MADRID NO ÉS MÉS QUE UNA ETAPA EN EL CAMÍ FERM CAP A LA INDEPENDÈNCIA

El debat d' avui al Congrès espanyol és necessari, estem d' acord que no tindrà cap efecte immediat, només refermarà les posicions que tothom ha dit.
Però hi ha tres coses que ens donen ànims: la primera que el Parlament català hagi llegit bé el debat a la capital espanyola i no hi vagi el President de la Generalitat (s' havia d efer tot just el contrari que en el procès basc amb Ibarretxe, no cal repetir-ho).
La segina qüestió és que en la votació hi poden haver petites sorpreses (però significatives) com els vots a favor d' alguns partits minoritaris, però amb projecció de futur a les seves "comunitats autònomes".
I la tercera qüestió és la imatge que rebran als mitjans de comunicació estrangers: legalitat, actitut positiva i ferma per part catalana i actitut tancada i poc receptiva per part espanyola. Això pot marcar una altra situació per a les etapes següents.

Endavant amb el debat a Madrid, encara que surti "No" per gran majoria i pensem ja en la propera etapa d' aquesta cursa.

Avui hem llegit a Vilaweb, un article de la M. Rojals que titula FIN (Festival Internacional del No). Us en pengem un troç, ens ha semblat encertat:

       Però si el títol de l'article es diu 'Festival internacional del NO' és perquè l'excursió d'avui l'amortitzarem, sobretot, amb vista a l'estranger. El món ja comença a demanar-nos alguna cosa més en ferm que el 'per aquí m'han preguntat' i 'per allà m'han contestat', que ja cansa. Per fi els podrem oferir les dues maneres de fer sobre un mateix escenari, i no tenim dubtes de quina serà la més digna d'ensenyar allà on la democràcia sigui tradició. Per alguna cosa la direcció del PP ha donat ordres als seus que no cridin durant el debat, amb què demostren que són conscients de les seues vergonyes. Llàstima que no sigui de totes. Del PSOE i altres cridaires, a l'hora que escric això, no n'han transcendit les instruccions.

Doncs això, que el pas d'avui pot semblar-nos inútil als qui ja ens fa mal el peu de tant de fer tap-tap a l'estació, però pensem en lluny: el festival arribarà a tot el món. Un món que és com els nostres indecisos: s'ha de posar en situació. I si de passada tot plegat obre més ullets a casa nostra, la porta del tren és ampla. Per pocs que siguin els qui demà hi veuran més clar, ja haurà valgut la pena.