de dades.

No estem gens d´acord (i la obvietat és molta) en que l´energia nuclear és segura i barata. Sempre s´explica el cicle de comercialització. Mai s´explica tot el cicle de producció (des del mineral, transport, producció, assegurances, etc. fins al desmantellament, gestió de residus, emmagatzemament...). Si ho expliquessin tot veuriem tots que és una energia caríssima. Els poden preguntar als països que tenen una veritable gestió de residus i cementiris nuclears que suposa la despesa total.

I tot això sense tocar temes com qui s´emporta els beneficis, o és que ENDESA, per exemple, és una empresa del nostre país ?
Algú s´ha aturat a pensar si hi hagués qualsevol accident a les "nostres" centrals nuclears que passaria al nostre país ? Gairebé tots els municipis estem a menys de 300 km, de les centrals.
No hem de jugar més amb el futur d´aquest país. Hi ha estudis prou seriosos per preveure la substitució de l´energia nuclear en terminis curts. Podem veure els percentatges d´energia que consumim i veurem que la d´orígen nuclear no és gaire alta (i sí en canvi molt perillosa). No s´ho val.
Apostem decididament per aquest país, també en termes energètics.

ALEMANYA TANCARÀ LES CENTRALS NUCLEARS.

2011-05-31T14:36:00.000-07:00

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha anunciat que paralitzarà les centrals nuclears més antigues d'Alemanya mentre duri la moratòria de tres mesos per verificar la seguretat de les centrals nuclears del país.

La desconnexió afecta les plantes que van ser construïdes abans del 1980, mentre que les de construcció posterior podran continuar funcionant amb normalitat mentre duri la moratòria de tres mesos, ha dit Merkel.

En total, hi ha 17 centrals nuclears a Alemanya, set de les quals van ser construïdes abans del 1980. Es tracta de Brunsbuettel (1971), Unterweser (1978), Biblis A (1974), Biblis B (1976), Philippsburg 1 (1979), Nackarwhemsthein 1 (1976) i Isar 1 (1977).
AL FINAL DEL PERÍODE ES TANCARAN LES 17 CENTRALS NUCLEARS ALEMANYES L´ANY 2022.

Rússia també revisarà totes les centrals

El primer ministre rus, Vladímir Putin, ha ordenat als seus funcionaris comprovar l'estat de totes les instal·lacions nuclears russes i repassar els plans ambiciosos de desenvolupament de l'energia atòmica al país, coincidint amb la crisi nuclear japonesa.

Revisió d'urgència de les centrals nuclears de la UE

Els ministres d'Energia de la Unió Europea es reuneixen avui a Brussel·les per revisar la seguretat de les centrals nuclears comunitàries, després que es disparés ahir, amb l'explosió del tercer reactor de Fukushima I, el nivell d'alerta al Japó pel risc d'una catàstrofe nuclear després del terratrèmol.

Durant el debat s'analitzarà l'última hora dels fets al Japó, s'extrauran lliçons del que ha passat i s'estudiarà si és necessari reforçar els estàndards de seguretat comunitaris.

POSEM RUMB CAP A LA INDEPENDÈNCIA O HAUREM D´ESPERAR QUE ERC I CIU DEIXIN DE DONAR NOVES DECEPCIONS A LA CIUTADANIA ?

2011-05-20T03:32:00.000-07:00

Bon article d´anàlisi de l´Hèctor López Bofill:

Una de les qüestions que determinen la realitat nacional catalana i la seva dinàmica política i electoral és que, sortosament, aquí les eleccions municipals no seran llegides en clau de primàries espanyoles. Un hipotètic ascens del PP com a vot de càstig al socialisme per la gestió del govern de Zapatero es pot donar en alguns sectors, amb algunes repercussions a l'àrea metropolitana de Barcelona, però no representa una realitat determinant del país (a diferència del que s'esdevé, per desgràcia, a les Illes i al País Valencià, amb les enormes dificultats que fenòmens d'aquesta mena provoquen per pensar i articular una nació política conjunta).

Les eleccions municipals de 2011 a Catalunya, com s'escau en un procés democràtic en aquest nivell de govern, estaran molt determinades pels condicionants locals: pels candidats de cada municipi, per les propostes de cada formació en un context de crisi i de precarietat de l'administració municipal, per la gestió dels que aspiren a consolidar una majoria de govern o per la confiança que generin els que plantegen una renovació. Però juntament amb les peculiaritats de cada poble o ciutat, la present convocatòria electoral proporcionarà alguns elements de judici sobre tendències generals de la política catalana (per exemple, si CiU serà capaç de traslladar al mapa municipal l'impuls registrat a les eleccions al Parlament) i, pel que aquí ens interessa destacar, revelarà quines intencions de futur tenen les direccions de les diverses formacions polítiques amb implantació en el conjunt del territori, una circumstància que es comença a palpar amb els missatges de campanya i que es coneixerà definitivament quan es constitueixin els governs locals i es forgin les coalicions.

Al meu parer, la pregunta clau sobre el comportament polític que es reflectirà durant la cita electoral i després és si el món local continuarà majoritàriament determinat per la divisió entre tripartit PSC-ERC i ICV d'una banda i CiU (potser amb PP) per l'altra, o si es trencarà aquesta tendència dominant els anys passats per una combinatòria diversa o, com desitgem alguns, per uns governs locals més marcats per pactes basats en l'eix nacional que en l'eix esquerra-dreta.

Aquesta darrera setmana s'ha expressat una nova conjura de l'antic tripartit per assegurar la governabilitat en alguns ens locals tot aprofitant el desencís que ha causat CiU amb la seva política de retallades socials. En aquest sentit, els moviments que està protagonitzant ERC, obstinada a estintolar el PSC, confirmarà tal vegada la seva ensulsiada a les urnes el proper 22 de maig. Després de tot el cost electoral que per ERC va significar el govern Montilla i els pactes locals amb el PSC del 2007 –entre els quals un dels més visibles va ser el de les diputacions de Lleida i Girona– encara continuen presentant-se davant de l'electorat com a crossa del socialisme sense cap altre projecte polític que parapetar-se en una tinència d'alcaldia, un càrrec al consell comarcal o en la presidència d'alguna de les esmentades diputacions. Si alguna virtut té la irrupció de noves forces independentistes en el municipalisme és que hauria de permetre copsar un horitzó en el qual el sobiranisme no estigui segrestat per dirigents dedicats a cedir el poder als enemics de la Catalunya lliure a canvi de continuar cobrant les suculentes dietes de l'autonomisme.

Si fins i tot en campanya des d'ERC ja es continua insinuant que els pactes d'esquerres amb els socialistes passen per damunt d'una política municipal sobiranista, la gran incògnita és si una Convergència puixant acabarà pactant amb el PP en aquells municipis (com podria succeir a Barcelona) en els quals un acord així proporcionaria la majoria per governar. Farà servir Convergència els seus resultats a les properes eleccions municipals i la política de coalicions com un preludi d'un suport al PP a les Corts Generals espanyoles el 2012? De forma immediata, doncs, començarem a percebre si la retòrica del “dret a decidir” de la federació és una aposta sincera o només una cortina de fum per guanyar temps, esperar que els anhels de ruptura amb Espanya es desinflin i tancar una nova aliança amb els poders estatals espanyols a través del PP a canvi d'alguna contrapartida econòmica més aviat dirigida a satisfer els poders fàctics unionistes catalans que les necessitats de la gent i la reducció del dèficit fiscal.

El drama, en definitiva, és que tot sembla assenyalar que el catalanisme és incapaç de posar-se d'acord per teixir unes complicitats, ara a nivell local, que propulsin un avenç cap a l'estat propi. Em temo que els moviments posteriors a les eleccions municipals continuaran invocant totes les excuses possibles per no superar la dinàmica de blocs esquerra-dreta, de manera que la qüestió nacional quedi posposada per a irritació del sobiranisme cívic.

Només un ascens de les noves opcions independentistes compromeses amb la consolidació d'un moviment coherent d'emancipació nacional podria acabar amb l'espiral perversa que ens plantegen els partits tradicionals. Quan aquells ciutadans que voten a les consultes populars per la independència votin també per a la independència en unes eleccions a les institucions (també en els ajuntaments), la creació de l'estat propi serà més a prop. Els propers dies comprovarem si el procés es pot accelerar o si encara caldrà esperar mentre ERC i CiU es dediquen a proporcionar noves decepcions a la ciutadania.

PER A SER INDEPENDENTS NO NECESSITEM PERMISOS.

2011-05-19T15:10:00.000-07:00

SI insisteix en la importància dels ajuntaments i en no necessitar permisos per a la independència.
Els veïns de Nou Barris van omplenar el Centre Cultural Els Propis per escoltar al cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI)i al diputat i secretari General del partit Uriel Bertran. L’alcaldable a Barcelona, Santiago Espot, presenta el seu programa electoral i va posar èmfasis en la idea de recuperar la ciutat pels ciutadans i veïns que hi viuen i hi treballen. “La nostra actitud serà bel·ligerant amb els que tenen l'afany d’espanyolitzar i anorrear la nostra ciutat perquè resti com a capital provinciana” ha assegurat.

El diputat independentista, Uriel Bertran, ha estat l’encarregat de presentar al candidat a l’alcaldia, i ha aprofitat el seu torn per defensar que Catalunya “no ha d’esperar a que ningú ens deixi ser independents, no necessitem permisos”. En aquest sentit ha posat l’accent en iniciar la lluita per la Independència en els consistoris municipals, ja que “són les institucions més properes al ciutadà”. Ha recordat a més que qui va tornar a situar el debat de la independència va ser el petit consistori d’Arenys de Munt “la nostra Gàl·lia particular, imagineu-vos si us poden fer coses des dels Ajuntaments”.

Les polítiques de proximitat, l’elecció directe dels consellers de districte, la participació ciutadana, el foment de la catalanitat, o la participació ciutadana han estat algunes de les propostes que Espot ha fet arribar als veïns. “El que no pot ser és que ens prenguin el pèl i ens prometin coses que saben que no compliran” ha sentenciat el candidat ha afegit que “no pot ser que les iniciatives ciutadanes, com el 10A siguin boicotejades per l’Ajuntament mentre es donen 80.000 euros a la feria de abril”. Santiago Espot ha volgut acabar la seva intervenció recordant la sentencia del president Companys “per salvar la llibertat de Catalunya, només estem els catalans”.

SUPORTS A LA MANIFESTACIÓ DEL 14 DE MAIG.

2011-05-14T08:40:00.000-07:00

Ahir voliem penjar les mostres de suport a les protestes d´avui per les retallades a sectors molt sensibles de la nostra societat.
Quina casualitat, ahir el blogger no ens va funcionar. Que hi farem ¡¡
Avui, com que ja ha passat no ho penjarem, només direm que gairebé tots els sindicats ens van assabentar del suport a la manifestació i també tots els partits catalans mitjans i petits.
Afegirem també els punts de Solidaritat per la Independència, perque van ser els menys difosos:

- SI dóna suport a les mobilitzacions contra les retallades socials. Amb la independència no caldria fer cap retallada

- CiU, PP i PSC es neguen a debatre la rebaixa de la retribució dels diputats proposada per SI

- SI proposa reduir la tarifa del transport públic a tot Catalunya en funció dels quilòmetres i no de les zones

- Santiago Espot: “No hem viscut mai del pressupost i no ens hipoteca res a diferència dels grups municipals que actualment governen Barcelona”

AUDIÈNCIA ESPANYOLA: CAUSA DEL GENOCIDI CONTRA EL SÀHARA PERPETRADA PEL GOVERN MARROQUÍ.

2011-05-11T01:54:00.000-07:00

MAPA DEL TERRITORI DEL SÀHARA OCCIDENTAL OCUPAT MILITARMENT PEL MARROC EN 2/3 PARTS, DES DEL 1976 (AMB LA COMPLICITAT DELS SUCCESSIUS GOVERNS ESPANYOLS, FRANCESOS I NORD-AMERICANS).
Aminatu Haidar declara com a testimoni en la causa del genocidi contra el Sàhara

Entre avui i demà declararan a l'Audiència espanyola catorze víctimes de la violència antisahariana

Catorze damnificats per la repressió contra el poble saharià, entre aquests l'activista Aminatu Haidar, declararan entre avui i demà al jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz. La declaració serà en qualitat de testimonis en la causa del possible genocidi i de les tortures infligides, entre els anys 1975 i 1987, al poble saharià.

La causa va començar el 2007, quan el jutge Baltasar Garzón va obrir una investigació a partir d'una querella presentada per associacions de defensa dels drets humans i familiars de presos i desapareguts. En aquell moment, Garzón va demanar al Marroc que informés els encausats sobre l'acció judicial empresa, que digués si havia investigat els fets i si hi havia cap procediment penal contra ells.

Concretament, investiga 'destacats funcionaris marroquins que van poder ordenar i dirigir algunes campanyes de detencions i de desaparicions a ciutats del Sàhara com Smara, al-Aaiun o Tan Tan'. El mes de febrer passat les autoritats d'Algèria van prohibir al jutge que interrogués els encausats a Tinduf.

Entre els encausats per Garzón hi ha Housni Benslimane, general de gendarmeria acusat d'ordenar i dirigir la campanya de detenció i desaparició del 1976, condecorat pel ministeri d'Afers Estrangers espanyol dos anys abans que s'obrís la investigació. També hi ha encausats Dris Basri, ex-ministre de l'Interior; Abdelhafid Ben Hachem, presumpte responsable directe dels segrests d'al-Aaiun del 1987; Abdelhak Lemdaour, possiblement vinculat amb les detencions a la regió d'Erbaid del 1976; i Moustafa Hamdaoui, dirigent de la gendarmeria de Tan Tan. Garzón també va encausar alts càrrecs militars, com ara Ben Hima, Amimi, Dris Sbai, Ayachi, Said Ouassou, Brahim Ben Sami, Hariz al-Arbi, Abdelaziz Allabouch i Sanhaji Hamid.

Els denunciants han comptat 542 desaparicions des del 1975. L'endemà de la signatura dels Acords Tripartits de Madrid, Espanya va abandonar el Sàhara i el Marroc va organitzar la Marxa Verda per ocupar-lo.

En termes de la querella, la invasió i la matança del poble saharià va durar setze anys; en aquest temps els saharians foren sotmesos a la dominació d'una potència estrangera que els va impedir 'l'exercici del dret de lliure determinació, reconegut per la resolució 1514 de l'Assemblea General de l'ONU de desembre de 1960'. També diu que des del 31 d'octubre de 1975 fins avui 'l'exèrcit marroquí ha exercit una violència permanent contra el poble saharià' en una guerra d'invasió que va deixar sense casa 40.000 persones, les quals hagueren de fugir al desert; a més, 'foren perseguides i bombardades per les forces invasores amb napalm, fòsfor blanc i bombes de fragmentació'.

ESCÒCIA I LA UNIÓ EUROPEA.

2011-05-09T10:20:00.000-07:00

Kenneth Gibson (SNP): 'Quan declararem la independència, passarem a formar part automàticament de la UE'
Exposa en aquesta entrevista per VilaWeb els objectius de la nova majoria independentista escocesa · N'esbossa alguns possibles factors d'èxit.

L'aclaparadora victòria electoral del Partit Nacionalista Escocès (SNP) a les eleccions parlamentàries de la setmana passada ha obert definitivament la ruta del referèndum d'independència anunciat pel primer ministre Alex Salmond. VilaWeb ha entrevistat el diputat nacionalista, Kenneth Gibson, per escatir els factors d'èxit de l'SNP i els plans de la nova majoria independentista d'Escòcia.

Com pensa administrar aquesta aclaparadora victòria, l'SNP?
Per una banda, volem assegurar poders addicionals per a Escòcia en aspectes com l’impost de societats, les ‘propietats de la corona’ (controla l’aigua i els impostos sobre les energies eòliques renovables fins a dotze milles de la costa), i la capacitat d’endeutament per a poder invertir en les infrastructures més importants estratègicament. També volem enfortir l’autogovern d’Escòcia, eixamplant les competències de la Scotland Bill, i superar les dificultats econòmiques que tenim com a país.

Quin seria el calendari del referèndum d’independència?
Com ha anunciat el primer ministre Alex Salmond, el farem la segona meitat de la legislatura que ara comencem, que serà de cinc anys. És una promesa electoral que ha estat generosament legitimada per les urnes i que evidentment complirem.

Hi ha cap prioritat, com ara la recuperació econòmica, que pogués aturar el procés?
No, per què? De fet, no hi haurà millor remei per a la recuperació econòmica que la independència.

La majoria parlamentària es correspon amb una majoria social favorable a la independència?
No necessàriament. La gent vota el Partit Nacionalista Escocès per moltes raons, no solament per la qüestió nacional. Per un altre costat, també hi ha independentistes que no ens voten! La majoria social per la independència, la sabrem quan fem el referèndum i haguem fet el debat sobre el nostre futur com pertoca.

El govern britànic accepta el dret d'Escòcia de fer un referèndum. Creieu que Londres serà imparcial o que provarà d'entrebancar-lo legalment o política?
El govern del Regne Unit provarà de dificultar el procés tant com podrà, perquè no el vol. I tota la classe dirigent britànica farà mans i mànigues per fer oposició i perquè guanyi el 'no'.

No temeu una fragmentació social, si Escòcia declara la independència?
Gens ni mica. De fet, no he sentit mai ningú que suggerís una tal hipòtesi. No entenc quin sentit té.

Teniu cap pressentiment de la reacció de la UE, si declareu la independència?
Fa uns quants anys ja ens vam preocupar d'esbrinar-ho. Quan declararem la independència, passarem a formar part automàticament, com un estat més, de la Unió Europea. La integració serà automàtica.

Hi ha importants moviments independentistes també a Flandes, al País Basc i a Catalunya. Què en penseu i què els diríeu?
Em sembla que això que passa a Escòcia demostra fins on es pot arribar amb un partit nacionalista que deixi la divisió entre esquerres i dretes en un segon pla per prioritzar l'arribada de la independència. La transversalitat en pro d'un objectiu de caràcter nacional és un factor decisiu i explica l'èxit del Partit Nacionalista Escocès.

ESCÒCIA FARÀ UN REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA.

2011-05-07T02:51:00.000-07:00

Escòcia camina cap a la independència

El Partit Nacional Escocès (SNP), del primer ministre Alex Salmond, es va endur una victòria rotunda, per majoria absoluta, a les eleccions al Parlament d'Escòcia celebrades dijous passat. La conseqüència més important d'aquests resultats és el referèndum sobre la independència d'Escòcia, que es farà abans del 2015, anunciat per Salmond. El primer ministre del Regne Unit, David Cameron, ja ha anunciat que s'oposarà amb totes les seves forces a la independència d'Escòcia.

Mentre lidera! va un govern en minoria i necessitava el suport de l'oposició, l'SNP es va mostrar disposat a organitzar un referèndum amb múltiples respostes, des de la independència fins al model actual, passant per un sistema similar al del concert econòmic del País Basc. Amb la majoria absoluta, però, el partit anuncia una nova estratègia. En els propers mesos, i anys, de mans del carismàtic Alex Salmond, Escòcia adoptarà el camí de la independència.

Popularitat i carisma

L'SNP ha aconseguit mantenir un bon nivell de popularitat gràcies a les seves polítiques al capdavant del govern, que, en general, han satisfet als ciutadans. A més, segons han indicat diversos dirigents del partit, la campanya positiva que ha desenvolupat en aquestes eleccions els ha ajudat a rebre de nou la confiança dels ciutadans.

De fet, l'SNP ha obtingut augments de suport de més del 15% en algunes circumscripcions, i ha estat l'únic partit que ha crescut en tots els escons. Els sobiranistes han obtingut un 45% dels vots tant en els escons per circumscripció, escollits per sistema majoritari, com en els de la regió, designats proporcionalment. El líder del partit ha obtingut més d'un 60% dels vots a la seva circumscripció, a Aberdeen.

