dissabte, 30 d’abril del 2016

UNITAT CONTRA ELS RECURSOS DE L' ESTAT ESPANYOL.

El Govern espanyol juga sempre amb tots nosaltres, com els trilers.
Ara s' han posat en un bon embolic, si els polítics catalans saben aprofitar-ho, sense partidismes, els recursos contra la pobresa energètica, el fraking i els impostos sobre les centrals nuclears ens afectes a tots.
I això no vol dir que les anteriors lleis i recursos no ens afectessin (només cal recordar les lleis que han fet possible la gairebé desaparició dels fons de pensions, l' augment del deute en relació al PIB, o les seves reformes educatives, o el FLA...). Però ara ja no són recursos contra tot i contra tots.
A veure si el Govern català es posa al seu lloc, cal que hi siguem tots i els aturem.

(Vilaweb). El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha defensat des d’Anvers que la cimera contra el recurs i la suspensió de la llei d’emergència social representarà la unitat del poble de Catalunya: ‘Sobretot servirà per coordinar la resposta conjunta per no deixar ningú desatès. Està satisfet amb la predisposició absoluta dels batlles de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet i dels presidents de les dues associacions municipalistes per coordinar una resposta a nivell de país: ‘No és un conflicte entre dues administracions, sinó entre l’estat i la societat catalana en conjunt’, ha criticat.

‘Per descomptat, no serà una reunió simbòlica només, té importància perquè representarà la unitat del poble de Catalunya, però sobretot servirà perquè el Govern expliqui quines mesures ha pres i quines pensa perdre, perquè les coordinem conjuntament i perquè no deixem ningú desatès, malgrat els efectes suspensius de la llei’, ha explicat el President.

Puigdemont ha fet aquestes declaracions des d’Anvers, on s’ha reunit amb el batlle de la ciutat i líder de la N-VA flamenca, Bart de Wever, en el marc del seu segon viatge oficial com a President a l’estranger, després que la setmana passada visités Madrid.

dimecres, 27 d’abril del 2016

FRACÀS DE CIUDADANOS A VALÈNCIA.

Els Ciudadanos, aquest partit de laboratori espanyol, dissenyat per feina contra Catalunya, ha tornat a evidenciar dues coses: la primera que una de les seves prioritats és desmuntar tot el que es faci que soni a catalanisme i la segona que són incapaços de fer cap mobilització al carrer amb un mínim de quorum.
Ara a València, han hagut de concentrar "ciudadanos" procedents de Catalunya, les Illes o Aragó i tot i així han estat una quantitat ridícula de concentrats, 150 persones. Al mateix temps que feien bo el terme Països Catalans per la procedència dels pocs concentrats. Una altra manera de fer el ridícul, després de les llarguíssimes "converses" per formar govern a Espanya.

 Fracàs de Ciutadans en la concentració contra el catalanisme a València
El regidor de Ciutadans a l'Ajuntament de València, Fernando Giner, ha exigit que no es tornés a cedir la plaça de bous a Acció Cultural
Vilaweb. La concentració contra el catalanisme convocada per Ciutadans a la plaça de Manises de València ha tingut poc èxit: només ha arribat a aplegar 150 persones. La mobilització és una reacció a la històrica Festa per la Cultura de dissabte a la plaça de bous, organitzada per Acció Cultural del País Valencià. Això s’ha fet evident quan ha parlat el regidor de Ciutadans a l’Ajuntament de València, Fernando Giner, qui ha exigit que no es torni a cedir aquest espai públic a ACPV.
L’acte ha estat organitzat sota l’etiqueta #somoscomunidad, en contra de la utilització del topònim ‘País Valencià’. Hi han assistit els líders de la formació carabassa al Principat –Inés Arrimadas–, a les Illes Balears –Xavier Pericay–, a l’Aragó –Susana Gaspar– i al País Valencià –Alexis Marí. La representació de Ciutadans a la concentració procedent d’arreu dels Països Catalans ha tingut reaccions a les xarxes socials.

divendres, 22 d’abril del 2016

LLIBRES D' EN MARCEL.LÍ PERELLÓ I ACTE DIUMENGE AL FOSSAR.

Informem que demà diada de Sant Jordi, hi haurà dues parades (davant del Museu de Cera, al centre de la Rambla) i davant del Liceu, on podreu trobar llibres d' en Marcel.lí Perelló i material divers (revistes, gorres, motxilles, clauers...).
També hi haurà signatures del llibre d' en  Marcel·lí Perelló al Fossar a la parada Memorial 1714 a les 17h
i a la librería Jaimes a les 19h.

