dilluns, 8 de juny del 2015

ELS PARTITS SÓN UN PROBLEMA?

Interessant reflexió d'en Vicent Partal (Vilaweb) sobre els partits polítics, després d' una editorial de la publicació francesa "Libération":

 Els partits són un problema?

Ja em permetreu que copie la portada i la reflexió tan adequades que ahir posava als quioscs el meu estimat Libération. El diari magnet de l'esquerra francesa es demanava a portada, simplement: 'Les partis: C'est fini?' Copie encara el principi de l'interessant article: 'Les formacions polítiques són abandonades pels militants --tret de les campanyes electorals--, els dirigents les negligeixen i l'opinió pública les rebutja.' Us sona la cançó?


Alerta: som a Europa i al segle XXI. No hi ha política sense partits, això és evident. I el populisme antipartits, així genèricament, pot ser perillós. Però el perill no es pot fer servir de xantatge per fer acceptar allò que comença a semblar una patent de cors. Què se n'ha fet de la responsabilitat dels partits envers la societat? Des de París, ahir el 'Libé' no parlava en abstracte, sinó referint-se a la situació dels partits francesos. Tanmateix, entre nosaltres les preguntes i les acusacions serien equiparables. A tot el país la societat demana canvis, canvis poderosos i radicals. I la pregunta és si els partits lluiten tant com poden per fer-los realitat.


Aquests darrers dies hem vist de tot al nostre país, gairebé amb desesperació. Hem vist l'irritant desvergonyiment de la cúpula d'Unió Democràtica cap als seus militants i cap a tot el país. Hem vist el desconcert entre els votants valencians que pensàvem haver eixit del malson i que ara no sabem com acabarà tot plegat. El PSPV portarà Ciutadans al poder? Després de tota la feina feta perquè l'esquerra arribàs a la Generalitat ens podem trobar amb això? I al Principat hem continuat patint en vista de l'evidència que l'extraordinari impuls social del sobiranisme perilla per l'obsessió partidista, per la rancúnia partidista d'alguns, hauria de dir. Això per a no parlar de la vergonya aliena que molts sentim quan veiem els pobres arguments, simplistes, sempre oportunistes i conscientment manipuladors que alguns mediocres intel·lectuals orgànics pretenen convertir en relat i guia.


Algú dirà que no és just criticar tothom a l'engròs. Cert. No tothom es comporta igual, no tothom es mereix una crítica tan àcida. Però si a França el periodisme compromès pot preguntar-se si això dels partits no s'ha descontrolat, crec que el debat és igualment pertinent avui també al nostre país. Potser ha arribat l'hora que ens demanem en veu alta, nosaltres també, si ara mateix el partidisme no s'ha descontrolat prou perquè la societat reaccione i reclame un canvi d'actitud als qui a voltes sembla que es pensen que poden segrestar la voluntat popular per aconseguir els seus objectius particulars.