La crescuda de l'SNP es deu també, segons els analistes, a la desfeta dels liberal demòcrates i a la incapacitat del partit laborista de capitalitzar el descontentament ciutadà amb les polítiques econòmiques impulsades des de Londres. De fet, els laboristes obtindran uns dels seus pitjors resultats, i el seu candidat, Iain Gray, podria veure's obligat a dimitir. El partit haurà de 'refer' la seva estratègia a Escòcia, on els nacionalistes han aconseguit un suport arreu del territori, fins i tot en el cinturó industrial de Glasgow.

Un altre dels factors decisius de la victòria és la figura d'Alex Salmond. El líder de l'SNP és, segons el diputat Stewart Hosie, 'una gran carta' pel partit. Salmond sempre ha liderat totes les enquestes de popularitat, i els escocesos el veuen com l'únic líder capaç de negociar amb Londres per defensar els interessos d'Escòcia en aquest moment de fortes retallades pressupostàries.

El parlament escocès tindrà un composició molt diferent de l'actual (47 escons per a l'SNP i 46 per als laboristes) amb 69 per l'SNP, 37 pels laboristes, 15 pels conservadors, 5 pels liberals, 1 pels Verds i 2 independent.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3882719/20110507/escocia-camina-cap-independencia.html
YouTube - Vídeos d'aquest correu electrònic

AUGMENT DEL VOT INDEPENDENTISTA A ESCÒCIA I AL NORD D´IRLANDA, I BAIXADA AL QUEBEC I AL PAÍS DE GAL.LES

2011-05-06T14:53:00.000-07:00

ESPECTACULAR AUGMENT DE VOTS DE L´INDEPENDENTISME ESCOCÈS I NORD-IRLANDÈS, el primer dels dos amb una proposta de referèndum sobre la independència d´Escòcia.

L'independentisme a Escòcia guanya les eleccions amb un gran increment de vots

El Partit Nacional Escocès (SNP), del primer ministre Alex Salmond, ha viscut 'una nit històrica', segons que ha dit ell mateix a la matinada, enveient la victòria aclaparadora del seu partit. Segons els primers sondatges i amb una part del vot escrutat (blocs de seguiment de The Guardian i The Scotsman) s'estima fins i tot que els independentistes puguin arribar a tenir majoria absoluta al parlament. Salmond ha assegurat, en declaracions a la matinada, que farà el referèndum sobre la independència d'Escòcia abans del 2015.

Pels liberaldemòcrates, en canvi, la nit pot haver estat desastrosa, tal com han admès fonts del partit, que pot perdre la meitat dels vots. Els laboristes també han perdut vots i tot apunta que el parlament escocès tindrà un composició molt diferent de l'actual (47 escons per a l'SNP i 46 per als laboristes). Es calcula que els resultats definitius no se sabran fins a la tarda.

Gal·les i el nord d'Irlanda

Ahir també hi va haver eleccions a les assemblees gal·lesa i nord-irlandesa. Al nord d'Irlanda, el Sinn Féin aspira a convertir-se en el partit més votat, més que no pas el Partit Democràtic Unionista, majoritari, amb el qual governa en coalició. I al País de Gal·les (bloc de seguiment), els laboristes, que governen coalitzats amb els nacionalistes del Playd Cymru, esperen continuar al poder. Tot i la manca de resultats finals, els dirigents del Playd Cymru ja han admès que han experimentat una davallada.

Consulta sobre el sistema de vot

A banda els comicis parlamentaris i municipals, els electors del Regne Unit també van decidir ahir una proposta de reforma electoral: canviar el sistema de votació de majoria simple, que atorga l'escó al candidat més votat encara que no tingui majoria, per l'anomenat vot alternatiu, que permet votar, a més del candidat votat, uns quants candidats més, per ordre de preferència. Amb aquest sistema, si cap candidat no aconsegueix la majoria absoluta, s'elimina el que té menys vots, vots que es reparteixen entre els candidats restants, i així successivament fins que un candidat obté més del 50% de vots. Les enquestes indiquen, nogensmenys, que la reforma no s'acceptarà.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3882229/20110506/lindependentisme-escocia-guanya-eleccions-gran-increment-vots.html

LES RETALLADES HAN DE COMENÇAR PEL MATEIX GOVERN I PARLAMENT DE LA GENERALITAT.

2011-05-04T03:15:00.000-07:00

L´exemple que s´ha de donar davant la població del país, ho exigeix: les retallades han de començar pel mateix Govern i Parlament del país.
Han de continuar per exigir (no demanar) els diners que ens deuen (ja acordats i pactats) des de Madrid.
I continuar per exigir més "esforços" (en diuen així) a qui més s´ha beneficiat d´aquesta política econòmica erràtica dels darrers anys. Tenint en compte que la Generalitat(és a dir els contribuents catalans i catalanes) no tenim perquè re-finançar sectors que ja s´havien enriquit desmesuradament.

Solidaritat Catalana per la Independència ha fet públiques les retribucions econòmiques de tots els diputats del Parlament de Catalunya per a proposar la següent reforma d’aquestes retribucions:
1. Uniformització a la baixa del sou base dels diputats, que passarien a percebre tots 37.143,12 € anuals. Aquesta mesura representaria un estalvi d’uns 265.213 €.

2. Eliminació de tots els complements per raó de càrrec (Presidents de grup, portaveus i portaveus adjunts de grup i/o subgrup; Presidents, vicepresidents i secretaris de meses de comissions; portaveus de grup i/o subgrup a les comissions). Aquesta mesura representaria un estalvi d’uns 1.472.985 €
3. Eliminació de les retribucions especials dels membres de la Mesa. Aquesta mesura representaria un estalvi d’uns 301.922 €.
La M.H. Presidenta del Parlament continuaria cobrant 130.011 € anuals, més les despeses en desplaçament d’entre 21.605,22 € i 30.411,92 € anuals atès que, segons el diputat, “és la segona autoritat del país”
4. Eliminació del mínim en les indemnitzacions per desplaçaments i viatges. Així, el mínim seria 0 euros (residents a Barcelona i àrea metropolitana) i el màxim serien 8.807 € anuals, variable en funció de la distància des de Barcelona. Aquesta mesura podria representar un estalvi de fins a 3.000.000 €.

Amb el nou model de retribució proposat per SI, el Parlament de Catalunya estalviaria als ciutadans de Catalunya aproximadament 5 milions d’€ anualment, més de 400.000 € mensuals. Això sí, les retribucions als diputats del Parlament es reduirien aproximadament a la meitat, de tal forma que els diputats cobrarien entre 3153 i 3.887 € mensuals. Aquest estalvi de 5 milions d’euros anuals representaria, per exemple: deixar de tancar 200 llits d’hospital, construir 3 escoles bressol, construir una escola de primària o construir 2 centres d’atenció primària.

Segons el diputat, Alfons López Tena, aquest document pretén donar a conèixer als ciutadans i a l’opinió pública del nostre país els diners que cobren els diputats de Catalunya per exercir llurs funcions, “donada l’opacitat actual sobre aquestes dades”, i establir el criteri que només es cobra per ser diputat, i no per cada una de les funcions que els diputats tenen assignades.

LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA FA AIGÜES.

2011-05-01T02:20:00.000-07:00

Gemma Calvet: 'La democràcia espanyola fa aigües'

L'advocadessa Gemma Calvet va comentar aquesta setmana la persecució de les llistes de l'esquerra abertzale, una de les decisions més dubtoses democràticament d´aquesta setmana. L´opinió ha estat molt clara.

L’anunci de la il·legalització de les llistes de Bildu, instada pels advocats de l'estat, torna a posar en evidència la necessitat desesperant d'un pacte PP-PSOE per a mantenir l'esquerra abertzale fora de la llei, costi què costi.

Amb la declaració escrita de repudi de la violència, signada per tots i cadascuns dels candidats de la coalició, no n'hi ha prou. Amb l'evidència del gran esforç unitari que ha permès de conjuminar EA, que ha governat el País Basc durant anys, i Alternatiba, una força pacifista dirigida per Oskar Matutes, un gran parlamentari en defensa de la pau, tampoc.

La democràcia espanyola fa aigües. Aquesta il·legalització és un escàndol polític i jurídic de primer grau, que hauria de mobilitzar totes les forces polítiques catalanes i la societat civil, en una posició bel·ligerant i compromesa. La història no s'esborra.

EN MEMÒRIA D´EN PERE ARTUR FORNÉS, ASSASSINAT AL PAÍS VALÈNCIA.

2011-04-27T10:48:00.000-07:00

SI demana un minut de silenci en el partit d´avui en memòria del jove assassinat per cridar “Visca el Barça!” a Valencia
27/04/2011
La matinada del passat dijous 21 d’abril Pere Artur Fornés Vergara, de 25 anys va ser assassinat a mans d’un home que, sense previ avís, va respondre amb una ganivetada mortal al crit de “Visca el Barça” del jove de Pedreguer (Marina Alta). L’informe policial revela que l’agressor va atacar “ de forma sorpresiva i sense previ avís” i no com a conseqüència d’una baralla tal i com havien apuntat alguns mitjans de comunicació.
Davant d’aquests fets, Solidaritat Catalana per la Independència demana que durant el partit de futbol que jugaran avui el Futbol Club Barcelona i el Real Madrid es guardi un minut de silenci en record d’aquesta víctima. El cap de llista de Barcelona, Santiago Espot, ha instat a la junta directiva del club barceloní a que facin “tot el possible i es responsabilitzin” de dur a terme aquest petit record del jove els minuts abans d’iniciar el partit de demà.

UN BON LLIBRE PER SANT JORDI

2011-04-23T07:30:00.000-07:00

Hi ha moltes possibilitats de comprar un bon llibre aquest Sant Jordi, aquests darrers mesos han sortit bones publicacions.
Però us aconsellem aquest llibre que adjuntem perque calia un llibre que deixi constància de la feina feta a les consultes sobre la independència de Catalunya i la seva extensió internacional.
Té un bon recull de fotografies i també un bon resum de la tasca internacionalitzadora duta pel conjunt d´observadors internacionals a les consultes.

Bona lectura.

DESALLOTGEN ACAMPADA DAVANT DEL PARLAMENT.

2011-04-12T03:21:00.000-07:00

Com sempre l´Ajuntament de Barcelona utilitza les normatives ciutadanes quan no li escau el que es manifesta. Però en aquest cas a més a més hi ha en joc la llibertat d´expressió dels ciutadans i ciutadanes.

Mossos i Guàrdia urbana desallotgen Solidaritat de la Ciutadella.

Ahir al vespre, passades les deu, mossos i guàrdia urbana van començar a desallotjar per la força l'acampada que es feia de suport a la votació de la llei de declaració d'independència que avui es debat al parlament.
Els concentrats, entre els quals els tres diputats i nombrosos militants de Solidaritat per la Independència, demanaven que no s'aprovessin les esmenes a la totalitat a la llei, presentades per PP, PSC i Ciutadans, que es votaran demà. La guàrdia urbana féu fora tota la gent que hi havia al recinte, llevat dels tres diputats independentistes, que han passat la nit al parc.

Tant els desallotjats com els diputats han dit que la concentració continuaria avui i demà, fins que no es votin les esmenes. Els tres diputats ja van tenir una topada amb la guàrdia urbana ahir al migdia, que els va instar a mirar de dissuadir els acampats.

OBSERVADORS INTERNACIONALS PEL BON FUNCIONAMENT DE LES CONSULTES A CATALUNYA

2011-04-09T09:42:00.000-07:00

Mig centenar d'observadors internacionals vetllarà pel bon funcionament de la consulta

El sistema informàtic detecta la possible duplicitat de vots

Alemanya, Flandes, Escòcia i el País Basc són alguns dels llocs de procedència dels cinquanta-un observadors internacionals que aquest diumenge vetllaran per el bon funcionament i la transparència en la consulta sobre la independència a Barcelona. En total, hauran estat 150 els observadors que hauran estat a Catalunya en les diverses onades de consultes celebrades.

Jan Jambon, portaveu del NV-A flamenc, s'ha mostrat molt orgullós que la delegació flamenca sigui tant àmplia, amb tretze membres. En una conferència de premsa avui s'ha difós, a més, un missatge en vídeo per part del líder del NV-A, Bart de Weber. Parlant en català, ha afirmat que des de Flandes estaran 'colze a colze amb el poble de Catalunya'. 'Esperem finalitzar de manera pacífica aquesta lluita democràtica, molta sort i Visca Catalunya', ha conclòs. En quant a la celebració de la consulta, Jambon, que actuarà per tercera vegada com a observador, ha assenyalat: 'Les meves expectatives és que demà veurem el mateix nivell de transparència, democràcia i determinació'.

Entre els observadors també hi haurà el catedràtic de lingüística per la Universitat Autònoma de Madrid, Juan Carlos Moreno. 'Moltes vegades he comentat per necessitat democràtica a Madrid i en d'altres àmbits sobre el dret d'autodeterminació dels pobles basc, gallec i català', ha explicat. 'M'han respost que era un fet impossible, que comportaria un trencament o quelcom semblant a una guerra civil, sempre amb idees apocalíptiques', ha afegit. 'Tanmateix ara es demostra que això es pot fer de manera pacífica, cívica', ha recalcat.

D'altra banda, per part del País Basc hi ha representants del PNB, d'EA i de l'esquerra abertzale, que han expressat el desig que prosperi allà una consulta de magnitud semblant a la que s'ha fet arreu de Catalunya, tot i que no obliden intents com el celebrat a Gernika. Galícia, el sud del Tirol, Dinamarca, Sardenya, Còrsega, Uganda, Puerto Rico o Turquia són altres indrets de procedència dels observadors.

S´INTENTA PREVENIR UNA EXPLOSIÓ D´HIDRÒGEN A FUKUSHIMA.

2011-04-07T02:21:00.000-07:00

Una informació que cal seguir, perquè els despropòsits de l´empresa TEPCO, però també del govern japonès i de les empreses nuclears europees i nord-americanes no sabem on poden arribar.

VILAWEB: El Japó intenta prevenir una explosió d'hidrogen a la planta nuclear de Fukushima

08:0107.04.2011

Tòquio (ACN).- Després d'aturar el vessament d'aigua radioactiva al mar, el Japó se centra ara en intentar evitar una nova explosió a la planta nuclear de Fukushima, destruïda pel terratrèmol i el tsunami posterior de l'11 de març, a causa d'una acumulació d'hidrogen. Per fer-ho, els equips d'emergència estan bombejant nitrogen a l'interior del reactor on s'ha detectat el problema, un dels sis del complex, tots ells danyats pel terratrèmol. El pitjor desastre nuclear mundial en 25 anys ha agitat el debat de la seguretat nuclear arreu del planeta.

PUJOL I LA INDEPENDÈNCIA.

2011-03-31T03:28:00.000-07:00

Posem aquest article perque després que molts dels nostres governants hagin intentat repetidament apropar-se a Espanya, molts d´ells es van adonant de que no hi ha cap motiu per continuar lligats a un estat aliè.
Pujol no és l´unic, fins i tot al camp socialista trobem polítics sense cap argument per continuar convencent als independentistes. I dintre de la seva mateixa coalició(CiU) alguns també ho diuen amb la boca petita, no s´atreveixen a dir-ho obertament que no hi ha arguments definitius per continuar lligats a Espanya.
Més val tard que mai.

Aquest és l´article publicat ahir: Amb un auditori ple, i davant alts càrrecs del govern com Francesc Homs i els consellers Felip Puig i Andreu Mas Colell, Pujol va admetre que durant molts anys havia mirat de dissuadir els qui optaven per l'independentisme, però que ara ja no tenia més arguments per a continuar-ho fent. En el context actual, amb un espoli fiscal que supera el 9%, l'opció independentista és probablement l'actitud més digna. A la conferència també hi havia el portaveu del grup parlamentari del CiU, Oriol Pujol, i l'ex-president del parlament, Heribert Barrera, i personalitats de la societat civil catalana.

Pujol va dir, això sí, que, en opinió seva, la independència presentava encara un únic problema de viabilitat, 'que no podem deixar de banda': l'assoliment d'un estat propi xocaria amb l'estat espanyol, però també amb Europa: 'Pràcticament totes les independències europees del segle XX han estat resultat d'una acció independentista, però també per la implosió dels imperis o dels estats plurinacionals. Això seria més fàcil a l'Europa de l'est o central', va dir.

Ara, no va pas dir que fos un objectiu impossible, ben a l'inrevés. 'És veritat que han passat i passen coses al món que són tan difícils com ho pugui ser la independència de Catalunya'; i es va declarar optimista 'perquè Catalunya suma, és viva i té futur'. Els independentistes, va concloure, ja no poden ser criticats en nom de l'ètica, perquè no l'ha practicada ni Espanya ni els seus polítics, ni en nom del Tribunal Constitucional, ni en nom de l'economia, ni en nom del progrés social, perquè Catalunya ja ha començat a recular. 'Ni tan solament podran criticar els independentistes els qui no vagin a favor del pacte fiscal' –al·lusió al PSC i al PP.

Gairebé avergonyit de la seva actitud anterior

Pujol, que va dir que no es pensava pas que hagués de fer mai aquesta conferència, va recordar que durant cinquanta-cinc anys havia treballat per una Catalunya integrada a l'estat espanyol i no pas per la independència. I va dir que, quan rellegia els seus escrits de tot aquest temps, se sentia 'una mica astorat'. 'Gairebé m'avergonyeix veure com la meva, i la nostra, actitud, que eren fruit d'un sentiment de responsabilitat i de solidaritat autèntiques, d'arrel moral tant o més que política, ni han estat enteses ni han estat mínimament correspostes, sinó que han estat i són burlades.'

Pujol va dedicar una bona part de la conferència a exposar amb fets històrics la contribució que ha fet CiU al progrés econòmic i social d'Espanya. Un conjunt de contribucions que, vist el resultat final, s'han convertit en arguments en favor de la independència.

L'última mostra d'aquesta 'actitud de responsabilitat', va explicar, és molt recent: fa menys d'un any, quan Espanya maldava per no ser intervinguda per la Unió Europea com ho havien estat Grècia i Irlanda, José Luis Rodríguez Zapatero no podia comptar amb cap força política per a fer les reformes necessàries que evitessin aquesta intervenció. 'I va haver de ser CiU qui li acabés donant el suport que necessitava; la força política més representativa del nacionalisme català va jugar el que en podríem dir una carta espanyolista i europeista.'.

La resposta d'Espanya

Però, malgrat totes les ajudes prestades des de Catalunya, 'la resposta d'Espanya ha estat una sentència del Tribunal Constitucional demolidora contra l'estatut'. Pujol va recordar que Zapatero mateix havia parlat de 'missió complerta', un cop dictada la sentència, essent així que ell havia promès que donaria suport al text que sortís del Parlament de Catalunya. 'Hom no sap si s'ha de qualificar de cinisme, de mala fe o simplement de niciesa.'

En definitiva, segons Pujol, Convergència sempre ha estat partidària de contribuir al progrés d'Espanya, acceptant fins i tot el 'cafè per a tothom' de la Transició. Però ara, tenint en compte l'espoli fiscal de Catalunya, 'hi ha una sensació d'engany i de tractar amb gent amb la qual mai no et podràs entendre i amb la qual no hi ha res a fer.'

ACTE SOBRE EL FUTUR DE L´ENERGIA NUCLEAR A CATALUNYA

2011-03-27T05:58:00.000-07:00

ENS PASSEN AQUESTA NOTA QUE, TENINT EN COMPTE ELS DARRERS FETS AL JAPÓ, ENS SEMBLA MOLT ADIENT LA DIFUSSIÓ:

A la vista dels fets ocorreguts al Japó, desitgen compartir el vostre punt de vista al respecte i debatre punts de vista alternatius.

Per tot això, us convidem a la presentació de la xerrada sota el títol:

"El Futur de l'energia nuclear a Catalunya: anàlisi ecoindependentista del model energètic " a càrrec de:

- Santiago Vilanova i Tané: periodista autor de "Chernobil, el fin del mito nuclear" i "El sindrome nuclear. El accidente de Harrisburg y el riesgo nuclear"

- Josep Puig i Boix: cofundador del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear i ex-regidor de l'Ajuntament de Barcelona

Lloc: Hotel AB Viladomat. Viladomat, 197 (Viladomat-Aragó)

Dia: dijous 31 de març

Hora: 20:30

Totes i tots hi sereu molt benvinguts.

FUKUSHIMA I EL FUTUR ESTAT CATALÀ

2011-03-19T10:28:00.000-07:00

Fukushima i el futur estat català
Santiago Vilanova
El col•lapse nuclear de Fukushima tindrà unes conseqüències enormes sobre l'opinió pública internacional reforçant els arguments dels ecologistes crítics envers aquesta tecnologia de mort. El desastre del Japó podria expandir, en cas de fusió del nucli, la radioactivitat per tot el Pacífic, contaminant atols paradisíacs i escampant l'estronci 90 (que es fixa als ossos en lloc del calci); el cesi 137 (que es fixa en lloc del potassi) i el iode 131 (que es fixa a la tiroides). Les explosions d'hidrogen que han ocasionat la catàstrofe van ser provocades per una debilitat que tenen tots els reactors nuclears: la reacció del zirconi que envolta les barres d'urani amb l'aigua.
I ens hem de preguntar: si tenim tantes altres formes de produir electricitat amb recursos renovables i nets, com deixem que el lobby nuclear domini el món i manipuli tants comunicadors? Com podem permetre tantes falsedats sobre l'energia nuclear emeses com a veritats científiques en els mitjans de comunicació? És que no en tenim prou, amb els efectes provocats per les fuites de Three Mile Island (1979) i Txernòbil (1986) –aquest 26 d'abril es compliran els 25 anys–, i a Catalunya amb l'incendi i clausura de Vandellòs I (1989)? Hem d'esperar una catàstrofe més propera per reaccionar?
Un dels falsos mites de l'energia nuclear és que aquesta tecnologia ens facilita la independència i autonomia respecte del petroli i el gas. Aquesta fraudulenta constatació ha acabat penetrant també en molts sectors de l'independentisme català.
Em preocupa que el nostre independentisme tingui un component pronuclear, animada per determinats sectors sobiranistes i líders d'opinió de CiU, Reagrupament, ERC i SI (desitjo que minoritaris). Aquests sectors consideren que l'energia nuclear que hem heretat del franquisme (per objectius de caire militar) podria ser útil per a la fortalesa d'un futur estat català.
Cal un debat rigorós
Aquest oxímoron (“independència atòmica”) cal aclarir-lo. L'energia nuclear comporta una dependència extraordinària del càrtel de l'urani, de la tecnologia i de la banca estrangera. Així ho va entendre el moviment antinuclear dels anys vuitanta, quan va lluitar per impedir que la Chevron nord-americana iniciés prospeccions uraníferes a les nostres comarques. Ho vaig documentar en l'assaig Catalunya sota el perill de l'urani junt amb els científics Pere Carbonell, Oriol Cabré i Josep Puig.
El desastre del Japó, esdevingut en una de les societats tecnològicament més avançades del món, ha de comportar un rigorós debat a nivell europeu i nacional. I els partits independentistes l'haurien de reclamar al nostre Parlament. No oblidem que els reactors d'Ascó I i Ascó II estan assentats sobre unes margues guixíferes expansives i no allunyats de la falla geològica de l'Ebre (fets reconeguts pel mateix Consejo de Seguridad Nuclear).
El Japó, que va patir els genocidis d'Hiroshima i Nagasaki, ens colpeix novament en el segle XXI sobre les implicacions morals i ètiques de l'energia atòmica. El patriotisme a partir d'ara s'haurà de vincular també amb el futur de les centrals nuclears. Ho hem de fer a Catalunya como ho farà tota la societat civil dels països nuclearitzats de la Unió Europea. Es tracta d'un tema cabdal que afectarà la supervivència de les futures generacions.
L'increment del sentiment independentista és conseqüència d'una espoliació fiscal però també d'una imposició energètica d'un Estat espanyol que ens hipoteca a un model de societat centralista, militarista i tecnocràtic. Quan els antinuclears dels anys setanta i vuitanta parlàvem d'electrofeixisme ens referíem a les màfies que ens obliguen a viure en aquest model.

ENS APROPEM A LA FI DE L´ENERGIA NUCLEAR AL MÓN ?

2011-03-16T08:43:00.000-07:00

Tant de bo que sigui així. Interessant entrevista a Marcel Coderch amb aquest tema:

El principal perill ara a Fukushima és que hi hagi una fusió del nucli. En què consisteix?

Una fusió total del nucli vol dir que tot el combustible nuclear es fon, passa de sòlid a líquid i fa un magma de dos mil graus. Això passa quan es deixa de refrigerar un reac! tor, encara que estigui aturat, perquè continua desprenent calor i la temperatura va augmentant. Aquest magma pot acabar fonent l'envàs d'acer inoxidable que conté el nucli i també pot cremar la cuirassa de formigó, que és l'última protecció en aquest moment. I aleshores surt a l'exterior tot el material radioactiu. Aquesta seria la pitjor possibilitat.

La cuirassa de formigó no podria contenir el magma?

No. Aquesta cuirassa pot contenir la radioactivitat que desprengui el reactor i els gasos; serveix per a això. Però, si es fon el nucli, el magma cremarà el formigó. I en cas que una part del formigó resistís, encara hi hauria un altre perill important: que el magma i tot el material radioactiu arribessin a aigües subterrànies de sota la central. Aleshores seria incontrolable.

Això podria passar?

Sí, podria passar, si no aconsegueixen de refrigerar constantment els reactors afectats durant unes quantes setmanes. A Fukushima ha passat que se n'han anat en orris tots els sistemes de refrigeració perquè la central es va quedar sense electricitat.

Però les autoritats diuen que cada dia que passa fa més difícil un desastre nuclear...

Bé..., però pot passar en qualsevol moment, encara que sigui d'aquí a uns quants dies, si no aconsegueixen de mantenir una refrigeració constant del reactor. És cert que cada dia que passa és més improbable, però podria passar, si la refrigeració fallés.

Refrigeren els reactors amb aigua de mar. És una bona manera?

No tenen cap més opció. I fer servir aigua de mar vol dir renunciar als reactors refrigerats, perquè amb la sal es malmeten per sempre més. Aquesta aigua, quan arriba al nucli, bull i es trenca la molècula d'aigua. Aleshores resta una bombolla d'hidrogen que pot esclatar. I per tal que el vas de contenció no esclati, alliberen el gas cap al segon edifici de contenció, que és el de formigó, a fi de rebaixar la pressió interna. I quan aquest segon edifici té massa pressió, alliberen el gas al tercer edifici de contenció, que és el que ha esclatat a tres reactors. Per tant, la radioactivitat que hagin d'evacuar a partir d'ara anirà directament a fora, sense filtre.

Aquest gas és perillós?

Sí, és nociu. Però encara hi ha una cosa pitjor, i és que les autoritats no han donat cap xifra de les quantitats de gas alliberat, segurament perquè també han deixat de funcionar els mesuradors.

Però és gaire nociu?

Aquest gas conté bàsicament hidrogen, però també cessi i iode. Els japonesos ja pensen a donar pastilles de iode a la població de l'entorn de la central. Això és una mesura preventiva, però indicativa de l'agressivitat del gas. Volen donar pastilles de iode a tothom perquè en tinguin les glàndules tiroides saturades i així el cos expulsi tot el iode radioactiu que pugui respirar. L'eliminació del cessi és més complicada, perquè entra per aigua i pels aliments.

Com afecta la salut humana aquest gas?

Té una relació directa amb el càncer. Però això depèn de la direcció que prengui el gas radioactiu. De moment, tenen la sort que el vent bufa cap a l'oceà i precipitarà a l'aigua quan plogui i quedarà força dissolt. Ara, si han de refrigerar durant setmanes o mesos, i per tant han d'alliberar gas radioactiu periòdicament, el vent segurament que canviarà i bufarà cap a altres zones, per exemple la de Tòquio. I, en aquest cas, quan plogui, la radioactivitat caurà sobre zones habitades. L'efecte que pot tenir no és immediat, és a llarg termini. I cal tenir present que, per sort, aquest gas té concentracions radioactives petites, però tampoc no podem ignorar que la radioactivitat pot tardar dècades a desaparèixer. I això fa augmentar els casos de càncer, és una relació prou estudiada.

Segons que diu, la situació és molt greu...

Sí. I cal tenir en compte que mai fins ara tres reactors alhora no s'havien trobat en aquesta situació. L'any 1979 a Harrisburg (EUA), solament s'hi va trobar un reactor i durant dies tot el món va estar-ne pendent. La situació del Japó és molt greu, extraordinària i caòtica. I també cal dir que tampoc no els quadren les mesures que els donen els aparells de mesura de la pressió i de la temperatura de dins el nucli, cosa que ho complica tot encara més, per si ja no ho era prou. I és que deuen haver deixat de funcionar.

Pot passar al Japó el daltabaix de Txornòbil?

No exactament. El cas de Txornòbil és diferent, perquè el reactor no tenia cuirassa i, a més, el nucli era de grafit. El reactor es va encendre i tot el material radioactiu va sortir a l'exterior. Per tant, és una situació molt diferent, perquè són dissenys diferents. Ara, si el nucli d'algun d'aquestes reactors japonesos desgraciadament es fongués del tot perquè no es pogués refrigerar, el magma podria rebentar el formigó i aleshores el resultat, el desastre, seria el mateix.

Caram...

Ah, i aquests reactors japonesos tenen un disseny antic, de més quaranta anys, que fa més difícil la refrigeració: tenen la piscina del combustible consumit just a sobre el reactor. I aquesta piscina també s'ha de refrigerar perquè, si no, també s'encén. I un d'aquests reactors, el primer per exemple, les dades del qual vaig consultar ahir, té, tot sol, 1.700 tones de combustible consumit. I si això s'escapa, és molt perillós. El govern japonès ha dit que havien aconseguit de fer pujar el nivell de l'aigua un parell de metres dins el nucli, cosa que indica que fan molts esforços per refrigerar també aquestes piscines. La veritat és que és molt complicat, perquè hi ha moltes variables i han de tenir-les totes en compte a l'hora de refrigerar eficaçment. És prou difícil.

El Japó és un dels països més preparats per als terratrèmols...

Sí, el Japó va optar per fer centrals nuclears, bo i sabent que era un territori sísmic. I a més les van construir a la costa més pròxima a la falla. Estaven convençuts que les podien fer prou segures i, de fet, s'ha demostrat que han aguantat prou bé un terratrèmol molt fort i un tsunami. Però, si es queden sense electricitat, deixen de ser segures.

I les del nostre país, són segures?

Miri, els reactors de la de Cofrents tenen exactament el mateix disseny que els de la de Fukushima. És una central idèntica i, per tant, té la mateixa seguretat. Les d'Ascó i Vandellòs tenen uns dissenys una mica més moderns. Però, a totes, els pot passar exactament això que ha passat a Fukushima, si es queden sense electricitat. Aquí no hi ha tsunamis ni terratrèmols, però si pel motiu que sigui caiguessin les torres elèctriques del voltant i les centrals restessin aïllades i sense font de subministrament elèctric, la situació seria exactament la mateixa: el sistema de refrigeració deixaria de funcionar, s'escalfaria el nucli i caldria fer aquest mateix procés d'afegir-hi aigua i d'anar alliberant periòdicament gas radioactiu.

És una energia poc segura...

Jo crec que la tragèdia del Japó és el final de l'energia nuclear, almenys com a projecte energètic de futur. Ara feia trenta anys que no hi havia hagut cap incident greu. I això vol dir que hi ha tota una generació que no en recorda cap. Cada vegada que n'hi havia un, passaven vint anys o vint-i-cinc, abans que ningú es decidís a construir noves centrals. Jo diria que aquesta vegada el món ha après la lliçó i ja ha vist clarament que no és una energia prou segura.

Però tot i els accidents passats, s'han continuat construint centrals nuclears...

Però en aquest cas hi ha un factor econòmic molt important. Cada reactor costa de tres mil milions d'euros a quatre mil milions. Després d'això que ha passat al Japó, amb uns quants reactors inservibles per sempre més, ningú no gosarà invertir en grans estructures nuclears; ni bancs ni empreses. Els riscos són molt grossos en el context actual, amb aquesta inestabilitat econòmica i financera mundial tan gran.

Hi ha experts que diuen que amb les energies renovables no en tindríem prou...

Depèn de què entenguem per prou. És evident que, si continuem consumint cada vegada més energia, si mantenim aquesta tendència, no n'hi haurà prou. Però moderant la despesa i fent una aposta clara per les renovables, sí que n'hi hauria prou. Jo crec que aquest és el camí i que ara el món se n'adona. De l'energia que consumim a Catalunya, tan solament un 10% és energia nuclear. Amb una política d'estalvi i amb energies renovables, ens en sortiríem.

SUSO DE TORO I CATALUNYA

2011-03-13T12:47:00.000-07:00

Durant anys la majoria d´articulistes espanyols han intentat no escoltar ni entendre res i posar-se d´esquena al que passava a Catalunya. Suso de Toro fa un bon article a El País de Galicia.
Però no ens enganyem, els "opinadors espanyols" estan en la mateixa línia de sempre. Suso de Toro és galleg, no espanyol.

SUSO DE TORO
Si Cataluña se va

Los intereses centralistas ya lo han logrado. Los catalanes han pasado de la desafección al despegue
La banca casi no concede créditos, pero también cuesta dar crédito a lo que hacen la mayoría de los medios de comunicación madrileños. Ni siquiera descansan los domingos: leo en una revista dominical que distribuyó la pasada semana el rotativo El Mundo una lista que confeccionaron con "los españoles más queridos y más odiados” por los españoles. Qué miedo. Los tales "españoles" que declararon para la encuesta su amor a diestro y su odio a siniestro en realidad son de ese diario, pero la manipulación periodística hace que esas personas se transformen en "los españoles". ¿A que no saben quiénes son "los más odiados" de esa curiosa lista, que hace unos años nos parecería grimosa y hoy ya pasa desapercibida?
Acertaron. De la lista de diez personajes, los que figuran en la parte superior de la lista son políticos "enemigos de España": catalanes o miembros del Gobierno de Rodríguez Zapatero, empezando por el propio presidente. Los otros cinco son protagonistas o presentadores de programas basura, lo que indica que quienes votan esa lista son consumidores de esos manjares televisivos. ¿Los más amados? Los deportistas y futbolistas que no sean catalanes, y eso tiene mérito cuando una selección española repleta de catalanes acaba de ganar el Mundial.
El odio contra los "enemigos de España", los "antiespañoles", viene del franquismo, pero se siguió alimentando estos años con los asesinatos de ETA y las ambigüedades del nacionalismo vasco ante los crímenes. Cuando el terrorismo etarra aflojó porque no le quedó más remedio, la dieta se completó con "los catalanes nos roban, el “Estatut” rompe España, la lengua castellana se rompe, los toros se rompen..." Los insultos continuos y las campañas contra los intereses catalanes, su lengua y su identidad son el trabajo sucio y burdo, que ha ido acompañado de razonamientos y análisis de intelectuales que argumentaron lo mismo pero con más finura. La mirada y los intereses centralistas que se cerraron en banda lo han conseguido: ya estamos en una época nueva, Cataluña ha pasado de la desafección a su despegue, buena parte de la sociedad catalana ha llegado a una conclusión al fin: España no comprende a los catalanes y los rechaza; seguir formando parte del Estado español solo le acarreará desprecios y problemas.
Podemos detenernos en las incidencias, escándalos, roces entre partidos catalanes, pero perderemos de vista lo esencial, lo que corre por el fondo y es transversal al conjunto de la sociedad catalana: Cataluña se está convenciendo de que su nacionalidad nunca tendrá encaje en este Estado y de que España solo es un lastre. Mentalmente ya casi han cruzado la raya. Si lo hacen, la deriva hacia la independencia sería inevitable. En adelante nuestros conciudadanos catalanes desistirán ya de buscar un encaje nacional dentro de la Constitución, una Constitución que los propios nacionalistas catalanes ayudaron a redactar y que suscribieron como un pacto político para poder existir dentro de España. También saben que reformarla o redactar otra nueva que los reconozca nacionalmente es imposible: el nacionalismo español también lo impediría. Respecto a los vascos como nacionalidad, en cuanto ETA ponga fin a su lamentable y siniestra existencia, comprobaremos lo que piensa la mayoría de su sociedad.
El Gobierno intenta un diálogo con la Generalitat para detener esa deriva, pero los nacionalistas españoles, con la bandera tan inflamada, probablemente conseguirán que fracase en nombre de la sagrada unidad de España. Hemos visto cómo el españolismo empapa la capital del Estado y todas las instituciones, desde el Tribunal Constitucional al último guardia. La "España plural" ha sido imposible, los esfuerzos para actualizar el autogobierno catalán tendrían que haber ido acompañados de una política nueva que reflejase la pluralidad cultural y lingüística y nada ha cambiado. Una nueva idea de España. Pero España sigue siendo de
Cataluña, sin Estado o con él, es una nacionalidad europea, mientras Galicia está siendo desguazada como nacionalidad desde la propia Xunta siguiendo las consignas del españolismo centralista. Si los catalanes se van, ¿qué España nos espera a nosotros? Pero vivir bajo la ideología del nacionalismo cañí también será insoportable para muchas otras personas por toda España que no tolerarán retroceder a la época de pan, fútbol y toros. Una, grande y libre de catalanes, vascos y demás ralea. Catalanes, por favor, piénsenlo dos veces, unos los odian pero otros los necesitamos. Una España sin ustedes será definitivamente insoportable.

Obrim "LA PORTA DE LA GÀBIA"(Catalunya i el Tribunal Internacional de Justícia)

2011-03-03T01:53:00.000-08:00

Carles Boix: 'El Tribunal Internacional de Justícia no exigeix cap referèndum per a declarar la independència'
El Tribunal Internacional de Justícia va abonar, el juliol del 2010, la independència de Kosovë perquè no contravenia la legislació internacional. El llibre 'La porta de la gàbia' (A contra vent) amb textos del politòleg Carles Boix, el jurista Antoni Abat i l'advocat August Gil sobre aquella decisió (amb les conseqüències que pot tenir per al cas català) i amb la decisió íntegra del tribunal, es presenta avui, a les 19.00, a la Facultat Blanquerna (Barcelona). En parlem amb el catedràtic de ciència política de la Princeton University, Carles Boix.
La declaració del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) sobre la independència de Kosovë crea jurisprudència per a futures proclamacions d'independència?
El TIJ reconeix que, com a òrgan judicial, no li pertoca ni d'establir noves normes de dret internacional ni de delimitar, a la llum de les normes ja existents, els processos i les condicions en què els pobles poden exercir el dret d’autodeterminació. Per tant, com que la declaració sobre Kosovë no és pròpiament una sentència, sinó una opinió emesa a petició del Consell de Seguretat, no crea jurisprudència en sentit estricte.
Això no obstant, el TIJ fa una contribució molt important perquè defineix la interpretació apropiada del dret d’autodeterminació. Més concretament, estableix amb tota claredat que el fet que el tribunal no pugui confirmar l’existència d’un dret d’autodeterminació més enllà d'allò que ja ha regulat la comunitat internacional (a través de les institucions que la representen) no implica que no pugui declarar que no hi ha cap regla internacional que prohibeixi l’exercici d’autodeterminació. En conseqüència, estipula que la declaració d’audeterminació de Kosovë no vulnera cap norma jurídica internacional. En definitiva, el Tribunal fa seva una interpretació flexible i liberal de l’ordre jurídic modern, segons la qual allò que no és prohibit és permissible.
Si el TIJ hagués fet seva una interpretació rígida de les normes internacionals, el dret d’autodeterminació s'hauria restringit als casos de descolonització. Tanmateix, el TIJ ha seguit una interpretació flexible, coherent amb el principi de llibertat i, per tant, de la relació entre llibertat i llei. Aquesta posició obre la porta a la possibilitat de l’exercici d’autodeterminació, fins i tot en unes condicions que no coincideixin exactament amb els paràmetres definits per les Nacions Unides.
Hi ha aquí una inflexió de la política internacional o és una declaració lògica, esperada i conseqüent?
Es una declaració lògica i conseqüent amb els principis més fonamentals del sistema jurídic internacional. Una altra cosa és que alguns estats no ho vulguin acceptar. No és pas casualitat que els estats menys favorables siguin els menys democràtics.
Sèrbia i Rússia no reconeixen l'estat kosovès per circumstàncies històriques i d'interès actual, però quins motius porten Espanya a fer-hi pinya?
Espanya fa servir totes les eines que té per mantenir la seva unitat territorial: la comunitat internacional i les seves normes jurídiques en són una. Tanta insistència potser indica, simplement, un país feble que, incapaç de controlar el seu propi territori, necessita el suport d’institucions estrangeres per a assolir els seus objectius.
Catalunya es troba en condicions de fer aquest pas sense impediments de dret internacional?
Segons que especifica el TIJ a la part final de la resolució, el dret d’autodeterminació es pot exercir plenament, si se segueix un procediment democràtic. A la llum de la declaració, no veig cap impediment perquè Catalunya no pugui exercir-lo. Fixem-nos que la declaració de Kosovë, la va fer directament el seu parlament, lliurement elegit, i que, per tant, el TIJ no exigeix cap referèndum per a fer una declaració d’independència.
S'ha discutit molt sobre com hauria de ser el procediment d'independència de Catalunya. Tenint en compte la sentència i la legislació internacional, quin creieu que és el procediment amb més possibilitat d'èxit?
Ara com ara, el referèndum sembla una via tancada. Jo demanaria al govern actual que obrís un procés d'independència seguint aquest passos: a) declaració institucional del parlament favorable a obrir el procés d'independència; b) formació d’una comissió per a determinar les decisions jurídiques i econòmiques a fer per separar-se d’Espanya; c) convidar l’estat espanyol a formar una comissió de negociació bilateral; d) presentar públicament el dictamen de la comissió del punt b; e) convocar eleccions amb el compromís de declarar la independència, si hi hagués una majoria de diputats sobiranistes. Tot i que sé que alguns lectors de VilaWeb se'n sorprendran, jo aconsellaria que el govern proposés un estat independent sota la corona espanyola. Això facilitaria algunes coses.
En el cas kosovès, la declaració unilateral, la fa una assemblea que no figura en el marc jurídic estatal vigent. Significa que, l'acte de sobirania, el podria fer al nostre país una assemblea diferent dels parlaments autonòmics?
Que jo sàpiga l’assemblea de Kosovë es va elegir dins el sistema establert per les Nacions Unides. A Catalunya, n’hi ha prou amb el parlament actual per a tirar endavant.

PROPOSICIÓ DE LLEI PER ANUL.LAR SUBVENCIONS A ENDESA.

2011-02-26T14:26:00.000-08:00

Solidaritat presenta una proposició de llei per anul•lar la subvenció de 6 MEUR del tripartit a Endesa
Critica que va ser un retorn de la multa a Endesa arran de les nevades del 8 de març

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat avui una proposició de llei per anul•lar la subvenció del Govern tripartit de sis milions d'euros a Endesa Distribución Eléctrica aprovada el passat 30 de novembre del 2010. El parlamentari de Solidaritat Toni Strubell ha presentat aquesta subvenció a Endesa com una "excusa" i "el retorn de la multa" que s'havia aplicat uns mesos anteriors a Endesa arran de la seva actuació en les nevades del 8 de març del 2010 que era també d'uns sis milions d'euros. "Estem davant d'una contradicció flagrant", ha criticat Strubell, qui a més ha denunciat un "pasteleig" entre administració i elèctriques "que s'ha de denunciar".

En la proposició de llei, la proposta inclou una disposició derogativa per la qual "es deroguen quantes disposicions s'oposin, es contradiguin o siguin incompatibles amb el contingut d'aquesta llei".

Strubell ha explicat els antecedents i els motius que els han portat a presentar la proposició que tenen la seva raó de ser en les nevades del 8 de març que van tenir com a conseqüència una multa a Endesa Distribución Eléctrica d'uns sis milions d'euros per la seva gestió de la nevada i de l'apagada que, al març, va afectar 458.396 abonats de les comarques de Girona. Solidaritat denuncia que posteriorment, com ja va criticar Strubell a finals del passat any, el Govern va aprovar concedir a Endesa una subvenció de sis milions d'euros per al finançament de les obres corresponents als plans de millora de la qualitat del subministrament elèctric i de control de la tensió. La formació liderada per Joan Laporta creu que aquesta subvenció "s'ha d'entendre com una condonació encoberta de la multa de l'expedient sancionador iniciat pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya".

En aquest context, Strubell ha criticat que és "un insult a la intel•ligència de tots els gironins el fet que s'hagi atorgat exactament la mateixa quantitat en multa que en compensació a l'empresa". Per això, ha argumentat la proposició de llei que porten al Parlament amb un missatge 'molt clar': l'anul•lació de la concessió d'aquesta "subvenció encoberta" a Endesa que "està fora de to".

EL 23-F VA FRACASSAR I EL COP VA TRIOMFAR.

2011-02-24T01:49:00.000-08:00

Bona anàlisi del triomf espanyolista del cop del 23-F. La majoria dels mitjans de comunicació segueixen recreant-se amb les formes (Tejero, la Guàrdia Civil...) i no toquen mai el fons espanyolista del cop.

Avui fa trenta anys del 23-F. Després de l'esclat de llibertat, forçat a poc a poc per l'oposició política fins aqueixa data, els tancs trepitjant València, la més tangible de les amenaces, varen representar el principi de la involució. Res no havia de ser igual des d'aleshores. I avui, al cap de trenta anys, encara ho paguem.

Vaig viure el 23 F a València. Però, curiosament, el record més viu que en tinc és d’alguns dies després. Aquell dia vaig veure la por en els rostres i en les cases, vaig notar la força de les armes al carrer i la devastació moral que produïen. Però el fet que em va alertar i colpir passà no sé si l'endemà o l'altre,

Des del final del franquisme al País Valencià totes les manifestacions eren encapçalades per la senyera. Però, de sobte, aquell dia una immensa bandera espanyola la va substituir al capdavant de la marxa convocada per tots els partits en favor de la democràcia. Alguns, minoritaris, es varen resistir i uns quants milers de ciutadans vam voler marxar, separats, darrere la senyera, amb la sorpresa que la policia ens ho va impedir. El 23-F havia fracassat, però el colp havia triomfat. Jo, si més no, ho viu ben clar.

Trenta anys després l'ofensiva nacionalista espanyola que es va desencadenar aquell dia encara no s'ha acabat. Ni al País Valencià, ni a les Illes, ni al Principat, ni a la Franja, ni al petit racó nostre de Múrcia. No solament això: el consens nacionalista espanyol és cada vegada més consens.

J. J. Pérez Benlloch, un testimoni extraordinari, crec, d’aquells fets i de les conseqüències que varen tenir, començant per la LOAPA. 'Venim d'allà', diu el mestre de periodistes. I efectivament, és així. Trenta anys després, a mi, poc m'importa la trama menor, perquè el decorat de l'obra és consistent i ho deixa tot ben clar. El 23-F va fracassar, però moltes de les coses que volia aconseguir trenta anys després ens resulten normals.

EL PP I LA CENSURA INFORMATIVA AL PAÍS VALENCIÀ.

2011-02-19T01:10:00.000-08:00

Uns 300 manifestants espontanis es van reunir ahir davant la Generalitat

Uns 300 manifestants s'aplegaren ahir a les 19.00 davant la Generalitat amb l'etiqueta #sensesenyal. La convocatòria havia circulat espontàniament pocs minuts abans.
Història d'una obsessió

La presència de TV3 al País Valencià va començar el 1985, dos anys després del llançament del canal. Un grup de radioafeccionats va muntar un petit repetidor a Sueca. Aquell intent fou sancionat amb el primer tancament, perquè el delegat del govern espanyol al País Valencià, el socialista Eugeni Burriel, el féu precintar per la guàrdia civil. L'any següent les emissions de TV3 varen arribar a tot el País Valencià gràcies als repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, tot i les dificultats polítiques. Fins al començament de les emissions de Canal 9, el 1989, TV3 va ser de fet el tercer canal de molts valencians.

SENSE EXPOLI FISCAL NO HI HAURIA DÈFICIT.

2011-02-17T03:12:00.000-08:00

López Casasnovas: 'Sense espoliació fiscal no tindríem dèficit públic'

L'economista Guillem López Casasnovas va parlar a Vilaweb de la situació econòmica, de les operacions d'endeutament públic i de la nova regulació financera

El govern espanyol va anunciar el nou requisit de solvència de les caixes: un 10% de capital principal. És una nova fita en l'ofensiva de l'estat contra el model de caixes, que se suma a la controvertida relació de poder econòmic de l'estat i les comunitats autònomes. L'obligació d'obtenir un permís d'endeutament imposada als governs català, balear i valencià, també és motiu de comentari del doctor i catedràtic de la UPF i conseller del Banc d´Espanya, Guillem López Casasnovas.

Quina és la política prioritària per a reactivar l'activitat i el creixement econòmic?

Recuperar prestigi internacional, de país seriós que som i volem continuar essent, competent i competitiu, perquè els inversors vegin tot allò de bo que tenim. Atents a fer-ho sense renúncies, sense amagar fets diferencials, com, fins i tot, els de la llengua i de la cultura, que a primer cop d'ull des de fora poden fer l'efecte de no ser competitius, però que ho son: l’obertura al món, el multilingüisme, una cohesió social més gran.

L'emissió de deute dels governs català, balear i valencià no empenyora el futur?

El deute de la Generalitat hauria de ser un deute de l'estat o avalat per aquest, no 'segmentat' ni denigrat per insolvent com sembla que volen alguns gestors de l'estat. L'emissió i el recurs als capitals hauria de ser cosa dels nostres representants de l'administració general de l'estat –no entesa com a administració central. Les comunitats autònomes són també estat, que costegem entre tots.

Quin impacte té l'espoliació fiscal en el dèficit públic dels Països Catalans?

Si per espoliació entenem la diferència entre el finançament que l'administració central de l'estat ens atorga i el que tindríem, si avui ens financéssim exclusivament amb la nostra renda i riquesa, tot. No tindríem dèficit.

Es pot parlar d'autonomia financera si per a endeutar-se o refinançar el deute cal un permís del govern espanyol?

La del deute de fet sembla que finalment és l'única corresponsabilitat fiscal de veritat; en realitat, avui és una responsabilitat total. És incoherent que amb un mal finançament de l'administració estatal aquesta després deixi sola l'administració autonòmica davant els mercats exteriors.

El concert econòmic milloraria un 70% el finançament de Catalunya. Quins inconvenients té aquest model per Catalunya?

Les reaccions contràries de tota la resta d'estat, que perdria una part de la redistribució favorable de què frueix. L'impacte d'aquestes reaccions i la valoració que en faria la societat catalana és opinable. Però no em pertoca a mi, com a acadèmic, d'opinar-ne aquí.

Des d'un punt de vista estrictament econòmic, la millor situació per al nostre país seria la independència?

Tot i essent probable, val a dir que hi ha més factors que no els estrictament econòmics. Però, d'aquests altres factors no 'estrictament econòmics', no em correspon d'opinar-ne com a economista.

Les entitats financeres deixen de donar crèdit a les famílies per comprar deute públic 'sense risc'. És cert que no té risc el deute públic en la situació actual? Quines conseqüències té aquest canvi d'orientació en la política de les entitats financeres?

És un perill que s'ha d'evitar. La millora del ràtio entre capital més reserves respecte d'actius ponderats per risc es pot fer tant augmentant el numerador com disminuint el denominador. El primer és capitalitzar; el segon pot consistir a substituir crèdits de l’economia productiva per deute públic, que amb avals europeus, o sense, té per definició un risc més baix o nul.

I que us en sembla, dels nous requisits imposats a les caixes?

La nova regulació sobre la liquiditat aprovada per Basilea deixa molt clar el principi bàsic que el risc de liquiditat no es combat exigint més capital, sinó amb unes taxes de liquiditat, com el d'un coixí de trenta dies perquè les autoritats tinguin un marge per a actuar; i una altra taxa d'estabilitat, que és una estructura financera sanejada. La nova proposta espanyola no sembla que respecti aquest principi.

La nova regulació de la liquiditat de Basilea no fa diferències entre les entitats que cotitzen i les que no, entre més coses perquè l’accés als mercats majoristes no depèn d'aquest factor (per exemple, la Caixa sempre ha pogut accedir als mercats majoristes sense dificultats), sinó d’uns altres, com la dimensió, el ràting, el risc sobirà, la transparència en el mercat, la credibilitat del balanç...

Quins altres perills s’entreveuen en la nova regulació financera?

La proposta sembla que no distingeix l'endeutament segons el termini dels venciments. No és igual una emissió que venç al cap de sis mesos que una que venç al cap de quinze anys. A més, la nova regulació de Basilea, en la part que exigeix fonts de finançament estables per a encarar les necessitats de finançament, considera entre les fonts estables el 100% de les emissions a més d'un any i, en canvi, només entre el 80%i el 90% dels dipòsits minoristes –particulars i petits negocis. Una vegada més, la proposta espanyola sembla que no segueix la nova regulació mundial.

Com veieu la reacció de les caixes catalanes, valencianes i balears? Prenen un bon camí?

En general són camins diferents; n'hi ha que són clarament millors que no pas els altres, al meu paper, però cal ser sensibles a la importància del moment i cal deixar fer la feina als responsables, i jutjar-los, si cal, al final. Entre les oportunitats perdudes amb camins diferenciats, dues caixes catalanes, una d'illenca i una de valenciana, ja naveguen avui per mars llunyanes i sota banderes de conveniència i/o obediència no catalana. Però, de nou, això és opinable i no em toca a mi de valorar-ho.

ADMÈS A TRÀMIT LA PROPOSICIÓ DE LLEI DE DECLARACIÓ D´INDEPENDÈNCIA.

2011-02-09T02:46:00.000-08:00

CiU s'avé a debatre sobre la independència però hi votarà en contra

La mesa del Parlament de Catalunya ha admès avui a tràmit la proposició de llei (pdf) de declaració d'independència, presentada la setmana passada per Solidaritat (SI), amb els vots a favor de CiU i en contra del PSC i PP. Ara la proposició comença el tràmit parlamentari i a finals de març o a l'abril es podria debatre la ple. Serà aleshores quan els grups hauran de definir el sentit del seu vot. ERC ja ha dit que hi votarà a favor, igual que SI, però CiU, tot i haver ac! ceptat a tràmit la proposició, ja ha aclarit que no pensa donar-hi suport en el ple parlamentari.

El portaveu del grup parlamentari convergent, Jordi Turull, ha explicat que a la federació nacionalista no li fa por abordar aquest debat, però ha precisat que la iniciativa no va en la línia que defensa la seva formació. Turull ha dit que l'aposta de Convergència pel dret de decidir és clara i se centra 'en assumptes que generen consens, com les infraestructures o el finançament'.

Turull també ha recordat que el seu partit ja havia dit que no quan se li va preguntar si declararia la independència aquesta legislatura i ha acusat SI de de frivolitzar i de 'buscar titulars.'

També n'ha parlat el portaveu del govern, Francesc Homs, que ha deixat clar que el govern ha definit un full de ruta molt clar. 'Res aturarà el compromís en la transició catalana cap al dret de decidir', ha dit, i ha afegit: 'això va per aquells que no es volen moure per res, perquè estan supeditats a partits espanyols, i també per aquells que volen córrer tant per motius electoralistes'. I ha remarcat que el govern té una majoria sòlida al parlament, amb una agenda exposada per Artur Mas en el debat d'investidura.

La proposició difícilment s'aprovarà

El PSC, que ha votat en contra de la tramitació parlamentària de la proposició de llei, tampoc no hi donarà suport, argüint que la proposició de llei es troba 'fora de la legalitat estatutària i constitucional', segons paraules del diputat del PSC Higini Clotas. ICV, de moment, no s'ha pronunciat. Tenint en compte, per tant, que CiU, PSC, PP i Ciutadans hi votaran en contra, la proposició no prosperarà. És per això que SI, conscient del paper determinant de CiU en la votació, insisteix a demanar que els partits donin llibertat de vot als seus diputats.

Campanya de Solidaritat

La formació de Joan Laporta havia llançat una campanya de tramesa de correus electrònics a la presidenta del parlament, Núria de Gispert, i als membres de la mesa perquè acceptessin a tràmit la proposició de llei que defineix els passos que s'haurien de seguir per declarar la independència (vídeo).

Els diputats de SI, Uriel Bertran i Alfons López Tena, van dir ahir: 'No hauríem de fer aquesta mena de campanyes, però ens preocupa que la mesa del parlament obstaculitzi la tramitació de la llei'. La campanya amb el lema 'No emmordasseu el poble. No emmordasseu el Parlament. Voteu la Llei de Declaració d'Independència' consisteix en una tramesa de correus electrònics, a títol individual de cada signatari, als set membres de la mesa.

SI va demanar a la mesa que acceptés la tramitació del text sense escudar-se en qüestions tècniques, perquè ho consideraria un atac a la democràcia. Segons aquest full de ruta, una volta aprovada la llei, el govern de la Generalitat tindria facultats per a negociar amb la comunitat internacional la manera i el moment de declarar la independència. Una declaració que hauria de ser avalada pel poble i que, per tant, hauria de fer la majoria dels diputats del parlament, que és el representant del poble.

Ara SI,toca.

2011-01-27T15:57:00.000-08:00

UNES DADES SOBRE LES MULTINACIONALS ESPANYOLES I BANCS.

2011-01-05T03:35:00.000-08:00

Dades interessants publicades per "Rebelión" sobre l´IBEX 35 i els guanys que no s´aturen dels grans Bancs i Multinacionals espanyoles, EN TEMPS DE CRISI.
Us passem el text original en castellà i sense resumir, cadascú que es faci la seva idea.
Quan el Govern espanyol parla de "austeridad" "solidaridad" o "apretarse el cinturón" (gairebé cada dia) no queda clar si hem de ser solidaris amb el Banco Santander, amb Telefónica o amb qui. Perquè està clar que ells sí que estan per sobre de la crisi.

REBELIÓN:
Señoras y señores: con todos ustedes, el fabuloso Ibex 35. Telefónica: 8.835 millones de euros de beneficios en los tres primeros trimestres del nefasto 2010, un 65,6% más. Banco Santander: 6.080 millones de euros de beneficios, un 9,8% más. BBVA: 3.668 millones, un 12,2% más. Iberdrola: 2.069 millones, un 2% más. Repsol: 1.786 millones, un 32,5% más. Inditex: 1.179 millones, un 42%más... También las hay que ganan menos, pero el balance global es como para brindar con champán.
Todavía falta por contabilizar el último trimestre de 2010, pero hasta septiembre las
empresas del Ibex 35 ganaron 38.156 millones de euros, un 16,7% más. A este ritmo, cuando se cierre 2010, los beneficios probablemente rondarán los 50.000 millones de euros.
Y la crisis, ¿dónde está? Bueno, algo han notado, pero no porque hayan tenido pérdidas, sino porque se han embolsado algo menos de lo habitual. En el año 2006, las 35 del Ibex ganaron 41.892 millones de euros, un 27,4% más que en 2005. En 2007, los beneficios siguieron subiendo: 49.246 millones de euros, un 14,88% más. En 2008 llegó la primera rebaja tras cinco años consecutivos de beneficios record, apenas un 6%.
Y en 2009 ya sí se notó más con una caída en los beneficios del 26%, hasta quedarse en unos humildes 42.531 millones de euros. Los beneficios de las grandes empresas bajaron con la crisis, pero los sueldos de los altos directivos no han parado de crecer. En el año 2009 (el peor de la crisis) subieron un 16% más. El sueldo medio de cada uno de los miembros de los consejos del Ibex fue el año pasado de 699.000 euros anuales; el de los altos ejecutivos, de 2,7 millones de euros.
Y con esto me despido de 2010, hoy no voy a opinar. Hay datos tan evidentes que no hace falta decir más.
Fuente: http://www.escolar.net/MT/archives/2010/12/feliz-2011.html

BON ANY 2011

2011-01-01T15:40:00.000-08:00

Catalunya, Nació, Independència i el Comité Català de Solidaritat Internacionalista us desitgen
BON ANY 2011.

CIU DONA UNA NOVA BUFETADA A LES CONSULTES INDEPENDENTISTES.

2010-12-28T01:51:00.000-08:00

Nota d´Uriel Bertran (Solidaritat Catalana per la Indepndència).

Nomenar Pilar Fernández Consellera de Justícia és una bufetada a la Consulta sobre la Independència.

És un atemptat a la democràcia que Pilar Fernández Bozal, persona que va portar als jutjats la Consulta sobre la Independència d’Arenys de Munt per prohibir-la, quan era Abogada Jefe del Estado en Cataluña, sigui nomenada ara Consellera de Justícia per Artur Mas.
Aquest nomenament significa riure’s a la cara dels milers de voluntaris i dels centenars de milers de persones que han organitzat i votat en la Consulta sobre la Independència.
Demanem a Artur Mas que no signi el decret de nomenament d'aquesta Consellera de Justícia que ha intentat aturar l'exercici democràtic al nostre país. Si es fa efectiu el seu nomenament Solidaritat Catalana per la Independència demanarà la seva dimissió i la seva reprovació al Parlament de Catalunya.

RESPOSTA DE SI AL RECURS DEL GOVERN ESPANYOL A LA LLEI DE CONSULTES

2010-12-26T04:38:00.000-08:00

Solidaritat Catalana per la Independència davant del recurs al TC del govern espanyol sobre la Llei de Consultes

23/12/2010 20:50

El dia 23 al migdia , el consell de ministres del govern espanyol, encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero, va acordar presentar un recurs al TC perquè examini la inconstitucionalitat de la llei de consultes catalana.

La decisió arriba l'endemà mateix de conèixer-se la sentència del Suprem que liquida la immersió lingüística a les escoles, i el mateix dia que s'investia president Artur Mas amb el suport del PSC-PSOE. Com és habitual, el govern espanyol no ha donat la cara i Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresident primer i portaveu, ha silenciat la decisió durant la roda de premsa posterior al consell de ministres.

Davant d’aquest nou atac frontal a la dignitat del poble de Catalunya en el marc d’una ofensiva espanyolista sense aturador, Solidaritat Catalana per la Independència constata:

1. Que la Sentència del Tribunal Constitucional(STC) sobre l’Estatut, ja deixava clar que la Generalitat de Catalunya no té competències en matèria de referèndums, donat que el Tribunal deixa a mans de l’Estat espanyol la competència exclusiva en la convocatòria de referèndums.

2. Que avançant-se a la possibilitat de que el govern espanyol recorregués la llei davant del TC, els promotors de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena i Uriel Bertran van presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que permetria a la Generalitat convocar la consulta malgrat la STC i possibles recursos, perquè la STC expressament reconeix la competència catalana en consultes populars no referendàries, com l’organitzada per l’Ajuntament de Barcelona sobre la reforma de la Diagonal.

3. Que la ILP presentada fou rebutjada per tots i cadascun dels partits polítics presents aleshores a la Mesa del Parlament de Catalunya (CiU, PSC, ERC, ICV-Euia i PP), fent la feina bruta que el TC no havia arribat a fer.

4. Que Solidaritat Catalana, mentre els altres partits parlaven de viatjar a Ítaca, de drets a decidir inconcrets, de referèndums declarats inconstitucionals o de recuperar les engrunes estatutàries per la porta del darrere, porta mesos denunciant que la STC és l’inici d’una ofensiva espanyolista amb la connivència de les dues principals forces polítiques espanyoles i els aparells de l’Estat que té per objectiu convertir Catalunya en una regió pobra, mesella i espanyolitzada.

Solidaritat Catalana per la Independència exigeix a la resta de partits:

1. Que deixin de mirar cap a una altra banda i de mentir al poble de Catalunya: estem davant d’un conflicte amb Espanya de gran abast, i cal plantar-hi cara.

2. Que denunciïn el profund caràcter antidemocràtic del govern espanyol i la justícia espanyola.

3. Que combatin l’intent de genocidi cultural i els dèficits democràtics que s’estan produint i siguin dignes del poble valent i madur que representen de l’única forma digna possible: la insubmissió.

Molt especialment, SI pregunta al senyor Mas si no veu incompatible el fet de haver-se proclamat president gràcies a una formació política que via Madrid insulta i menysprea els catalans i la democràcia dia sí i dia també, mentre el candidat Mas duia al seu programa una reforma de la Llei de Consultes més ambiciosa. El senyor Mas té l’ocasió de demostrar si avui ha estat elegit President de Catalunya o representant ordinari de l’Estat Espanyol a Catalunya.

Solidaritat Catalana per la Independència insta a la societat civil catalana i al poble de Catalunya a mobilitzar-se arreu del país davant les agressions que com a poble estem patint i exigir una resposta digna per part de les institucions del país.

Solidaritat Catalana per la Independència presentarà el proper mes de gener al Parlament dues

Proposicions de Llei: Llei de declaració d’Independència de Catalunya i Llei de Consultes Populars no referendàries.

AIXÒ ÉS UN COP D´ESTAT.

2010-12-24T11:46:00.000-08:00

Bon article d´en Vicent Partal a Vilaweb. Toca punts claus i ens recorda que això no s´ha acabat i que dir que "no passa res" (com fan alguns partits) no serveix de res.

Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa j! a són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple.
La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl•lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament.

Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat. Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat. Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats.
I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit. El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

EL TRIBUNAL SUPREM DESTRUEIX LA IMMERSIÓ LÍNGÜÍSTICA .

2010-12-22T11:14:00.000-08:00

Després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol al juliol, han vingut en cadena, lleis sobre la utilització del català en Diputacions i Ajuntaments i ara a l´Ensenyament.
Aquesta és la noticia desafortunada del dia, l´atac contra la immersió lingüística catalana.

El Tribunal Suprem destrueix la immersió lingüística

El Tribunal Suprem espanyol ha emès tres sentències en què obliga la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles. Les sentències resolen diversos recursos de pares que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en espanyol. El Suprem ordena a la Generalitat que adapti el sistema d'ensenyament a la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i que l'espanyol sigui introduït com a llengua vehicular 'de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos'.

El Suprem, doncs, invoca la sentència del TC per destruir la immersió lingüística a Catalunya, i diu que l'escola ha de demanar als pares quina és la llengua hab! itual que volen per als seus fills.

També obliga que les comunicacions, orals i escrites, que reben els pares siguin en les dues llengües.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3827688/20101222/tribunal-suprem-destrueix-immersio-linguistica.html

RES DE NOU EN LA PRIMERA SESSIÓ D´INVESTIDURA , SEGONS S.I.

2010-12-20T09:45:00.000-08:00

Alfons López Tena: “Tot el que ha dit Mas ja ho deia l’anterior Estatut retallat per ell mateix amb Zapatero”

20/12/2010 14:27

Després de la intervenció d’Artur Mas en la primera sessió del debat d’investidura, Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, ha recalcat el fet que més del setanta per cent de la població amb dret a vot no va votar “ni a favor de Mas ni de Convergència i Unió”. En referència al discurs pronunciat avui pel candidat a la presidència de la Generalitat, López Tena ha afirmat que tot el que ha dit Mas “ja ho deia l’anterior Estatut retallat per Mas amb Zapatero". Per tant, segons el diputat de SI, hauria estat molt positiu que Mas hagués donat una solució de quina via seguirà el govern en cas que la resposta de l’estat espanyol “sigui no a tot el catàleg de bones intencions, banal i d’un gestor administratiu mediocre, sense contingut i que porta el país a la frustració”.

López Tena ha reiterat la intenció de SI de votar en contra la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat per ser coherents amb el programa electoral atès que “el manifest electoral no s’esgota el dia de les eleccions” sinó que ha de tenir una continuïtat, ha recordat.

EL PAPER DE SI AL PARLAMENT DE CATALUNYA.

2010-12-17T12:09:00.000-08:00

Extracte d´una entrevista d´aquesta setmana a en Toni Strubell, és interessant que destaqui la coherència del que van proposar a la campanya, la confirmació de no aconseguir privilegis mitjançant mercadeig de vots (en la investidura o en altres posteriors) i el treball rigorós a les Comissions Parlamentàries. Entenem que aquest és el camí que han de seguir.

En aquells moments en què portaven un 60% dels vots escrutats i només donaven un escó a SI que, a més a més, era seu?

Va ser un moment de pànic escènic, era com jugar sol contra 11 jugadors del Real Madrid al Bernabeu. Va ser un mal moment però la veritat és que nosaltres teníem unes enquestes d’un partit concret que deien que sortíem segur i estàvem tranquils. Respecte a l’anecdotari, és veritat que es van produir dos moments genials a Girona i van ser les dues vegades que ens van entrevistar a les principals televisions de Girona. La primera va ser que van transmetre per la televisió, amb tota la nostra gent allà present, els resultats que sortien per Barcelona i, per tant, es va produir una reacció coral magnífica i la segona vegada que ens van entrevistar ja en sortien tres per Barcelona. És per això que la imatge que vam donar per la televisió va ser de molta alegria.

Abans d’això, però, va arribar a pensar que seria l’únic diputat de SI al Parlament?

No, però si que feia certa basarda pensar que podies compartir un grup mixt amb Ciutadans i amb la gent racista de Plataforma per Catalunya.

Us vareu plantejar la possibilitat de compartir grup mixt amb Ciutadans?

És el que hem de fer. Nosaltres hem de formar part del grup mixt. És el reglament i el que és cert és que nosaltres hem tingut ofertes per canviar el reglament en el sentit de beneficiar-nos. Volem sorprendre, volem ser dels que no fem pactes que l’electorat difícilment entendria i preferim mantenir-nos dins d’un discurs i no gaudir de privilegis guanyats a base de vendre certs aspectes del nostre programa.

Quin pes suposa dins el Parlament formar part d’un grup mixt?

Tenim quatre diputats al grup mixt i és evident que no és la situació perfecta però sempre amb polítiques de procedir des de la humilitat preveig una situació en què ens bolquem a centrar-nos en els problemes de la gent, sempre dins del marc del que és aconseguir la independència nacional per Catalunya però ja tenim, en aquests pocs dies que portem que no estem ni al Parlament, primer, un allau de felicitacions, però, més important que això, un allau de peticions de reunions. Portem tots aquests dies fent reunions amb grups sectorials amb les quals hem entrat en contacte amb les eleccions i pensem ser rigorosament fidels a tot el que ens demanin des de sectors crítics amb problemes concrets que pensem representar-los al Parlament sempre que hi estiguem d’acord.

Quatre diputats era el resultat que esperaven obtenir?

Jo signava això sobretot tenint en compte que hi havia enquestes que no ens en donaven cap.

Cada mitjà ha fet les enquestes a la seva manera.

Sí, però és molt complicat fer una candidatura i sortir a la primera. És brutal! La realitat és aquesta. No ens queixem, no plorem, sinó el contrari, hem tingut unes condicions molt difícils i pensem que, havent superat això, a partir d’ara la responsabilitat serà molt gran però sabem que en el futur tindrem algunes coses més fàcils.

Com valora aquest boom sobre SI que hi ha hagut després de les eleccions a la majoria de mitjans de comunicació?

És natural. És veritat que això ha estat molt difícil però ha sigut diferent per territori. Per exemple, a alguns mitjans de Girona els honora el fet d’haver tingut el sentit periodístic d’incloure’ns.

És clar, però una persona que només llegeix un mitjà nacional d’un dia per l’altre es troba que hi ha un partit del qual no en coneixia l’existència.

És veritat. Tinc un coneguts que només llegeixen La Vanguardia i el dia en què va sortir el resultat que Solidaritat havia entrat al Parlament em van trucar per dir-me que no en tenien ni idea que ens presentàvem.

Potser si haguéssiu tingut la possibilitat de sortir als mitjans, el resultat hagués estat diferent.

Sí. I a més a més hi ha molta gent que no ens ha votat perquè temien que era perdre el vot.

Des del 28-N els adherits a SI estan augmentant a 350 per setmana.

Tenim un panorama al davant que crec que ens somriu. La campanya ha estat molt dura però ha sigut molt bona i la implicació de la gent, i parlo de Girona que ho conec més, ha estat extraordinària. El fet que persones que no s’havien dedicat mai a la política realitzessin les tasques d’agitació i de publicitació de la nostra candidatura ha comportat haver-nos superat amb una nota tant alta. Tenim un equip extraordinari!

Heu treballat de valent, però tot just és el principi. Què fareu des del Parlament de Catalunya?

Moltes coses però primer hem d’acabar d’estudiar quines són les eines que tenim a les nostres mans. Tenim la sort de tenir al nostre grup un dels juristes més brillants de Catalunya, que és l’Alfons López Tena, i ell mateix amb una lectura de jurista del reglament del Parlament ha pogut veure fórmules que permeten fer més coses de les que la gent pensa que podem fer. El que sí trobo trist és que hi hagi parlamentaris de primera i de segona pel que fa a la capacitat legislativa quan tots hem hagut de sortir elegits al Parlament amb uns vots i tots hem hagut de lluitar. Tothom hauria de tenir la mateixa potencialitat, però jo crec que ho superarem i trobarem fórmules intel·ligents per a fer-ho.

Creu que sortirà elegit president al Parlament de Catalunya?

Moltes vegades l’important és participar i tenir un discurs com el nostre que és molt sòlid, petit però valent. Les grans coses a la vida es fan amb un esforç, una intel·ligència i una coherència. Anem pel bon camí i no ens ha d’importar ser petits de moment, ja creixerem!

Què proposeu per a les municipals?

L’important serà fer llistes de qualitat en aquelles poblacions on realment tenim possibilitats, tenint en compte que per a una organització que haurà tingut nou mesos d’existència és complicat. Hi ha molta il·lusió i hi ha moltes candidatures que s’estan preparant. De totes maneres, jo no miraria la qüestió quantitativa sinó qualitativa. És important com a eix de programa tenir aquests dos eixos fonamentals que hem tingut sempre que són, evidentment, portar l’independentisme als ajuntaments de manera conseqüent, perquè des d’un ajuntament hi ha moltes més coses de les que pensem. Tenim com a nord i esperit il·luminador aquests 109 ajuntaments de Catalunya que s’han declarat moralment exclosos de la Constitució i sempre seran un referent. També hi ha moltes coses a fer a nivell de burocratització i d’aspectes d’aprofundiment de la democràcia. Sembla mentida que estiguem a l’any 2010 i després de 30 anys de democràcia encara hi hagi coses que grinyolen. Des de la gestió de l’aigua fins a les convocatòries públiques, que són més privades que una altra cosa, per exemple, pels llocs en els mercats. És un escàndol perquè hi ha molta corrupció i hi ha molta feina a fer que els partits tradicionals no acaben de solucionar.

Com veu el futur polític de Catalunya?

Et parlaré des del camp en què jo he treballat: la internacionalització. Quan sents aquella gent des d’un diari britànic o, fins i tot, Ken Follet que ha entrevistat aquests dies a mitjans de comunicació, que no donen importància a això i pensen que nosaltres som un nacionalisme anacrònic, crec que hi ha molt a dir. Quan tens l’ocasió d’explicar en un context internacional el que hem d’empassar-nos nosaltres com a catalans, perquè com a catalans passem a ser europeus de segona o de tercera i vivim en una situació tan deplorable com és que el nostre idioma no sigui obligatori a casa nostra. Cap europeu normal acceptaria una situació així. Ara estic a punt de treure un llibre en anglès en què entrevistem a 36 personalitats catalanes i serà una petita aportació a la política catalana. El tenim acabat i tenim una editorial anglesa, en principi només està pensat perquè surti publicat a Anglaterra perquè des de fora entenguin el que estem patint; però també sortirà a la venda a l’Amazon.co.uk.

Serem independents abans del 2014?

No vull posar una data perquè quan s’hi arriba si no es compleix la gent es desanima. Les lluites són llargues i hem de lluitar amb eficàcia.

Ho serem, però, algun dia?

Jo penso que sí, si sabem explicar-nos prou bé. Els catalans tenim un defecte, tal com va dir un corresponsal del Boston Globe a Salamanca, la causa catalana és de les més boniques d’Europa però és de les pitjors defensades. No ens sabem explicar i aquest és el problema.

S.I. TREBALLA PER PODER PRESENTAR PROPOSICIONS NO DE LLEI AL PARLAMENT CATALÀ.

2010-12-10T00:57:00.000-08:00

Una de les promeses de SI (Solidaritat Catalana per la Independència)va ser presentar una proposició el Parlament per la independència de Catalunya. Abans de constituir-se el Parlament ja estan treballant en les formules legals per on es pot fer aquesta proposta, malgrat estar al grup mixt del Parlament.

Ens agrada que es segueixi el programa establert i no que l´oblidin el dia després de les votacions, com han fet altres partits aquestes mateixes eleccions. Aquesta és la noticia de Nació Digital:

Que Solidaritat Catalana (SI) no hagi arribat als cinc diputats i no diposi de grup parlamentari propi no serà un impediment perquè pugui presentar proposicions no de llei al Parlament. El fet que el grup mixt superi per primer cop els cinc diputats, amb la inclusió dels tres representants de Ciutadans, modifica les regles de joc de la cambra catalana, segons la direcció del partit independentista. El reglament del Parlament distingeix si el grup mixt és format per més de cinc diputats o per menys. De fet, l'article 24.2 estableix que “en les iniciatives per a les quals aquest reglament exigeix la signatura dels portaveus dels grups parlamentaris, la del grup mixt únicament es compta si és constituït per un mínim de cinc membres i si acredita el suport de la majoria del grup”.

Tenint en compte que en aquesta legislatura hi haurà set diputats al grup mixt i SI podrà acreditar el suport de la majoria del grup perquè, d'aquests set, en té quatre, la coalició liderada per Joan Laporta defensa el seu dret a presentar iniciatives parlamentàries. Ciutadans, en canvi, no en podria presentar perquè no té la majoria del grup. Aquesta escletxa en el reglament permetria que SI no s'hagués de limitar a contestar, interpel·lar o esmenar allò que presentin els altres grups. El número 2 del partit, Alfons López Tena, ha estat l'encarregat d'estudiar les vies legals que té la formació per fer sentir i tot i admetre admetre que “hi haurà limitacions de temps d'intervenció, de repartiment de comissions i tot un seguit de detalls que caldrà pactar amb els altres integrants”, es mostra convençut que el reglament els avala.

Si finalment el Parlament els dóna la raó, el primer projecte que portaran a votació, tal i com van prometre durant la campanya, serà la llei de declaració d'independència de Catalunya perquè els diferents grups parlamentaris es vegin obligats a posicionar-se. En el cas que la resposta fos negativa, Solidaritat té previst un pla B, que consistiria en presentar ILP per mitjà de la recollida de signatures com van fer amb èxit els antitaurins.

ENTREVISTA STRUBELL (SI)

2010-12-08T06:40:00.000-08:00

Entrevista d´El Temps a l´Antoni Strubell de SI:

Antoni Strubell (Oxford, Anglaterra, 1952) era el cap de llista per Girona de Solidaritat Catalana per la Independència. A les eleccions al Parlament del 28 de novembre va obtenir un dels quatre escons d’aquesta formació.

Senyor Strubell, durant la nit electoral, a la seu de Barcelona de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), la militància i els caps de llista saltaven d’alegria pels quatre escons obtinguts. Va ser una sorpresa?

Quan una força es presenta per primera vegada, les dificultats per a sortir elegits són molt grans. Moltes enquestes dubtaven que sortíssim i, per tant, l’alegria era més que justificada.

Hi ha qui diu que CiU ha capitalitzat el vot de la gent que es va manifestar el 10 de juliol a Barcelona. Hi esteu d’acord, o és SI qui se n’ha beneficiat?

La cosa ha anat repartida. Però CiU, lògicament, ha tingut una presència publicitària als mitjans de comunicació milers de vegades més forta que nosaltres. Per tant, davant del dubte i davant de les campanyes, ben intencionades o no, a favor del vot útil, és possible que els més dubtosos es decantessin per CiU. Crec que CiU té molt vot manllevat.

Alfons López Tena i Uriel Bertran, que també han sortit elegits diputats al Parlament per SI, eren al darrere de l’organització de les consultes per la independència que enguany s’han dut a terme a molts pobles i ciutats d’arreu del país. Com hi ha influït, això, en el resultat obtingut per SI?

Solidaritat ha estat vista com una de les opcions on hi havia gent que, d’una manera més visible, va liderar les consultes. Això s’ha fet especialment palès en el magnífic resultat obtingut a Osona, on Solidaritat va ser la segona força, amb gairebé un 10% dels vots.

Al final s’ha vist que no anar junts a les eleccions amb el Reagrupament de Joan Carretero havia estat un error, si més no amb vista a aconseguir un cinquè diputat i grup parlamentari propi. De qui ha estat culpa?

Jo no parlaria de culpes. Encara més, m’ha emocionat molt de rebre felicitacions i esperances de gent de la base de Reagrupament a favor de una futura actuació conjunta.

SI és responsable de la crisi que viu ERC?

Absolutament no. Penso que ERC, amb la seva actuació durant la segona legislatura s’ha condemnat, almenys momentàniament, a si mateixa. Ha pagat molt car haver defensat una operació que comportava la defenestració de Maragall i que donava tanta cobertura a les accions poc catalanes del tripartit. Crec que no han entès el seu gran èxit del 2003, però el fet més greu és que fins ara han demostrat no entendre el perquè de la gran davallada actual.

I la defenestració de Josep-Lluís Carod-Rovira, no els ha passat factura?

Crec que l’arrogància és de les pitjors cares de la política.

L’arrogància de qui? De Joan Puigcercós?

Uns i altres no han estat a l’altura a l’hora d’atreure les simpaties del catalanisme popular, que mai no ha entès com es pot compartir el poder amb una opció que, en el fons, nega els drets històrics de Catalunya, com va fer el senyor Montilla en un article l’any 2005 i en bona part durant la seva actuació com a president.

Així i tot, és possible que ERC i SI facin pinya al parlament per cercar acords amb CiU?

L’objectiu més important de SI és mantenir la fermesa del seu missatge. No serem arrossegats cap a posicions on l’independentisme no pugui mantenir una política clara. Celebrarem que uns altres sectors sobiranistes de la cambra, amb les evolucions polítiques que inevitablement es produiran, es vagin pronunciant a favor d’una declaració unilateral d’independència.

Joan Laporta ja ha dit que SI només donarà suport a la investidura d’Artur Mas si es compromet a declarar la independència. Podem donar per fet que el vot serà, doncs, contrari?

Si no hi ha cap miracle, sí. Crec que el perfil clarament antiindependentista d’alguns dels candidats capdavanters de CiU indicaria que està més aviat poc disposada a alliberar aquest poble.

La declaració unilateral serà la condició sine qua non per a qualsevol acord amb els altres partits?

Quant al nucli dur de la política a dur a terme, sí. Això no vol dir que SI no hagi de tenir un paper de flexibillitat i intel·ligència política, sempre en pro de la independència del nostre país.

Això significa que, pel bé del país, donareu suport al govern de CiU en lleis concretes?

Exercirem la nostra labor parlamentària amb el màxim de compromís, però entenem que el bé del país, tenint en compte què ha passat els darrers quatre anys, només pot arribar amb una decidida embranzida cap a la independència.

Vista la participació en les consultes per la independència i la suma dels vots obtinguts per ERC, SI i Reagrupament, penseu que l’independentisme en aquest país supera el 40%, com han mostrat algunes enquestes?

Penso que el sentiment independentista es va estenent i que els quatre anys que tenim al davant, com ha passat aquests quatre anys darrers a Flandes i els anys 70 al Quebec, ens donaran una ocasió immillorable d’anar perfilant una molt sòlida i conseqüent alternativa independentista transversal al voltant de SI.

De veritat penseu que en aquest país es pot proclamar la independència de manera unilateral i immediata?

Pensem posar en evidència tots els electes del país que es diuen nacionalistes però que no estan disposats a votar per la independència, cosa absolutament realitzable, perquè el nacionalisme té la majoria absoluta de la cambra. La història recent ens ensenya, amb l’aparició de vint nous estats els darrers anys, que això és possible. A més, la sentència del Tribunal Internacional de l’Haia sobre Kosovo ha deixat els polítics espanyols sense arguments. Ni el senyor Jordi Pujol no sembla ja tenir arguments contra l’independentisme!

Queda clar, doncs, que penseu que sí que és possible la declaració unilateral, i que ho penseu demostrar.

Sí, és la nostra raó de ser.

Del programa de SI poca cosa se’n sap. Quines són les vostres prioritats, a banda de la proclamació de la independència?

La independència és la part més coneguda, però hi ha un altre tema clau que cal abordar: la regeneració democràtica; un camp en què Catalunya té deures pendents. Penso que és molt significatiu i alhora trist que SI hagi hagut de fer història a casa nostra essent la primera opció política que ha confeccionat les llistes electorals amb l’estricte ordre en què les van votar les bases.

Creieu que la proposta de concert econòmic que fa CiU és real, o tenint en compte les dificultats que implica només ha estat una estratègia electoral?

No van passar ni 24 hores després de la nit electoral que el senyor Felip Puig va admetre que això era impossible. Estic molt orgullós que un dels actes més brillants de la campanya de SI a Girona hagi estat un homenatge a Ramon Trias Fargas, president de CDC els anys 80, que va estar en condicions d’aconseguir el concert amb García Añoveros –ex-ministre d’Hisenda de la UCD–, però que es va trobar amb el buit del propi partit. Trias deia que els catalans serien independentistes quan no els quedés més remei. Aquest moment ja ha arribat.

Veieu factible compartir grup mixt amb un partit com ara Ciutadans, que es als vostres antípodes?

Quin remei! El reglament es així. Catalunya és un país on l’oposició a la mateixa idea de país té un lloc a la política.

Us preocupa que Laporta pugui fer algun estirabot al Parlament, en la línia dels que feia quan era president del Barça? Dit d’una altra manera, la forma de ser de Laporta pot ser contraproduent per a SI?

El poble català necessita líders agosarats com Laporta. Una mica de mala bava, com ens aconsella l’amic Justo Molinero a tots els catalans, potser ens anirà bé. Ja es hora de començar a despertar del malson de l’autonomisme i del buidatge que fan de les nostres competències i del nostre esperit com a poble.

WIKILEAKS I CATALUNYA.

2010-12-05T09:07:00.000-08:00

Tots saben que avui les màfies (russes, italianes o d´altres llocs)viuen en llocs tan luxosos com aquest.

Quin és el present i el futur que tenim els catalans i catalanes, segons els poders que ens veuen des de fora ? Als cables de Wikileaks també hi sortim. Va bé llegir el que en diuen, Vilaweb també n´ha fet aquest comentari:

CATALUNYA ÉS UNA BASE D´ACTIVITATS DE LA MÀFIA RUSSA, segons un cable de Wikileaks.

Catalunya és un gran centre d'emblanquiment de la màfia russa, segons que expliquen a funcionaris dels Estats Units els fiscals Gerardo Cavero i Fernando Bermejo. Així consta en un document fet públic per Wikileaks. Cavero és el responsable del departament antidroga de la fiscalia de Barcelona i Bermejo és el fiscal delegat a Barcelona de la fiscalia anticorrupció. El document és d'octubre de 2009.

L'autor de l'informe, membre de l'ambaixada americana a l'estat espanyol, escriu: 'Bermejo va assegurar que hi ha una alta activitat d'emblanquiment de diners a Catalunya i 'molts, molts' membres de la màfia russa (...). Ell i Cavero apunten que les declaracions públiques de les autoritats espanyoles l'any 2008 dient que en una anterior batuda en qual s'havia atrapat Petrov i altres membres [la majoria a Mallorca i al País Valencià] havien 'decapitat' la màfia russa a l'estat espanyol eren optimistes fetes en un moment d'eufòria que no reflectia la realitat (...). Bermejo va dir que els líders de la màfia van anar primer a la Costa Brava de vacances. Allà hi van veure oportunitats per la laxitud de la llei i van començar a fer servir Catalunya com a base per a l'emblanquiment de diners'.

I continua: 'Bermejo va dir que a Itàlia la màfia és tan poderosa que pot comprar els jutges. I després va afegir que l'autor italià Roberto Saviano, famós per la seva feina sobre la màfia italiana, havia comentat que el sistema judicial espanyol és tan corrupte que no necessita comprar els jutges.' I rebla: 'El diplomàtic nord-americà va entendre que Bermejo opinava que hi havia un element de veritat en les paraules de Saviano'.

L'autor de l'informe es va reunir amb Bermejo i Cavero a Barcelona el 29 de setembre del 2009, sis mesos després de la publicació d'un altre informe, aquest del departament d'estat dels EUA, en el qual es deia: 'l'estat espanyol és un important centre europeu de les activitats d'emblanquiment de capitals, i una important via d'accés dels estupefaents il·lícits'. L'estudi instava l'estat espanyol a garantir la independència del seu sistema judicial, a perseguir la inversió en el sector immobiliari procedent del narcotràfic, i a ser més transparent en els resultats de la seva acció contra el tràfic d'estupefaents i en el valor dels actius confiscats.

En la trobada, Bermejo i Cavero van expressar interès explícit per reunir-se amb responsables del departament de Justícia nord-americà i de l'FBI per parlar de l'emblanquiment de diners a Catalunya per part de la màfia russa.

LÓPEZ TENA (S.I.): VALORACIÓ ELECTORAL A GIRONA

2010-12-02T02:19:00.000-08:00

Alfons López Tena: “Els ciutadans han de poder escollir els seus representants als consells comarcals i les diputacions”

01/12/2010 23:04
Santi Niell, coordinador de SI a les comarques gironines i Alfons López Tena, diputat electe de SI per Barcelona han comparegut aquest matí en roda de premsa a Girona per fer una valoració dels resultats obtinguts per SI i explicar l'estratègia de la coalició independentista per a les properes eleccions municipals.

Santi Niell ha fet una valoració molt positiva pel 4,85 % dels vots obtinguts per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Girona i que han suposat l'entrada al Parlament de Toni Strubell, gairebé el mateix percentatge que partits consolidats com ICV-EUiA i tenint present factors com la competència existent a Girona entre l'electorat independentista. Niell ha destacat la homogeneïtat del vot a tot el territori ja que “hem tingut electors a 219 municipis del total de 221” destacant les comarques del Gironès, Garrotxa i el Pla de l'Estany on s'ha superat el 5% dels sufragis. També ha afirmat que “ara no ens aturem ja que tenim nous reptes” i que “en el termini de dos mesos la nostra organització política es consolidarà a nivell comarcal i local i haurem de fer eleccions per escollir els òrgans de govern de SI al territori per poder encarrilar i planificar la feina per treure uns grans resultats a les eleccions municipals del mes de maig”.

Niell ha fet “una crida a l'independentisme municipalista per sumar forces amb aquells qui vulguin compartir amb nosaltres el mateix plantejament de regeneració democràtica” tot reafirmant el compromís de SI d'elaborar “les llistes sota el mateix concepte de primàries on els adherits escolliran els candidats”.

El marc sobre el qual pivotarà l'actuació municipalista de SI l'ha definit en quatre grans eixos programàtics:

1. Lluitar contra la bel·ligerància competencial que suposa que els ajuntaments catalans suportin competències delegades sense tenir recursos.

2. Lluitar contra el model municipalista de l'ACM i la FCM que està fossilitzat i esgotat.

3. Acabar amb l'opacitat d'aquells òrgans amb greus dèficits democràtics com els consells comarcals i les diputacions, proposant l'elecció directa pels ciutadans d'aquests òrgans amb grans recursos econòmics, totalment opacs i dirigits actualment per les maquinàries de partit.

4. Acabar amb el model de que els ajuntaments petits visquin en la més absoluta indigència i que els grans ajuntaments siguin usats pels partits per omplir-los d'assessors i prevendes partidistes.

En definitiva, Niell ha afirmat que SI vol sumar esforços amb totes les forces independentistes que es vulguin presentar a les eleccions amb nosaltres ja que “tenim la cobertura dels 4 parlamentaris perquè aquestes propostes siguin visualitzades i es palesi un nou escenari i una nova manera de fer política a nivell municipal”.

Per la seva banda, Alfons López-Tena, ha carregat contra les greus mancances democràtiques del sistema polític català, ja que és molt difícil entrar al Parlament si no s'hi és prèviament. Malgrat això, “els ciutadans ens han donat la seva confiança”. López Tena ha dit que l'actuació de SI aquesta legislatura serà “posar de manifest que l'autonomia esta liquidada després de la sentència del Tribunal Constitucional ja que no hi ha possibilitat d'avenç a l'Estat espanyol i que la manera de sortir de la crisi és que Espanya ens deixi de robar”. Segons López Tena, “l'Estatut va ser una aventura fracassada”.

López Tena ha insistit en què no pot ser que “hi hagi administracions públiques amb grans pressupostos, totalment opaques i que els ciutadans no puguin ni escollir ni cessar, com per exemple els consells comarcals i les diputacions, que han de ser regits democràticament”. López Tena ha dit que presentaran cavall de batalla per aquest tema al Parlament i ha advertit que “si els partits tradicionals segueixen amb aquest sistema autoritari, els representants de SI que escaiguin en aquests òrgans de poder s'escolliran democràticament pels nostres adherits”.

López Tena ha reclamant al govern que formi Artur Mas que tingui per únic objectiu recuperar els diners que ens roba Espanya ja que “la Generalitat està en fallida, els ajuntaments en semifallida, i que els catalans paguem de sobres impostos per tenir una Administració Pública de primer nivell”.

Ja per acabar també ha denunciat la situació “similar a Corea del Nord” de què 4 diputats no puguin tenir iniciativa parlamentària, una limitació antidemocràtica que “no es dóna ni al Congreso de los Diputados”.

López Tena també ha aprofitat per anunciar que “com CiU aposta per la via autonomista i no vol iniciar una legislatura de transició cap a la independència votarem no a la investidura en les dues voltes i no a la presidència del Parlament”.

EL BOICOT DELS MITJANS A SI S´ACABA LA NIT ELECTORAL

2010-11-25T02:44:00.000-08:00

El boicot dels mitjans a Laporta s'acaba la nit electoral.

El boicot dels mitjans de comunicació a Solidaritat Catalana per la Independència (SI) té el dies comptats. Concretament el proper 28 de novembre. Després d'una campanya en què només Nació Digital, Som Ràdio i algun mitjà local, han seguit el candidat Joan Laporta, aquesta setmana el telèfon del gabinet de premsa del partit treu fum davant l'allau de periodistes que truquen per acreditar-se la nit electoral.

Més de trenta mitjans ja han sol·licitat l'acreditació per viure in situ la probable campanada de la formació independentista al Parlament després que les darreres enquestes els donin representació.

SOLIDARITAT CATALANA A L´HOSPITALET DE LLOBREGAT

2010-11-22T11:25:00.000-08:00

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) està fent actes al Baix Llobregat, amb bastant interès per part dels assisstents. Això no fa més que confirmar que la independència interessa a tothom, tant a les comarques gironines, lleidatanes, tarragonines o barcelonines.
Aquesta és la realitat, a ningú li agrada seguint sent esclau i a més a més insultat pels que creuen que son els amos (ahir el conegut Losantos va dir que els catalans erem uns "lladres").A Espanya a això hi diuen "cornudos i apaleados", aquest és el futur dels catalans.

Més de 200 persones s’han acollit aquest vespre a la pista esportiva del Casino del Centre de l’Hospitalet de Llobregat en l’acte de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència. Jordi Sant Nicolàs, candidat de SI per l’Hospitalet, que ha estat l’encarregat d’iniciar els parlaments, ha agraït la gran potencialitat de les persones que formen el projecte polític de SI i ha reconegut que amb aquest planter “el somni de SI és recuperar la dignitat i la llibertat de Catalunya”. A l’acte han intervingut els tres primers candidats de SI per Barcelona, Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran.

El líder de SI, Joan Laporta, ha reconegut estar “molt satisfet d’haver fet el pas a la política amb la gent que m’acompanya” i s’ha compromès, en cas de tenir una majoria parlamentària, a declarar la independència de Catalunya a la propera legislatura perquè només amb l’estat propi “els catalans tindran més diners per viure millor”. Laporta ha negat que el desig de voler la llibertat sigui “un caprici” sinó “l’instrument per tenir competències i recursos i acabar amb l’espoli fiscal que patim de 22.000 milions d’euros anuals”. D’aquesta manera, “podrem decidir sobre el traçat de les nostres infraestructures, la immigració, el subsidi d’atur, un seguit de matèries que són la claus del creixement econòmic”, ha reconegut Laporta, que també ha remarcat que voler un estat en el si de la Unió Europea és “una qüestió d’autoestima i de dignitat nacional”.

Laporta ha assegurat que “a SI anem de cara i no amb mitges veritats”, i és per això que “us proposem una Catalunya rica, plena, orgullosa i que pugui regir els seus destins, una terra on els greuges que patim avui siguin un malson del passat”. El candidat de SI a la presidència de la Generalitat ha considerat que “tenim tot el dret a defensar el que és nostre i anar amb el cap ben alt pel món” i “aquí us fem una proposta nova, que tenim la força de la il·lusió i la força del poble, gràcies a la qual podrem arribarem al Parlament”.

En el seu torn, Uriel Bertran ha agraït “l’esforç dels milers de voluntaris i adherits que han ajudat a fer una campanya austera basada en la força de la gent i el boca-orella” per donar a conèixer la proposta de SI, ja que no ha tingut el seu espai en els mitjans públics. En aquest sentit, Bertran ha denunciat el boicot informatiu que han rebut totes les forces polítiques, que no tenen representació parlamentària però que els ciutadans poden votar. “Fem una crida a la llibertat d’informació perquè els ciutadans rebem dels mitjans que paguem amb els nostres impostos la informació necessària”. Bertran ha instat els hospitalencs a que el 28 de novembre demostrin al món que “som un poble i podem caminar cap a la llibertat” i ha recordat que “fa quatre anys no teníem res per votar que meravellés al món, en canvi ara tenim una oportunitat històrica i cal que no ens deixeu sols. Ara ens juguem o més del mateix o un canvi de fons”. El desig del número 3 de SI per Barcelona és “portar el debat independentista al Parlament per trencar amb el sistema corrupte on s’han instal·lat en aquests trenta anys els polítics que ens han governat”.

El número dos per Barcelona, Alfons López Tena, ha fet balanç dels quatre mesos de l’existència de SI acceptant que “hem aconseguit un canvi de mentalitat” perquè “és la primera vegada a la històrica de Catalunya que les eleccions es fan sota el signe de si volem o no la independència”. Segons López Tena un estat propi és possible perquè “els canvis comencen per una minoria i d’aquí assoleixen una majoria social”. També ha apostat per un passar pàgina i acabar “amb les successives frustracions a les quals ens han portat els polítics en els últims quinze anys” i és que “no tenim allò que volem i no volem allò que tenim”. Així doncs, el candidat de SI ha posat de manifest que “a Madrid ja sabem que no ens volen” i només queda continuar per la via de la frustració permanent o bé apostar per la independència. En aquest sentit, Alfons López Tena ha afirmat que des de SI “volem la llibertat del nostre poble” i per tant “només entrarem al govern per fer la independència i, si no és així, ens quedarem a l’oposició i farem una oposició clara i sense dissimulacions” perquè “no volem formar part d’aquesta casta política que s’ha parasitat”.

L´ESPANYOLITAT DE DURAN I LLEIDA NO HA AFLUIXAT NI UN PAM.

2010-11-21T06:20:00.000-08:00

El Sr. Duran "conreant" amistats perilloses amb el PP.

Bon article d´en Victor Alexandre.

L'espanyolitat de Duran i Lleida.

Hi ha catalans que tot sovint es pregunten com és que Josep Antoni Duran i Lleida sempre apareix a les llistes dels polítics més ben valorats pels espanyols. No ho entenen. Pensen que no és normal que un polític català estigui tan ben vist en el país de la cerrazón. I tenen raó, no és normal. Llevat que es tracti d'un polític que, tot i ser català, sigui percebut com a espanyol i que encarni allò que els espanyols pensen que ha de ser un català com cal. És a dir, un espanyol per a qui Catalunya no sigui res més que la seva "patria chica" i que no confongui el "terruño" amb la "nación". Una "nación" que, com va dir Déu quan va posar fil a l'agulla en la Creació, és "única e indivisible". Duran i Lleida és d'aquesta mena de catalans. Per això els espanyols n'estan tan enamorats. Jo, si fos espanyol, també n'estaria sentint-lo dir coses com aquesta: "Jo no puc ser independentista per dues raons: una intel•lectual i l'altra sentimental. D'una banda, no ho veig possible perquè Europa no ho acceptaria. I, per descomptat, Espanya tampoc. De l'altra, el meu pare segueix vivint en un poblet d'Aragó i el meu cor no pot acceptar que el meu pare i jo visquem en països diferents i que una frontera ens separi".
Si algú es pregunta què és la demagògia, aquí en té un bon exemple. I, a més, del mateix nivell intel•lectual que la demagògia de Rosa Cullell sobre aquesta qüestió. Per això jo, seguint l'esquema de Duran, em faig creus del drama identitari que deuen estar vivint molts catalans ara mateix. Més que res perquè si tenir un familiar vivint "a l'Aragó" et converteix automàticament en espanyol, no hi ha dret que tenir-lo a Dublín, a Stuttgart o a Xangai no et converteixi, en bona lògica, en irlandès, en alemany o en xinès.
Tanmateix, hi ha un parell de coses que no encaixen. Una és el fet que el pare del senyor Duran i Lleida no viu pas a Espanya. Viu a la Franja de Ponent. És a dir, als Països Catalans. I l'altra, és que en una Catalunya independent no hi haurà cap frontera amb Espanya per la mateixa raó que ja no n'hi ha ara entre els països membres de la Unió Europea. I aquí, ves per on, és on el senyor Duran es veu traït pel seu subconscient. Duran sap que Catalunya és una nació d'Europa i que Espanya n'és una altra, però es revela contra aquesta evidència perquè sempre ha frisat per ser espanyol, fins al punt que, com recorda el llibre Viatge a les entranyes de la llengua, ja de jovenet denunciava els companys de classe que no cantaven el Cara al sol.
Per això, ara, tenir passaport català li suposaria un trauma irreversible.
Quant a l'argument que Espanya i Europa no acceptarien la independència de Catalunya, és només una expressió verbal dels desitjos del senyor Duran. Ell és un home que està en contra de la independència del seu país. El vol subordinat fins a la fi dels segles. I, per apaivagar la mala consciència que això li crea, necessita cercar aliats imaginaris, com ara Espanya -precisament el nostre botxí- o una Europa enemiga del dret a l'autodeterminació dels pobles. Però Europa, com no pot ser de cap altra manera malgrat el senyor Duran, acceptarà el que decideixin democràticament i pacíficament els catalans. El que sí que pot passar, arribat el moment, és que es produeixin canvis en la situació familiar del senyor Duran. Pot ser que el pare del senyor Duran decideixi viure a la Catalunya independent i que el senyor Duran se'n vagi a viure a Espanya.

Víctor Alexandre

SOLIDARITAT CATALANA: COMPROMÍS CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR.

2010-11-18T03:01:00.000-08:00

POC PARTITS POLÍTICS HAN ESTAT PROU VALENTS PER DEFINIR-SE EN AQUEST TEMA: PER ARA NOMÉS TRES.
De Deltebre a Gandesa passant pel Delta.
Hèctor López Bofill

Si hi ha un territori del país que ha patit més els darrers anys és se'ns dubte les Terres de l'Ebre. Ha Solidaritat Catalana per la Independència en som conscients, i ja a l'acte que vam fer a Mora d'Ebre vam signar un compromís polític contra el cementiri nuclear, tal i com ens va demanar la gent de la Coordinadora Anticementari Nuclear de Catalunya. D'altres partits, com CiU i el PSC, s'han negat a firmar aquest compromís.

Avui teníem un parell d'actes, el primer al migdia a la biblioteca municipal de Deltebre. Tot i que ahir vam acabar tard a l'acte del Palau de Congressos (s'havia de celebrar un dia tant exitos!) avui tocava posar-nos en marxa d'hora. Llevar-se, esmorzar, comprar el diari i a les 10:30 agafar el tren cap a l'Aldea, on la Laia i l'Albert ens esperaven per anar cap a Deltebre.

Al costat de la biblioteca hi ha l'Ajuntament, presidit per una gran pancarta que crida "No al Transvasament" i ens recorda la traïció de la classe política catalana. Al 2001 la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre ja va impedir l'entrada del bus de CiU, amb Felip Puig i Sònia Bertomeu (,aleshores de CiU, ara nº5 d'ERC per Tarragona), a Deltebre. 9 anys després, a Convergència les coses no han canviat gaire, i l'exconseller va de número 2 per Barcelona. Vist així, és lògic que a les Terres de l'Ebre encara hi hagi temor a un possible transvasament.

Després d'explicar els beneficis de la independència, era impossible refusar l'oferiment de la gent de Solidaritat Catalana del Baix Ebre de fer una passejada pel Delta, un paisatge únic dels país, que alguns s'han atrevit a posar en risc. Un espai on, amb les eines d'un Estat propi, esdevindria fàcilment un punt de referència del turisme de qualitat, dinamitzant l'economia local, mentre al mateix temps preservaríem l'entorn i la seva riquesa mediambiental.

Malgrat la tranquil·litat que inspira el Delta de l'Ebre, havíem de fer via i anar a dinar (gaudint així d'un altre tresor de la zona: la seva gran riquesa gastronòmica!) per després enfilar cap al segon acte del dia, aquest cop a la capital de la Terra Alta, a Gandesa, on encara ara es mante viu el record de la Batalla de l'Ebre. A l'acte, celebrat al Palau de Castellà, en Xavier Garcia (d'Alternativa Verda) ja s'ha encarregat de recordar-nos del nostre dolorós passat i l'Alex Sanchez (del Cercle Català de Negocis) ha denunciat l'actual espoli fiscal que patim al país, oferint però un futur il·lusionador si esdevenim independents.

A la Terra Alta és fàcil veure de nou com necessitem urgentment un Estat propi. Tant per fer-hi arribar la xarxa ferroviària a les 12.000 persones de la comarca i connectar-les amb el país, com per ajudar a internacionalitzar els productes de qualitat de la terra com l'oli i el vi amb DO pròpia. A més només amb la independència la gent de les Terres de l'Ebre podrà veure realitzat el seu somni de tenir una Vegueria pròpia... una conseqüència més de la Sentència del Tribunal Constitucional que impossibilita el desenvolupament de Catalunya dins d'Espanya.

Més info: http://lopezbofill.blogspot.com

SÀHARA OCCIDENTAL: DOS COOPERANTS DENUNCIEN LA REPRESSIÓ MARROQUINA.

2010-11-15T14:18:00.000-08:00

Antonio Velázquez e Isabel Terraza somos testigos del genocidio que está cometiendo el régimen marroquí sobre la población civil saharaui en estos momentos en la capital del Sahara Occidental Ocupado.

Desde el violento desalojo del Campamento de Agdaym Izik, a 15 Km del Aaiún, el día 8 de noviembre, y hasta el día de hoy, en las calles de la ciudad y en las casas, las fuerzas de seguridad marroquís reprimen violentamente a la población civil saharaui.

El régimen de ocupación marroquí no permite la entrada de los medios de comunicación para esconder tantas atrocidades, por ello a nosotros nos quieren matar, porque estamos dando nuestro testimonio al mundo entero.

Estamos escondidos desde hace días en la ciudad del Aaiún pero como nosotros miles de saharauis están en la misma situación o peor, porque policías y militares marroquíes entran con fuerza en sus casas, los torturan y muchos mueren víctimas de estas torturas.

Denunciamos este genocidio que está cometiendo el régimen marroquí sobre el pueblo saharaui y pedimos:

* · Una intervención inmediata del Consejo de Seguridad de la ONU para que garantice los Derechos Humanos de la población saharaui.

* · La entrada urgente de la Cruz Roja Internacional para atender a las víctimas de la represión.

* · Que la Comunidad Internacional condene el ataque violento de Marruecos sobre la población civil saharaui.

Esto es una emergencia internacional y es necesario que todos los organismos internacionales detengan esta masacre.

Vídeo de Antonio Velázquez e Isabel Terraza denunciando el genocidio escondidos en el Aaiún:
http://www.youtube.com/watch?v=Yh9vUBRcd_M

Teléfono Barcelona: 933 106 904

http://resistenciasaharaui.saltoscuanticos.org/

SAHARA OCCIDENTAL: Comunicat de "Resistència saharaui"

2010-11-12T15:56:00.000-08:00

COMUNICADO URGENTE DE RESISTENCIA SAHARAUI

El Aaiún, Territorios Ocupados por Marruecos, Sahara Occidental 11 de noviembre de 2010

Dos de los Activistas extranjeros en defensa de los Derechos Humanos, que estamos en el Aaiún en este momento, denunciamos de « muy grave » la situación que se está viviendo ahora mismo en esta ciudad. Creemos que es un « insulto » hablar de «calma» o «tranquilidad» en el Aaiún, cuando el régimen marroquí está exterminando indiscriminadamente a la población civil saharaui. Estamos hablando de un auténtico genocidio, de una masacre que no se esclarecerá sin la intervención del Consejo de Seguridad de la ONU y el apoyo de la Comunidad Internacional, ya que ahora mismo el Aaiún es una ciudad tomada por las fuerzas de seguridad del régimen de Mohamed VI, rey de Marruecos.

Durante el día de ayer ya no se han producido manifestaciones con enfrentamientos pero ha de quedar bien claro que esto es debido a que la población saharaui está en estos momentos detenidos, desaparecidos, escondidos, heridos o muertos. Por lo tanto, es necesario que tanto los medios de comunicación, la Organización de las Naciones Unidas, los Gobiernos tengan conciencia de la magnitud del conflicto que está ocurriendo en el Sahara Occidental Ocupado.

EL RÉGIMEN MARROQUÍ ESTÁ EXTERMINANDO AL PUEBLO SAHARAUI BAJO LA INDIFERENCIA DEL GOBIERNO ESPAÑOL Y FRANCÉS, RESPONSABLES HISTÓRICAMENTE EN EL BLOQUEO PARA LA RESOLUCIÓN DE ESTE CONFLICTO.

SEMBLA QUE HI VEUEN MÉS CLAR ELS CATALANS DE FORA QUE ELS DE L´INTERIOR.

2010-11-04T02:45:00.000-07:00

L’independentisme i l’efecte del gripau en una olla bullent arrela a Madrid, segons dades de Facebook i Google Analytics

04/11/2010 09:35
D’acord amb les dades de Facebook Analytics de les pàgines de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de Mataró i del Maresme, un 40% de les més de 300 persones seguidores de cadascuna d’elles resideixen a Madrid. Aquest fet contrasta amb què en els dos casos gairebé el 90% de les persones seguidores tenen el Facebook configurat en català. És a dir, es tractaria de catalans i catalanes independentistes i residents a Madrid i que volen una proclamació unilateral d’independència per part del Parlament de Catalunya, que és el que proposa SI.

Per una altra banda, i segons dades de Google Analytics, de les més de 3.300 visites a la web de SI Maresme des que es va posar en funcionament a finals d’agost (www.solidaritatmaresme.cat), que tenen un promig de 1,4 pàgines per visita, més d’un 5% (175 visites) provenen de connexions fetes des de Madrid, per davant de ciutats com Tarragona, Lleida i Granollers. D’elles un 30% tenen el navegador configurat en català com a primera llengua. Al cas de la pàgina web de SI Mataró, de les 2.500 visites més d’un 4,3% (102 visites) provenen per Madrid, només superat per Barcelona i Mataró. En aquests cas el 45% tenen com a llengua principal del navegador el català. Aquestes xifres podrien semblar baixes comparades amb Facebook, però cal tenir present que Google computa no la llengua de la interfície sinó la configurada internament com a prioritària, prestació dels navegadors que normalment és desconeguda per qui els fan servir.

Traduït en una metàfora coneguda, sembla ser doncs que des de dins “de l’olla”, el gripau a qui se li va escalfant l’aigua no s’adona de la lenta però progressiva mort que li espera. Des de dins de Catalunya encara hi ha molta gent que no s’adona de la mort progressiva del país dins d’Espanya i que cal fugir-ne. En canvi, des de fora, des de Madrid, on han de conviure diàriament amb espanyols, tenen clar que si s’aboquen a una olla amb aigua bullent no s’hi banyaran pas, i en fugiran saltant. Saben que la independència és l’única via de salvació. Els catalans i catalanes de Madrid ho tenen clar.

TOTS SOM RESPONSABLES DEL QUE PASSA AL SÀHARA OCC.

2010-10-29T05:55:00.000-07:00

Mireu el Sàhara

Les tendes es drecen al desert des del 9 d'octubre. Vint mil saharians desafien l'ocupant marroquí a les portes de la capital i tornen a dir-nos que no s'han rendit. Després de trenta-cinc anys de conflicte no tenim el dret d'aclucar els ulls i de desentendre'ns-en. Entre més raons, perquè la responsabilitat de la descolonització és, encara, en mans del Regne d'Espanya.

Les tendes es drecen al desert des del 9 d'octubre. Vint mil saharians desafien l'ocupant marroquí a les portes de la capital i tornen a dir-nos que no s'han rendit. Després de trenta-cinc anys de conflicte no tenim el dret d'aclucar els ulls i de desentendre'ns-en. Entre més raons, perquè la responsabilitat de la descolonització és, encara, en mans del Regne d'Espanya.
De primer, va ser la guerra, la vergonya d'abandonar-los. Varen ser els murs, el silenci prolongat.I és el repetit canvi de camisa de tots els qui, en arribant al govern, no veuen sinó el Marroc, plantat al davant, i negligeixen la responsabilitat que tenen envers els saharians.
I ara és, fins i tot, la temor d’enfrontar-se amb la població immigrada. Però tot això no pot justificar el silenci ni la inacció. La República Àrab Sahariana Democràtica fou envaïda aprofitant que Franco es moria al llit i que Juan Carlos era la poca cosa que era.
Però l’ONU continua considerant l'estat espanyol la potència colonial responsable de facilitar l'accés a la independència del Sàhara. Amb aquella acció del 1975 el govern del Marroc va jugar fort i, aparentment, ha guanyat durant dècades. Aparentment, només. Perquè avui sabem que no solament hi ha la resistència dels camps d'Algèria, la dels exiliats que patrullen extramurs des de Tinduf. Hi ha també, cada vegada més visible, la resistència democràtica interior, la dels manifestants i de les tendes plantades, la de Haidar i de Zuber Elgarhi, el jove de catorze anys assassinat aquesta setmana per la policia del rei Muhàmmad.

El seu clam, nosaltres no podem deixar d'escoltar-lo. De primer perquè el nostre país els ha d'escoltar tots, però després perquè, mentre siguem ciutadans de l'estat espanyol, som corresponsables del fet que tota una nació continue vivint, trenta-cinc anys després, en guerra, ofegada per la repressió, allunyada de sa casa i amb la dignitat violada. Mireu el Sàhara. Ens necessiten.

ACTE D´HOMENATGE A LES BRIGADES INTERNACIONALS

2010-10-19T02:06:00.000-07:00

SI (Solidaritat Catalana) respon a les amenaces de Corbacho.

2010-10-10T07:47:00.000-07:00

SI respon a les amenaces de Corbacho:

Un Ministre del Regne d'Espanya acaba d'amenaçar els catalans amb la violència per impedir la independència de Catalunya, advertint-nos "que no s'enganyin els que despleguen aquestes polítiques".

Que no s'enganyi el Regne d'Espanya ni els seus ministres: durem endavant la independència de Catalunya amb el suport pacífic, cívic i democràtic de la majoria dels catalans, perquè hi som en democràcia i a la Unió Europea i amb violència no es pot imposar ni impedir res.

Exigim la dimissió o el cessament del Ministre espanyol sr. Corbacho, incapacitat per ser-ho en una democràcia on els governants són triats pel poble, que és qui pren les decisions, i la seva renúncia o destitució com a candidat del PSC-PSOE, perquè no pot ser candidat qui pretén treure rèdits de la violència, l'empara, la justifica, o amenaça amb la violència els contrincants polítics i els votants.

Joan Laporta
Solidaritat Catalana per la Independència

CORBACHO AMENAÇA ALS CATALANS I CATALANES ?

2010-10-07T01:38:00.000-07:00

Amenaçar un país amb nou paraules
06.10.2010 –VICENT PARTAL (Director de Vilaweb).

Era un acte més. Mig de campanya, mig de govern. Un dels darrers com a ministre. Li van passar els papers que havia de llegir. Ell anava llegint i, de sobte, quan faltaven poques frases per a acabar, va improvisar i va deixar anar que ningú no es pensàs que la independència fóra pacífica. I ho va dir ensopegant amb la fonètica. Nerviós. Sec. Violent.

La frase escrita, segons la versió que n'ha repartit el seu ministeri, deia: 'En l’àmbit econòmic, podem desconnectar-nos del mercat espanyol? Potser sí, encara que d'una manera traumàtica. Em pregunto si la solució per a garantir el futur econòmic de Catalunya està en el divorci traumàtic d'Espanya i en l’aïllament.' Però el ministre Corbacho va dir 'Podem desconnectar-nos del mercat espanyol? Potser sí, encara que d'una manera traumàtica. Que ningú es pensi que les coses [silenci una mica llarg] seran `pacíficas´ [en espanyol]'. Nou paraules improvisades que deixà caure. I a continuació continuà llegint com si res: 'Em pregunto si la solució...' (Ho podeu sentir).

Ell va dir això i nosaltres tenim l'obligació de demanar-nos per què el ministre Corbacho no va cenyir-se al text escrit per dir just això que va dir? No ho sé. L'acte era del ministeri. Parlava com a ministre i, parlant en aquesta funció, no crec que ningú siga tan imprudent de dir una cosa així simplement improvisant. Parlava, potser, com a membre del govern? No es pot ignorar que la constitució espanyola atorga encara avui a l'exèrcit la defensa de la 'unitat de la pàtria', un anacronisme com un altre, hereu directe de la dictadura franquista i incompatible amb la democràcia i amb Europa. Ens volia dir, doncs, que si intentàvem de proclamar la independència, la seua resposta, en plena Europa del segle XXI, seria d'enviar l'exèrcit contra la voluntat popular?

Hi ha la possibilitat que deixàs anar una frase que no hauria d'haver dit o que fins i tot no volia dir. Ho entenc. Potser volia recalcar el discurs i en va fer un gra massa sense adonar-se de la solemnitat del moment. Però, com que allò que va dir és molt greu, gravíssim, si aquest fos el cas, ja hauria d'haver dimitit. Perquè hi ha errors que es poden permetre i errors que cal corregir el mateix dia que passen. I aquest, si fos un error, és dels intolerables.

O ho hauria de ser, perquè, dit tot això, resulta sorprenent que els partits polítics, tret dels independentistes, hagen optat per rebaixar la importància de les paraules del ministre. Començant pel seu partit que va dir que això no era cosa d'ells, sinó del ministeri (quina excusa!) i continuant amb el silenci de CiU i ICV, silenci que van justificar dient que no volien que la frase adquirís una gran importància –potser volien dir molesta.

Estic convençut, diga què diga el ministre, que no hi haurà violència contra la independència, per una raó molt concreta: perquè, si Espanya prova de recórrer-hi, aleshores, automàticament, nosaltres haurem guanyat el reconeixement i la salvaguarda de les democràcies europees. I això, no ho ignora el govern espanyol.

Nosaltres no som Croàcia, Eslovènia o Bòsnia. Però això té poca importància. Allò que sí que en té és que Espanya ja no pot ser Sèrbia. Encara que a voltes pensen com si foren serbis, ells també són conscients que, la batalla dels tancs, l'han perduda abans de començar, i per això sobten de manera especial paraules, amenaces directes, del to de les que ahir va proferir el ministre Corbacho.

Als qui es pensen que faig massa cas d'una simple frase, m'agradaria recordar-los que fa molts anys vaig llegir amb estupor una carta al director publicada en el diari croat Vjesnik. Aquell diari era dels primers que havia criticat la política supremacista sèrbia de Vik Draskovic, política que acabà portant a la guerra, a la independència de sis nacions i a la misèria absoluta i a l'aïllament internacional de Sèrbia. La carta (era el 1986) em va cridar l'atenció perquè tenia una forma molt rara. Solament deia: 'Onsevulla que hi haja una tomba sèrbia serà Sèrbia.' No ho vaig entendre a la primera, però era una amenaça, i també aleshores bastaren nou paraules per fer-la.

FACEBOOK TANCA EL PERFIL DE SOLIDARITAT CATALANA I DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

2010-10-05T15:35:00.000-07:00

Facebook també tanca el perfil de Solidaritat Catalana per la Independència

Aquest cap de setmana Facebook ha tancat de forma unilateral i sense previ avís el perfil públic de Solidaritat Catalana per la Independència. Després de conèixer episodis semblants que s'estan produint tant a entitats, com és el cas de Plataforma per la Llengua o Xarxa Independentista, i a perfils personals de caire independentista, és evident que Facebook està rebent fortes pressions per tancar els perfils dels qui defensem la llibertat del nostre país.

En aquest sentit Facebook no utilitza la mateixa vara de mesurar amb d’altres perfils polítics.

Estarem atents a les futures actuacions d'aquesta xarxa social i no descartem coordinar-nos amb les altres entitats afectades a fi i efecte de fer palesa aquest doble raser que discrimina les opcions que representem il·lusió i futur per Catalunya.

EXIGEIXEN AL PP, PSC-PSOE I C ´S QUE CONDEMNIN VIOLÈNCIA ESPANYOLISTA.

2010-09-22T09:20:00.000-07:00

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA DENUNCIA L’ATAC TERRORISTA PATIT A CERVERA I EXIGEIX A PSC-PSOE, PP I C’S QUE CONDEMNIN LA VIOLÈNCIA AL SERVEI DE LA UNITAT D’ESPANYA

Dissabte a la nit un atemptat terrorista va atacar amb líquid inflamable el Gran Teatre de la Passió de Cervera, mentre eren al seu interior més de 400 persones en un acte convocat per Solidaritat Catalana
per la Independència, provocant un incendi que va cremar una bandera símbol de la independència de la Nació catalana i part de la façana del teatre. Només la ràpida intervenció de la organització va impedir que l’incendi s’estengués a l’interior del teatre amb la tragèdia humana que això hagués comportat.

No hem tingut notícia que el Fiscal General de l’Estat i l’Audiència Nacional, ambdós espanyols, que són els competents segons la llei espanyola, hagin actuat ni prevegin fer-ho per fer caure sobre els terroristes al servei de la unitat d’Espanya tot el pes de la llei.

Tampoc hem sentit cap expressió de condemna de l’atemptat terrorista per part dels partits que comparteixen amb els terroristes l’objectiu de la unitat d’Espanya: el Partit Popular, el Partit dels Socialistes de Catalunya, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Els polítics i partits que comparteixen les seves idees favorables a la unitat d’Espanya han de desmarcar-se inequívocament dels mètodes terroristes, condemnar la violència, i col·laborar amb la Justícia.
La serp terrorista de l’espanyolisme ha de ser eradicada mentre encara es cova a l’ou. És per això que des de Solidaritat Catalana per la Independència exigim:

1. La ràpida investigació policial per identificar i detenir els terroristes espanyolistes i els seus còmplices, instigadors i encobridors.
2. El zel extremat de la Fiscalia General de l’Estat espanyol contra el terrorisme espanyolista, posant en marxa tots els mecanismes de l’Estat de Dret al servei de la democràcia, les llibertats, i la seguretat de les persones.
3. La intervenció immediata de l’Audiència Nacional espanyola per jutjar i condemnar els autors, còmplices i encobridors de l’atemptat terrorista i l’eradicació de les organitzacions terroristes espanyolistes.
4. Que condemnin el terrorisme espanyolista i la violència al servei de la unitat d’Espanya els srs. Zapatero, Rajoy, Montilla, Sánchez-Camacho i Rivera, i dels partits polítics PP, PSC, PSOE i C’s, que comparteixen amb els terroristes l’objectiu polític d’impedir la independència de Catalunya.

I advertim que l’absència de condemna de la violència per part dels partits que comparteixen objectius polítics amb els terroristes és causa d’il·legalització, segons la legislació i jurisprudència espanyoles

MISÈRIA DE L´AUTONOMISME

2010-09-05T04:21:00.000-07:00

Coincidim amb que l´etapa de gestió de l´autonomisme com objectiu i la independència a llarg termini s´ha acabat. Ara els objectius son uns altres i la independència no ha d´ésser mai més un objectiu a llarg termini.

Misèria de l'autonomisme
Alfons López Tena

La pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol ens ha dut a la misèria moral, cultural i econòmica. L'agressió de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut ha confirmat que l'autonomisme condemna el país a l'extinció i que
la relació amb Espanya no és fruit
d'un pacte entre iguals sinó d'una situació de dominació. Després de més de trenta anys de l'actual règim, la majoria de la societat catalana ja expressa inequívocament la seva voluntat d'independència, d'Estat català en el si de la Unió Europea, única alternativa viable per a la continuïtat del projecte nacional català davant d'una Espanya pètria decidida a uniformitzar l'Estat i en
què qualsevol temptativa federal, tenint en compte la impossibilitat de reformar la Constitució, representa una fantasia irrealitzable.

La ciutadania de Catalunya ja ha reaccionat contra els poders espanyols que busquen enterrar la seva voluntat d'existir. El poble català ja s'ha pronunciat en les consultes populars sobre la independència amb més de 500 comissions locals, més de 50.000 voluntaris i més de mig milió de vots per la independència i amb l'espectacular manifestació del 10 de juliol de 2010 en la qual més d'un milió de ciutadans exigien la independència.

Els vells partits s'han mostrat impotents per liderar les demandes populars per la constitució d'un Estat propi. L'única reacció unitària que va expressar la classe política va consistir en el rebuig de les diverses iniciatives populars per celebrar un referèndum oficial sobre la independència. Cap dels integrants de l'actual estament polític, ni tan sols aquells que es proclamen d'obediència catalana o independentistes amb Montilla ha estat a l'alçada de les circumstàncies i, en els moments decisius, no han mostrat res més que covardia, mediocritat, mesquinesa i resignació. El seu únic projecte futur consisteix a gestionar les engrunes d'un autonomisme que ens ha portat al naufragi, i entabanar els ciutadans amb promeses que saben irrealitzables. Referèndum, concert econòmic, federalisme, recuperació de l'Estatut... subhasta d'enganys que només poden assolir-se reformant la Constitució espanyola, que ni el PP ni el PSOE ni la nomenklatura espanyola permetran ni concediran mai. Després de l'aventura irresponsable fracassada del nou Estatut, amb Espanya no hi ha res a fer excepte pagar i obeir, o marxar.

És, doncs, el moment que la demanda massiva d'independència que ha expressat el cos social entri amb una força esclatant a les institucions. Com en tots els processos d'aquesta mena que s'han produït al món, la independència l'assolirem quan unes forces polítiques es presentin a unes eleccions amb un programa presidit per la constitució d'un Estat propi i obtinguin la majoria dels sufragis per formar el govern que condueixi el país a l'Estat propi defensant amb fermesa els anhels del poble de Catalunya i actuant amb coratge, patriotisme i intel·ligència per recuperar la dignitat i portar el país a la plena llibertat. No ho faran els vells partits parlamentaris, enfangats en dependències inconfessables i en el fum d'unes institucions impotents de cartó pedra només eficaces
per donar-los col·locació i prebendes.
El poble català es troba en una cruïlla: o bé opta per la independència per situar-se al nivell dels països més avançats del món o bé es resigna a una autonomia incapaç d'afrontar la situació límit de la nostra nació i continua el
procés de desnacionalització i desindustrialització. L'autonomisme és impotència. Només vol, pot i sap acatar la sentència, gestionar una Generalitat en fallida i pidolar a un govern del PSOE o del PP que ja no vol cedir res,
ni recursos ni competències. Avui l'autonomisme no té projecte davant la situació límit de Catalunya. Els vells partits catalans han sacrificat els drets de Catalunya a l'estabilitat de l'Estat
espanyol. L'oligarquia espanyola ha atribuït aquesta actitud a feblesa. Alguns, per justificar aquesta submissió, han sostingut que Catalunya tenia la missió de modernitzar Espanya. Però aquesta modernització s'ha girat contra Catalunya. Tots els intents de congraciar-se amb l'Estat espanyol i fer-lo propici han fracassat. També han fracassat les estratègies basades en l'increment gradual del nivell d'autogovern de la Generalitat pactant amb
l'esquerra espanyola.

Els vells partits volen enfocAR la campanya electoral i la propera legislatura en la crisi econòmica. Però amaguen que la Generalitat no té ni el poder ni els diners per resoldre els gravíssims problemes de Catalunya i que la seva situació financera és desastrosa, amb dificultats per afrontar fins i tot la despesa corrent. Tots volen desviar l'atenció del conflicte nacional perquè volen continuar actuant com si la sentència del Tribunal Constitucional no hagués existit, i que no tenen cap altre projecte més enllà de gestionar una comunitat autònoma. Volen continuar la rutina institucional com si la reacció de dignitat del poble català no s'hagués manifestat. Volen continuar reduint la política catalana a les seves baralles per ocupar les prebendes del govern de la Generalitat. Les seves propostes electorals no són creïbles ni assolibles, perquè necessiten l'acord amb Espanya, i no el tindran. Avui tot són promeses, demà tot seran excuses. Fem allò que és al nostre abast, que només depèn de nosaltres, la independència. Si volem, podem. Si volem independència, fem el que cal: votar independència.

LA UNITAT DE L´INDEPENDENTISME S´HA DE CONTINUAR TREBALLANT, NO PODEM DEIXAR ARA DE TREBALLAR-HI.

2010-09-01T10:58:00.000-07:00

Que així siga (anàlisi d´en Vicent Partal a Vilaweb).

Estem d´acord amb ell en algunes coses, potser la més important és que una vegada no aconseguida la unitat electoral per aquestes eleccions, hem de propiciar noves possibilitats (actuació conjunta dels representants al Parlament de les diferents formacions, continuar treballant per altres eleccions: municiplas, etc....)

01.09.2010

No hi ha hagut manera de fer una sola coalició independentista a les eleccions i com a mínim hi haurà tres candidatures (Esquerra, Solidaritat i Reagrupament) que se'n reclamaran. Personalment em sembla un error però segurament un altre plantejament no era possible. Que així siga, doncs i assumim que les eleccions tindran un estrany caràcter de primàries del sobiranisme, cridades a aclarir el futur d'aquest convuls moviment.

És evident que la divisió restarà vots. No només els d'aquells que, desencantats, optaran per l'abstenció sinó també els de votants que podrien sentir-se atrets pel programa independentista però no entenen tant de guirigai de sigles i marques contraposades. Amb tot és innegable que serà important saber quants vots té l'independentisme en el seu conjunt i quants cadascuna de les formacions que es reclamen com a part d'aquest camp ideològic. En les eleccions anteriors els vots d'ERC i el Partit Republicà van sumar 422.379, amb 21 diputats per a Esquerra. Els càlculs sobre la força del moviment sobiranista s'hauran de fer, doncs, a partir d'això.

Espere, però, que els nervis i les picabaralles inevitables d'una campanya electoral no creen més friccions de les estrictament necessàries. Seria magnífic, però crec que és gairebé impossible, que totes tres candidatures aconseguiren representació parlamentària i que un cop dins l'hemicicle foren capaços de col·laborar i de treballar juntes en els temes relacionats amb la sobirania, en l'eixida d'aquesta crisi on ens ha abocat la sentència del Constitucional. Que això no es desbarate per una campanya cainita seria important.

Les eleccions del 2010, tal i com estan les coses, no obriran la porta a un canvi de règim. Entès això el que cal és que no la tanquen tampoc. L'independentisme ja és avui un potent fenòmen transversal i els seus possibles votants decidiran si recolzen alguna opció clarament sobiranista o si prefereixen expressar el seu independentisme votant opcions com CiU i ICV que es mouen cada vegada més en la direcció de l'anomenat 'dret de decidir'. Perquè el preu de la no-unitat també és aquest.

LA DERIVA TOTAL DE C i U

2010-08-21T03:08:00.000-07:00

On va CiU ? No és el nostre problema diran molts, ja que no és una de les nostres opcions polítiques. És veritat.

Però sorprén la manca de decissions, la manca de projectes polítics, que en volen fer d´aquest país ?
Una de les poques propostes que fan els hi rebaten de seguida des del Govern central i els avisen que acabaran com l´Ibarretxe.

No sabem si guanyaran les eleccions "autonòmiques" de la tardor, potser sí. Però això de triomf per als catalans no en tindrà res, continuarem A LA DERIVA TOTAL, COM C i U.

Blanco recorda a Mas el rebuig al Pla Ibarretxe.

Diu, sobre el dret de decidir, que hi ha 'unes normes del joc' que s'han de respectar

El vice-secretari general del PSOE, José Blanco, ha recordat a Artur Mas com va acabar el Pla Ibarretxe a les corts espanyoles, que ni tan sols el van debatre, per referir-se a la proposta de CiU d'exercir el dret de decidir sobre el concert econòmic. 'Hi ha unes regles i unes normes que garanteixen la convivència i el respecte', ha dit, però també ha admès que 'és legítim que hi hagi gent que vulgui canviar-les'.

'En tot cas, el senyor Mas té el dret de poder fer un plantejament electoral com el que fa si considera que és el camí que ha de seguir Catalunya', ha dit, i ha afegit que haurà de respectar 'les normes del joc'.

CiU planteja per a la pròxima legislatura que una majoria de catalans es pugui expressar, fent ús del dret de decidir, sobre el concert econòmic. I per això demana que també caldrà que els partits catalans siguin forts a Madrid. Sobre el dret de decidir sobre la independència, Artur Mas ha declarat que veu possible que es faci un referèndum, però no pas aviat, perquè considera que no hi ha la majoria social necessària perquè pogués reeixir. Recentment, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va dir que la federació volia arribar a la indpendència, però 'pas a pas', i en cap cas en les pròximes dues legislatures.

El gener del 2005 les corts espanyoles van rebutjar l'admissió a tràmit del Pla Ibarretxe, que plantejava un nou estatut per al País Basc que incloïa el dret d'autodeterminació del poble basc. Per tant, ni tan sols no es va arribar a tramitar.

* Xarxes socials
o La Tafanera
o Twitter
o Facebook
o Menéame
o del.icio.us
o Technorati
o iGoogle
o Scoopeo
o MSN
o Digg
o Yahoo
o mySpace
* Envia l'article
* Imprimeix l'article
* Converteix a PDF

RECORDEM EN LLUIS M. XIRINACS

2010-08-11T05:18:00.000-07:00

Tots els catalans recordem en Lluis M. Xirinacs, exemple com persona, exemple de coherència i lluita per les llibertats personals i col.lectives.
Avui, en el tercer aniversari de la seva mort, el recordem amb el seu darrer escrit.

LLUIS M. XIRINACS, NO T´OBLIDEM ¡

ACTE DE SOBIRANIA (Lluís M. Xirinacs)
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

ACTE DE SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA A BARCELONA.

2010-07-30T12:18:00.000-07:00

Nota de premsa:
Els impulsors de Solidaritat Catalana per la Independència, Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran es van presentar en societat.

Més de 600 persones es van aplegar a l’Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona per conèixer les principals línies mestres del programa de Solidaritat Catalana per la Independència, coalició que vol aglutinar l’esperit de la manifestació del 10 de juliol per tal de tenir força al Parlament per proclamar la independència. Els tres promotors de Solidaritat Catalana van recordar que estan disposats a anar a les llistes de la candidatura que es presentarà a les properes eleccions al Parlament, tot i que la darrera paraula la tindran els simpatitzants de Solidaritat Catalana en una assemblea que està previst que se celebri el proper 11 de setembre.

Després d’una presentació a càrrec de la periodista Patricia Gabancho, Uriel Bertran va assegurar que “només entrarem a un govern de la Generalitat que estigui disposat a proclamar la independència”, i si no aconsegueixen una majoria a la cambra catalana “el partit farà una oposició dura i contundent a l’autonomisme”. A continuació, Alfons López Tena va destacar que tant ell com Bertran han preferit sumar-se a Solidaritat Catalana abans de quedar-se als seus respectius partits i optar a un lloc “com consellers o diputats”. Va tancar l’acte Joan Laporta, que va explicar que “el Tribunal Constitucional ens ha ensenyat el millor camí per avançar i prosperar perquè Catalunya sigui un estat”, una reflexió que ha estat aplaudida per tots els assistents a l’acte. I és que segons Laporta la independència servirà per “acabar amb l’espoli fiscal que viu Catalunya, per la qual cosa podrà administrar millor els seus diners” a la vegada que ha subratllar que l’única manera per arribar a l’Estat propi és a través de la via democràtica. L'acte ha acabat amb crits d'independència.