El 24 d' abril ens afegim a l' acte dels 80 anys de la mort dels germans Badia.
Acte homenatge al Fossar de les Moreres.12 del migdia
-Ofrena floral d'Estat Català
-Lectura Teresa Clota d'Indrets del Record
- Intervenció Jordi Miravet .Memorial 1714
- Parlament de l ' historiador Tomàs  Callau
-Lectura adhesions
- Partíciparà una representació del Regiment Pirinenc
-Ens acompanyarà la coral  independentista el Poble que canta dirigida per Jordi Llobet

divendres, 15 d’abril del 2016

LLIBRE INDEPENDENTISTA PER ST. JORDI

Una bona lectura per St. Jordi, que repassa el començament de l' independentisme organitzat políticament al segle XX, de la mà d' en Marcel.lí Perelló (ex-director del Diari de Barcelona i secretari general d' Estat Català entre moltes altres activitats):

Marcel.lí Perelló "Una vida perseverant per la independència".

Foto de Jordi Miró.

Mentre la llibertat de Catalunya no sigui un fet, EC subsistirà, perquè els ideals que ens animen són més forts encara que la nostra voluntat. És un clam que surt de la terra mateixa per afront dels servidors de la vella política, i que afirma el desig de Catalunya d'ésser lliure”

Marcel·lí Perelló
Teatre del Bosc de Gràcia, 17 de gener del 1937














Marcel.lí Perelló "Una vida perseverant per la independència".
El llibre segueix les petjades d' en Marcel.lí Perelló, un inde-
pendentista poc conegut que va estar sempre en primera 
línia de la política catalana des dels anys 20 fins als anys 50. 
Membre d`Estat Català, membre fundador de Bandera Negra, 
co-organitzador del Complot del Garraf i condemnat a cade-
na perpètua per aquesta causa, Director del Diari de Barcelo-
na, posteriorment Secretari General d' Estat Català, organit-
zador des d' Estat Català de l' exili independentista del seu 
partit a França, va ser un dels membres fundadors de l' FNC 
(Front Nacional de Catalunya) a París, després exiliat a Mèxic,
 impulsor de publicacions en català a Mèxic i també impulsor 
de la Unió de Casals Independentistes de l' Amèrica Llatina, 
el seu activisme polític va ser constant fins la seva mort.

diumenge, 10 d’abril del 2016

BORJA DE RIQUER I EL PROCÈS IRREVERSIBLE.

ENTREVISTA A BORJA DE RIQUER a Vilaweb. 
Reflexions necessàries sobre l' independentisme.
Borja de Riquer (1945) és historiador. L’any 1969, amb 24 anys, va entrar de professor a la UAB, d’on s’ha jubilat de la docència fa poc. De Riquer s’ha especialitzat en catalanisme i Restauració. La seva tesi doctoral, per exemple, és ‘Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme’. Autor prolífic, i de múltiples obres, ara acaba de treure el llibre ‘Anar de debò. Els catalans i Espanya’ (Rosa dels Vents). Aquest recull d’escrits i articles seus intenten posar context històric al procés d’independència. Borja de Riquer ha estat històricament una persona molt vinculada al PSUC i les esquerres catalanes. Recentment va signar el manifest de suport a l’Ada Colau. En aquesta entrevista es declara convers a l’independentisme. De fet, fa mesos ja havia signat un manifest independentista al costat d’altres militants d’esquerres.

—Senyor historiador, per què som on som?
—Perquè s’han esgotat les formes d’estar dins d’Espanya. Durant dos segles els catalans hem intentat trobar-nos còmodes dins d’Espanya. Amb resultats molt irregulars. A vegades aconseguies molta cosa, sobretot quan tenies molta força o aprofitaves una crisi espanyola. L’any 1931, amb la caiguda de la monarquia, arriba Macià i la República Catalana. L’any 1977 acaba el franquisme, i es negocia de nou. Què ha passat els darrers sis anys? Que el model de la transició s’ha extingit. I quan la sentència del TC diu que no pots tenir sobirania fiscal, no ets nació i has d’acceptar les regles del joc, doncs per primer cop a la història de Catalunya una part de la societat civil ha dit no hi estem d’acord. Tenim el dret de decidir. I això ha sorgit molt de sota. No ha estat una maniobra de quatre polítics. Els partits s’han hagut d’apuntar. I això són cinc anys. Un procés extraordinari.

—Vós negueu la tesi de Valentí Puig, que diu que els catalans els hi ha anat bé quan s’han portat bé, i no quan han optat per tirar pel dret.
—Aquesta idea de dir que si els catalans fem bondat, i ens comportem com bons espanyols, tindrem possibilitats…. Això s’ha vist que no. Arriba un moment que topes amb un sostre. Quan trobes governs que incompleixen les seves pròpies lleis, què has de fer? Si no compleixen les inversions, i no passa res! On estem? L’alternativa és acceptar la supeditació? Valenti Puig diu no tenim prou força, i per tant acontentem-nos. Escolta’m: això arriba on arriba. La gent ha dit prou.

—Com més cas els fèiem, més ens denigraven. Rosa Parks dixit.
—Clar. Jugar a la política de no podem trencar això, és reconèixer la subordinació. Reconèixer que com a negra havia de seure a una altra banda? Si ho acceptes calladet, acceptes aquest sistema. I personalment és acceptar que ets inferior. I jo em resigno a ser inferior.

—Vós intenteu explicar les característiques del moviment sobiranista recent.
—És un procés molt curiós i nou. És un moviment de classes mitjanes i amb una presència important de gent jove, i mitjana edat. Gent culta, professional, interessada pel país. Molt majoritari fora de l’àrea metropolitana. I qui clarament no ha participat és l’alta burgesia catalana. Aquest estan absolutament en contra del procés. Claríssim. Tota la vida han jugat a fons a trobar-se dins d’Espanya. El senyors del Pont Aeri volen tenir influència a Madrid, pels seus interessos. El país, se’ls en fot. Era de preveure. El més complex és dins l’àrea metropolitana. Bona part de les classes populars tenen herència de la vella immigració. I dic vella. Perquè la gent nascuda fora de Catalunya són gent de més de seixanta anys. Els seus fills ja han nascut aquí. Són sectors on l’aposta sobiranista se la miren, no en contra, però si amb més reticències perquè han de veure com es lliga la seva situació social amb el canvi polític. I també amb les seves tradicions culturals.

—Es separen de l’avi.
—Però l’avi mai els dirà torneu a Extremadura. L’avi els pot dir no perdis l’arrel. I aquí entrem en una temàtica on hem de ser molt sensibles.

—Vós dieu que el procés serà lent i irreversible. Per què?
—Serà un procés llarg i dificultós, que alguns l’han venut com una cosa fàcil. Divuit mesos? Bah. Ens enfrontem a l’estat espanyol. No és un partit, ni un govern. És un estat. I no tindrem suports de fora. Alguns ens podran mirar amb simpatia. Però no bellugaran un dit. Com a molt en un moment determinat poden pressionar al govern espanyol per intentar solucionar ‘això dels catalans’. Diran que ‘aquest merder no es pot mantenir’. Aquesta serà la màxima intervenció de fora. Per tant, ho hem de fer nosaltres.

—I per què diu que és irreversible, doncs?
—Per la quantitat de conversos al sobiranisme que hi ha i que han arribat a la conclusió que no podem continuar com estem. S’han de trencar les regles de joc. Aquest sectors podran passar etapes de menys entusiasme, però ja no tornaran a l’unionisme. Seran més o menys escèptics, però tornar a l’unionisme? Ja s’ha vist el que dóna. La percepció és: o desfeta i resignar-nos o llençar-te a una aventura dura i dificil on hi haurà la oportunitat de canviar les coses.

—Vós sou un independentista recent?
—Sí. Jo sóc un d’aquests conversos a l’independentisme. La meva opinió és que el sistema autonòmic està esgotat. Ja no serveix, des de la perspectiva de català. Segon, no hi ha alternatives espanyoles que ens semblin creïbles. Quina opció espanyola proposa cosobiranies, que som una nació i que la fiscalitat dependrà de nosaltres? Cap. Per tant crec que és necessari, si ningú m’ho ofereix, dir que hauré d’anar-me’n fora. Si algun dia, hipotètic, apareix, podrem parlar. Però a hores d’ara, o m’haig de resignar, com diu Valentí Puig, o dir que n’estic fart. Crec que serà difícil. No serà fàcil. S’hi juguen més ells que nosaltres. El model polític econòmic que han muntat, sense una Catalunya que aporti el 22% dels recursos fiscals, com el mantenen? És inviable.

—Creu que una Catalunya independent implica una Espanya pobre, doncs?
—Aquesta és una cosa que no he escrit, i tothom s’ho calla. Analitza el cas d’Andalusia. Des de fa quaranta anys ningú emigra des d’Andalusia. Per primer cop a la història Andalusia no perd població. Com és possible que la regió de la UE que té l’index d’atur més alt, més del 30%, no perdi població? Ah collons. Hi ha unes polítiques de subsidis que ajuden que la gent es quedi a casa treballant poc, o sense treballar. Aquest és el model creat pel PSOE i que el PP manté. Subsidis. Hi ha casos brutals. Província de Cadis. Gairebé un milió d’habitants. I mira com ho tenen: 35% atur, 30% funcionaris, i un 30% al sector privat. Això és model inviable si ets tu qui has de pagar l’atur al 35% d’aturats. No lliga. Només pot funcionar amb diners de fora. En un moment de crisi econòmica pot ser solució a curt termini. Però no 40 anys. La gran pregunta que en un país anglosaxó et faria qualsevol. Vostès, senyors d’Andalusia què han fet amb els recursos de la UE i de l’estat? Com pot ser que essent la regió amb més recursos rebuts, encara tinguin 35% d’atur? I okhu que ho preguntis: et diran català burgès i insolidari. Escolta, tu. No fotem. El que no podem és condemnar-los al subsidi, perquè això vol dir subordinació política. Això és caciquisme. Qui reparteixi el PER, té els vots. Jo em pregunto com podran mantenir aquest sistema sense l’aportació dels catalans.

—Per què el PSC ha fet l’aposta que ha fet?
—El drama del PSC és la seva subordinació al PSOE. No deixa de ser sorprenent que el PSC de fa dos anys, amb Pere Navarro, estava pel dret a decidir, i ara el PSC d’Iceta, en contra. L’Iceta ha consagrat al PSC com la federación catalana del PSOE. Hauria de canviar de nom. Han fet una aposta arriscada que és buscar vots en l’espai espanyolista. Però aquests van a C’s o el PP. Perquè si prentens retenir els votants amb el discurs espanyol, se’n aniran als espanyols de veritat, no al succedani.

—Com s’explica la conversió de CDC a l’independentisme?
—Ha estat procés de conversió a la vista dels resultats, dels fets. S’han trobat amb un mur. I una de dues: acceptem com ho tenim, opció Duran, o és Mas i altres que diuen no pot ser. Intentem saltar el mur. L’opició de Mas i CDC ha estat extremadament important perquè no s’acostuma. I arriscant-se molt. La seva base social no vol soroll i convèncer aquests sectors…Clar que també s’han vist forçat pels fets. Un milió i mig de persones al carrer.

—Jo escolto a Joan Coscubiela i no veig que el milió i mig li hagi fet canviar d’idees.
—No li dóna la importància que ha tingut. Sobretot s’obsessiona amb la crisi econòmica. Ningú t’ho nega. Però tu no pots tancar-te a dir que aquí només pots parlar de la crisi econòmica. Aquí hi ha un contenciós. L’esquerra catalana tradicional, ICV i PSC, el tema els ha agafat a contrapeu. Quan la temàtica sobiranista ha assolit protagonisme, això els supera. S’han vist obligats a entrar en un dicurs que com a demòcrates no tenen més remei que dir sí al dret a decidir. Però quan s’han de definir els surt el tema de les relacions amb les esquerres espanyoles, més fortes al PSC que ICV, i aquí els crea un problema sobre el qual no volen definir-se. Reflecteix un problema que no ha estat assumit. Tard o d’hora aquesta esquerra acabarà definint-se.

