GRAN MANIFESTACIÓ INTERNACIONALISTA A CÒRSEGA.

Bona jornada internacionalista ahir a Còrsega, en suport a la campanya d' amnistia dels presoners corsos. Amb l' assistència de representants de diferents països, també de Catalunya.

Una de les fotos de la manifestació amb la presència dels nostres representants:

COTARELO, LA DIADA I ADA COLAU

Interessant article de reflexió de Ramon Cotarelo en relació a la Diada i les declaracions de l' alcaldessa Ada Colau:

El 2012, preguntat Rajoy sobre què pensava d'una Diada multitudinària, pacífica, democràtica i independentista, va respondre que allò era un "guirigall". La "majoria silenciosa" per descomptat, no esvalotava i no volia la independència. Quatre anys després, el "guirigall" segueix essent un impressionant exemple de voluntat popular civilitzada, ordenada, pacífica i democràtica en lluita per una Estat nou. Un dret inherent a tota nació com la catalana. Al seu torn, la "majoria silenciosa" ha deixat de ser "silenciosa", però no ha aconseguit ser majoria i gairebé aconsegueix no ser res. La manifestació convocada per la Societat Civil Catalana a favor d'Espanya com a unitat de destí en l'universal no va arribar a les dues dotzenes de participants, comptant els que sostenien les banderes. La convocada per En Comú Podem a favor de "referèndum pactat" amb l'Estat per comptes de la independència, segons sembla, es va quedar en uns tres-cents o quatre-cents pactistes o “pactadors”, que semblen pocs per convèncer cap Estat.

La immensa majoria de la ciutadania políticament mobilitzada va sortir al carrer per mostrar a les autoritats, als ciutadans espanyols i al món sencer la seva voluntat de constituir-se en Estat independent. Un fet que ha accelerat notablement el procés cap a la independència.

La nit de diumenge, la senyora Colau afirmava a la televisió amb Ana Pastor que la majoria ciutadana no es manifestava per la independència, sinó per un referèndum pactat amb l'Estat. En el trajecte de la manifestació no es van escoltar crits a favor del referèndum sinó de la independència, però ella ja ho havia dit a la televisió espanyola. Més o menys a la mateixa hora, Puigdemont anunciava que, vist l'èxit de la Diada, superada la qüestió de confiança, el dia 28 de setembre demanaria un referèndum a l'Estat. Des del punt de vista d'En comú Podem, es tractava d'una feliç rectificació del president. No cal jugar amb vies unilaterals que són carrerons sense sortida sinó que cal anar per la de la legalitat, amb un referèndum pactat per reformar després Espanya de cap a peus. Per fi, Puigdemont acceptava que el projecte d'En comú Podem era millor que el seu. Cert?

En absolut. Puigdemont no demanava negociar amb l'Estat un referèndum.Demanava fer un referèndum en considerar que és un dret de Catalunya. La negociació era secundària. I, si l'Estat no accedia, proposava eleccions constituents en el termini d’un any. És a dir, res a veure amb els plantejaments d'En Comú Podem. Una acceleració del procés i un manteniment del full de ruta cap a la independència, això que els de Podem i confluències consideren que és un inconvenient per a la "normalització" de la situació.

Molt més clar que l'esquerra no independentista ho veu el govern espanyol.Dilluns després de la Diada, el ministre Catalá ja anunciava que l'Estat espanyol mai acceptaria un referèndum a Catalunya, negociat o no negociat. Afegia, a més, que la intenció del govern era aplicar la legislació penal a tots aquells comportaments dels polítics independentistes que ho mereixessin. Ningú per sobre de la llei. Tots a complir-la i afrontar les seves responsabilitats si cometien algun acte il·lícit. Pura amenaça implícita a Puigdemont, Forcadell, Mas, Homs, Rigau, Ortega. I la llista va creixent.Amb això, Catalá contestava d'una sola vegada tant a Puigdemont com a Colau.

La resposta de Colau encara no ha arribat i és probable que no arribi,perquè hi ha una entesa de fons entre Podem i l'Estat espanyol que no es dóna en el cas de Puigdemont i els independentistes.

Per això, la resposta del president no es va fer esperar, el mateix matí de l'exabrupte del ministre de Justícia, Puigdemont va posar data a les eleccions constituents catalanes: la Diada de 2017. El procés de la independència tenia el terme a quo; la sentència del Tribunal Constitucional de maig de 2010, aniquilant l'Estatut, ja té també terme ad quem.

DARRER 11 DE SETEMBRE AUTONÒMIC.

Aquest 11 de setembre, com cada any, cal sortir al carrer. Però ara amb més força que mai, ja que no hi ha futur per a Catalunya si no arribem al final del procés. I seria molt lamentable que ens aturessim sense completar el camí ara que som majoria a les urnes, al Parlament i al carrer, no podem oblidar-ho.

L' 11 de setembre us convidem a assistir al matí a l' acte independentista (12:00 h.) al Fossar, cantonada Passeig del Born. I a la tarda a les concentracions per trams i actes de les 5 ciutats catalanes.

Us pengem també, l' article de Jordi Miró (president d' Estat Català), amb una reflexió molt certa: cal que aquesta diada sigui la darrera autonomista i la següent puguem cel.lebrar la independència.

    Darrer 11 de setembre

JORDI MIRÓ 06.09.2016 05.00 h

Aquest proper 11 de setembre ha de ser la darrera Diada Nacional de la Catalunya autonòmica, quaranta anys després d'aquell primer 11 de setembre a Sant Boi i vuitanta anys després de l'alçament del feixista general Franco i l'inici d'una guerra especialment cruenta contra Catalunya i tot el que representava d’un nou projecte de societat nacionalment més lliure i socialment més justa. El camí ha estat molt dur.

Aquella guerra incivil contra Catalunya va deixar terra cremada, el millor de la joventut va morir als camps de batalla lluitant contra el feixisme o es va haver d’exiliar. La resistència nacional va comportar molts sacrificis durant la llarga nit dels quaranta anys de franquisme, solament l'independentisme, representat pel Front Nacional de Catalunya i l'Estat Català fins als anys 70, van mantenir la lluita per la independència a l'interior, tot pagant un preu molt alt per la repressió que van rebre els seus militants. Si la nit franquista va ser llarga, la transició va crear una situació d’amnèsia a moltes forces polítiques de nova fornada, o d’antigues, pel que fa a la reivindicació nacional i van preferir apostar pel pactisme amb les forces hereves de la dictadura reconvertides en pseudodemòcrates. Aquest pactisme cal recordar que ha durat uns altres trenta anys: que si "reformar Espanya", que si "el peix al cove"," que si “no som prou", etc.

L'independentisme durant tot aquest temps ha passat una llarga travessa del desert, sense suports mediàtics ni econòmics, sempre amb l'espasa de Dàmocles de la repressió espanyola damunt, amb molts anys de lluita, esforç i el sacrifici de milers de persones, i malgrat tot ha sobreviscut. Avui aquell projecte de República catalana independent i socialment justa que ens va ser arrabassat pel feixisme per la força de les armes és més a prop que mai. Vuitanta anys després, som la majoria del poble català que volem la independència, hem guanyat al carrer i a les urnes.

Ara és l'hora que els nostres polítics compleixin amb el seu compromís i amb el programa electoral del passat 27S i declarin la independència. És per això que aquest 11 de setembre ha de ser el darrer com a diada nacional de la Catalunya autonòmica i esperem que la propera diada nacional sigui, com a bona part dels països del món, per celebrar el dia de la independència. Però aquest any ens hem de mobilitzar i sortir al carrer de manera massiva un cop més per guanyar la llibertat i per exigir als nostres polítics que acompleixin el mandat democràtic sortit de les urnes i, com deia l'estimat Jordi Carbonell fa quaranta anys a Sant Boi, “que la prudència no ens faci traïdors".