dissabte, 28 de maig del 2016

FORA LA LEGION DE SANT ANDREU

Una altra manifestació permesa. Quina casualitat.
De Vilaweb:
A la plaça Sant Jaume, els legionaris han llegit una carta dirigida a Ada Colau. A continuació, han interpretat la ‘Marxa reial’, l’himne espanyol, i algunes marxes militars més. Més de sis-cents ex-legionaris d’arreu de l’estat espanyol jja havien confirmat a finals de setmana la seva presència a Barcelona aquest dissabte.

Aquesta mobilització ha estat permesa per per la conselleria d’Interior. Aquest fet ha generat malestar entre els col·lectius antifeixistes de Catalunya perquè demà, com cada darrer dissabte de cada mes, tenien pensat de reunir-se a la plaça de Sant Jaume per demanar l’anul·lació dels consells de guerra franquistes contra el president Lluís Companys i la resta de víctimes del franquisme. Aquest acte, que es fa des de fa anys, finalment s’ha suspès per a evitar trobar-se. ‘No volem haver de trobar-nos i suportar la vergonya de sentir improperis i alabances feixistes’, explica Cruanyes.

Nosaltres ho tenim ben clar: Fora la La Legión de Sant Andreu:







diumenge, 22 de maig del 2016

MANI NEONAZI A MADRID (Aquestes sí que són legals).

Que no ens enganyin: aquestes són les manifestacions que els agradaria veure als dirigents espanyols, però les coses no les poden manegar tan lliurement com voldrien.

 MANIFESTACIÓ NEONAZI A MADRID.
La delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa, prohibia l’entrada d’estelades a la final de Copa al Vicente Calderón al mateix temps que autoritzava una manifestació d’una organització neonazi a Madrid aquest dissabte. La manifestació, convocada pel col·lectiu ultra Hogar Social Madrid, ha començat a la plaça d’Espanya i ha aplegat un miler d’assistents que han cirdat consignes contra els refugiats i contra els immigrats. La policia ha tallat parcialment la Gran Vía madrilenya per a permetre l’avanç de la manifestació, en què hi ha hagut salutacions i simbologia feixista i que ha acabat amb provocacions i aldarulls, i amenaces a la premsa per part dels participants davant de la passivitat policíaca.

divendres, 20 de maig del 2016

SOBRE L' ESTELADA I LES PROHIBICIONS:

Valenta la decisió de NO anar a Madrid, tant dels nostres dirigents nacionals com dels dirigents municipals.
Penosa l' actuació de la delegada del Govern a Madrid, dels dirigents del PP tant a Madrid com els de Catalunya i també penosa l' actuació del President del Barça que ha deixat de representar un percentatge dels seus socis i sòcies. Tots sabem que la campanya electoral ha començat però no cal que els Governs espanyols utilitzin sempre els atacs contra Catalunya per a guanyar vots.
Deixem ben visible la imatge que no volen veure a Madrid:

També deixem visible la imatge d' una altra bandera, que han proposat per substituir l' estelada en cas de prohibició:

I també deixem dues imatges de banderes internacionals que els espanyols no prohibiran mai, malgrat que portin "estrelles":

Si no la coneixeu (la darrera), és la bandera de Panamà, que també porta "estrelles".

La premsa estrangera se n' ha fet també ressò. I us afegim un breu resum que han fet a Vilaweb:

La decisió del govern espanyol de prohibir les estelades al Vicente Calderón en la final de Copa de diumenge ha fet la volta al món. Mitjans de comunicació de tot el món se n’han fet ressò. I amb termes molt durs, qüestionant la decisió, desmuntant alguns dels arguments esposats i recollint la indignació catalana amb la prohibició.
Us n’oferim uns quants exemples:
Financial Times: ‘La prohibició de la bandera enfurisma els catalans’. El diari britànic diu que hi haurà una bandera absent al Vicente Calderón. I desmunta l’argument dels qui la prohibeixien que els esports i la política no es poden barrejar.

The Independent: ‘El Barça acusa el govern espanyol d’atacar la llibertat d’expressió amb la prohibició de la bandera’.
The Telegraph: ‘El govern espanyol prohibeix les banderes independentistes catalanes a la final de futbol’. Diu el diari anglès: ‘Encara que la policia aconsegueixi impedir que les banderes independentistes es brandin a l’estadi, no podran atirar els milers de catalans que escridassaran l’himne espanyol en la presència del rei, tal com ha passat en anys recents quan el Barça ha jugat una final
La Gazzetta dello Sport. El diari esportiu italià també s’ha fet ressò de la prohibició, i de la iniciativa de les entitats sobiranistes d’omplir el Vicente Calderón de banderes escoceses.
La Repubblica: ’Prohibida la bandera catalana’. La Repubblica: ’Prohibida la bandera catalana’. Destaca que Puigdemont i Colau no aniran a la final, la crida de Joan Tadà al Barça perquè no jugui el partit, la queixa del club… I diu que en les finals de Copa els afeccionats del Barça acostumen a lluir estelades i a escridassar el rei. ‘Els aficionats catalans sempre han expressat el que alguns no dubten a definir com el seu propi orgull i el seu malestar amb la nació de la qual volen sortir. ‘

The Atlantic: ’Per què Espanya prohibeix aquesta bandera en un partit de futbol?’ El diari de Boston fa un repàs a la història de repressió que ha patit el Barça durant la dictadura de Primo de Rivera i especialment durant el franquisme, i com el dictador va premiar el Real Madrid i va castigar el club blaugrana. ‘Entre els seguidors del Barça, el Madrid encara representa l’opressió dels anys de Franco. La prohibició de l’estelada de la final de la Copa del diumenge és probablement un altre exemple d’això.’
 

diumenge, 1 de maig del 2016

REFERÈNDUM COM ARENYS DE MUNT A LA CATALUNYA DEL NORD

Es presenta interessant aquest mes: després dels resultats a Còrsega, ara tenim eleccions a Escòcia amb bones perspectives i la justícia francesa que dóna llum verda a un referèndum com el d' Arenys de Munt a la Catalunya del nord. Això és mou.

 La justícia francesa dóna llum verda a la Catalunya Nord per organitzar el seu "Arenys de Munt"
Tomba la pretensió de la República d'il·legalitzar una entitat que té la intenció d'organitzar un referèndum popular

per Bernat Ferrer29 d' Abril 2016 a les 20.14 h
Una associació de Perpinyà, el Comitè per a l'Autodeterminació de la Catalunya Nord, té llum verda per organitzar una consulta popular sobre "la reagrupació de la Catalunya Sud i la Catalunya Nord en un sol Estat independent i sobirà". Així ho va determinar aquest dijous el Tribunal de Gran Instància de Perpinyà, que va tombar la pretensió de la Prefectura dels Pirineus Orientals de dissoldre l'entitat perquè entenia que volia "atemptar contra la integritat del territori nacional". Ara, el tribunal ha determinat que la consulta està emparada per la lliberat d'expressió.



La República francesa, a més, ha estat condemnada a pagar una multa de 1.500 euros corresponent a les taxes judicials. El tribunal considera que si es vol continuar amb el litigi, el debat ha de ser inclòs a l'agenda del Consell de Ministres, que és qui haurà de decidir si s'ha de dissoldre l'associació.

Ara, doncs, l'associació pot organitzar la consulta popular quan ho desitgi, similar a les consultes populars iniciades a Arenys de Munt el 2009. Perquè, en tant que consulta popular, "sigui quin sigui el resultat de la consulta, no comportarà en cap cas la partició de la República", deixen clar des de l'entitat. El president, Robert Casanova, insinua a France Bleu que podrien fer coincidir la votació amb la data en què la Catalunya Sud torni a votar, el 2017.

L'advocat Jean Codognès -vocal de l'associació, exdiputat a l'Assemblea Francesa pel Partit Socialista i actualment membre del Consell Federal d'Europe Écologie-Les Verts- explicava l'any passat: "Volíem organitzar una consulta coincidint amb l'impuls del 9-N. Però l'Estat francès, a través de la prefectura, a principi de novembre va posar-nos una demanda reclamant la dissolució de l'associació, argumentant que atempta contra la unitat de la República." Com a argument de defensa, Codognès ja brandava el fet que els perseguien "per un delicte d'opinió", i recalcava que la Cort Europea dels Drets Humans d'Estrasburg dóna llibertat als ciutadans "per posar sobre la taula tots els debats possibles, incloent-hi fins i tot el qüestionament de l'ordre establert."
"En l'espai democràtic europeu tenim el dret a qüestionar la pertinença a una estructura concreta. Fa uns anys, una entitat va proposar-se tornar a posar un rei com a cap de l'Estat de França, fet que va manifestament en contra de la República, i la justícia va dir que que l'associació no s'havia de dissoldre, perquè el debat en si mateix era correcte", hi afegia.