LES CABÒRIES DE GARCIA SANZ (SEAT)

AGRAÏMENT

Concretament el divendres 18 d’abril es va poder llegir a elPeriódico.com/economia, una notícia sorprenent.
El president del consell d’administració de Seat, Francisco García Sanz, que també és membre del consell del grup Volkswagen a Wolfsburg (Baixa Saxònia), va assegurar que se’ls havien acabat els noms de pobles i ciutats per aplicar als seus nous models de cotxes. I, quan un periodista de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) li va indicar que no hi havia cap model amb nom de ciutat catalana, l’empresari respongué “Nosaltres som espanyols”. Rialles dels assistents.
Francisco García Sanz va fer aquestes declaracions en una trobada amb corresponsals de premsa a l’ambaixada espanyola, a Berlín. Bona part dels assistents a l’acte, entre els quals hi havia l’ambaixador espanyol a Alemanya, Gabriel Busquets Aparicio, esclafiren amb fortes riallades en sentir la ocurrent resposta de l’executiu de Seat.
Tot i que com és evident la intenció visceral de Francisco García Sanz, en fer aquesta afirmació era la de vexar Catalunya, ens cal donar-li les gràcies per haver reconegut públicament i en instàncies internacionals, que els catalans no som espanyols.
Efectivament, l’afirmació que els catalans no som espanyols forma part de la nostra lluita secular per les llibertats nacionals i per l’exigència del dret a decidir. El fet que un empresari espanyol (deixant apart la seva intencionalitat) reconegui d’alguna manera i davant d’una munió de corresponsals de premsa que els catalans no som espanyols, que som una altra cosa molt diferent d’ells, ens fa un favor immens que caldria agrair-li de manera col·lectiva, doncs qualsevol assistent mínimament intel·ligent en podia deduir la condició colonial que pateix Catalunya.
Però en aquest cas, com en tants d’altres, també ens trobem amb sets i vuits i cartes que no lliguen. Quan els catalans afirmem públicament que no som espanyols, les forces de seguretat de l’Estat ens reprimeixen, ens detenen i ens multen, però quan és un espanyol, com és el cas de García Sanz, que ho deixa anar així de clar, no passa res. Hem de suposar que qualsevol jutge (espanyol evidentment) el que valoraria en aquest cas, no és el què s’ha dit sinó la intencionalitat vexatòria contra Catalunya i els catalans, i en aquests casos, és clar, no hi ha culpa.
Penso que la millor manera de demostrar el nostre agraïment a García Sanz, és donar-li les gràcies per haver reconegut públicament que Catalunya no és Espanya, i no tenir-li en compte què fa uns anys el Departament d’Investigacions Criminals de Rüsselheim i la Fiscalia de Darmstadt, seguien la seva pista per haver estat sospitós d’incórrer en un frau fiscal, estafa i deslleialtat amb la seva anterior empresa, la General Motors, el nostre escalf li pot significar un gran suport moral per a les seves cabòries.

August Bernat i Constantí