—El PSC ja ho ha fet. Ha optat pel no.
—ICV ho té més difícil. Per aquests la decisió dependrà de quina sigui l’oferta espanyola. Si és la oferta de reforma del PSOE, diran no. Si l’oferta és radical, amb elements de sobirania, cosa que crec utòpica, és possible que diguéssin aquesta constitució confederal és la solució. Dirien que la alternativa a la independència és això. Si es troben que el no vol dir quedar-se com estem…

—Per últim: com veu el País Valencià i les Illes?
—Jo penso que cadascú ha de seguir el seu camí. Penso que als dos llocs es belluguen coses. Més al País Valencià. Finalment han vist que el model del PP i PSOE els ‘afecta negativament. Ara se’n adonen que el tema de les infraestructures els perjudica. Que hi hagi un tram de via única entre València i Catalunya és brutal. Mentre es gasten milers de milions a Badajoz, que no porta enlloc, perquè els portuguesos no la connectaran. Els valencians també ho veuen, que és inacceptable. Ja veurem fins on ho porten. I el cas de les Illes també hi ha un drenatge de recursos brutal. En percentatge, més que aquí. Veig processos diferents, i molt lents. I que des de Catalunya no hem d’interferir. No hem de donar lliçons enlloc. Ja sen’adonaran si els hi surt a compte estar a l’estat espanyol, o no.


Borja de Riquer

dimarts, 5 d’abril del 2016

CAP ESTELADA ÉS IL.LEGAL

Les coses com són: no n' hi ha cap d' estelada que sigui il.legal. 

Montserrat Venturós, la batllessa de Berga de la CUP, no s’ha presentat avui al Jutjat d’Instrucció número 1 de Berga on havia de personar-se acusada d’un presumpte delicte electoral. Venturós ha anat fins davant del jutjat, però un cop allà ha explicat a la premsa i a les desenes de persones i representants de la societat civil que s’hi havien concentrat que no pensava entrar a declarar. ‘Avui no declararé, desobeiré per la independència, per coherència amb el dret de desobeir que és l’eina que ha escollit la CUP per defensar els drets civils i socials dels independentistes davant l’embat dels tribunals espanyols. Desobeiré, sense por, per obeir el mandat del poble i no dels tribunals espanyolistes’, ha dit.

La batllessa, acompanyada de representants de l’Assemblea Nacional Catalana, d’Òmnium Cultural, de Súmate, de regidors d’altres grups polítics de l’Ajuntament de Berga, i de regidors i batlle de la CUP d’ajuntaments requerits per l’Audiència espanyola, ha fet una crida a la societat civil catalana a fer costat als càrrecs electes que decideixin desobeir, independentment que cada partit independentista pugui recomanar als seus electes fer-ho o no.

Venturós també ha fet públic, que tot i aquesta vegada estar citada per no haver despenjat l’estelada del balcó del consistori en les passades eleccions autonòmiques i en les generals, l’Ajuntament de Berga va rebre la setmana passada el requeriment de l’Audiència espanyola per haver aprovat la moció en suport a la declaració del 9-N, que ‘alguna cosa deu tenir si tanta por els hi fa’, ha dit somrient.

Els presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, respectivament, han acompanyat Venturós al jutjat de la capital berguedana. Ambdós presidents han coincidit a fer extensiu el suport de la batllessa al regidor de Vic Joan Coma i a totes les demostracions que està fent el poble de Catalunya per avançar en el procés cap a la independència i que estan sent investigades.

‘L’acte d’avui és una mostra més de la judicialització per part de la justícia espanyola d’un contenciós polític. Un contenciós polític que emana de l’expressió lliure del poble de Catalunya d’inicar d’una manera clara el procés d’emancipació nacional i que ha de tenir una solució política’, ha declarat Jordi Cuixart.

El president de l’ANC, al seu torn, ha fet èmfasi en la quantiat de persones investigades: ‘És molt important ser conscients que en aquests moments les persones que estan sent investigades són moltes, moltíssimes, no només càrrecs electes sinó també entitats com l’Assemblea, com l’AMI o l’ACM’. ‘Tenir l’estelada no és cap delicte i la Junta Electoral va actuar d’una manera injusta requerint la retirada d’un element identitari per a molta gent, no partidista i per tant no electoral’, ha afegit Sànchez.

Campanya ‘Sense por!’
Diumenge, amb samarretes roses i sota el lema ‘sense por’, la CUP va convocar una manifestació pel 7 de maig en el marc d’un la campanya oberta a totes les formacions polítiques i organitzacions de la societat civil en suport als càrrecs electes i a les institucions investigades per independentistes pels tribunals espanyols.


Montse Venturós ha estat citada en qualitat d’investigada per delicte electoral per haver fet cas omís als requeriments de la Junta Electoral Central de retirar l’estelada del balcó de l’Ajuntament de Berga en les passades eleccions autonòmiques del 27 de setembre i en les generals del 20 de desembre de 2015.