MADRID HA TANCAT, S' OBRE EL FUTUR.

Ahir en el debat al Congrès espanyol es va fer més evident que no hi ha cap problema català (sabem el que volem), però sí que hi ha un problema espanyol (no saben com articular això que en diuen "Espanya" i continuen sense saber-ho, després dels invents de la "transición" , el "café para todos", etc. estan en el mateix lloc), així s' enten la pinya que van fer PP-PSOE-psc-UPyD.
La manera de dir-ho ja ho hauriem d' atribuir al tret de sortida de les eleccions europees (i la pre-campanya) del PP.
Com diuen allà: "más de lo mismo". Per part nostra, finalment s´ha tancat aquesta etapa indefinida que ells en diuen "transición". Potser s' hauria de preguntar: " ¿transición a donde? ". Perquè nosaltres no veiem que vagin enlloc.
Les intervencions dels representants catalans van estar bé. Potser s' hauria hagut d' argumentar en contra de totes les amenaces (que com sempre expliquen) quedarem fora de tot. Però no sabem ni si cal explicar més a qui no vol escoltar.
Bo, el comentari de Joan Coscubiela a en Rajoy i la vice-presidenta que parlaven per mòbil mentre ell argumentava a la tribuna. El respecte als altres no ha estat mai una virtut del PP.
Molt bo també el comentari d' en Rajoy que ens quedarem a la illa com Robinson. Un acudit espanyol més. Però un acudit d' ignorants, tot just avui Grasset recordava que l' autor de l' obra esmentada va escriure sobre la causa dels catalans a la guerra de Successió. per tant, no van calcular gaire bé l' exemple.

Avui hi ha articles i editorials per a tots els gustos (també a l' exterior), nosaltres ens quedem amb el de Vilaweb, que us posem a continuació. Una vegada passada l' etapa de Madrid, ara hem de continuar el procés amb més empenta que mai.

Ells no ho entendran mai, no estic segur si perquè no ho volen entendre o perquè no en saben. Però és evident que el debat d'ahir al congrés espanyol va posar en relleu amb una claredat insuperable per què s'ha obert pas el procés d'independència al Principat. És impossible de fer-hi res, amb Espanya. És literalment impossible d'explicar-li res, a aquesta gent. Tenen una empatia nul·la, un respecte per la pluralitat inexistent i un supremacisme tan exagerat que ni tan sols són capaços de veure les oportunitats històriques quan els passen per davant el nas. Estan ofuscats per un poder que es pensen que tenen fins i tot quan, com ara, se'ls esmuny dels dits com si fos aigua. Però tant hi fa, perquè la sessió parlamentària d'ahir anava destinada a tancar una etapa i la va tancar totalment. S'ha acabat la transició i ja no cal ni tornar-hi. Ni un dia més...

Això dit, és interessant d'entretenir-se en els detalls i remarcar, per exemple, que amb el colp de porta dels partits dinàstics també es va tancar --també van tancar ells-- qualsevol possibilitat de tercera via. Si algú esperava que Rajoy, sobretot Rajoy, seria dur amb el referèndum però insinuaria alguna mena de proposta alternativa ja ho va poder veure. Res. Ni una sola paraula. La consigna és 'no podeu fer el referèndum ni proposar la independència, perquè no us ho autoritzem nosaltres, i a més no farem res per seduir-vos'. A obeir i a callar. 

És cert que la capacitat narrativa d'alguns gasetillers de La Vanguardia és llegendària i no es pot descartar, per tant, que troben encara alguna escletxa literària per a mantenir viva la ficció. Però per més jocs florals que s'inventen l'evidència és sobre la taula. Madrid ahir va escenificar, units pètriament el PP, el PSOE i UPyD, el no a tot. A tot i sense matisos. I això significa que ens queda una etapa menys. O, si ho voleu així, un tram menys a recórrer.

PS. Un comentari final per a Rajoy, Rubalcaba i Díez: ni obeirem ni callarem. Mai més. No ho faran els nostres polítics ni ho farem nosaltres. Farem el nostre camí, proclamarem la república i deixarem de ser aviat ciutadans espanyols. Però quan passe això i us quedeu esbalaïts no oblideu ni un segon que dins les vostres fronteres encara en restarem molts, a Bétera, a sa Pobla, a Cretes... dels qui parlem aquesta llengua i sentim aquesta nació. I més val que no ho oblideu perquè això significa que durant uns quants anys més encara continuarem essent el vostre pitjor malson.