SPANAIR: L´ESTAT CONTRA "LA PROVINCIA" .

Spanair és una etapa més de l´actuació contra "la provincia catalana". No és que ens tinguin una mania especial, però en alguns terrenys som una competència molesta.

No ens podem enganyar més: sota el paraigua de la llei de mercats, hi ha moltes actuacions econòmiques dels darrers anys que denoten clarament que ells estan construint el seu estat i per fer això nosaltres cada vegada hem de ser més "provincia".

Us pengem un article prou entenedor del director de Vilaweb amb el qual coincidim en aquest aspecte:

LA BATALLA CONTRA SPANAIR.
Spanair és una empresa i podem discutir si la gestió que ha fet és o no la més adequada. Però ens equivocaríem molt si pensàrem que el fracàs de Spanair ha estat simplement una qüestió comercial. I també ens equivocarem si no ens n'adonem que aquest fracàs diu coses sobre la nostra estratègia de país.

La política de comunicacions és una de les eines primordials del nacionalisme espanyol. Germà Bel ja ho ha explicat de sobres. I en aquesta política hi ha una clau intocable: Madrid és el centre. Especialment pel que fa als avions. Perquè Espanya creu que el seu futur dins Europa passa per ser el pont cap a Amèrica llatina i en aquest objectiu és fonamental convertir Barajas en un dels més grans aeroports del món.

Per això calen edificis, gastant tants milions com calga. Calen també avions i per això Iberia es concentra a fer el paper d'estat que li toca. Però com que no és prou cal també eliminar la competència. La de Londres o la de París o la de Lisboa no la poden eliminar però la de Barcelona sí. I s'hi apliquen de valent. Primer deixant-la sense cap vol internacional d'Iberia i després atacant la rendabilitat de Spanair.

Com? Per exemple impulsant des d'Iberia Vueling i enviant-la a competir en cada aeroport on era Spanair, obligant a baixar els preus. Com? per exemple quan es veu que amb això no és prou fent que AENA autoritze les companyies low-cost a entrar a l'aeroport de Barcelona per a competir, especialment, amb Spanair. Ryanair volava a vuit ciutats competint amb Spanair però rebentant preus. Vueling volava a totes les que volava Spanair dins l'estat excepte València, és clar!, i Astúries. I amb preus més baixos. Tot encaminat a fer inviable el negoci de Spanair.

Lògicament es pot dir que això és el mercat i que no es pot fer res. Cert. Però és ser molt innocent creure que estem al davant de només una qüestió de mercat. Un govern amb interès per fer d'El Prat un aeroport intercontinental té moltes maneres d'ajudar a que això passe. Un govern amb interès per fer d'El Pratt només una terminal més de Barajas també sap el que ha de fer. I ho ha fet.

I en aquest sentit és que això que ha passat ara amb Spanair ens obliga a preguntar-nos de nou coses sobre el país i les nostres estratègies.

Perquè hem de preguntar-nos de nou si no és més esforç intentar aparentar que no som una província subsidiària que esdevenir un estat independent. Fa anys que pretenem ser normals però no ho som: tenim el nostre (per ara) estat simplement en contra i així no hi ha condicions per a ser normal. Perquè combats en inferioritat de condicions.

director@vilaweb.cat

L´AUTONOMISME SENSE SORTIDA.

Us adjuntem un article aparegut a El Punt/Avui, sobre la recta final de l´autonomisme sense objectius que tenim.
Ens pot servir com a punt de reflexió per veure on anem tots plegats.

L´autonomisme putrefacte (Hèctor López B):

De vegades és inevitable preguntar-se per què, malgrat la discriminació, la injustícia, l'espoliació i les humiliacions que patim els catalans, continuem dins un sistema polític, una comunitat autònoma espanyola, que només té el suport d'aproximadament una quarta part de la població. Una de les respostes possibles a aquest interrogant és que gran part de l'estament polític i de les elits, incloses aquelles que diuen adscriure's al catalanisme, han tret tacada del saqueig i de la misèria moral que ha propiciat l'autonomisme durant les darreres dècades.

Aquestes setmanes, malgrat l'encobriment de la majoria de mitjans de comunicació, ha esclatat a Reus un cas emblemàtic d'aquestes irregularitats que evidencien l'alt grau de putrefacció d'alguns sectors de les classes dirigents i que afecten amb caràcter transversal diverses formacions polítiques. Em refereixo a l'opaca gestió duta a terme per Josep Prat Domènech, fins fa pocs dies director general del conglomerat d'empreses públiques de Reus, Innova, el qual, a més d'exercir aquest càrrec, també era vicepresident del grup sanitari privat USP Hospitals i president de l'Institut Català de la Salut. Prat és un dels arquitectes de la reforma sanitària, una de les principals iniciatives polítiques impulsades pel govern d'Artur Mas.

El cas Prat, doncs, per bé que a primer cop d'ull sembla que només tingui una rellevància local, adquireix una innegable transcendència nacional perquè té relació amb el procés de desarticulació de la sanitat i perquè evidencia la implicació de diversos actors polítics més interessats a arrapar-se als privilegis del sistema que a plantejar un projecte transformador de servei a la ciutadania. En efecte, Prat havia actuat amb la cobertura política tant de CiU, durant la seva època de director general del Servei Català de la Salut (1998-2003) i en la seva participació actual en la reforma del sistema sanitari, com del PSC, ja que va ser col·locat al capdavant d'Innova en època de l'alcalde socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez, i ha mantingut la seva posició només fins fa unes setmanes, amb l'alcalde convergent Carles Pellicer. Cal dir que les conseqüències de la gestió de Prat al capdavant d'Innova també són imputables a regidors de Reus d'altres partits que havien donat suport a les iniciatives escandalosament deficitàries d'aquest hòlding públic en l'anterior mandat, com va succeir amb els representants al consistori d'ICV i d'ERC, partit que va aconseguir col·locar personal de confiança en les empreses que integraven el conglomerat d'ens públics dependents de l'esmentat ajuntament.

Malgrat els indicis de malversació, d'incompatibilitats i d'abús de poder que envoltaven aquesta xarxa d'interessos creada a Reus (amb ramificacions territorials més àmplies en el sector de la sanitat), la capacitat del fenomen per esquitxar personal polític de totes les procedències va forjar un pacte de silenci mediàtic sobre la figura de Prat que, és de justícia dir-ho, només ha estat esquerdat pels articles d'Alfons Quintà al Diari de Girona i per l'aparició de nous actors polítics, com el regidor de la CUP a Reus, David Vidal, que va interposar la denúncia contra Prat davant la fiscalia de l'Audiencia Nacional. Que la presència de Prat al capdavant d'Innova estava tenyida d'ombres ja ho suggereix el fet que el gest de la CUP davant la justícia hagi motivat la dimissió del personatge de la direcció general del hòlding públic i de la vicepresidència del grup sanitari privat USP Hospitals (es manté, però, en la presidència de l'ICS). La denúncia també ha provocat la revelació del sou de Prat només com a factòtum d'Innova (un secret fins ara més ben protegit que la retribució del rei): 280.000 euros anuals, això sense comptar-hi d'altres conceptes que Prat s'embutxacava en les seves dubtosament compatibles activitats en el sector privat.

No deixa de consternar comparar els problemes de finançament que assetgen la sanitat púbica catalana mentre els tecnòcrates que han sabut moure's durant tants anys sota la protecció de la casta política han percebut aquestes retribucions esgarrifoses. Com és sabut, un cop va esclatar la notícia a través de la denúncia a la fiscalia, alguns mitjans més (com ara El Punt Avui) han seguit la qüestió, però la mordassa encara se cenyeix sobre d'altres tutelats pels poders fàctics que no tenen cap interès que s'alterin les estancades i fètides aigües de l'oasi català.

