dimarts, 28 d’octubre del 2014

"DRETS" contra la catalanofòbia i les acusacions de nazisme.

El 9-N dispara la catalanofòbia i les acusacions de nazisme

Neix una associació de professionals del Dret per defensar els “drets polítics dels catalans” i actuar contra les amenaces i insults

L'entitat "Drets" s'estrena com acusació particular contra La Razón i Paco Marhuenda, i denunciarà Falange i Alianza Nacional

“Passar a l'acció davant dels atacs sistemàtics en forma d'amenaces i insults que arriben des de els mitjans, les xarxes socials i tribunes d'opinió amb seu a Madrid, i que vulneren el respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania i les institucions catalanes”. Aquest és l'objectiu de Drets, una associació de professionals del dret, principalment advocats, que aquest matí s'ha presentat amb solemnitat al Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Drets treballarà en el front judicial i amb totes les “eines jurídiques” per aturar el que es coneix com a catalanofòbia, un concepte que abasta des d'insults, comparacions amb règims feixistes i nazi, amenaces de mort o mostres d'odi i de discriminació.

De fet, ja s'ha posat a treballar com acusació particular en el cas de les fotografies dels jutges proconsulta publicades per La Razón, la denúncia d'un grapat de piulades catalanofòbiques de Twitter o la querella contra partits de l'extrema dreta com Falange, Democracia Nacional i Alianza Nacional pels seus discursos d'odi i violència.

L'entitat ha estat impulsada per dotze advocats que  han signat un manifest titulat “Diguem prou, posem-nos drets”, amb el que estableixen la “dignitat”, el “respecte als pobles i a les persones”, la “democràcia i la llibertat” com els seus principis d'actuació. Drets està presidida per Sergi Blázquez, que ha assegurat que no dubtaran arribar a instàncies internacionals per defensar els drets polítics dels catalans.

Escalada de catalanofòbia i al·lusions al nazisme

L'entrada del procés d'independència de Catalunya en una fase cada vegada més conflictiva ha tornat a disparar els atacs de caire catalanofòbic als quals vol plantar cara l'associació Drets.

Malauradament, les alertes emeses des de la Unió Europea sobre les conseqüències judicials que poden tenir les banalitzacions del nazisme, no semblen tenir massa efecte a l'Estat espanyol. Des de tribunes d'opinió com són els articles de premsa, les tertúlies de ràdios i televisions i les xarxes socials, les comparacions del procés català amb el nazisme són constants.

I no sols procedeixen de personatges de tercera fila, sinó de càrrecs destacats de dins i fora de Catalunya, com ha estat el recent cas del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que tanmateix finalment ha demanat disculpes per si el seu paral·lelisme entre les plebiscitàries de què parlen els proconsulta i les que va guanyar Hitler ha ofès algunes persones.

Tot seguit trobareu un extens recull de missatges de la xarxa social Twitter que apunten directament a la comparació entre el procés català i el nazisme o bé cauen en actituds de clara catalanofòbia.

dimecres, 22 d’octubre del 2014

MALGRAT TOT, CONTINUEM ENDAVANT.

Com vam fer a la darrera nota, demanem unitat, però si es fa esperar molt, haurem de continuar la feina i continuar el procés, ja s' afegiran quan vulguin els demés.
Ens sembla que l' article d' avui d' en Partal exposa millor que ningú aquesta feina unitària (que no vol dir uniformitat ni subordinació a res) hem de continuar fent.

 Si no us fa res, nosaltres anem passant (V. Partal a Vilaweb).


M'expliquen que la llista de voluntaris per al 9-N s'enfila ràpidament, molt més que ningú no es pensava. Que ja ha superat la xifra dels 20.000 que eren necessaris i s'acosta tan de pressa als 30.000 que segurament a l'hora que el lector llegirà aquest text ja els tindrem. Em diuen, a més, que la xifra de funcionaris voluntaris ens sorprendrà.


M'expliquen que tant a la Catalunya Central com a Ponent i a la demarcació de Girona ja estan coberts tots els pobles pel que fa a la formació dels col·legis electorals, amb els ajuntaments decidits a cedir els espais necessaris perquè la població puga exercir el seu dret. Els ajuntaments socialistes han rebut la benedicció de Miquel Iceta per a fer-ho i, alerta amb la dada, fins i tot hi ha el cas de Sant Martí de Riucorb, que encara és més sorprenent. En aquest poble de l'Urgell hi ha un batlle del PP i no hi ha hagut cap problema per a posar les urnes.


M'expliquen que hi ha moltes poblacions on els partits i les institucions es posen d'acord per a traure la consulta dels instituts, que normalment són en un lloc allunyat del centre, i portar-la als llocs on es vota sempre. M'ho diuen d'Arenys de Mar, per exemple, on la gent no votarà a l'institut, sinó al Calisay i a l'ajuntament. I, per cert, tot això s'ha fet amb els acords i la feina dels diferents partits, sense picabaralles de cap mena.


M'expliquen que a la Vall d'Aran s'ha pactat que hi hauria autobusos tot el dia perquè tothom puga votar en els nuclis de població principals. És un país especialment disseminat i qualsevol convocatòria electoral allà té un punt de complicació. Complicació resolta: hi haurà rodes per a tothom que ho necessite i ho reclame.


M'expliquen que la CUP ha decidit deixar d'anar de cafeteria en cafeteria seguint aquesta ronda de negociacions on ja no se sap ben bé què es negocia. Sembla que diuen que, com que només queden dènou dies per al 9-N, hi ha feines prioritàries, com ara fer la campanya pel sí-sí.


M'expliquen que gent resident a l'Àsia i a Amèrica --el Jesús, l'Oriol, el Jordi, la Marta, el fill de la Soledat que fa de metge a Palestina...-- ja té el bitllet per a travessar mig món i dipositar la papereta a l'urna. Sembla que hi ha fins i tot comunitats --em diuen que a Mèxic algú n'ha parlat-- que es plantegen de noliejar un avió especial que vinga i torne el mateix cap de setmana.


En resum: si als qui poseu tantes pegues no us fa res, nosaltres anem passant...

dimecres, 15 d’octubre del 2014

CAL UNITAT, UNITAT i UNITAT.

Aquests dies hi ha hagut molt foc dialèctic creuat entre els diferents partits en relació a la "consulta".
Entenem (i potser ens equivoquem, perquè els catalans/es hem d' anar deduint, més que res) que:

1) el President Mas té una estratègia i la "consulta" no és més que una etapa més d' aquesta estratègia i el final són unes eleccions i una DUI. Nosaltres no vam entendre gens que anessin a demanar al Congrés espanyol el permís per votar el 9-N perquè li reconeixiem el permís al Govern espanyol, però no vam dir res en contra, perquè entenem que és part de l' estratègia. Les eleccions "plebiscitàries" tampoc eren el nostre plantejament, com tampoc ho era el tipus de pregunta, però també entenem que és part de la mateixa estratègia de portar un pols de prohibicions amb el govern espanyol per carregar-se de raons.
Res a dir, però no ens agrada gens la manera com s' ha escenificat la manca d' acord amb els altres partits "sobiranistes".
2) Un dels partits "sobiranistes" diu que vol una gran mobilització el 9-N. No veiem com no encaixa la primera proposta i la segona, tenint en compte que, segurament, hi haurà una altra impugnació i una altra "suspensió cautelar". No entenem la manca de cintura política de tots plegats.
3) el govern espanyol deia que l' alegrava la suspensió de la consulta (és el que ha de dir), però estem convençuts que l' alegria més gran ha estat la desunió entre els partits catalans. Això sí que li dóna força a ells i ens la resta a nosaltres.
4) L' actitut dels "ciudadanos" està carregada de cinisme criticant als partits "sobiranistes" de no fer una consulta i fer "costellades", tot això després de prohibir-la el Govern espanyol amb el seu ajut "ciudadano".
5) ens sembla fora de lloc que ara alguns partits tornin a insistir que s' hauria de pactar com a Escòcia. Per a pactar dues coses es necessiten dues parts interessades a fer-ho. No cal dir que per part espanyola només esperen que "per art de màgia" ens desinflem o ens barallem i ho deixem estar i com si res hagués passat. Per a ells és un malson que voldrien acabat, però que no saben com s' acabarà, i els fa por entrar en negociacions perquè això dóna credibilitat al contrari (nosaltres) i dóna per començat el procés de debò.
6) Estem a les primeres escenes del primer acte d' una obra de llarga durada. Per tant que ningú es posi nerviós. Ens en podem sortir. La força la continuen tenint els catalans i catalanes i necessitem tenir els objectius clars i mantenir LA UNITAT DELS POLÍTICS.

Avui, com passa massa vegades a Madrid, un "tertuliano" (M.A. Rodríguez a Antena 3) ha dit que Mas necessitava un fusellament. Sobta molt que es digui això en una TV espanyola el dia que recordàvem el fusellament real de l' exPresident català Lluís Companys. Sobta també que ningú no els posi una denúncia (al "tertuliano" i a Antena 3) i a tots els que ens qualifiquen de nazis i s'els exigeixi que es disculpin públicament.
Sembla que atacar i insultar Catalunya a les TV dóna vots.
Recordant a Companys, alguns escriptors deien que va dir que "Catalunya només ens té a nosaltres". Si és així Catalunya es mereix més de part nostra i una d' aquestes actuacions que necessita, ara, és refer la unitat dels polítics.

dilluns, 13 d’octubre del 2014

INDEPENDÈNCIA I DEUTE

Davant l' alarmisme econòmic (infundat) i davant debats innecessaris, hauriem de saber que (els independentistes) continuem marcant una línia clara, continuem portant el joc entre tots i continuem tenint arguments sobrats per marxar d' Espanya, però en el camp econòmic és on encara es veu més clar.
L' article de l' Elisenda Paluzie (publicat a El Punt) concreta més encara el tema clau del deute extern:

INDEPENDÈNCIA  I  DEUTE.

Article d'Elisenda Paluzie publicat originàriament a El Punt Avui

 En el debat públic sovint s'utilitza el deute com una amenaça a la independència de Catalunya. Així, s'afirma que Catalunya haurà d'assumir automàticament una part del deute espanyol i es fan càlculs alarmistes que deixen Catalunya amb un deute inassumible. Per procedir a una negociació que impliqui un repartiment d'actius i passius, cal que la independència de Catalunya sigui reconeguda i s'accepti el principi de negociació. Si no, segons els principis del dret internacional, un estat català independent no té cap obligació d'assumir cap proporció del deute de l'Estat.

Val la pena destacar la nota tècnica que va emetre el Tresor britànic a principis del 2014, on mostrava el compromís del govern del Regne Unit, en cas d'independència d'Escòcia, d'honorar els termes contractuals de tot el deute emès pel govern britànic. El document concreta que no hi haurà transferència a Escòcia d'una part dels instruments de deute emesos pel Regne Unit, sinó que el que hi haurà serà una negociació amb Escòcia, en què s'acordarà el repartiment del deute, i en funció d'aquest acord, es determinarà la part que Escòcia passarà a deure al Regne Unit, i els corresponents terminis de pagament. Però, des del punt de vista legal, és el Regne Unit qui respon del deute emès davant dels creditors.

Si el 9 de novembre guanya el Sí a la independència, caldria iniciar negociacions amb l'Estat espanyol sobre el repartiment d'actius i passius, abans de declarar la independència. En aquestes negociacions, Catalunya pot exigir l'absència de vetos a la seva permanència a la Unió Europea, en contrapartida a l'assumpció d'una part proporcional del deute espanyol. Però si aquest escenari de negociació no hi és, i la independència de Catalunya no es pacta, l'estat català independent naixerà només amb el deute de la seva administració inicial, la Generalitat de Catalunya, i no assumirà cap deute de l'administració central de l'Estat espanyol.

La segona qüestió és que la negociació sempre és de repartiment d'actius i de passius. És a dir, que l'estat que s'independitza assumeix una part del deute, però alhora es queda amb una part dels actius de l'estat predecessor. L'endeutament resultant per a l'estat que s'independitza serà la diferència entre el deute i els actius financers i reserves que assumeix. A banda, se li traspassa automàticament i sense compensació l'estoc de capital físic de l'estat predecessor al territori català.

Quin endeutament tindria l'Estat català? Els principis que han de prevaler són la proporcionalitat, l'equitat i la territorialitat. El primer que cal establir és quin és el deute de l'Estat que hauria d'entrar en la negociació de repartiment. Aquí cal aplicar el principi de territorialitat, perquè no tindria cap sentit que l'estat català independent assumís el deute de les altres comunitats autònomes, ni dels ajuntaments de fora de Catalunya. Per tant, el deute a considerar és el deute de l'administració central. És important destacar-ho perquè moltes de les informacions alarmistes sobre el deute que hauria d'assumir Catalunya cometen l'error de calcular la proporció que tocaria a Catalunya respecte al deute del conjunt de les administracions públiques, i després, a més, li sumen el de la Generalitat, amb la qual cosa estan sumant dues vegades el mateix deute.

Amb les dades de desembre de 2013, sense acord ni negociació, l'estat català independent només assumeix el deute de la Generalitat de Catalunya, és a dir 57.117 milions d'euros, que representen el 29,7% del PIB de Catalunya. Amb una negociació seguint el criteri del benefici històric, Catalunya només assumeix el deute de l'administració central en la proporció en què aquesta ha gastat a Catalunya (11,1%). Catalunya tindria un deute de 139.992 milions d'euros, que representen un 72,7% del PIB de Catalunya. Aplicant el criteri de la població relativa, Catalunya es quedaria el 16% del deute de l'administració central. El seu deute total seria de 176.577 milions d'euros (el 91,7% del PIB). Finalment, aplicant el criteri de la renda relativa, poc favorable als interessos de Catalunya, atès que la seva participació en el PIB estatal (18,8%) és molt superior a la seva població relativa, el deute total de Catalunya seria de 197.482 milions d'euros, que representen el 102,6% del PIB català. En tots aquests escenaris caldria descomptar-hi els actius financers i reserves que es traspassarien a Catalunya. Una primera estimació de Núria Bosch els va xifrar en 65.000 milions d'euros.

En l'actualitat, Catalunya contribueix als impostos de l'Estat en un 19,5%, per tant, està assumint el 19,5% del deute de l'Estat. El deute que paga ara és de 202.708 milions d'euros, que representen el 105,3% del PIB de Catalunya. En la pitjor de les hipòtesis de repartiment del deute, una Catalunya independent estarà

menys endeutada que la Catalunya actual. Davant els alarmismes, molta tranquil·litat, doncs.

dissabte, 11 d’octubre del 2014

SOLIDARITAT AMB EL POBLE KURD

No hem de permetre els genocidis orquestrats. Encara és molt recent casos com el d' Srebrenica (a Bòsnia i Herzegovina). La passivitat internacional (especialment de les "potències" quan no s´hi juguen res defensant posicions ètiques) és total, també la de Turquia i els països veïns i els de les monarquies petrolieres que actuen amb tanta rapidesa quan els convé.
I què hem d' esperar de l' ONU? que hagim de lamentar-nos (uns anys després) com a Srebrenica?
Els que mouen els fils de l' Orient Mitjà hauran de respondre davant del món.
Els companys del Comitè de Solidaritat amb el Kurdistan han fet el poc que poden fer, sortir al carrer i denunciar la situació.


Barcelona se suma a la solidaritat amb Kobane
De Vilaweb. 
La ciutat i regió de Kobane, un dels tres cantons autònoms kurds al nord de Síria des de la marxa de l'administració i l'exèrcit sirians ara fa dos anys, viu un setge de les forces del grup Estat Islàmic des de fa un mes. Les milícies kurdes, que lluiten contra els islamistes radicals des de fa dos anys a la zona, de moment han pogut evitar la caiguda i captura total de la ciutat, però topen amb la impassibilitat de la veïna Turquia i la poca efectivitat, fins ara, dels comptats atacs aeris dels EUA contra les posicions d'Estat Islàmic.
L'última setmana, la solidaritat amb la resistència de Kobane s'ha disparat a tot Europa, amb manifestacions i concentracions de kurds i simpatitzants de la causa kurda com la que hi va haver dimarts al parlament europeu a Brussel·les.
Avui és el torn de Barcelona, on el Comitè de Solidaritat amb el Kurdistan ha convocat una concentració, secundada per moltes entitats, per a 'mostrar la solidaritat amb Kobane, denunciar el silenci de la comunitat internacional i demanar una intervenció que eviti una veritable matança'.
És a les cinc de la tarda a la plaça de Catalunya, i s'ha previst que les persones concentrades vagin després al Consolat de Turquia situat a la vora per a denunciar que aquest país 'ha blocat les ajudes a Kobane, no deixa entrar els kurds turcs que volen anar a defensar-la i ha reprimit amb duresa les mobilitzacions solidàries amb Kobane', que ha fet desenes de morts fins ara i milers de detinguts. A més, afegeixen, 'són incomptables les mostres de connivència entre el govern turc i Estat Islàmic'.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

FERNANDEZ DIAZ I L' ARRIBADA DE POLICIES ESPANYOLS A CATALUNYA.

Molt "xulo" s' està posant el Fernandez Diaz, avui deia a qui el volia escoltar que "esten seguros que no habrà consulta" i també avui ens apallissa amb les seves dades dels molts policies que té a Catalunya i "demostra qui té la força".
Una mostra més e les tàctiques dels espanyols:

  

Fernàndez Díaz, orgullós de l'arribada de més policies espanyols a Catalunya

El ministre de l’Interior recorda que el 50% dels nous agents són enviats a la “comunidad autónoma catalana”, on ja hi ha 3.300 agents operatius, a més dels 300 antiavalots enviats per l'"amenaça jihadista"




El ministre de l’Interior espanyol és una de les veus més contundents contra el procés sobiranista. Jorge Fernández Díaz ha aprofitat totes les seves últimesintervencions mediàtiques per criticar amb duresa el projecte de la consulta o bé assegurar sense cap mena de recança que a Catalunya hi ha crispació social. Unes crítiques que ha ampliat passant comptes dels 3.300 efectius de la policia espanyola destinats a Catalunya i dels antiavalots enviats recenment.

El ministre va presidir dilluns a Barcelona el dia patronal del Cos Nacional de Policia i va aprofitar per exhibir els agents enviats que, a hores d’ara, treballen a Catalunya. Unes paraules gens ingènues enmig del procés polític que viu el país. Ho va fer just després que la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna, encomanés als agents “protegir la Constitució de les conjuntures polítiques que forcen l’estat de dret” i que el secretari general de la Policia, Ignacio Cosidó, convidés els Mossos a integrar-se al CNP.

Fernàndez Díaz va recordar que el mes de gener a la Prefectura Superior catalana ja s’hi van destinar cinc comandaments més. A més, pel  març s’hi van destinar 127 nous oficials -el 25% de la promoció- i també van arribar 144 nous agents de la darrera fornada d'oposicions -el 50% de la promoció. Uns homes que tenen una despesa d’infraestructura de 7 milions euros l’any.

Una despesa a la que caldria afegir el cost dels 300 agents de la Unitat d'Intervenció Policía (antiavalots) que el ministre ha enviat a Catalunya pel "jihadisme". Uns números que proporcionalment contrasten, si més no, amb les competències que tenen a Catalunya, on hi ha un cos de policia integral com els Mossos. 

diumenge, 5 d’octubre del 2014

CASTOR: FLORENTINO PEREZ SEMPRE HI GUANYA.

