dijous, 22 de maig del 2014

VAGA DE FAM DE JAUME SASTRE I RESPOSTA AL COLUMNISTA D' "EL MUNDO"

Fa dues setmanes que Jaume Sastre va començar una vaga de fam per la llengua. La situació de la llengua a les Illes Balears és pot posar en un punt crític (gràcies als partits espanyolistes o unionistes).
Però no esperem res millor al País Valencià o al Principat, per posar dos exemples, l' estrategia del Govern espanyol és la mateixa a tots els territoris però amb diferent intensitat.
La llengua s' enfonsarà a tot el territori (gradualment) o es mantindrà en tot el territori. Tots anem en el mateix vaixell (i ells ho saben perfectament).
Per això l' actitut d' en Jaume Sastre és digna d' elogi i suport per part de tots i totes. Des d' auí el nostre suport difonent tot el que calgui aquesta vaga de fam.

De moment us afegim l' entrevista- resposta a El Mundo, publicada a Vilaweb:

  

Jaume Sastre respon al columnista d'El Mundo que va dir que celebraria la seva mort
L'activista, que fa vaga de fam per la llengua, parla de l'article de Román Piña Valls en una entrevista a VilaWeb

Jaume Sastre, que fa gairebé dues setmanes que va començar una vaga de fam per la llengua, ha respost avui en una entrevista a VilaWeb als insults i amenaces de l'article publicat ahir a El Mundo per Román Piña Valls. Piña Valls escrigué que s'alegraria de la mort de Sastre i dels 'samarretes verdes', en referència als manifestants que protesten per la política educativa del president Bauzá i que defensen el català a l'escola. 'Ell diu que no mataria perquè és un delicte. No l'atura pas un impediment moral. No diu jo no mat perquè crec que no s'ha de matar els discrepants', destaca Sastre.
 Jaume Sastre ha dit a VilaWeb:

«No és la primera vegada que es fiquen amb jo. Ell diu que s'alegraria de la meva mort. Jo he de dir que no m'alegraria de la mort de cap col·laborador d'El Mundo. Aquest article ha tengut un efecte contrari al que pretenia, perquè ha desfermat una gran allau d'indignació i ens ha portat moltes simpaties. 

Estan nerviosos, desesperats. El Mundo es dedica a crear i a destruir reputacions. Quan veuen que les seves campanyes de descrèdit a Mallorca no tenen èxit, i la gent no els fa cas, es posen histèrics i més nerviosos. I cada vegada les diuen més grosses.

Si algú vol posar-li una denúncia per incitació a l'odi i a la violència, que la hi posi. Jo no faré pas. Perquè al final un jutge dirà que no és res. Haurà servit potser per posar en evidència els jutges. Si és per això, endavant. No és la nostra justícia, què he d'anar a explicar? Ja van liquidar la reforma del nostre estatut, ara liquiden la immersió lingüística. Ells fan justícia depenent de qui és el denunciant i de qui és el denunciat. Si això ho hagués dit un de nosaltres el ministre d'Interior ja hauria actuat. 

Amb això que ha dit es desacredita ell. Diu que mataria la discrepància. Jo no ho faria. No tenc gens d'odi a aquest d'El Mundo. Em defens amb el llenguatge. Ens acusen d'odiar i són ells que odien. No els odii. Simplement els plant cara. Ells pensen d'una manera, i nosaltres d'una altra.»