Posem aquest article perque després que molts dels nostres governants hagin intentat repetidament apropar-se a Espanya, molts d´ells es van adonant de que no hi ha cap motiu per continuar lligats a un estat aliè.
Pujol no és l´unic, fins i tot al camp socialista trobem polítics sense cap argument per continuar convencent als independentistes. I dintre de la seva mateixa coalició(CiU) alguns també ho diuen amb la boca petita, no s´atreveixen a dir-ho obertament que no hi ha arguments definitius per continuar lligats a Espanya.
Més val tard que mai.
Aquest és l´article publicat ahir: Amb un auditori ple, i davant alts càrrecs del govern com Francesc Homs i els consellers Felip Puig i Andreu Mas Colell, Pujol va admetre que durant molts anys havia mirat de dissuadir els qui optaven per l'independentisme, però que ara ja no tenia més arguments per a continuar-ho fent. En el context actual, amb un espoli fiscal que supera el 9%, l'opció independentista és probablement l'actitud més digna. A la conferència també hi havia el portaveu del grup parlamentari del CiU, Oriol Pujol, i l'ex-president del parlament, Heribert Barrera, i personalitats de la societat civil catalana.
Pujol va dir, això sí, que, en opinió seva, la independència presentava encara un únic problema de viabilitat, 'que no podem deixar de banda': l'assoliment d'un estat propi xocaria amb l'estat espanyol, però també amb Europa: 'Pràcticament totes les independències europees del segle XX han estat resultat d'una acció independentista, però també per la implosió dels imperis o dels estats plurinacionals. Això seria més fàcil a l'Europa de l'est o central', va dir.
Ara, no va pas dir que fos un objectiu impossible, ben a l'inrevés. 'És veritat que han passat i passen coses al món que són tan difícils com ho pugui ser la independència de Catalunya'; i es va declarar optimista 'perquè Catalunya suma, és viva i té futur'. Els independentistes, va concloure, ja no poden ser criticats en nom de l'ètica, perquè no l'ha practicada ni Espanya ni els seus polítics, ni en nom del Tribunal Constitucional, ni en nom de l'economia, ni en nom del progrés social, perquè Catalunya ja ha començat a recular. 'Ni tan solament podran criticar els independentistes els qui no vagin a favor del pacte fiscal' –al·lusió al PSC i al PP.
Gairebé avergonyit de la seva actitud anterior
Pujol, que va dir que no es pensava pas que hagués de fer mai aquesta conferència, va recordar que durant cinquanta-cinc anys havia treballat per una Catalunya integrada a l'estat espanyol i no pas per la independència. I va dir que, quan rellegia els seus escrits de tot aquest temps, se sentia 'una mica astorat'. 'Gairebé m'avergonyeix veure com la meva, i la nostra, actitud, que eren fruit d'un sentiment de responsabilitat i de solidaritat autèntiques, d'arrel moral tant o més que política, ni han estat enteses ni han estat mínimament correspostes, sinó que han estat i són burlades.'
Pujol va dedicar una bona part de la conferència a exposar amb fets històrics la contribució que ha fet CiU al progrés econòmic i social d'Espanya. Un conjunt de contribucions que, vist el resultat final, s'han convertit en arguments en favor de la independència.
L'última mostra d'aquesta 'actitud de responsabilitat', va explicar, és molt recent: fa menys d'un any, quan Espanya maldava per no ser intervinguda per la Unió Europea com ho havien estat Grècia i Irlanda, José Luis Rodríguez Zapatero no podia comptar amb cap força política per a fer les reformes necessàries que evitessin aquesta intervenció. 'I va haver de ser CiU qui li acabés donant el suport que necessitava; la força política més representativa del nacionalisme català va jugar el que en podríem dir una carta espanyolista i europeista.'.
La resposta d'Espanya
Però, malgrat totes les ajudes prestades des de Catalunya, 'la resposta d'Espanya ha estat una sentència del Tribunal Constitucional demolidora contra l'estatut'. Pujol va recordar que Zapatero mateix havia parlat de 'missió complerta', un cop dictada la sentència, essent així que ell havia promès que donaria suport al text que sortís del Parlament de Catalunya. 'Hom no sap si s'ha de qualificar de cinisme, de mala fe o simplement de niciesa.'
En definitiva, segons Pujol, Convergència sempre ha estat partidària de contribuir al progrés d'Espanya, acceptant fins i tot el 'cafè per a tothom' de la Transició. Però ara, tenint en compte l'espoli fiscal de Catalunya, 'hi ha una sensació d'engany i de tractar amb gent amb la qual mai no et podràs entendre i amb la qual no hi ha res a fer.'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada