dijous, 30 de maig del 2013

CATALUNYA-ESPANYA: EL DIVORCI ÉS COSA D'UN.

Ahir vam veure el "Singulars" (esperem que no s'enfadin el sr. Lara i el sr. Rossell, que jugaven per l´altra cadena catalana):
S' hi pot estar més o menys d'acord en algunes coses, pero el que ningú pot negar és que el sr. Vestrynge parla clar i coneix els dirigents del PP i el nucli de poder a Madrid.

Interessant l' entrevista:

http://www.tv3.cat/videos/4592052/Jorge-Verstrynge-Un-llarg-viatge.

També ens ha semblat interessant un comentari que hem llegit a la xarxa i que és la clau per entendre la posició del psc-PSOE d'aquests dies:
  El divorci efectivament és cosa d'un mentre que el matrimoni és cosa de dos. Doncs bé, els sociates catalans ho entenen tot a l'inrevés. Neguen el dret de Catalunya a la independència perquè figuraria que això ho hauria de decidir 'el conjunt dels espanyols' però en canvi sí que estan a favor del federalisme malgrat que Espanya no vol ni sentir-ne parlar.

Jorge Verstrynge: «Teniu tot el dret a marxar d'Espanya»

L'exsecretari general del PP assegura que "el divorci és cosa d'un"

Jorge Verstrynge és doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment és professor titular d'aquesta matèria, exsecretari general d'AP, antecessor del PP, i ara un dels opositors més ferms a les polítiques d'austeritat ha defensat aquest vespre la legitimitat no només d'una consulta sinó d'una Catalunya independent.

En el programa Singulars emès aquest vespre, Verstrynge ha recordat que el "divorci és cosa d'un" i que el "poble català té tot el dret a marxar d'Espanya". "Si els catalans volen la independència no hi ha ningú que ho pugui impedir", ha sentenciat el sociòleg recordant que "la descolonització castellana encara no ha acabat".

Verstrynge ha defensat que la "legitimitat està per sobre de la legalitat" tot i que ha argüit que l'actual Constitució podria encabir la consulta. Així mateix ha ironitzat respecte com gestiona Espanya la crisi catalana:"veient com actuen a Madrid davant la qüestió catalana semblen tan tontos que una mica més i no neixen". Això sí, ha demanat que "Si us plau no deixem sola Espanya!". "¡Ojalá no os vayáis!", ha demanat Verstrynge.

  

dilluns, 27 de maig del 2013

ENTREVISTA .


Avui canviem l' habitual comentari de noticies setmanals i, fent un parèntesi, us passem l´entrevista que li van fer al barri de Sants a  Josep Mª Vaqué,  actualment coordinador de S.I. a Sants-Montjuïc i Les Corts, un dels molts casos de persones que treballen a peu de carrer vinculades amb ´l' independentisme en els nostres barris, ciutats i pobles. 







1- On vius? Quina vinculació tens amb el Districte? Hi vas néixer? Hi treballes?
Vaig néixer el 29 de febrer de 1952. Sempre he viscut al districte de Sants-Montjuïc, al barri de Sants, però treballo a Granollers. A més d'haver-hi nascut i viscut, participa des de fa molts anys de manera activa en activitats i projectes endegats amb entitats i associacions del Districte.

2-
- De què treballes?
Sóc músic professional; professor de guitarra clàssica; mestre de l'especialitat d'educació musical; primera promoció del Mètode de Pedagogia musical Ireneu Sagarra; 38 anys de dedicació professional a la interpretació, la composició i la pedagogia musical.

3- Que has tingut alguna vinculació amb Barcelona Decideix o amb qualsevol organització o iniciativa independentista?
He exercit com a militant d'ERC i president d'aquest partit al districte de Sants-MontjuÏc (1993-1995); conseller d'Urbanisme i Habitatge; vicepresident de Mercats i Comerç; membre de la Comissió Govern del Districte per ERC (1995-1999) i després com a independent (1999-2000); en les darreres eleccions muncipals de 2011 em vaig presentar com a número 5 per Solidaritat Catalana per la Independència i vaig ser membre de Sants-Montjuïc Decideix i del Comitè d'Exteriors per a les Consultes sobre la independència (2009-2010).
Actualment sóc Coordinador de S.I. per Sants-Montjuïc i Les Corts.

4 - Quan et vas fer independentista?
 Sempre he tingut un sentiment d'arrelament únic a aquest País.

5 - Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”
El sentiment de pertinença, tant des del punt de vista emocional com racional, ja que només així estaríem a l'alçada dels països nordeuropeus a nivell educacional, cultural, social i econòmic.

6 - Què creus que passarà els propers mesos?
Seria molt important que en els propers mesos no defallim en el nostre projecte i camí cap a la independència. La independència és a l'horitzó i mentre caminem vers l'horitzó l'anem aconseguint.

7 -Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?
Una Catalunya oberta, culta, respectuosa, solidària, prolífica, socialment lliure i precursora.

Afegim també una altra entrevista del barri de Sants, d' una persona coneguda al barri, que no pertany a l' àmbit independentista, per veure una altra posició: 

 


ENTREVISTA A CARME BOSQUET



Preguntes personals

Va néixer el 4 de juliol de 1973. És de Sants, Barcelona, catalana i espanyola. Sempre ha viscut i treballat al barri de Sants on la lliga la seva infància i vincles familiars.
Jove, emprenedora i lluitadora, a punt de llicenciar-se en Dret per la Universitat de Barcelona, va escollir dedicar-se al negoci familiar.
Molt lligada al seu entorn, té un bar que sempre ubicat en el carrer Galileu i des de 1931 han regentat quatre generacions de la seva família: la seva besàvia, avi, pare i actualment ella mateixa, carrer on participa de fa molts anys a la Comissió de festes de la Festa Major.


Opinions polítiques

1. Vull que els meus drets com a ciutadana siguin respectats i valorats socialment i política parlant i de forma justa a Catalunya. L’agreujament de la crisi i cojuntura en la que ens trobem obliga a ser-ne com a una possible i desitjable sortida i afany de millora en tots els sentits.

2. Si hi reflexiono, la meva principal raó per lluitar i seguir endavant és aconseguir aquella Catalunya amb la que van sommiar els meus avis i la que jo m’estimo.
És una opció i camí per tal de poder garantir els nostres drets i rebre un tracte just o igualitari. Caldria lluitar contra les retallades que tant afecten i desestabilitzen una societat del benestar que si l’hem tingut va desapareixent, marxa enrera, i que posen els  grups de la població més febles (nens i gent gran) al punt de mira mentre la població jove ha de fer mans i mànigues per arribar a final de mes treballant (qui té sort) o esperant un treball digne (els aturats). La societat catalana està sobreixida.
La meva família prové de Catalunya i Andalusia i en ambdós llocs hi continuo tenint família amb la que em relaciono.

3. El paradigma en què vivim i la recorrent desafectació de la classe política vers els problemes de la gent semblen aferrar-se a un sistema corromput on molta gent cada dia que passa tira la tovallola. Crec que en el futur més immediat no hi haurà cap canvi de moment ja que els polítics no es prenen seriosament els problemes i la constant filtració i descoberta de casos de corrupció contribueixen a una confusió cada cop més generalitzada que fa que la gent es resigni i tanqui en si mateixa. Cal entendre, però, que caldria castigar les males polítiques: en els pròxims comicis, haurien d’abstenir-se aquelles persones que realment no sàpiguen a qui votar o bé que no troben cap força política que els representi i només així es podria, potser, produir un cop d’efecte.

