dissabte, 26 de febrer del 2011

PROPOSICIÓ DE LLEI PER ANUL.LAR SUBVENCIONS A ENDESA.


Solidaritat presenta una proposició de llei per anul•lar la subvenció de 6 MEUR del tripartit a Endesa
Critica que va ser un retorn de la multa a Endesa arran de les nevades del 8 de març

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat avui una proposició de llei per anul•lar la subvenció del Govern tripartit de sis milions d'euros a Endesa Distribución Eléctrica aprovada el passat 30 de novembre del 2010. El parlamentari de Solidaritat Toni Strubell ha presentat aquesta subvenció a Endesa com una "excusa" i "el retorn de la multa" que s'havia aplicat uns mesos anteriors a Endesa arran de la seva actuació en les nevades del 8 de març del 2010 que era també d'uns sis milions d'euros. "Estem davant d'una contradicció flagrant", ha criticat Strubell, qui a més ha denunciat un "pasteleig" entre administració i elèctriques "que s'ha de denunciar".

En la proposició de llei, la proposta inclou una disposició derogativa per la qual "es deroguen quantes disposicions s'oposin, es contradiguin o siguin incompatibles amb el contingut d'aquesta llei".

Strubell ha explicat els antecedents i els motius que els han portat a presentar la proposició que tenen la seva raó de ser en les nevades del 8 de març que van tenir com a conseqüència una multa a Endesa Distribución Eléctrica d'uns sis milions d'euros per la seva gestió de la nevada i de l'apagada que, al març, va afectar 458.396 abonats de les comarques de Girona. Solidaritat denuncia que posteriorment, com ja va criticar Strubell a finals del passat any, el Govern va aprovar concedir a Endesa una subvenció de sis milions d'euros per al finançament de les obres corresponents als plans de millora de la qualitat del subministrament elèctric i de control de la tensió. La formació liderada per Joan Laporta creu que aquesta subvenció "s'ha d'entendre com una condonació encoberta de la multa de l'expedient sancionador iniciat pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya".

En aquest context, Strubell ha criticat que és "un insult a la intel•ligència de tots els gironins el fet que s'hagi atorgat exactament la mateixa quantitat en multa que en compensació a l'empresa". Per això, ha argumentat la proposició de llei que porten al Parlament amb un missatge 'molt clar': l'anul•lació de la concessió d'aquesta "subvenció encoberta" a Endesa que "està fora de to".

dijous, 24 de febrer del 2011

EL 23-F VA FRACASSAR I EL COP VA TRIOMFAR.

Bona anàlisi del triomf espanyolista del cop del 23-F. La majoria dels mitjans de comunicació segueixen recreant-se amb les formes (Tejero, la Guàrdia Civil...) i no toquen mai el fons espanyolista del cop.

Avui fa trenta anys del 23-F. Després de l'esclat de llibertat, forçat a poc a poc per l'oposició política fins aqueixa data, els tancs trepitjant València, la més tangible de les amenaces, varen representar el principi de la involució. Res no havia de ser igual des d'aleshores. I avui, al cap de trenta anys, encara ho paguem.

Vaig viure el 23 F a València. Però, curiosament, el record més viu que en tinc és d’alguns dies després. Aquell dia vaig veure la por en els rostres i en les cases, vaig notar la força de les armes al carrer i la devastació moral que produïen. Però el fet que em va alertar i colpir passà no sé si l'endemà o l'altre,

Des del final del franquisme al País Valencià totes les manifestacions eren encapçalades per la senyera. Però, de sobte, aquell dia una immensa bandera espanyola la va substituir al capdavant de la marxa convocada per tots els partits en favor de la democràcia. Alguns, minoritaris, es varen resistir i uns quants milers de ciutadans vam voler marxar, separats, darrere la senyera, amb la sorpresa que la policia ens ho va impedir. El 23-F havia fracassat, però el colp havia triomfat. Jo, si més no, ho viu ben clar.

Trenta anys després l'ofensiva nacionalista espanyola que es va desencadenar aquell dia encara no s'ha acabat. Ni al País Valencià, ni a les Illes, ni al Principat, ni a la Franja, ni al petit racó nostre de Múrcia. No solament això: el consens nacionalista espanyol és cada vegada més consens.

J. J. Pérez Benlloch, un testimoni extraordinari, crec, d’aquells fets i de les conseqüències que varen tenir, començant per la LOAPA. 'Venim d'allà', diu el mestre de periodistes. I efectivament, és així. Trenta anys després, a mi, poc m'importa la trama menor, perquè el decorat de l'obra és consistent i ho deixa tot ben clar. El 23-F va fracassar, però moltes de les coses que volia aconseguir trenta anys després ens resulten normals.

dissabte, 19 de febrer del 2011

EL PP I LA CENSURA INFORMATIVA AL PAÍS VALENCIÀ.


Uns 300 manifestants espontanis es van reunir ahir davant la Generalitat

Uns 300 manifestants s'aplegaren ahir a les 19.00 davant la Generalitat amb l'etiqueta #sensesenyal. La convocatòria havia circulat espontàniament pocs minuts abans.
Història d'una obsessió

La presència de TV3 al País Valencià va començar el 1985, dos anys després del llançament del canal. Un grup de radioafeccionats va muntar un petit repetidor a Sueca. Aquell intent fou sancionat amb el primer tancament, perquè el delegat del govern espanyol al País Valencià, el socialista Eugeni Burriel, el féu precintar per la guàrdia civil. L'any següent les emissions de TV3 varen arribar a tot el País Valencià gràcies als repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, tot i les dificultats polítiques. Fins al començament de les emissions de Canal 9, el 1989, TV3 va ser de fet el tercer canal de molts valencians.

dijous, 17 de febrer del 2011

SENSE EXPOLI FISCAL NO HI HAURIA DÈFICIT.


López Casasnovas: 'Sense espoliació fiscal no tindríem dèficit públic'

L'economista Guillem López Casasnovas va parlar a Vilaweb de la situació econòmica, de les operacions d'endeutament públic i de la nova regulació financera

El govern espanyol va anunciar el nou requisit de solvència de les caixes: un 10% de capital principal. És una nova fita en l'ofensiva de l'estat contra el model de caixes, que se suma a la controvertida relació de poder econòmic de l'estat i les comunitats autònomes. L'obligació d'obtenir un permís d'endeutament imposada als governs català, balear i valencià, també és motiu de comentari del doctor i catedràtic de la UPF i conseller del Banc d´Espanya, Guillem López Casasnovas.

Quina és la política prioritària per a reactivar l'activitat i el creixement econòmic?

Recuperar prestigi internacional, de país seriós que som i volem continuar essent, competent i competitiu, perquè els inversors vegin tot allò de bo que tenim. Atents a fer-ho sense renúncies, sense amagar fets diferencials, com, fins i tot, els de la llengua i de la cultura, que a primer cop d'ull des de fora poden fer l'efecte de no ser competitius, però que ho son: l’obertura al món, el multilingüisme, una cohesió social més gran.

L'emissió de deute dels governs català, balear i valencià no empenyora el futur?

El deute de la Generalitat hauria de ser un deute de l'estat o avalat per aquest, no 'segmentat' ni denigrat per insolvent com sembla que volen alguns gestors de l'estat. L'emissió i el recurs als capitals hauria de ser cosa dels nostres representants de l'administració general de l'estat –no entesa com a administració central. Les comunitats autònomes són també estat, que costegem entre tots.

Quin impacte té l'espoliació fiscal en el dèficit públic dels Països Catalans?

Si per espoliació entenem la diferència entre el finançament que l'administració central de l'estat ens atorga i el que tindríem, si avui ens financéssim exclusivament amb la nostra renda i riquesa, tot. No tindríem dèficit.

Es pot parlar d'autonomia financera si per a endeutar-se o refinançar el deute cal un permís del govern espanyol?

La del deute de fet sembla que finalment és l'única corresponsabilitat fiscal de veritat; en realitat, avui és una responsabilitat total. És incoherent que amb un mal finançament de l'administració estatal aquesta després deixi sola l'administració autonòmica davant els mercats exteriors.

El concert econòmic milloraria un 70% el finançament de Catalunya. Quins inconvenients té aquest model per Catalunya?

Les reaccions contràries de tota la resta d'estat, que perdria una part de la redistribució favorable de què frueix. L'impacte d'aquestes reaccions i la valoració que en faria la societat catalana és opinable. Però no em pertoca a mi, com a acadèmic, d'opinar-ne aquí.

Des d'un punt de vista estrictament econòmic, la millor situació per al nostre país seria la independència?

Tot i essent probable, val a dir que hi ha més factors que no els estrictament econòmics. Però, d'aquests altres factors no 'estrictament econòmics', no em correspon d'opinar-ne com a economista.

Les entitats financeres deixen de donar crèdit a les famílies per comprar deute públic 'sense risc'. És cert que no té risc el deute públic en la situació actual? Quines conseqüències té aquest canvi d'orientació en la política de les entitats financeres?

És un perill que s'ha d'evitar. La millora del ràtio entre capital més reserves respecte d'actius ponderats per risc es pot fer tant augmentant el numerador com disminuint el denominador. El primer és capitalitzar; el segon pot consistir a substituir crèdits de l’economia productiva per deute públic, que amb avals europeus, o sense, té per definició un risc més baix o nul.

I que us en sembla, dels nous requisits imposats a les caixes?

La nova regulació sobre la liquiditat aprovada per Basilea deixa molt clar el principi bàsic que el risc de liquiditat no es combat exigint més capital, sinó amb unes taxes de liquiditat, com el d'un coixí de trenta dies perquè les autoritats tinguin un marge per a actuar; i una altra taxa d'estabilitat, que és una estructura financera sanejada. La nova proposta espanyola no sembla que respecti aquest principi.

La nova regulació de la liquiditat de Basilea no fa diferències entre les entitats que cotitzen i les que no, entre més coses perquè l’accés als mercats majoristes no depèn d'aquest factor (per exemple, la Caixa sempre ha pogut accedir als mercats majoristes sense dificultats), sinó d’uns altres, com la dimensió, el ràting, el risc sobirà, la transparència en el mercat, la credibilitat del balanç...

Quins altres perills s’entreveuen en la nova regulació financera?

La proposta sembla que no distingeix l'endeutament segons el termini dels venciments. No és igual una emissió que venç al cap de sis mesos que una que venç al cap de quinze anys. A més, la nova regulació de Basilea, en la part que exigeix fonts de finançament estables per a encarar les necessitats de finançament, considera entre les fonts estables el 100% de les emissions a més d'un any i, en canvi, només entre el 80%i el 90% dels dipòsits minoristes –particulars i petits negocis. Una vegada més, la proposta espanyola sembla que no segueix la nova regulació mundial.

Com veieu la reacció de les caixes catalanes, valencianes i balears? Prenen un bon camí?

En general són camins diferents; n'hi ha que són clarament millors que no pas els altres, al meu paper, però cal ser sensibles a la importància del moment i cal deixar fer la feina als responsables, i jutjar-los, si cal, al final. Entre les oportunitats perdudes amb camins diferenciats, dues caixes catalanes, una d'illenca i una de valenciana, ja naveguen avui per mars llunyanes i sota banderes de conveniència i/o obediència no catalana. Però, de nou, això és opinable i no em toca a mi de valorar-ho.

dimecres, 9 de febrer del 2011

ADMÈS A TRÀMIT LA PROPOSICIÓ DE LLEI DE DECLARACIÓ D´INDEPENDÈNCIA.


CiU s'avé a debatre sobre la independència però hi votarà en contra

La mesa del Parlament de Catalunya ha admès avui a tràmit la proposició de llei (pdf) de declaració d'independència, presentada la setmana passada per Solidaritat (SI), amb els vots a favor de CiU i en contra del PSC i PP. Ara la proposició comença el tràmit parlamentari i a finals de març o a l'abril es podria debatre la ple. Serà aleshores quan els grups hauran de definir el sentit del seu vot. ERC ja ha dit que hi votarà a favor, igual que SI, però CiU, tot i haver ac! ceptat a tràmit la proposició, ja ha aclarit que no pensa donar-hi suport en el ple parlamentari.

El portaveu del grup parlamentari convergent, Jordi Turull, ha explicat que a la federació nacionalista no li fa por abordar aquest debat, però ha precisat que la iniciativa no va en la línia que defensa la seva formació. Turull ha dit que l'aposta de Convergència pel dret de decidir és clara i se centra 'en assumptes que generen consens, com les infraestructures o el finançament'.

Turull també ha recordat que el seu partit ja havia dit que no quan se li va preguntar si declararia la independència aquesta legislatura i ha acusat SI de de frivolitzar i de 'buscar titulars.'

També n'ha parlat el portaveu del govern, Francesc Homs, que ha deixat clar que el govern ha definit un full de ruta molt clar. 'Res aturarà el compromís en la transició catalana cap al dret de decidir', ha dit, i ha afegit: 'això va per aquells que no es volen moure per res, perquè estan supeditats a partits espanyols, i també per aquells que volen córrer tant per motius electoralistes'. I ha remarcat que el govern té una majoria sòlida al parlament, amb una agenda exposada per Artur Mas en el debat d'investidura.

La proposició difícilment s'aprovarà

El PSC, que ha votat en contra de la tramitació parlamentària de la proposició de llei, tampoc no hi donarà suport, argüint que la proposició de llei es troba 'fora de la legalitat estatutària i constitucional', segons paraules del diputat del PSC Higini Clotas. ICV, de moment, no s'ha pronunciat. Tenint en compte, per tant, que CiU, PSC, PP i Ciutadans hi votaran en contra, la proposició no prosperarà. És per això que SI, conscient del paper determinant de CiU en la votació, insisteix a demanar que els partits donin llibertat de vot als seus diputats.

Campanya de Solidaritat

La formació de Joan Laporta havia llançat una campanya de tramesa de correus electrònics a la presidenta del parlament, Núria de Gispert, i als membres de la mesa perquè acceptessin a tràmit la proposició de llei que defineix els passos que s'haurien de seguir per declarar la independència (vídeo).

Els diputats de SI, Uriel Bertran i Alfons López Tena, van dir ahir: 'No hauríem de fer aquesta mena de campanyes, però ens preocupa que la mesa del parlament obstaculitzi la tramitació de la llei'. La campanya amb el lema 'No emmordasseu el poble. No emmordasseu el Parlament. Voteu la Llei de Declaració d'Independència' consisteix en una tramesa de correus electrònics, a títol individual de cada signatari, als set membres de la mesa.

SI va demanar a la mesa que acceptés la tramitació del text sense escudar-se en qüestions tècniques, perquè ho consideraria un atac a la democràcia. Segons aquest full de ruta, una volta aprovada la llei, el govern de la Generalitat tindria facultats per a negociar amb la comunitat internacional la manera i el moment de declarar la independència. Una declaració que hauria de ser avalada pel poble i que, per tant, hauria de fer la majoria dels diputats del parlament, que és el representant del poble.