CATALUNYA, PODEMOS I LES ELECCIONS ESPANYOLES.

Serem clars: aquestes eleccions espanyoles no ens serveixen de res als catalans /es. Els que diuen (PSOE) que l' objectiu es fer fora Rajoy, després apuntalaran el govern del PP perquè no tindran altra opció, els que no diuen res (Ciudadanos) perquè no tenen cap mena de programa pactaran amb qui sigui per estar al govern espanyol i fer mal a Catalunya i els que prometen referèndums (Podemos) ja han dimitit del que van dir i es presenten com la garantia de la unitat d' Espanya i tornen al corredor central.
Tot això ja ho sabem, res de nou. Que no ens tornin a enganyar més amb "la nova política" vella. El govern que governi a Espanya sempre anirà en contra perquè els convé mantenir una militància (la seva) que "no acepta privilegios para Catalunya". Estem perdent el temps.
Per una altra part, no entenem com hi ha vot independentista (percentatge petit) a Podemos. Malgrat aquest dualisme d' alguns votants catalans que voten diferent a les eleccions catalanes i espanyoles. Potser no veuen que no hi ha cap possibilitat de canvi a Espanya? No veuen que tornarà a guanyar el PP? I no veuen que no es voldran fer unes altres eleccions i PSOE i Ciudadanos apuntalaran el govern del PP per evitar noves eleccions espanyoles?
I els partits catalans no veuen que l' enemic no és Erc, la Cup o Cdc, sinó Podemos que guanyarà les eleccions espanyoles a Catalunya com va fer sempre el PSOE? I se situaran en una còmoda oposició a Madrid prometent-nos el que mai faran. En això coincidim amb l' Andreu Barnils (article a vilaweb que us afegim).
No podem esperar res de cap lerrouxisme, hem de fer el nostre camí.
ANDREU BARNILS A Vilaweb:

La Campanya d’En Comú Podem (ECP) a les eleccions catalanes és realment un bany de realitat: ja no volen els vots independentistes. No m’explico d’altra manera que no tractin el referèndum d’independència com una línia vermella, i que en cap cas defensin amb ungles i dents el grup propi a les Corts Espanyoles. A diferència de les eleccions passades, en aquesta ocasió no en fan cap bandera, d’això. O almenys això em sembla a mi. I per això arribo a la conclusió que la seva tàctica no és recollir el vot independentista. Vot que no era menor, per cert.

Així, segons aquest estudi del politòleg Jordi Muñoz, a partir de l’enquesta del CEO, un de cada cinc votants independentistes del 27-S, van acabar votant En Comú Podem les passades eleccions espanyoles. En diuen vot dual. A Catalunya voto una cosa, a Espanya, una altra. Ha passat tota la vida. La pregunta, evidentment, és quants votants d’ERC, CDC i CUP els votarà aquesta vegada. Un que sembla que no ho farà és Quim Arrufat, qui aquesta setmana ha deixat anar per Twitter un contundent ‘Vomito’ a una de les propostes de Podem. Recordem que el 20-D el mateix Arrufat va insinuar que els votaria. Això lliga amb persones del meu entorn immediat, que van votar ECP el 20-D, i aquesta vegada no ho pensen fer. En el seu cas, el pacte Colau-PSC els ha fet molt mal.

Sí aquest fet fos cert, cosa que està per veure, perquè una cosa són les enquestes i els entorns immediats, i l’altra la realitat, en cap cas vol dir que ECP no pugui millorar els resultats. És clar que poden augmentar de vot. Passa que el pescarien de PSC i C’s. I per tant ens podem trobar que el diumenge vinent tinguin més de 12 diputats. És el que diu aquesta enquesta de La Vanguardia. ECP puja. En canvi, no és el que diu aquesta enquesta de El Confidencial, on ECP s’estanca, i és Esquerra Republicana qui pot pujar.

Per cert, per mi, gran campanya d’ERC. Gran campanya. Els tornaré a votar. I, tot i ser eleccions espanyoles, ho faré amb ganes. Molta sort a CDC, també ho vull dir, tot i que no han vist, com els republicans, que el gran rival a batre és ECP. Els convergents tenen una setmana per a rectificar. Veurem què fan.

Sigui com sigui, per mi no és el mateix que ECP sigui, com el 20-D, la casa comuna d’independentistes i federalistes. Per què van realment aconseguir teixir un relat que anava en aquesta direcció. Aquesta vegada, però, el seu relat és un altre. Parlen de corredor mediterrani, però també de corredor central, de patriotisme espanyol, d’una Espanya que reconegui els drets dels catalans. I això, a mi, sí que no em preocupa gens. Però gens. És el relat del PSOE de tota la vida. Res de nou sota la capa del sol. De nova política, això no en té res. Això sí, pot recollir el vot del PSOE i C’s.