L' 11 de setembre us convidem a assistir al matí a l' acte independentista (12:00 h.) al Fossar, cantonada Passeig del Born. I a la tarda a les concentracions per trams i actes de les 5 ciutats catalanes.
Us pengem també, l' article de Jordi Miró (president d' Estat Català), amb una reflexió molt certa: cal que aquesta diada sigui la darrera autonomista i la següent puguem cel.lebrar la independència.
Darrer 11 de setembre
JORDI MIRÓ 06.09.2016
05.00 h
Aquest proper 11 de
setembre ha de ser la darrera Diada Nacional de la Catalunya autonòmica,
quaranta anys després d'aquell primer 11 de setembre a Sant Boi i vuitanta anys
després de l'alçament del feixista general Franco i l'inici d'una guerra
especialment cruenta contra Catalunya i tot el que representava d’un nou
projecte de societat nacionalment més lliure i socialment més justa. El camí ha
estat molt dur.
Aquella guerra incivil contra Catalunya va deixar terra cremada, el millor de la joventut va morir als camps de batalla lluitant contra el feixisme o es va haver d’exiliar. La resistència nacional va comportar molts sacrificis durant la llarga nit dels quaranta anys de franquisme, solament l'independentisme, representat pel Front Nacional de Catalunya i l'Estat Català fins als anys 70, van mantenir la lluita per la independència a l'interior, tot pagant un preu molt alt per la repressió que van rebre els seus militants. Si la nit franquista va ser llarga, la transició va crear una situació d’amnèsia a moltes forces polítiques de nova fornada, o d’antigues, pel que fa a la reivindicació nacional i van preferir apostar pel pactisme amb les forces hereves de la dictadura reconvertides en pseudodemòcrates. Aquest pactisme cal recordar que ha durat uns altres trenta anys: que si "reformar Espanya", que si "el peix al cove"," que si “no som prou", etc.
L'independentisme durant tot aquest temps ha passat una llarga travessa del desert, sense suports mediàtics ni econòmics, sempre amb l'espasa de Dàmocles de la repressió espanyola damunt, amb molts anys de lluita, esforç i el sacrifici de milers de persones, i malgrat tot ha sobreviscut. Avui aquell projecte de República catalana independent i socialment justa que ens va ser arrabassat pel feixisme per la força de les armes és més a prop que mai. Vuitanta anys després, som la majoria del poble català que volem la independència, hem guanyat al carrer i a les urnes.
Ara és l'hora que els nostres polítics compleixin amb el seu compromís i amb el programa electoral del passat 27S i declarin la independència. És per això que aquest 11 de setembre ha de ser el darrer com a diada nacional de la Catalunya autonòmica i esperem que la propera diada nacional sigui, com a bona part dels països del món, per celebrar el dia de la independència. Però aquest any ens hem de mobilitzar i sortir al carrer de manera massiva un cop més per guanyar la llibertat i per exigir als nostres polítics que acompleixin el mandat democràtic sortit de les urnes i, com deia l'estimat Jordi Carbonell fa quaranta anys a Sant Boi, “que la prudència no ens faci traïdors".
Aquella guerra incivil contra Catalunya va deixar terra cremada, el millor de la joventut va morir als camps de batalla lluitant contra el feixisme o es va haver d’exiliar. La resistència nacional va comportar molts sacrificis durant la llarga nit dels quaranta anys de franquisme, solament l'independentisme, representat pel Front Nacional de Catalunya i l'Estat Català fins als anys 70, van mantenir la lluita per la independència a l'interior, tot pagant un preu molt alt per la repressió que van rebre els seus militants. Si la nit franquista va ser llarga, la transició va crear una situació d’amnèsia a moltes forces polítiques de nova fornada, o d’antigues, pel que fa a la reivindicació nacional i van preferir apostar pel pactisme amb les forces hereves de la dictadura reconvertides en pseudodemòcrates. Aquest pactisme cal recordar que ha durat uns altres trenta anys: que si "reformar Espanya", que si "el peix al cove"," que si “no som prou", etc.
L'independentisme durant tot aquest temps ha passat una llarga travessa del desert, sense suports mediàtics ni econòmics, sempre amb l'espasa de Dàmocles de la repressió espanyola damunt, amb molts anys de lluita, esforç i el sacrifici de milers de persones, i malgrat tot ha sobreviscut. Avui aquell projecte de República catalana independent i socialment justa que ens va ser arrabassat pel feixisme per la força de les armes és més a prop que mai. Vuitanta anys després, som la majoria del poble català que volem la independència, hem guanyat al carrer i a les urnes.
Ara és l'hora que els nostres polítics compleixin amb el seu compromís i amb el programa electoral del passat 27S i declarin la independència. És per això que aquest 11 de setembre ha de ser el darrer com a diada nacional de la Catalunya autonòmica i esperem que la propera diada nacional sigui, com a bona part dels països del món, per celebrar el dia de la independència. Però aquest any ens hem de mobilitzar i sortir al carrer de manera massiva un cop més per guanyar la llibertat i per exigir als nostres polítics que acompleixin el mandat democràtic sortit de les urnes i, com deia l'estimat Jordi Carbonell fa quaranta anys a Sant Boi, “que la prudència no ens faci traïdors".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada