diumenge, 31 d’agost del 2014

MÉS ROBATORIS D' ESTELADES A COMARQUES GIRONINES.

Avui uns amics de les comarques gironines (de "Tramuntana Vermella") ens envien tot un recordatori de les "actuacions " unionistes a les comarques gironines robant estelades.
Sembla que no en tenen prou de robar euros.
Com és obvi, no ens trobaran en cap provocació, però cal dir les coses com són i que tothom ho sapi:



Agència Tramuntana Vermella Mail 
Treballen de valent i bull Twitter
--

Atac a l’estelada que ondejava al puig d’Arques, a les Gavarres
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/08/2014 Cruïlles, Romanyà de la Selva i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà).- Al degoteig d’atacs i robatoris d’estelades hi ha la que penjava prop del dolmen de puig d’Arques, a les Gavarres, en els límits dels termes Cruïlles, Romanyà de la Selva i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà). Els darrers dies han furtat l’estelada i doblegat totalment l’asta.
La xarxa Twitter bull sobre el robatori d’agents de la Guàrdia Civil de l’estelada de Vilobí d’Onyar (la Selva) i molta gent s’interrogava si “haurà estat també” aquest cos policial espanyol.
Cal recordar que al gener van serrar l’asta que subjectava l’estelada d’Anglès i es van endur les que ondejaven a Cassà, Santa Coloma de Farners i Riudarenes, també a la comarca de la Selva.
D’una manera o altra el CNI treballa de valent.  

divendres, 29 d’agost del 2014

EL PP IMPUGNARÀ LA LLEI DE CONSULTES "AUTOMÀTICAMENT".

Avui la vicepresidenta espanyola ens ha dit allò que tots sabiem: que impugnaran la llei de consultes tan aviat com surti:
La vice-presidenta del govern espanyol Soraya Saenz de Santamaría ha insistit avui, en la primera roda de premsa del Consell de Ministres després de les vacances, que la llei de consultes serà suspesa automàticament quan el govern de l'estat l'impugni al tribunal constitucional espanyol. També ha afirmat que si la llei està suspesa, també es suspenen els actes executoris que la succeeixen [respecte el decret de convocatòria de la consulta del 9-N].
Res de nou, ja ens ho pensàvem. Potser ens ha sorprés la claretat i contundència de l' afirmació i faltant tants dies per l' aprovació de la nova llei de consultes. Una llei de consultes que ni saben que diu, però ja saben que la impugnaran "automàticament". 
La seva "legalitat" i el seu ministeri de l' interior és el que els dóna seguretat i així poden concloure el seu discurs dient que "no hi haurà consulta".
Nosaltres no ens hem de posar gens nerviosos, hem d' actuar amb els terminis previstos:
1. 11 de setembre, presència massiva als carrers de Barcelona, però també a tots els pobles i ciutats de Catalunya davant dels Ajuntaments.

2. Fem campanya activa per convéncer de la importància del procès als indecisos per arribar a la votació del 9 de novembre amb marge suficient.

3. Votar el 9 de novembre, voler votar i expressar l' opinió no és cap delicte "constitucional" i tenim tot el dret de fer-ho, sigui en la forma o formes que calgui.

4. Si no hi ha cap sortida directa no permetem MAI que el procès s' allargui "sine die", hem de pressionar al nostre govern, dirigents i partits polítics que convoquin un ple extraordinari i que sigui el Parlament de Catalunya qui decideixi de fer una DUI.  

dimecres, 27 d’agost del 2014

MANIOBRES MILITARS ESPANYOLES EN LA PRE-CAMPANYA PEL 9-N

Tothom sap que, a nivell internacional, és molt difícil que cap dirigent polític de cap país normal s' oposi a que la població d' un territori voti, fins i tot la Sra. Merkel no tindrà cap argument si hi ha votacions i el resultat és favorable als catalans.
Quan falten arguments, només funcionen tres coses: la por, el xantatge i la dependència. Pensem quin grau d' aquestes tres coses tenim en relació a Espanya.
Per si de cas ells (els espanyols) ens recorden que poden fer por. Però el fet definitori no és aquest sinó, si nosaltres en tenim o no (de por, de dependència ...).

 L'exèrcit espanyol, de maniobres militars pel Montseny


(VILAWEB). Ho ha denunciat l'organització Arran amb un comunicat i fotografies

Arran del Baix Montseny ha denunciat les maniobres recents a les contrades del massís del Montseny de militars de l'exèrcit espanyol. En concret, l'organització independentista n'ha observats entre Passavets i el Turó de l'Home. En un comunicat es detalla que en les maniobres militars, hi han participat com a mínim una trentena de soldats, armats i vestits amb l’uniforme i l’equipament corresponents.

Arran considera que, en el context històric i polític actual, 'aquestes maniobres només poden ésser considerades com un intent d’intimidació': 'A pocs mesos del 9 de novembre i a menys d’un mes de la nostra diada nacional, on recordem la valent resistència dels nostres patriotes envers aquest mateix exèrcit invasor, el fet que l’exèrcit espanyol es passegi impunement per la nostra terra ens recorda la naturalesa d’un estat colpista que fa trenta-dos anys treia els tancs al carrer i fa setanta-vuit s’alçava en armes contra una república cada vegada més popular.'

divendres, 15 d’agost del 2014

E. HUGH: "ESPANYA NO ÉS SOSTENIBLE".

Una de les notícies més dures de la setmana ha estat que el deute espanyol s' apropa al 100% del PIB.
Montoro, Rajoy, la de Cospedal, etc. poden dir el que vulguin ("que estamos saliendo de la recesión.." etc. etc.) La realitat és tossuda i el deute es triplica des del començament de la crisi i a més a més el generen més les "administracions centrals" que les "autonòmiques" o les municipals.
No cal dir que no anem bé, però dintre d' aquesta Espanya no tenim sortida (ni nosaltres ni ells).
Molt adequada l' entrevista d' avui de Vilaweb a Edward  Hugh:



    

Edward Hugh: 'Espanya no és sostenible'

El deute públic espanyol supera el bilió d'euros i el nivell d'endeutament s'acosta al 100% del PIB · En parlem amb l'economista gal·lès instal·lat a Catalunya

El deute de l'estat espanyol ha superat per primera volta el bilió d'euros i al juny arribava als 1.007.319 milions. La xifra, 10.000 milions més que el mes de maig, representa el 98% del PIB, segons les dades que va fer públiques ahir el Banc d'Espanya, que constaten que el deute s'ha triplicat des que va començar la crisi. És viable l'economia espanyola? Ho preguntem a l'economista Edward Hugh, que alerta de les dificultats de poder pagar el deute i confessa que no creu en la recuperació econòmica de l'estat. En aquesta entrevista, Hugh també fa referència a les dades fetes públiques ahir per l'oficina d'estadística europea, segons les quals l'economia de la zona euro s'ha estancat el primer trimestre d'enguany.
—El deute públic espanyol, gairebé al 100% del PIB. Què us sembla?
—Ja es veia a venir. El deute espanyol ha anat augmentant lentament i les últimes dades no són gens estranyes. El problema és que no se sap quan s'estabilitzarà el deute, si és que es pot arribar a estabilitzar. 
—Són normals aquestes xifres, en comparació amb els altres estats?
—En aquests moments, el perill és que torni a rebrotar la crisi a la zona euro, i el risc es troba sobretot a Portugal i Itàlia. Matteo Renzi ja tremola perquè Itàlia no acaba de sortir de la recessió, ha començat a entrar en la deflació i el deute no para de créixer. A Itàlia, el deute se situa en el 135% del PIB, i a Portugal, en el 133%. Espanya és el germà petit en aquest joc perquè va començar a un nivell molt més baix. Al principi de la crisi, el deute espanyol era del 37% del PIB, i l'augment més important ha arribat durant aquests últims dos anys de govern de Rajoy, sobretot pel rescat bancari i el pagament de proveïdors. 
—Quin és el problema?
—Que això encara no s'ha acabat. Ho veiem amb els últims resultats de la zona euro, les coses no seran tan fantàstiques com Rajoy diu des de fa temps. El punt més alt d'acceleració de l'economia espanyola va ser a l'abril i ara comença a anar més lent, cosa lògica perquè tota la zona euro està estancada. El problema per a l'estat espanyol és que si l'economia queda blocada i la deflació persisteix, el deute continuarà augmentant. El factor que farà créixer més el deute els anys vinents probablement serà la deflació, que fa que el valor del PIB no creixi. 
—Quin és el pronòstic a curt termini?
—El deute de l'estat espanyol pot augmentar fins el 120%. El problema és que no es pugui pagar mai. Els interessos sobre el deute es troben per sota dels nivells de 1789, mentre que el deute és el més alt de la història. Això vol dir que alguna cosa no funciona. Però en comparació, Portugal i Itàlia tenen problemes més urgents que Espanya, i hauran de fer alguna cosa durant els dos anys vinents. Espanya tindrà problemes greus el 2020, i fins aleshores hauran passat coses. És a dir, la xifra és preocupant, però no és una catàstrofe d'avui per demà. 
—Una altra dada destacada és que la major part del deute públic espanyol prové de l'administració central. Com ho interpreteu? Creieu que això dóna arguments a l'independentisme? 
—L'argument per la independència relacionat amb aquest tema és el dèficit fiscal, perquè les comunitats autònomes tenen el dèficit que tenen segons els diners que els dóna l'administració central, i hi ha un intent clar d'ofegament de les finances de la Generalitat. A més, com ja vaig dir, el govern català es troba efectivament intervingut, només pot gastar allò que li diuen des de Madrid i no li deixen tenir dèficit. El que passa és que, encara que Espanya tingui aquests diners de Catalunya, el deute va pujant. 
—En tot cas, les dades i el pronòstic semblen indicar la poca viabilitat d'Espanya. 
—Sí, Espanya no és sostenible. No crec en la recuperació econòmica espanyola. Jo no sóc nacionalista, sóc britànic, però vull salvar-me, i l'única manera és que ens n'anem. Perquè som en una bomba de rellotgeria, clarament. I a més del deute públic, hi ha un deute extern del 100% del PIB. Això també és impagable! Cal tenir un superàvit enorme per a tenir uns dèficits com els d'Espanya, i Espanya no el té, aquest superàvit. I què fa? Expulsar població. No pot reduir l'atur, de manera que pressiona perquè la gent se'n vagi a fora. I el descens de la població és la cosa que fa més impagable el deute perquè hi ha menys gent treballant. 
—Això sembla un peix que es mossega la cua i costa de veure-hi el final… 
—No crec que Espanya tingui cap sortida. Per això defenso el sí-sí.