El cas Prat, tot esperant allò que pugui decidir la fiscalia, manté força analogies amb d'altres pràctiques tèrboles que han afectat bona part de l'espectre dels gestors de l'autonomisme. El patró és semblant: personatge intocable al qual retia vassallatge el personal polític fos del partit que fos, corrupteles en l'administració de béns públics, silenci mediàtic i després, quan algú destapa el forat negre, desesperació entre els còmplices de la malversació per frenar l'ona expansiva. Podem citar el cas Millet, però també ens podem referir al cas denunciat per Solidaritat Catalana (un altre nou actor en l'escenari català, per cert) de les retribucions de la Diputació de Barcelona a càrrecs cessats, les anomenades motxilles, una informació que l'actual president de la Diputació, Salvador Esteve, de CiU, continua qualificant de “secreta” i que demostra que el traspàs de poders d'una institució controlada abans pel tripartit i ara per CiU-PP no ha significat res pel que fa a la transparència.

Si alguna virtut té encetar un procés sobiranista és la d'esbandir tota aquesta brutícia que ha anat corcant la societat catalana sota el règim autonòmic. Un canvi que, probablement, només podrà ser activat per aquells que no han participat del vell ordre.

* Article publicat a El Punt-Avui

CONCENTRACIÓ DISSABTE 21 DE GENER DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT.

Ens han enviat aquest correu els companys/es de la Comissió de la Dignitat.

Comissió de la Dignitat. 10 anys!
Concentració de protesta per l’incompliment de retorn / Dissabte 21 gener 12 hores davant Delegació del Govern espanyol, Mallorca 278.

21 de gener de 2002-2012

El dissabte dia 21 de gener la Comissió de la Dignitat farà 10 anys que va fer la primera reunió constitutiva a l'Ateneu Barcelonès. Han estat deu anys de treball intens de moltes persones que han fet possible la llei del 2005 en reconeixement del dret de Catalunya de recuperar el botí de més de cent vint tones de documents que el 1939 els franquistes van requisar a la Generalitat, partits, sindicats, entitats i persones que van ser espoliades amb la força de les armes, i que restava al dipòsit de Salamanca.

Han passat més sis anys des de l’aprovació de la llei, sense que el govern de l'Estat hagi completat encara el procés de retorn de documents i altres objectes d’aquell sinistre magatzem.

La Comissió de la Dignitat no hagués volgut mai commemorar el desè aniversari. No hauríem d'haver-lo fet. No ens fa cap goig. A més demostra les greus mancances de la democràcia espanyola, que és incapaç de fer justícia a les víctimes del franquisme, tot i haver-ho reconegut per una llei.

Mantenim la ferma decisió de seguir lluitant fins a completar la restitució d'aquest espoli del franquisme i per això convoquem una concentració el dia 21 de gener a les 12 del migdia, davant de la Delegació del Govern de l'estat, al Carrer Mallorca 278 de Barcelona.

Convidem als partits, sindicats, entitats i persones que són víctimes d'aquell espoli a ser-hi presents per a refermar la unitat del poble català entorn d'aquesta reivindicació.

Secretariat

Comissió de la Dignitat 16 de gener de 2012.

EL TEMPS CORRE A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA A ESCÒCIA .

El temps va corrent a favor de la independència de petits i mitjans països europeus. Això és el que hem vist en les diferents declaracions sobre el referèndum a Escòcia, cada vegada entra més en el debat un bloc de nous països europeus el 2014 (Escòcia, Flandes, País Basc, Catalunya ... ?).
No tenim cap excusa per no estar en aquest grup "d´ampliació interna". El que de veritat compta és la nostra voluntat, la nostra consciència i la nostra decisió i objectius.
Això no vol dir que ens hem de quedar esperant el "miraculós 2014". Ningú ens donarà res i si volem estar en aquest grup ens ho haurem de guanyar internacionalment (entre tots i caminant en la mateixa direcció). I enfront tindrem un grup de països que no ens ho faran gens fàcil. Però hi hem de ser a l´hora adequada en el lloc adient.
Us adjuntem una valoració del debat sobre Escòcia, d´un bon coneixedor del tema escocès.

