dilluns, 9 de gener de 2017

FER CAPITAL MADRID- 500 anys d' especulació i requalificacions.

Bon article de l' Albert Pont del C. Català de negocis:

Fer capital Madrid
Els Franco, afavorits per una tercera gran requalificació de terrenys a Madrid, ara per a fer un aeroport i un circuit de fórmula 1

És ben sabut que a final del segle XVI, sota el regnat de Felip II, la cort de Castella es va traslladar de Valladolid a Madrid. En aquella època les corts acostumaven a ser itinerants, per la qual cosa ningú no va considerar que el trasllat a Madrid fos definitiu. Però poca gent sap que uns trenta anys més tard la cort castellana es va tornar a traslladar a Valladolid. En efecte, l’any 1601 el valido de Felip III, Francisco de Sandoval y Rojas, més conegut per duc de Lerma, va convèncer el rei de Castella de tornar a traslladar la seva cort de Madrid a Valladolid. Un gest que hauria pogut passar desapercebut, per trivial, si no fos que poc abans el duc de Lerma i la seva camarilla de nobles cortesans es varen dedicar a adquirir nombroses propietats i finques del nucli urbà de Valladolid, dels ravals i dels marges del Pisuerga: des de palaus i cases nobles, fins a tavernes, hostals i finques de conreu i de cacera. Òbviament, les varen poder adquirir a un preu de saldo perquè el trasllat de la cort a Madrid, tres dècades abans, havia fet caure els preus d’aquells innombrables immobles que, fins aleshores, havien acollit la noblesa cortesana, les principals institucions de la corona i la munió de gent que s’aplegava a l’entorn. Una vegada reinstal·lada la cort a Valladolid, el duc de Lerma va revendre tots els immobles revalorats indecentment als mateixos cortesans a qui uns anys abans els havia adquirit per quatre rals.
Però es veu que el duc no en devia tenir prou. I va reinvertir part dels seus guanys substanciosos a comprar a preu de saldo totes les propietats que el trasllat de la cort havia deixat en sobtat desús a un Madrid en decadència. I, com no podia ser altrament, pocs anys després, el duc de Lerma va persuadir el rei de tornar a traslladar tota la cort a Madrid. En l’afer, també hi varen intervenir les autoritats locals de Madrid, que feia temps que conspiraven en secret per recuperar la capitalitat del regne. De manera que es varen avenir a recompensar econòmicament el duc perquè els fes la gestió i convencés el rei de la conveniència de tornar a traslladar-hi tota la Cort. El duc de Lerma mateix va organitzar el trasllat i va revendre les seves noves propietats, finques rústiques i palaus als antics propietaris a preus astronòmics, fins i tot al rei a qui amb tanta astúcia i lleialtat aconsellava. Així és com el primer duc de Lerma va esdevenir l’home més ric de tot l’imperi, amb una fortuna estimada de més de quaranta milions de ducats de l’època.
Aviat, l’interès d’estat i la desacomplexada corrupció del duc varen començar a córrer de boca en boca. Les seves gestes financeres omplien els debats de les places, les tertúlies de les tavernes, les festes dels tablaos, els tractes dels mercats i el safareig dels banys públics, fins que una nit de ball va arribar a palau i a oïda del rei. A fi d’evitar una dura condemna més que probable, el duc de Lerma va sol·licitar a l’Església d’ordenar-se de cardenal, perquè aleshores el clergat gaudia de plena immunitat. Aquest va ser l’origen d’una cobla satírica que feia: ‘…y para no morir ahorcado, el mayor ladrón de España se vistió de colorado.’ De resultes d’aquella experiència especuladora, els nobles cortesans i els alts funcionaris de la corona varen decidir de no tornar a traslladar mai més la cort i centralitzar a Madrid totes les institucions de l’estat. I així va ser com el 1606, fruit de la conspiració, la corrupció i l’especulació urbanística, Madrid va esdevenir la capital del país del costat, en un galdós auguri de tot allò que havia de venir.
Han passat els segles i els cortesans encara recorren als mateixos enginys per fer capital Madrid. A principi de la tardor del 1981, mig any després del cop d’estat del 23-F, la jove democràcia va saber recompensar la família Franco pels quaranta anys de desinteressat servei del seu cap. Es va començar a construir l’autovia A-5, que havia d’unir Madrid i Extremadura. El traçat penetra directament en la finca que els Franco tenen a Valdefuentes, entre Móstoles i Navalcarnero. Al vorals s’hi va poder aixecar l’exclusiva urbanització Parque Coímbra i un centre comercial amb un Corte Inglés i una pista d’esquí coberta. Al tombant de segle, fidels al seu model de negoci, els Franco varen repetir la proesa. Foment va projectar les R-5 i AP-41 –actualment fallides– per la mateixa propietat dels Franco per on dues dècades abans havien fet passar l’autovia A-5. De fet, l’AP-41 neix a la mateixa finca dels Franco. Normalment la construcció d’autopistes implica l’expropiació de 75 metres d’amplada. En el cas de les radials de Madrid, es varen expropiar 150 metres d’amplada de cap a cap de l’itinerari. I es varen pagar a 3.161 €/m2 per decisió judicial, malgrat que, inicialment, Foment les havia pagades a 28 €/m2. Els Franco, els Serrano Suñer i unes poques famílies més, les finques dels quals són convenientment situades als vorals de les autopistes radials, es varen repartir 1.800 milions d’euros en sobrecostos que va assumir l’estat. Tot dins la legalitat més escrupolosa.
El cas és que la construcció de la R-5 i l’AP-41 va permetre als Franco d’obtenir la requalificació de bona part dels terrenys de la seva finca, inclosos en un parc natural, on ara s’alcen tres mil nous habitatges d’alt nivell a la urbanització Valdeluz, a Arroyomolinos. Tanmateix, a hores d’ara només hi ha edificat un 40% del total d’habitatges projectats.
Però la història no s’acaba pas aquí. Actualment, la comunitat de Madrid planeja de construir un circuit de fórmula 1 en uns terrenys situats a Navalcarnero, just al llindar de la finca dels Franco. Dins la finca dels Franco es projectava de construir-hi un nou aeroport privat que havia de donar servei als VIP assistents al circuit, seguint l’infructuós model de l’aeroport de Ciudad Real. De moment, sembla un projecte congelat, tot esperant millors temps. Tanmateix, ja s’han començat a requalificar més de 13 milions de metres quadrats de la finca dels Franco, cosa que servirà per a construir un camp de golf, una zona d’oci amb hotels (un dels quals de set estrelles), un districte financer i un gran centre comercial. En total, una volta reactivat el sector immobiliari, es preveu que a la finca dels Franco hi acabaran vivint més de 300.000 persones.
Quan encara no s’havien construït les radials –avui en fallida– d’aquest nou projecte vinculat al circuit de fórmula 1 i a l’aeroport del sud-oest, es calculava que el valor del patrimoni dels Franco era de més de 600 milions d’euros. Abans de deu anys hauran triplicat aquesta quantitat. Per fer capital Madrid només calen bons contactes i un bon pla d’infrastructures públiques, encara que no siguin econòmicament viables i s’hagin d’acabar rescatant i ampliant les concessions de les autopistes de Foment a Catalunya amb trams amortitzats centenars de vegades.

Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis