Es presenta interessant aquest mes: després dels resultats a Còrsega, ara tenim eleccions a Escòcia amb bones perspectives i la justícia francesa que dóna llum verda a un referèndum com el d' Arenys de Munt a la Catalunya del nord. Això és mou.
La justícia francesa
dóna llum verda a la Catalunya Nord per organitzar el seu "Arenys de
Munt"
Tomba la pretensió de la
República d'il·legalitzar una entitat que té la intenció d'organitzar un
referèndum popular
Una associació de
Perpinyà, el Comitè per a l'Autodeterminació de la Catalunya Nord,
té llum verda per organitzar una consulta popular sobre "la reagrupació
de la Catalunya Sud i la Catalunya Nord en un sol Estat independent i sobirà".
Així ho va determinar aquest dijous el Tribunal de Gran Instància de Perpinyà,
que va tombar la pretensió de la Prefectura dels Pirineus Orientals de
dissoldre l'entitat perquè entenia que volia "atemptar contra la
integritat del territori nacional". Ara, el tribunal ha determinat que la
consulta està emparada per la lliberat d'expressió.
La República francesa,
a més, ha estat condemnada a pagar una multa de 1.500 euros corresponent a les
taxes judicials. El tribunal
considera que si es vol continuar amb el litigi, el debat ha de ser inclòs a
l'agenda del Consell de Ministres, que és qui haurà de decidir si s'ha de
dissoldre l'associació.
Ara, doncs, l'associació pot organitzar la consulta popular quan ho desitgi,
similar a les consultes populars iniciades a Arenys de Munt el 2009. Perquè, en
tant que consulta popular, "sigui quin sigui el resultat de la
consulta, no comportarà en cap cas la partició de la República", deixen
clar des de l'entitat. El president, Robert Casanova, insinua a
France Bleu que
podrien fer coincidir
la votació amb la data en què la Catalunya Sud torni a votar, el 2017.
L'advocat Jean Codognès -vocal de l'associació, exdiputat a l'Assemblea
Francesa pel Partit Socialista i actualment membre del Consell Federal d'Europe
Écologie-Les Verts- explicava l'any passat: "Volíem organitzar una
consulta coincidint amb l'impuls del 9-N. Però l'Estat francès, a través de la
prefectura, a principi de novembre va posar-nos una demanda reclamant la
dissolució de l'associació, argumentant que atempta contra la unitat de la
República." Com a argument de defensa, Codognès ja brandava el fet que
els
perseguien "per un delicte d'opinió", i recalcava que la
Cort Europea dels Drets Humans d'Estrasburg dóna llibertat als ciutadans
"per posar sobre la taula tots els debats possibles, incloent-hi fins i
tot el qüestionament de l'ordre establert."
"
En l'espai
democràtic europeu tenim el dret a qüestionar la pertinença a una estructura
concreta. Fa uns anys, una entitat va proposar-se tornar a posar un rei com
a cap de l'Estat de França, fet que va manifestament en contra de la República,
i la justícia va dir que que l'associació no s'havia de dissoldre, perquè el
debat en si mateix era correcte", hi afegia.