Xavier Solano: 'Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència'
Primer cal deixar molt clar que el govern britànic mai ha negat el dret d'Escòcia a decidir el seu futur amb un referèndum sobre la independència, sempre que es faci de manera democràtica i lliure. Els partits unionistes sempre han afirmat que ells no engegarien un procés d'aquest tipus i que caldria una majoria independentista al parlament per fer-ho. Des de les últimes eleccions de l'any passat, la majoria absoluta ja hi és amb el Partit Nacional Escocès (SNP).

Ara ens trobem en la situació que el govern britànic s'adona que és inevitable aturar el procés malgrat que el parlament escocès no tingui les competències per declarar unilateralment la independència. La competència per declarar la independència d'Escòcia és del parlament britànic, però ningú pot evitar que el govern escocès pregunti als seus ciutadans sobre qualsevol aspecte del seu futur polític. Com que no el pot aturar, el senyor Cameron presenta aquesta iniciativa per mirar de controlar el màxim d’elements possibles d’aquest procés.

De fet, el govern britànic tenia tres maneres possibles d'encarar el procés escocès. Primera, no fer absolutament res. Aquesta opció seria vista com un desinterès del govern en una qüestió que afecta la integritat territorial del Regne Unit. Per això, s'ha descartat. Segona, que sigui el govern britànic qui impulsi i organitzi el referèndum. Els ministres britànics saben que això seria entès com una interferència d'un govern de coalició del partit conservador i dels liberal-demòcrates, que a Escòcia estan en una situació electoral molt dèbil. A més, consideren que afavoriria encara més la posició de l'únic partit que té majoria absoluta en un govern del Regne Unit. Finalment, la tercera opció és la que Cameron ha anunciat. Consisteix en deixar fer el referèndum, però condicionar des de Londres la pregunta, el calendari i les condicions.

Cameron li ha dit al primer ministre escocès Alex Salmond que pot tirar endavant la consulta però que haurà de negociar les condicions amb ell. Per exemple, un dels aspectes que vol controlar el govern britànic és qui pilotarà el referèndum. Cameron proposa que sigui la comissió electoral britànica. També vol que es faci en el termini de divuit mesos perquè creu que en el context de crisi actual hi ha més possibilitats pel no a la independència.

El govern escocès veu aquestes condicions com una intromissió del govern britànic en els afers escocesos. Després d'haver-se presentat a les eleccions amb el referèndum com un dels punts destacats del seu programa, l'SNP es veu legitimat per impulsar-lo per la seva banda. A més, el govern escocès es mostra sorprès pel canvi d'opinió sobtat de Cameron, que de no estar gens interessat en la celebració del referèndum ha passat a exigir que es faci el més ràpid possible. De fet, el 2008 la líder dels laboristes escocesos, Wendy Alexander, va demanar que si s'havia de fer un referèndum es fes llavors mateix, fet que no va sentar bé a Downing Street on Gordon Brown era el Primer Ministre.

Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència. Per això tenen tanta pressa en fer el referèndum. A més, consideren que cal que només hi hagi dues respostes, a favor i en contra, perquè consideren que el 'no' és ara prou fort i que una tercera opció de més autogovern pot afeblir-lo.

El que estan fent els dos governs aquests dies són declaracions per marcar les seves posicions abans de començar una negociació sobre el referèndum. Aquesta és la batalla política per Escòcia, però cal remarcar que sempre és democràtica i transparent. Des de la perspectiva catalana i espanyola cal destacar-ho. Mai el govern britànic s'ha oposat a la celebració d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia. Cameron posa la maquinària en marxa per mirar de guanyar el referèndum i per això posa les seves condicions, però la batalla és absolutament democràtica. És una actitud admirable.


Xavier Solano, ex-delegat de la Generalitat a Londres, ex-assessor de l'Scottish National Party i autor del llibre 'El mirall escocès'.

LA GRAN BRETANYA ACCEPTA UN REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA VINCULANT A ESCÒCIA.

Cameron accepta que el referèndum escocès sigui vinculant
En declaracions a la BBC, diu que vol controlar-ne el calendari

El govern britànic del conservador David Cameron permetrà a Escòcia celebrar un referèndum d'independència vinculant, segons que ha assegurat el mateix Cameron en declaracions a la BBC. Hi ha posat les següents condicions, que seran detallades en un document que el govern britànic farà púbic els pròxims dies: la consulta s'ha de fer en els propers divuit mesos i amb una sola pregunta de resposta 'sí o no'. Cameron ha considerat injust que els escocesos 'no sàpiguen quan se'ls preguntarà, quina pregunta se'ls farà i qui és responsable de fer-la'. Per això, defensa que Londres té el deure de donar als escocesos una proposta 'justa, legal i decisiva'.

Tot i acceptar amb total claredat la celebració d'un referèndum vinculant, Cameron sí que vol forçar els escocesos a fer-lo el més aviat possible, cosa que no acaba d'agradar al govern escocès, que ha previst un altre calendari. 'La nostra posició és molt clara. El govern escocès va aconseguir una mandat molt clar del poble d'Escòcia per celebrar un referèndum en la segona meitat d'aquesta legislatura, i això és exactament el que farem', ha defensat el primer ministre escocès Alex Salmond, que ha demanat a Cameron que no interfereixi en el calendari previst pel govern escocès. Salmond, cap del Partit Nacional Escocès (SNP), vol que la consulta es faci el 2014, i no descarta fer-la amb més d'una pregunta, incloent-ne una sobre la plena autonomia fiscal. La seva número dos, Nicola Sturgeon, ha acusat Cameron d'intentar interferir en un assumpte que creu que han decidir el parlament i el govern d'Escòcia.

'Potser hauria d'estar relaxada sobre tot això perquè com més intenta el govern conservador interferir en la democràcia escocesa, em sembla que més gran esdevé el suport per la independència', ha dit Sturgeon en declaracions també a la BBC. La vice-primera ministra escocesa ha volgut deixar clar que és el govern de l'SNP qui ha de decidir sobre com procedir i la idea de marcar un límit de divuit mesos per la celebració d'una consulta vinculant és absurda.

Cameron, per la seva banda, acusa el govern escocès d'esperar un temps per 'intentar crear una situació que permeti a la causa independentiste créixer'. Segons Cameron, Salmond 'sap que els escocesos, de cor, no volen una completa separació del Regne Unit'. És per això que Cameron vol que es faci una consulta el més aviat possible per conèixer la voluntat del poble escocès.

Una setmana decisiva

Es preveu que aquesta mateixa setmana el govern britànic publiqui un informe amb les recomanacions legals sobre com s'hauria d'organitzar un referèndum per la independència d'Escòcia. El text, segons les primeres filtracions a la premsa, defensa la necessitat d'un acord entre el parlament de Westminster, a Londres, i el de Holyrood, a Edimburg, per tal que la consulta sigui vinculant. L'informe apunta, també, la necessitat de fer la consulta el més aviat possible perquè la incertesa perjudica la salut de l'economia del Regne Unit. Si finalment es confirmés aquest escenari, Alex Salmond podria optar per fer la consulta a mitjans del 2013 seguint les pautes de Londres, portar el cas als tribunals o esperar fins al 2014, com ha anunciat des del principi, amb el risc de trencar les relacions amb Westminster.