La manca d´acord entre flamencs i valons pot trencar l´Estat belga.

La renúncia dels independentistes
flamencs afebleix el nou govern belga

Els principals partits flamencs i valons van arribar a un
principi d'acord de govern, dilluns, després de mig any amb
un executiu interí. Ara, però, l'independentista Nova
Aliança Flamenca ( N-VA), coalitzat amb el
demòcrata-cristià CD&V de qui hauria de ser el primer
ministre belga, Yves Leterme, ha dit que rebutja l'acord i
no formarà part del govern. Leterme podrà ser investit
primer ministre amb els vots dels seu parit i dels valons,
però no comptarà amb majoria entre els electors flamencs.
No és necessari que el govern belga compti amb un suport majoritari a les dues
comunitats, però sí que, fins ara, s'havia considerat altament desitjable.
La segona dificultat amb què s'enfrontarà el nou govern serà que bona part dels
flamencs veuran amb desconfiança el nou govern de Laterme, que ja d'entrada
no és capaç de mantenir al seu costat un partit amb qui va concórrer
conjuntament a les eleccions.
El president de N-VA, Bart De Wever, diu que la decisió no influirà en la coalició
electoral que manté amb el CD&V. Però si trenca la federació, diversos analistes
apunten que l'electorat més nacionalista del CD&V podria veure's seduït per les
formes de l'N-VA, una situació que encara qüestionaria més el paper de
Leterme.

Dos blocs de transferències.
Els principals partits de les dues comunitats van acordar dues tongades de
transferències estat-comunitats. Ara, l'estat dóna a Flandes i Valònia
competències en urbanisme, agricultura, habitatge i trànsit, unes transferències
amb què N-VA està d'acord.
També van acordar que el 15 de juliol es tornarien a asseure a la taula i
negociarien sobre les ajudes a l'atur i la natalitat, la política sanitària i la reforma del sistema electoral de Brussel•les, uns aspectes que els independentistes
flamencs creuen insuficients. El CD&V opina que l'acord comporta una reforma
que satisfà les demandes de les dues comunitats i insinua que podria buscar un
altre soci.

Incertesa des de juny
Bèlgica va celebrar eleccions el 10 de juny del 2007. El guanyador de les
eleccions i líder de la coalició cristianodemòcrata flamenca, CD&V/N-VA, Yves
Leterme, va renunciar a formar govern després de més de dos mesos
d’infructuoses negociacions. Intentava unir en un mateix executiu els liberals
flamencs Open VLD i els seus homòlegs valons, els humanistes CDH i els liberals
MR. La coalició, popularment anomenada 'la taronja blava', va mostrar-se
impossible per les demandes flamenques de major llibertat i la intransigència
dels partits valons. La resta de partits també va intentar articular algun tipus de
majoria alternativa, però sense sortir-se’n.
Finalment, al desembre es va constituir un govern estable, amb el suport dels
demòcrata-cristians flamencs i valons, els liberals d'ambdues comunitats i els
socialistes francòfons. El nou govern ja va néixer condicionat temporalment fins
que hi hagués un nou acord, ja que el primer ministre que l'encapçala, Guy
Verhofstadt, va patir una derrota seriosa a les eleccions.