Aquests dies hem pogut saber en què queda el "projecte Castor". Un de tants i tants enganys del Govern espanyol que volia emmagatzemar  amb finalitat especulativa una gran quantitat de gas en un lloc inadequat. Per aconseguir-ho no es van aturar en comprar persones, canviar límits territorials o enganyar als mitjans i als ciutadans.
Ara sembla que entenen que és massa perillós per a la població catalana i valenciana, però hem d' indemnitzar, DURANT 30 ANYS, a les empreses. Ells mai perden (i encara més si es diuen Florentino Perez).
Aprofitem per a dir que felicitem al Síndic de Greuges per acceptar el cas. Els habitants de les Teres de l' Ebre no es mereixen aquesta prepotència del Govern espanyol. També us volem afegir l' article d' en David Bassa, amb el qual coincidim plenament :

  FLORENTINO PEREZ SEMPRE HI GUANYA.
«Durant els pròxims trenta anys, cada cop que paguem la factura del gas, estarem pagant també a Florentino Pérez. Coses que passen a la llotja del Bernabéu»

David Bassa
Florentino Pérez ha tornat a guanyar. El govern espanyol ha aprovat un reial decret pel qual es compromet a pagar-li 1.350 milions d’euros en concepte d’indemnització per la liquidació de la plataforma Castor. Pérez és com la banca, sempre hi guanya. Quan va invertir en la plataforma Castor ho va fer aconseguint un compromís del govern espanyol a tornar-li els diners si el negoci no sortia bé. I, a partir d’avui, durant els pròxims trenta anys, cada cop que paguem la factura del gas, estarem pagant també a Florentino Pérez. Coses que passen a la llotja del Bernabéu.

Florentino Pérez va negar a càmera que hi hagués hagut terratrèmols a Castelló i les Terres de l’Ebre. “No és veritat que hi hagi hagut cap terratrèmol”, va dir-li a Jordi Évole, en el programa especial dedicat al geni i figura de Pérez. N’hi ha hagut més de cinc-cents de terratrèmols, però Pérez va negar-ho sense immutar-se, sense deixar de mirar l’Évole a la cara, en un exercici de cinisme difícil de superar.

Florentino Pérez pot fer i desfer a plaer no només perquè és amic d’Aznar, sinó perquè, de fet, és amic de tot l’statu quo. El periodista Jordi Marsal, al llibre Castor, la bombolla sísmica, quan parla de Pérez l’anomena “l’ésser superior”. I poca broma! En Marsal explica com els homes de Pérez van comprar els pescadors de Vinaròs, un a un, o com les pressions de Pérez van aconseguir que l’Estat modifiqués les fronteres marítimes entre Catalunya i el País Valencià a cop de BOE. Poca broma, molt poca broma!

Florentino Pérez exerceix d’amo del Bernabéu amb tota la consciència. Però, alerta, perquè la seva empresa no és només madrilenya, és universal i s’escampa per arreu i, sobretot, a Catalunya. Pérez va ser el secretari general del Partit Reformista encapçalat per Miquel Roca. Un partit que va ser un bluf que Pérez va pagar de la seva butxaca. Però ell sempre hi guanya, i a canvi d’aquella pèrdua, una de les seves empreses, Construcciones Padrós, es va convertir en una de les principals contractistes de l’obra pública licitada per la Generalitat.

Florentino Pérez sempre hi guanya. I els qui hi perden són els ciutadans, ja sigui a través del govern espanyol, ja sigui a través del govern català. Ja sigui per la dreta, ja sigui per l’esquerra, sempre hi perden. Com també hi perden els ciutadans, pagant –a través del rescat públic de Bankia- els 15 milions d’euros dilapidats pels exdirectius de Caja Madrid. Roda el món i torna al born. Madrid, quilòmetre zero, diuen ells. “De Madrid al cielo”, canten alegrement. I van tirant de veta, tot cofois. I la pregunta és: fins quan?