ANÀLISI DEL PARTIT "ESTAT CATALÀ" SOBRE LES ELECCIONS ESPANYOLES.

ANÀLISI DE LES ELECCIONS ESPANYOLES DEL 9 DE MARÇ.

Com sabeu el nou de març d’enguany hi ha convocades eleccions al Congrés i al Senat d’Espanya, en les que malauradament Catalunya hi participa, doncs no gaudim encara de la nostra pròpia sobirania.

És en aquest context que des d’Estat Català ens adrecem a vosaltres per fer una anàlisi de la situació de la qual es deriva el nostre posicionament, després de recordar la situació en la que es troba la nostra nació i els esdeveniments succeïts en el darrer període legislatiu.

Així doncs podem afirmar amb dades reals que:

A Catalunya solament dos milions i mig d’habitants utilitzem la Llengua Catalana com a llengua vehicular i d’us social. Aquest nombre d’habitants constitueix el 34% de la població total de Catalunya.
La resta d’habitants ja siguin de primera, segona o tercera generació espanyola i primera generació d’altres països, utilitzen prioritàriament el castellà o espanyol coma llengua d’ús social intercultural.
I Espanya sap que si desapareix la Llengua Catalana, desapareixerà la nostra cultura i alhora la nostra identitat, ja que la nostra llengua, des de fa mil anys, és la que ha generat i catalitzat la nostra cultura i la nostra identitat.
També podem subratllar amb documents oficials, que cada any a Catalunya hi ha un descens d’un 1% de persones catalano-parlants, el que ens porta indefectiblement a la desaparició de la nostra identitat com a nació en un termini màxim de vint anys.

Dels coneguts com a Papers de Salamanca, després de les promeses del Govern Espanyol, tot just ens ha arribat el 12% dels documents i no sembla que el percentatge es pugui ampliar. Més aviat sembla que hi ha sectors decidits a oblidar la qüestió i passar pàgina.

Espanya no inverteix el que correspondria en les infraestructures bàsiques com les línies de ferrocarril (Rodalies i Regionals), les carreteres i autovies i els aeroports. Tampoc no ens en traspassen totes les competències amb el finançament corresponent a l’endarreriment en la inversió.
Espanya tampoc no ens deixa decidir respecte del model energètic, i així ens imposen en el territori dels Països Catalans: centrals nuclears, tèrmiques, la MAT, i a més la construcció d’un gegantesc dipòsit submarí entre Alcanar i Vinaròs per emmagatzemar-hi gas i no es descarta totalment que el Govern espanyol finalment intenti pactar un cementiri nuclear en territoris catalans.

Cap Govern Espanyol ha aportat res de positiu ni al sector econòmic ni al sector sòcio-laboral català; s’han continuat perdent llocs de treball no precaritzats, han augmentat la precarització dels salaris, les deslocalitzacions, l’explotació laboral d’immigrants, la retallada de drets, les privatitzacions encobertes per part dels serveis públics, l’abandonament progressiu del sector primari a tots els Països Catalans. I tampoc el PSOE amb la llaminadura del gir a l’esquerra, no ha fet res per evitar l’enriquiment desmesurat dels grans Bancs, les grans empreses i les constructores amb la conseqüent especulació. No cal dir que les grans empreses espanyoles són totalment alienes a Catalunya (ENDESA, Telefònica, REE, RENFE, Adif, IBERIA ...) i al seu moment van anar a parar a mans de persones molt properes als dos grans partits espanyols.

En el tema econòmic no cal aprofundir-hi perquè fins i tot els dirigents espanyols (Sevilla, Rubalcaba, Solbes entre altres), reconeixen que hi ha un espoli o si més no, un tracte injust contra les catalanes i els catalans. Però de seguida diuen tots que ara no es poden publicar les balances fiscals i no es pot fer res.

Després d’aquest breu recordatori amb dades específiques, ens trobem que el diumenge nou de març, els dos grans partits espanyols, PSOE i PP, intentaran aconseguir una majoria absoluta o suficient que els hi permeti governar quatre anys més sense massa dificultats i demostrant llur espanyolitat, que al capdavall és el que els hi dóna més vots.

I per això ara ens prometen que faran tot allò que no han fet, i que en realitat no seguiran fent, doncs Catalunya tant per al PSOE com per al PP, no deixa de ser una regió d’Espanya que no es prioritària en els seus projectes governamentals.

Des de Catalunya hauríem d’aconseguir:
- Que cap d’aquests dos partits NO TINGUI majoria absoluta.
- Que a Catalunya surti el major nombre de Diputats/es i Senadors/es independentistes, nacionalment i socialment conscients.

Solament amb Diputats/es i Senadors/es que tinguin per horitzó la Independència i el poble català, podrem negociar amb el Govern Espanyol la recuperació de tot allò que ens deuen.

Tenint en compte que no son les nostres eleccions, malgrat tot, Estat Català us convida, Catalanes i Catalans, a anar a votar el nou de març, i a votar per les opcions independentistes, nacionalment i socialment compromeses amb el nostre país.


Visca la República Catalana Independent !!

Visca els Països Catalans Lliures !!