Potser (entre tots/es) hauriem de contrastar informació i al mateix temps que donem per suposat que la democràcia és el referent i que això queda delegat única i exclussivament en les urnes. Al mateix temps cal també preguntar-se qui eren els militars revoltats? què volien? a qui s' acusa com a instigador "intel.lectual"? qui és aquesta persona? quina és la situació de Turquia avui a la zona? quin compromís té Erdogan amb l' OTAN, amb la UE i amb el tema dels refugiats? perquè vol "netejar" l' exèrcit com diu ell mateix? quin és el problema real de l' exèrcit turc? quina és la relació entre Erdogan i la població kurda? quina és la relació d' Erdogan amb la població laica? I quina és la relació amb la població musulmana? Com és que ara, abans de la visita del representant nordamericà a Moscou, Erdogan ha fet un intent d' aproximació a Russia? quina és la implicació del govern turc en la guerra de Siria? qui és Erdogan? i quin és el paper que està jugant?
En podríem posar algunes més de preguntes, que juntament amb les anteriors, els lectors poden fer-se i buscar les respostes. Veurem que a part del blanc i del negre, hi ha una àmplia gama de grisos i que a tota aquesta zona i tampoc a Europa no és una lluita entre bons i dolents
Per obrir boca us pengem un article d' Amina H. a Vilaweb:
Quines poden ser les raons de l’intent de cop d’estat a Turquia?
Erdogan ha acusat
Fethullah Gülen de ser-hi al darrere, acusació que repeteix des del 2013
Turquia ha viscut una nit
històrica. ‘Un cop d’estat en tota regla’, segons que ha dit el primer ministre
turc, Binali Yildirim, quan feia pocs moments que una facció de l’exèrcit turc
havia obtingut el control del país, amb la televisió pública, l’aeroport
Internacional d’Istambul, ponts i el palau presidencial.
El president Recep Tayyb
Erdogan ha impel·lit la gent a manifestar-se i a mobilitzar-se per defensar la
democràcia en una conferència via Skype a la cadena CNN turca. El mateix
president que reprimia tota mena de mobilitzacions populars a tot el país. I
les mesquites de les grans ciutats, com Istambul i la capital, Ankara, han
cridat la població a sortir al carrer en resposta a les demandes del president.
També partits de l’oposició han condemnat l’intent de cop d’estat, com ho fa el
Partit Democràtic dels Pobles (HDP), pro-kurd.
Però quines poden ser les
raons d’aquest intent de cop d’estat?
En primer lloc els casos
de corrupció, suborn i abús del poder el 2013, a l’època del govern
d’Erdogan, que en aquell moment era primer ministre. Aquests casos continuen
essent un testimoni històric dels crims comesos contra el poble turc i de les
injustícies que va sofrir tothom qui volgués explicar-ho.
Les investigacions sobre
aquests casos van palesar la implicació de quatre ministres del govern, gerents
de bancs i empresaris pròxims a l’actual president. La cosa va tenir greus
repercussions que van sacsejar Turquia.
En aquell moment Erdogan
va reaccionar dient que les investigacions eren intents de cop d’estat incitats
pel clergue turc Fethullah Gülen. I des de llavors Erdogan ha dirigit un seguit
de pugnes de seguidors de Gülen. Entre ells, treballadors de mitjans de
comunicació o jutges considerats afins seus. La campanya es va estendre després
i hi va incloure ja qualsevol persona que travessés les línies dibuixades per
Erdogan o el seu Partit de Justícia i Desenvolupament. Així fins a guanyar les
eleccions, ocupar el càrrec de president de la República i esdevenir l’únic
comandant que controla tot el país. Un model que ha conduït Turquia a un
aïllament que no havia viscut en tota la historia.
No és estrany, doncs, que
el govern turc consideri Gülen, altra vegada, el cervell del cop militar
d’aquesta nit. Aquest intel·lectual defensa la democràcia multipartidista i des
dels anys vuitanta ha desenvolupat una moderna xarxa d’escoles i universitats,
acaparant influència entre amplis sectors de professionals liberals.
Turquia, mentrestant, és
un dels països més potents de l’OTAN, però simultàniament és el que més cops
d’estat ha tingut; quatre des dels anys seixanta, incloent-hi ara l’intent del
15 de juliol de 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada