dissabte, 28 d’octubre de 2017

BENVINGUDA REPÚBLICA CATALANA.

Donem la Benvinguda a la República Catalana, entenem que és el desig de milers i milers de persones d' aquest país, que es mereix un govern millor i unes millores en la seva condició política, social i econòmica i cal treballar per aconseguir-ho.
Esperem que tothom estem a l' alçada del moment històric i contribuim en el desenvolupament de les lleis catalanes. Amb calma, serenor i sense cap violència.
En aquest camí, tenim molt més a guanyar que a perdre, malgrat la manca de realisme de l' Estat espanyol actual. Cada dia que passi com a República Catalana, més consolidat.

L' article del Vicent Partal avui a Vilaweb, ens agrada perquè va en el sentit que nosaltres entenem de camí de futur. malgrat els atacs del Govern espanyol al Mossos, no ens posem nerviosos, cada dia és una passa més.

Proclamada la República, Catalunya ha fet aquestes darreres hores els primers passos com a estat independent. Aquestes hores són sempre les més difícils. La normalitat no arribarà de seguida i ens l’haurem de guanyar. Ningú no ens posarà fàcil res. La resta dels estats europeus o bé han callat (i els silencis cal apreciar-los molt, un dia com avui) o bé s’han manifestat en contra del reconeixement diplomàtic del nou estat. Això és normal. Abans de fer cap pas que els enemistarà segurament durant anys amb Espanya, necessiten l’assegurança que la República és una entitat real, forta i que camina per si sola. Només en la mesura que siga visible la capacitat de controlar el territori i que siga efectiu el govern del país, les declaracions en contra d’avui mateix es tornaran reconeixements, com ha passat en totes les proclamacions d’independència. Que ningú no espere, però, cap reconeixement ni aquest cap de setmana ni els dies vinents. Abans ens miraran amb lupa i hauran de passar moltes coses encara.
Sense que et reconeguen els altres estats, no hi ha una independència efectiva. Però per a ser un estat independent no és necessari que et reconeguen els altres estats, en un primer moment. Per això, la cosa més important, i en la qual ens hem de concentrar ara mateix, és superar aquest cap de setmana, primer, i la setmana vinent, després. I l’altra i l’altra i l’altra. Pas a pas.
L’estat espanyol ha reaccionat amb més prudència que no era previsible. Sens dubte, l’avís de Donald Tusk i la Unió Europea en el sentit que no acceptaran una reacció violenta ha fet efecte. Però sense violència, sense una acció violenta, es fa difícil d’entendre de quina manera pensen imposar les decisions que ells opinen que estan emparades pel 155. Diuen que Puigdemont ja no és president, que el govern està destituït, que el parlament ha quedat dissolt i que hi haurà eleccions no sé quin dia de desembre. Però què faran si el president de la República, Carles Puigdemont, continua manant des de palau? Si el govern de la República, el que van triar els ciutadans en les eleccions del 27-S, continua treballant? Si dilluns el parlament legítim de Catalunya es reuneix al palau de la Ciutadella? La decisió de fer aquesta convocatòria tan peculiar d’eleccions al mes de desembre és també un detall molt interessant. Han passat de dir que controlarien la comunitat autònoma de Catalunya durant sis mesos com a mínim a convocar eleccions literalment en el menor temps possible. Alguna cosa es meu que no sabem què és
Nosaltres, mentrestant, ens hauríem de posar al cap ara mateix una sola fita: cada hora és una victòria per a la nova República. Així que la normalitat del pas de les hores, simplement, és el millor que ens pot passar. Que no passe res és, realment, el millor senyal. Que el govern de la República governe i que el parlament de la República legisle és el millor que ens pot passar. I deixem, mentrestant, que Espanya intente fer eleccions no sé quin dia laborable (?!) del mes de desembre. A veure si poden posar urnes, a veure si poden obrir col·legis, a veure quanta gent hi va a votar. Perquè si no les poden fer amb unes mínimes garanties o si vota molt poca gent, aleshores és quan demostrarem al món, eixe dia, que el govern de Madrid ja no controla el territori de la República Catalana. I és a partir d’ací, no crec que abans, que començaran a passar coses en l’àmbit internacional.
PD. Jo tampoc no entenc què  fa la bandera espanyola encara onejant dalt de Palau. L’única explicació que se m’acut és un tecnicisme: el govern de la república encara no s’ha reunit de manera oficial i no ha pogut aprovar, per això, els decrets corresponents.

Pel que fa a la dimissió del director general de la policia, que ningú no faça cap drama. No sé si els he comptat bé però em sembla que Mariano Rajoy ha dit que cessava 140 persones en els seus càrrecs. 139 segueixen on eren i l’únic que ha fet cas del president espanyol es substituirà de seguida. 139 contra un sembla un bon resultat…