dimarts, 12 d’agost del 2014

REFERÈNDUM, TANT SÍ COM NO.

Fins ara hem estat mirant de que dues tendències actuals no ens facin descarrilar els vagons del referèndum. Per una part (interior) el cofoïsme instal.lat en alguns sectors que pensen que ja ho tenim gairebé tot fet, quan encara estem començant.
Per l' altra part (exterior) la tendència unionista a crear noves entitats lerrouxistes que puguin distreure un percentatge de persones important, si poden.
Avui hem mirat una altra tendència (interior) amb preocupació: els que diuen que potser no podrem fer "la consulta".
El primer que volem dir és que comencem a estar cansats de la paraula "consulta" quan tothom vol fer un referèndum (excepte el PP i els ciudadanos, evidentment).
Dit això, ens preocupa que a menys de tres mesos del referèndum i a un mes de l' 11 de setembre, hi hagi personatges polítics rellevants que diguin que si no es fa "no passa res, els anhels continuaran i haurà altres
 9-N". Aquestes persones que diuen això no poden obviar que dient això a tan poc temps del referèndum estan desmobilitzant.
No entenem gaire la posició d' aquestes persones que ho centren tot en el que digui el TC (tot just aquell tribunal que va retallar a bastament el projecte de nou estatut) i aquell tribunal que tothom sap que és un poder que té la darrera paraula (unionista, no catalanista). Com volen que el TC sigui qui digui si és legal o no un referèndum i que es desconvoqui.
Si es desconvoca, esperant a què ? Algú és tan beneit per pensar que dintre d' un any o dos (amb una altra majoria del PP a Espanya) hi haurà algun canvi d' actitut?
Fa temps que diem que s' ha d' aprovar una llei de consultes catalana, que ja anem tard. Ara ja està en l' agenda i lentament hem anat avançant en aquest camí. Doncs ens hem de basar en la nostra legalitat, no en la del TC.
Tampoc entenem l' actitut de CDC ni d' UDC, estem més d' acord en l' opinió del diputat d' ERC, Tardà, quan parla de suïcidi (polític, evidentment). On van CiU?
No tenim altre camí que fer el referèndum, és el que espera la major part de la població d' aquest país, no podem trair cap paraula donada, no podem enganyar als catalans i catalanes i la manera més honesta de saber que pensa i vol aquest país és preguntar-ho en un referèndum. I si no el deixen fer, l´hem de fer igualment.  
    

dissabte, 9 d’agost del 2014

EL PERILL D' UN LERROUXISME "ANTISISTEMA".

Fa mesos vam escriure sobre el perill del lerrouxisme a Catalunya. Una actuació espanyola amb molts precedents històrics que va començar a reinventar-se amb els "ciudadanos".
El moment actual és important, a tots els nivells, per aquest territori que definim com Catalunya. Aquests dies hem llegit un article interessant sobre el lerrouxisme a Catalunya molt actualitzat amb la irrupció d' altres forces que poden acabar fent aquesta feina si escolten els cants de sirena engrescadors de la dreta espanyola. Creiem que aquests moviments tindran una lectura adequada del moment històric, però el perill hi és.


  El perill d'un lerrouxisme 'antisistema'

A mesura que ens acostem al 9 de novembre i es tira a terra la teoria del procés sobiranista com a soufflé circumstancial o mercaderia negociable, el nacionalisme espanyol cerca com sigui antídots per a un estat d'ànim col·lectiu creixentment il·lusionat per estrenar país i, per què no?, potser societat. És clar que la gran esperança d'un sollevament de les masses castellanoparlants es dilueix, vistes les magres mobilitzacions al carrer obtingudes fins ara. La via electoral tampoc no es mostra gaire practicable, si tenim en compte el daltabaix que s'augura per al PP i més encara per al PSC, i la probabilitat que Ciutadans no aconsegueixi arreplegar les restes del naufragi de manera suficient.


És en aquest ordre de coses que s'aprecia interès, per part de mitjans vinculats a la dreta més obsessionada a aturar la 'ruptura de la pàtria', per a endegar una darrera estratègia política, abans de recórrer a la força. Es tracta de forçar una lectura de certes noves dinàmiques de reorganització de l'esquerra en clau de denúncia de l'independentisme i fre del seu auge. Un article del 4 d'agost a elconfidencial i l'elogiosa entrevista a Ada Colau publicada a El Mundo de diumenge en són la mostra. L'objectiu de la maniobra és mostrar iniciatives com Guanyem Barcelona o la irrupció de Podem a Catalunya com a expressions de desafecte contra un sistema polític, social i econòmic dominant del qual el nacionalisme català formaria part.


Aquest discurs es fonamentaria en un malentès degudament estimulat, consistent a confondre la dreta nacionalista que hem vist empastifada de corrupció i que ha estat fins ara la gran servidora dels interessos de la monarquia espanyola a Catalunya, amb un catalanisme popular i d'esquerres cada cop més escorat cap a posicions independentistes. Aquesta confusió és present a una part dels nous moviments socials, com ho demostraren les dificultats que va tenir l'acampada del 15-M a Barcelona per a incloure el dret de l'autodeterminació entre les seves vindicacions. El mateix pel que fa a sectors importants tant d'ICV com d'EUiA, que aprofiten la mínima oportunitat per desqualificar 'els nacionalismes' amb una retòrica idèntica a la del jacobinisme socialdemòcrata espanyol.


D'ací, se'n desprenen distorsions interessades i carregades de mala intenció, projectades des de posicions unionistes. D'una banda, la de Guanyem Barcelona, una instància política i ideològica que posa l'accent en les qüestions socials i les considera com a alienes, i àdhuc contràries i incompatibles, al projecte d'emancipació nacional. I una cosa similar passa a Podem, que en fa una valoració distinta en funció de l'escenari sobre el qual actuï: si a Madrid és un perill quasi diabòlic que cal exorcitzar, a Barcelona és un baluard de resistència contra l'avançament de la pandèmia independentista. Aquesta deformació, tant d'un projecte com de l'altre, insisteix a concebre el procés sobiranista com una cortina de fum al servei dels interessos polítics, econòmics i personals de les classes dominants catalanes.


Molta gent d'esquerres ha reconegut tant en Guanyem Barcelona com en Podem la potencialitat per a organitzar la indignació popular en un sentit superador del capitalisme i fer-ho assumint com a divisa innegociable la voluntat de posar-se en tot moment al servei de les lluites socials reals, convertint els escons en una prolongació natural del carrer. En aquest ordre de coses podria considerar la independència de Catalunya com un afer discrecional en mans de cada votant i de cada escollit per les urnes, car aquestes noves opcions atraurien gent tant independentista com federalista, gent que ja havia estat feliçment barrejada en les diferents lluites. És difícil d'imaginar una discussió a propòsit de la independència de Catalunya al bell mig d'una tancada per a salvar un ambulatori o entre la gent que s'aplega per evitar un desnonament. Tampoc no resulta imaginable en aquests contexts un qüestionament del dret de l'autodeterminació, que segurament hauria de ser considerat un fet i prou, car no és una qüestió d'opinions, sinó de democràcia.


Ara bé: el risc és que, en la línia intentada per la premsa més unionista, la qüestió de la independència passi a un primer pla i ho faci en un sentit hostil. Aleshores la catàstrofe queda assegurada. Aquesta és un possibilitat real, car implica la temptació de cercar vots en una bossa important d'electors alimentada per activistes socials que no és que no siguin independentistes, sinó que són obertament antiindependentistes, així com pels nuclis espanyolistes d'ICV-EUiA, però també pels votants pro-PSOE del PSC i, no es dubti, de Ciutadans.


Si el procés apuntés aquesta direcció, si Guanyem i Podem assumissin el paper que desitja per a ells la dreta espanyolista —fidel al famós principi 'antes roja que rota'—, aleshores hauria fet aparició una nova forma de lerrouxisme: el lerrouxisme 'antisistema', en condicions de fer impossible la unitat anticapitalista i deixant el procés sobiranista en mans de forces polítiques que no tenen cap intenció de qüestionar el model social dominant i entenen la independència com un instrument per a incorporar en millors condicions la burgesia financera catalana a les grans dinàmiques globalitzadores.


Cal esperar, d'aquestes noves presències al panorama polític català, que tinguin el sentit de la responsabilitat històrica que els recau i que desoeixin els cants de sirena que els arriben del nacionalisme espanyol més ranci. Les iniciatives del tipus Guanyem i les plataformes impulsades per la CUP han de redoblar esforços perquè els processos de confluència en marxa no es frustrin. Podem ha de garantir que la presència de personalitats com Jiménez Villarejo —contrari no només a la independència, sinó fins i tot al dret de decidir— no serà significativa. Totes les forces de l'esquerra radical, velles i noves, independentistes o no, han d'entendre la transcendència dels moments que han de venir i han d'estar a l'altura de les oportunitats transformadores úniques i de ben segur irrepetibles que seria estúpid malmenar. Si no ho fan, la història no els perdonarà, ni jo tampoc.


Manuel Delgado, antropòleg i professor universitari.
(Article publicat originalment al seu bloc, 'El cor de les aparences')

dilluns, 4 d’agost del 2014

HOLLANDE I LA HIPOCRESIA D' UN ESTADISTA.

Avui el president francès, F. Hollande, ens ha dedicat un atac mediàtic sense contemplacions.
Com independentistes que som, ens sentim aludits pel comentari de que els "separatistes" (sembla mentida que utilitzin el mateix vocabulari que els anys 30 del segle passat) som "una amenaça per Europa".

Com és evident estem totalment en desacord. No perquè siguem independentistes, sinó perquè ells (els mandataris europeus) han estat una amenaça real per a Europa des de fa segles.
Quan parla de "nacionalistes", com sempre fan igual que els espanyols, són els altres (catalans, bascos, corsos...) mai ells (francesos, italians, espanyols ...).
I tot just són aquests segons els que van encendre el foc de la Primera Guerra Mundial (francesos, alemanys, italians, serbis, austriacs ...). Sembla que ningú recorda els enfrontaments colonials d' aquests països quan es disputaven el nord d' Africa, o les fronteres d' Alsàcia- Lorena, etc.).

El millor que podrien fer els dirigents francesos és callar i assumir la seva part de culpa en les guerres europees i ara ens venen amb aquestes històries de desviar el tema amb els "separatistes".
El sr. Hollande sap perfectament que els governs espanyols sempre han estat deixebles dels governs francesos (jacobins fins al límit) i s' entendran. I per a més coincidència el sr. Hollande és "socialista". No us sona aquesta cançó dels perills de l' independentisme que deia fa poc el nou líder "socialista" espanyol?  



Hollande considera el «separatisme» com una «amenaça» per a Europa.  

Nació Digital. El president de la República Francesa aprofita una commemoració de la Primera Guerra Mundial per advertir contra els "egoismes nacionals"

Diumenge l'ANC va dedicar al mandatari francès un mural a favor de la consulta del 9N

El president francès, François Hollande, ha carregat contra "els egoismes nacionals i separatismes", que ha identificat com a "amenaces" juntament amb la "xenofòbia" que planen sobre el continent europeu. Hollande ha fet aquestes declaracions en un acte a Lieja (Bèlgica) en commemoració del centenari de la Primera Guerra Mundial. Segons el president francès, l'independentisme figuraria en els primers llocs dels perills que té al davant el continent europeu.


El dur atac al sobiranisme del president Hollande arriba just un dia després que l'Assemblea Nacional Catalana, conjuntament amb el Cercle d'Agermanament Occitano Català, despleguès al cim de Salau -a cavall entre el Pallars Sobirà i l'Arieja- un mural gegant adreçat directament a François Hollande defensant la voluntat dels catalans de votar el 9 de Novembre.