Davant les preguntes de molts votants, avui Vilaweb treu alguns aclariments que poden servir d' orientació en alguns temes:
Les set claus per a entendre com es pactarà la llista civil per la independència
1) Serà una llista amb alguns polítics o sense?
D'entrada, hom parlava d'una llista formada exclusivament per personalitats de les societat civil, sense la presència de polítics. Però ja s'han obert escletxes evidents. Per una banda, Muriel Casals es va referir a la possibilitat d'incorporar-hi polítics coneguts però que avui no estiguessin en actiu i per una altra Jordi Sànchez va dir que hi havien de participar els grans líders polítics.
Que la gran majoria de la llista ha de ser de personalitats independents, no ho posa en dubte ningú. Que podrien afegir-s'hi polítics que ja no exerceixen, tampoc. El gran debat serà sobre si hi han de participar els líders actuals o no, concretament Artur Mas, Oriol Junqueras i David Fernàndez.
Farà estrany que aquests tres polítics —si més no— no participin en les llistes, especialment des del punt de vista internacional. Per això segurament caldrà trobar una fórmula per a integrar-los-hi, que podria ser que cadascun fos el cap de llista d'una demarcació, deixant que la de Barcelona fos encapçalada per un independent. Així no hi hauria disputes sobre la preeminència dels llocs.
2) Una llista amb el suport de tots els partits polítics o no?
Perquè tingui sentit, la llista civil ha de comptar amb el suport de tots els partits independentistes. Almenys, dels tres partits parlamentaris: CDC, ERC i CUP. Se'ls en podrien afegir alguns altres, com ara MES, els independentistes d'Unió, que formaran un nou partit, o Compromís per la Independència, el sector independentista d'ICV, també en procés de consolidació. No es pot descartar tampoc que partits com Solidaritat o Procés Constituent acabin donant-hi suport.
Sigui com sigui, la confluència de CDC, ERC i CUP sembla el mínim imprescindible. D'aquests tres partits, CDC i ERC s'han afanyat a dir que estaven disposats a acceptar la fórmula, però dins la CUP la discussió es manté viva. La velocitat amb què ha canviat el panorama, després de mesos en què les esquerres defensaven amb força la proposta de les llistes separades, ha causat una mica de desconcert dins les organitzacions, on alguns membres importants encara defensen de no formar una llista unitària.
3) Com es confeccionaran les llistes?
Aquest és un dels grans interrogants del procés que s'ha activat. Tot i que encara manca temps per al termini de presentació de les llistes, ningú no pensa que es pugui arribar a l'agost sense saber com seran les llistes i qui en formarà part. De manera que caldrà trobar, si més no, 85 noms per a fer la llista de Barcelona, 18 per a la de Tarragona, 17 per a la de Girona i 15 per a la de Lleida. Si s'hi volguessin posar suplents, el màxim permès és de deu per circumscripció.
El format de primàries, és a dir, que els ciutadans votessin les candidatures com si fossin llistes a final de juliol, seria el més potent de tots, però suscita dubtes. Per una banda, una operació com aquesta és realment complexa, quant a infrastructura. Per a ser efectiva políticament hauria d'implicar la participació de centenars de milers de persones.
Per una altra banda, les primàries podrien afegir un plus de nerviosisme i batalla enmig d'un procés que ara sembla exempt d'enfrontament entre partits. Unes primàries en què participessin Mas i Junqueras, per exemple, serien una elecció encoberta, amb enfrontaments durs entre els partidaris de l'un i de l'altre.
Una opció intermèdia, novament, fóra adjudicar, sense primàries, la capçalera de Girona, Lleida i Tarragona als tres polítics més destacats i pactar un independent que pogués encapçalar la llista de Barcelona, que fins i tot podria ser el president de la Generalitat. La resta de la llista es podria votar perfectament en primàries sense el perill d'enfrontaments interns.
Si la via de les primàries no reïx, el mitjà de confecció de llistes més probable seria un comitè de llistes, amb participació de les entitats sobiranistes i possiblement amb algun procediment que fes possible la participació dels partits. Aquest comitè hauria de treballar amb molt de tacte per acontentar totes les sensibilitats i elaborar unes llistes equilibrades.
Sí que és clar que hi haurà grans noms que ocuparan les darreres posicions. Són homes i dones que no aspiren a entrar al parlament, però que poden tenir força publicitària dins el país i sobretot internacionalment. El cas de Pep Guardiola és paradigmàtic. La seva presència donaria un ressò enorme a la candidatura arreu del món i molt especialment a Alemanya, un país clau després del 27-S.
4) Com es presentarà la llista a les eleccions?
Des del punt de vista legal hi ha dues maneres de presentar-te a les eleccions. O bé et presentes com un partit o una coalició de partits o bé com una llista independent. Presentar-se com a partit o coalició de partits té grans avantatges des de tots els punts de vista, però especialment per la participació en els debats i la presència en la propaganda electoral. Per això, per exemple, Barcelona en Comú es va presentar fent servir la marca d'Iniciativa per Catalunya-Verds.
Ara, el calendari també sembla entrebancar la possibilitat que la candidatura es registri com una llista completament independent. Perquè les candidatures independents han de recollir un mínim de signatures que equival a l'1% del nombre d'electors en cada circumscripció. Cosa que obligaria a recollir-ne més de cinquanta mil, per exemple, a la demarcació de Barcelona. I això durant el mes d'agost, perquè les signatures s'han de recollir a partir de convocatòria oficial dels comicis, que seria a principi del mes entrant.
Per tant, la via més fàcil seria articular una coalició dels partits independentistes que concorregués amb qualsevol marca i que no hauria pas d'incloure'n les sigles.
5) Cal un acord de govern abans de les eleccions? Com serà el govern?
ERC demana que amb la confecció de la llista civil s'inclogui també el pacte de govern unitari posterior i fins i tot les cent primeres mesures que prendria. És una demanda lògica, sempre que no porti tensions innecessàries abans d'hora.
La formació d'un govern, amb la confiança de guanyar les eleccions, serà una tasca complexa. El govern s'haurà de centrar sobretot a activar definitivament el procés d'independència, però mentrestant haurà de governar el dia a dia del país.
Un bon model de govern extraordinari, que es podria repetir, va ser el de Josep Tarradellas, l'únic que va formar després del reconeixement de la Generalitat pel Regne d'Espanya, el 1977. Tarradellas va formar un govern de concentració amb dotze consellers, que tenia l'encàrrec principal de dirigir la redacció de l'estatut d'autonomia. Va durar tres anys, fins el 1980, i era integrat d'una banda per set consellers que tenien una cartera específica i cinc consellers 'polítics' que representaven les principals forces del país: Antoni Gutiérrez Díaz (PSUC), Jordi Pujol (CiU), Joan Reventós (PSC), Carles Sentís (UCD) i Josep Maria Triginer (PSC-PSOE). Aquests consellers sense cartera es van concentrar en la direcció política del procés, i van deixar a les mans dels set consellers restants les decisions necessàries per a fer funcionar el país dia a dia.
El model es podria repetir ara, amb un govern format per consellers polítics, que tinguessin la responsabilitat de dur endavant el procés, al costat dels quals hi hauria un nucli de consellers tècnics que es farien càrrec de les matèries de govern.
6) Qui serà el president de la Generalitat
Aquesta és una gran pregunta que ningú no sap respondre. D'una banda, l'actual president de la Generalitat semblaria una opció lògica per a donar continuïtat al procés, i també pensant en els governs estrangers. Però és difícil d'imaginar que els altres partits ho acceptin. Per tant, és possible que se cerqués un independent de prestigi per a ocupar el màxim càrrec institucional del país. En aquest sentit han circulat els noms de Carles Viver Pi-Sunyer, el president del Consell Assessor de la Transició Nacional, i el de Carme Forcadell.
Sigui com sigui, és important de remarcar que, si bé els consellers no necessàriament han de ser parlamentaris, el president de la Generalitat sí que ho ha de ser. Per tant, si cap dels polítics principals no participa en la llista cap no podrà ser president després.
Una possible solució d'aquest debat seria una remodelació de la principal institució del país, en què ja es prefigurés la fórmula republicana: el president de Catalunya seria un càrrec bàsicament representatiu, i podria haver-hi un primer ministre que gestionés la governança del país. El primer ministre podria, doncs, no ser parlamentari i no haver participat en les llistes.
7) S'entendrà a Europa la presentació d'una llista civil per la independència?
Sens dubte que Europa captarà l'excepcionalitat absoluta d'aquestes eleccions si els partits polítics fan un pas al costat i deixen que la societat civil capitalitzi el procés. El missatge que les eleccions del 27-S són un plebiscit sobre la independència quedarà molt clar. De fet, aquesta és la principal virtut de la presentació d'aquesta llista, tant dins el país com a l'estranger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada