dilluns, 8 d’agost del 2016

SUPORT A CARME FORCADELL DELS EX-PRESIDENTS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.

És bo que els dirigents de Catalunya (Govern i Parlament) rebin el suport dels catalans i catalanes. Simbòlicament també està be, que la Presidenta del Parlament de Catalunya rebi el suport dels ex-presidents del Parlament.


 (Vilabeb)
Els ex-presidents del parlament Ernest Benach (ERC), Joan Rigol i Núria de Gispert (Demòcrates) han avalat la gestió de Carme Forcadell al capdavant de la cambra catalana i veurien un ‘atac’ inhabilitar-la per haver permès el debat sobre el procés constituent.
En declaracions a Europa Press, Benach, president de la cambra entre 2003 i 2010, ha lamentat que el govern espanyol no hagi volgut negociar un referèndum i opti per combatre el procés sobiranista amb una ofensiva judicial i política de ‘permanent enfrontament amb Catalunya’.
El govern espanyol va impugnar la decisió del parlament i després el Tribunal Constitucional espanyol (TC) la va suspendre: ara ha de decidir si l’anul·la definitivament i pren mesures contra els responsables polítics que, com Forcadell, van avalar el debat.
Sobre una possible inhabilitació, Benach reflexiona: ‘Seria un atac directe bastant injustificat. Forcadell va aplicar el reglament. Jo vull pensar que no succeirà però, arribats a aquest punt, crec que tot és possible’.
Rigol, que va estar al capdavant de la cambra entre 1999 i 2003, trina: ‘Jo he estat president i mai jutjaré l’oportunitat d’una decisió d’un altre president, però el meu suport a Forcadell és total’.
Forcadell no va prendre la decisió directa d’incloure la votació sobre el procés constituent a l’ordre del dia, sinó que va deixar que JxSí i la CUP forcessin la seva inclusió i ella ho va acceptar tot i les crítiques d’alguns partits de l’oposició.
Rigol aprova aquest comportament, ja que considera que el president ‘no és sobirà’ sinó que ho és el ple de la cambra, que és qui va demanar a la presidenta que s’abordés el debat del procés constituent.
De Gispert coincideix amb Rigol i incideix que la decisió de votar el procés constituent al parlament ha estat ‘de la majoria de 72 diputats que conforma el ple, que és sobirà, i no de la mesa, encara menys de Forcadell’.
‘La mesa no és responsable i no hi ha responsabilitat unilateral de la presidenta, però l’estat i el TC volen anar espantant’ a les institucions catalanes per veure si poden frenar el procés sobiranista, ha criticat la que ha estat presidenta del parlament entre 2010 i 2015.
La predecessora de Forcadell creu que tot aquest procés és un despropòsit i espera que finalment no hi hagi cap tipus de persecució penal perquè, ‘simplement s’han votat unes conclusions d’una comissió d’estudi que no tenen efectivitat directa, no són una declaració d’independència’.
Un punt sense retorn
Benach considera que el parlament ha de seguir amb el procés constituent malgrat la decisió del TC de suspendre’l, i apunta que la majoria sobiranista ha de passar ‘dels gestos als fets concrets’.
El republicà considera que la ‘desobediència’ al tribunal haurà d’arribar tard o d’hora si es vol arribar a la independència: ‘Haurà d’arribar un punt d’inflexió, sense retorn i està relativament a prop’.
De Gispert també advoca per la desobediència en el cas que inhabilitin a Forcadell: ‘Ella podrà seguir fent naturalment de presidenta perquè no té cap sentit, tot i que caldrà esperar molt per veure què acaba passant’.
Abans d’arribar a aquesta possibilitat, De Gispert creu que el parlament ha de presentar les seves al·legacions al TC perquè la cambra té uns ‘bons serveis jurídics que segur que saben concretar bé que el problema no és jurídic, sinó polític’.
Rigol acusa el govern espanyol d’haver instrumentalitzat el Constitucional convertint-lo en ‘la primera línia de foc’ contra Catalunya, enlloc que buscar una solució dialogada i pactada amb la Generalitat.
Des de la restauració de la democràcia el parlament ha tingut vuit presidents: Forcadell, Benach, De Gispert i Rigol, i també Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn (Unió), Joaquim Xicoy (Unió) i Joan Reventós (PSC), aquests quatre últims ja morts.