divendres, 27 de novembre del 2015

EL FLA I L' ASFIXIA PROGRAMADA DE CATALUNYA.

Tota la setmana que es parla del FLA, un locutor es va equivocar i va dir Fons de Liquidació Autonòmica (en compte de Fons de Liquiditat) i pensem que ho va encertar, ja que estan liquidant "l' autonomia catalana" des del 2012, poc a poc i sense fer soroll.
Ingressin els diners o no, el Govern espanyol, això és un carreró sense sortida. I l' any vinent ens trobarem pitjor. Aquest sistema no té cap sortida, només serveix per asfixiar Catalunya.


Divendres passat el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va anunciar el nou repartiment del fons de liquiditat autonòmica (FLA), del qual 3.034 milions aniran a parar al Principat, 1.471 al País Valencià i  163,59 a les Illes. Però el govern espanyol ha posat el focus a Catalunya i Montoro ha imposat controls específics perquè el Departament d’Economia de Mas-Colell pugui accedir als diners. L’objectiu, digué el ministre espanyol, és garantir que aquests diners no es destinin a ‘vel·leïtats independentistes’.

Tot seguit responem sis preguntes per entendre el cas particular de Catalunya i com l’afectarà aquest nou atac del govern de Mariano Rajoy. Us expliquem què és el FLA, com es cobra, quines condicions hi havia fins ara i quins controls aplicarà d’ara endavant l’estat espanyol per intervenir, més encara, les finances de la Generalitat.

—Què és el FLA?
—El fons de liquiditat autonòmica (FLA) és un mecanisme de préstec ideat per l’estat espanyol que serveix per a finançar el dèficit de les comunitats autònomes. Va néixer l’any 2012, en un moment en què les autonomies es van trobar barrat l’accés als mercats financers. Va ser arran de la crisi econòmica, quan les agències de qualificació valoraren negativament els indicadors de capacitat recaptatòria de les comunitats. L’estat espanyol sí que es va continuar finançant a l’exterior i per aportar capital a les comunitats deficitàries va establir el FLA.

—Quants diners assigna l’estat espanyol a Catalunya través del FLA?
—El Ministeri d’Hisenda espanyol estableix el dèficit que poden tenir les comunitats autònomes, una mesura que és vigent d’ençà de la reforma constitucional pactada pel PSOE i el PP, l’any 2011. El FLA dóna líquid d’acord amb aquest dèficit autoritzat. Per exemple, l’any 2014 la Generalitat tenia permís per a endeutar-se un 1% del seu PIB. Això representaven 2.000 milions, que són els diners que va rebre Catalunya procedents del FLA.

—Com en disposa, d’aquests diners, la Generalitat?
—El Ministeri d’Economia divideix la quantitat assignada en dotze parts corresponents als dotze mesos de l’any. Però aquestes mensualitats no s’ingressen pas als comptes de la Generalitat, com molt gent es pensa. El Departament d’Economia ha d’enviar a Madrid una relació de tots els proveïdors als quals ha de pagar. Aleshores el ministeri rep aquest fitxer, l’estudia i fa directament la transferència a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), l’ens que s’encarrega de gestionar el FLA. Això sempre ha estat així. De manera que podem dir que les finances de la Generalitat són intervingudes des de l’any 2012.

—Quins serveis paga la Generalitat amb els diners del FLA?
—Els diners del model de finançament econòmic són insuficients perquè la Generalitat pugui cobrir totes les despeses. Per aquest motiu es troba obligat a recórrer al FLA, l’única font de finançament que té a l’abast, com ja hem explicat. L’ICO estableix que els diners del FLA s’han de destinar a pagar factures de proveïdors sanitaris i de serveis socials. En aquest grup hi entren farmàcies, centres especialitzats, hospitals públics i concertats, entre més.

—Quin interès ha de pagar la Generalitat per tenir accés al FLA?
—El govern de la Generalitat, i més concretament el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha denunciat que els interessos que s’han de pagar per rebre aquests diners són massa alts. Sobretot tenint en compte que amb els recursos que genera Catalunya el govern català podria cobrir de sobres les despeses que té. El 2012 es van pagar en interessos 58 milions; el 2013, 502; el 2014, 941; i el 2015, 408. Un total de 1.909 milions d’euros pagats en interessos en quatre exercicis.

Pel que fa al diners rebuts del FLA el 2015, la Generalitat no haurà de pagar interessos, perquè el Ministeri d’Hisenda no en va aplicar. La raó és que Espanya es va poder finançar a interès negatiu. Els mercats van voler comprar deute espanyol, en part, gràcies a les bases fiscals catalanes. Perquè cal tenir en compte que Catalunya representa el 19% del PIB espanyol. Sense la solvència de Catalunya, Espanya s’hauria hagut de finançar en condicions menys favorables. Tanmateix, el 2016 tot canvia: l’interès del FLA tornarà a pujar al 0,834%.

—Quines condicions ha imposat Montoro per a tenir accés al FLA?
—La setmana passada el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va anunciar les condicions que posaria a Catalunya per accedir al nou FLA. Un clar greuge comparatiu, doncs cap comunitat autònoma espanyola s’hi haurà de sotmetre. L’objectiu, segons el ministre, és que l’executiu català no es gasti els diners en ‘vel·leïtats independentistes’. Un pas més en la intervenció de les finances de la Generalitat. Si fins ara el govern ja tenia constància de les despeses que feia Catalunya a través del FLA, ara tindrà totes les factures controlades. La interventora general dels comptes de la Generalitat, Mireia Vidal, haurà d’informar mensualment el ministeri espanyol de tots els pagaments que faci la Generalitat.

Així que va saber les noves mesures, Andreu Mas-Colell va recordar que en aquests moments el Departament d’Economia ja tenia un ‘exèrcit’ de funcionaris que es dedicava cada dia a enviar informació i factures a Madrid. El conseller ja ha advertit que aquest control podia causar un col·lapse de l’administració catalana.


Per una altra banda, els funcionaris de la Generalitat disposaran d’una aplicació a través d’internet per a denunciar les despeses que considerin il·legals. Montoro diu que aquesta mesura ha de servir per a prestar empara als treballadors públics per a l’execució d’aquests controls específics.

dilluns, 23 de novembre del 2015

UNA "RAZON" MÉS PER A MARXAR D' ESPANYA...

N' hi ha moltes de raons per a marxar d' Espanya. Però avui n' hem patit una més: la portada d' un diari espanyol i anticatalà, com la gran majoria.
Continuem amb la manipulació descarada, dia sí i dia també, però ara sense cap mínim de decència. Suposem que en Marhuenda (un dels grans manipuladors espanyols, deu haver quedat satisfet).
A veure si marxem d' una vegada.



    No és cap novetat la voluntat de diaris com La Razón de vincular l’independentisme amb tots els mals del món. La corrupció, ETA i la sortida del sistema solar en cas d’independència són els recursos habituals. Després d’algunes incursions en la vinculació amb el gihadisme, la portada d’avui del diari dirigit per Paco Marhuenda ha fet un pas més: ‘Islamistes vinculats a Nous Catalans de Mas i Junqueras s’uneixen a l’ISIS’, resa amb lletres grans el diari espanyol. Evidentment, la informació a l’interior és inexistent i s’agafa a la idea que hi ha una desena d’islamistes residents a Catalunya que han viatjat a Síria per afegir-se a les files d’Estat Islàmic. A més, l’editorial de Marhuenda parla del ‘risc de fabricar gihadistes a favor de la independència’.
Com també és habitual, la portada del diari espanyolista ha creat un bon rebombori a les xarxes socials:

diumenge, 8 de novembre del 2015

LA SEXTA I LA VERITAT INFORMATIVA.

Ahir es va donar una noticia per alguns diaris digitals, que potser algú no li va donar gaire importància, però en té molta. Les mentides als mitjans de comunicació no poden ser una cosa de poca importància.
Estem acostumats a informacions on és dóna més importància a una notícia que a una altra, on s' entrevista sempre a uns més que a altres, etc. etc. Però les mentides són una altra cosa. I dir que ha passat una cosa quan és una altra, és greu.
Hauria d' ésser un mínim d' obligat compliment. El cas d' ahir a La Sexta no és una qüestió secundària.



    La Intersindical Alternativa de Catalunya va organitzar una protesta a les portes de la mesa general de la funció pública per reclamar la devolució de les pagues extres i altres reivindicacions laborals. La Sexta va aprofitar l'avinentesa per afirmar que funcionaris de la Generalitat van manifestar-se contra el procés sobiranista (aquest dissabte han retirat l'enllaç) i que aquests demanaven que es defensés la legalitat, a més d'exigir als polítics que no els utilitzessin.

La IAC afirma que la cadena espanyola ha manipulat la informació i ha ofert una notícia falsa. IAC rebla que està plenament "compromès amb l'autodeterminació del poble català. No només això, sinó que hem treballat per a que altres forces sindicals de l'Estat espanyol reconeguin Catalunya com una nació amb dret a l'autodeterminació i a exercir la desobediència si el poble català ho considerés adequat".

El sindicat demana a la Sexta que retiri la notícia i que publiqui una rectificació on s'expliquin els motius reals de la protesta i es demani perdó a tots els afiliats i simpatitzants-.

dimarts, 3 de novembre del 2015

GARCIA ALBIOL I ELS SOUS IRREGULARS.

Com és que molts personatges públics "s' obliden" d' actualitzar els seus afers econòmics? Per què el sr. Garcia Albiol ens vol donar lliçons dia sí i dia també de "democràcia" i "transparència" i és un mentider? La resposta és òbvia.




 El diputat i ex-batlle de Badalona, Xavier Garcia Albiol (PP) hauria estat cobrant dos sous de manera irregular des del mes de Juliol passat. Un sou com a membre de la Diputació de Barcelona, 6.367 euros bruts mensuals i un total de 14 pagues. I l’altra sou, de 37.000 euros anuals, com a regidor a temps parcial a l’Ajuntament de Badalona. Aquesta irregularitat l’ha anunciada l’Ajuntament de Badalona informa el Diari de Badalona.

Segons la llei, un càrrec públic només pot tenir el sou d’una sola administració pública, tot i que dietes de diverses. Albiol va escollir tenir el sou de la Diputació, a l’espera de tenir el de diputat al Parlament de Catalunya. Però, de fet, des de Juliol té el sou de dos llocs, Ajuntament i Diputació. El regidor d’Hisenda, Josep Téllez, explica que ha demanat a Albiol que ‘aclareixi la seva situació’.

Segons el diari local el PP ‘desconeixia’ la duplicitat i s’ha mostrat disposat a esmenar la situació: ‘Aquest mateix dilluns, Garcia Albiol ha adreçat un escrit a la cap del Departament de Recursos Humans del Consistori demanant que ‘es procedeixi a actualitzar aquesta situació amb la màxima celeritat possible a tots els efectes’, atès que, assegura, ‘es deu a un error administratiu’.