4. Per mi, la Catalunya del futur ha de ser un estat capaç d’autogestionar els seus propis recursos i on el respecte a la gent i una actuació pública més transparent hauria de permetre evitar els abusos comesos amb els més necessitats; hauria de ser capaç de protegir els sectors de població no contributius i donar cabuda en el mercat laboral a una massa de gent, majoritàriament jove o de mitjana edat, suficient que pugui garantir un equilibri entre les despeses derivades de les jubilacions, subsidis i educació, per exemple, i els ingressos generats per treballadors autònoms, motor del país, capaços de generar feina amb ajudes per a petits i mitjans empresaris que afavorissin una progressiva recuperació; una societat on no es produissin abusos en la prestació de serveis socials ni ajudes injustament distribuïdes i que es regulin els movimients socials de forma adequada segons la cojuntura econòmica del país i ser solidaris.
Cal un canvi d’imatge respecte a l’actuació política i més claretat vers les polítiques a dur a terme tot garantint que l’assoliment de l’estat propi no impliqui pujar els impostos ni oprimir més a la població si bé sembla comprensible que caldria un període d’esforços. Independència sí, a quin preu?

divendres, 24 de maig del 2013

SI: REALISME SENSE IMPROVISACIÓ.

Bon article de l´Hèctor López. Cal tocar de peus a terra, sense improvisació, però també sense ingenuitat: no podem esperar que l´altra part -govern espanyol- sense anar més lluny, deixi marxar un  territori que és contribuent net. I com aquest, en tots els altres aspectes.
Per tant, plantegem les coses seriosament i tenim el compte que el temps només corre a favor nostre si avancem en el projecte, en cas contrari el temps corre en contra nostra i ells no s' estan quiets (el seu plantejament és que no es farà referendum).

            La ruptura

Hèctor López Bofill

La pregunta no és si tenim una majoria social favorable a la independència, la pregunta és si hi ha una minoria disposada a sacrificar-se per ella. Tenint present el bloqueig que exerceix Espanya sobre tota expressió democràtica relativa a la secessió (com es va manifestar de forma implacable amb l'admissió a tràmit i la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la Declaració de Sobirania), cada cop sembla més clar que l'aparició del nou estat català només serà possible a través d'un gest de ruptura constitucional, una declaració unilateral d'independència, tal com d'altra banda s'ha esdevingut en el noranta per cent de secessions que hi ha hagut en el planeta al llarg de la història. Això pot produir un acte de força per part espanyola, com ara l'activació de l'article 155 de la Constitució i la suspensió de l'autonomia? Sí. Pot derivar en un conflicte de més envergadura? Probablement. De quina manera reaccionaran les institucions del continent europeu i la comunitat internacional en general? No ho sabem. Comença a ser evident que a Catalunya no es pot exigir el màxim rigor democràtic quan aquesta expressió democràtica és avortada pel sistema constitucional espanyol sense que la suposada Europa de les llibertats faci res per impedir-ho. Com ja hem afirmat en altres ocasions, la Unió Europea o el Consell d'Europa només reaccionaran quan tinguin el conflicte damunt de la taula, i aquest conflicte, tal com es va perfilant per l'actitud espanyola, només arribarà si l'estament polític català té el coratge de trencar amb la legalitat vigent i endinsar-se en una nebulosa de completa incertesa.
Si la democràcia no es pot manifestar (i, en part, el govern espanyol reprimeix aquesta manifestació perquè ja hi ha hagut constància d'una majoria contrària als seus interessos, com la composició parlamentària que es va concretar després del 25-N), aleshores el debat es trasllada a una mera qüestió de poder, un àmbit en el qual els catalans, precisament per no tenir-ne, hem estat tradicionalment força maldestres. Els esdeveniments actuals no conviden a l'optimisme ni fan pensar que ens desviem d'aquesta fatídica tendència. Mentre el Parlament i el govern s'emboliquen amb la creació de comissions, amb la constitució de consells i amb la redacció d'informes diversos, Espanya desplega una ofensiva aclaparadora per tots el fronts (escanyament econòmic, agressió lingüística, setge judicial) que amenaça d'arranar el país. Cal dir, no obstant això, que la reacció espanyola és del tot normal i el desconcert català, ingenu: és comprensible que l'Estat faci servir tots els instruments que té al seu abast per esclafar una comunitat que aspira a separar-se'n. Si has llançat un gran desafiament que planteja un canvi radical d'equilibris, després no pots esperar la generositat de qui ho pot perdre tot. Per què hauria de potenciar Rajoy el corredor mediterrani, tal com fa uns dies li reclamava el president Mas, si es tracta d'una via de comunicació amb Europa que restarà en el nou estat català i de la qual Espanya no es beneficiarà gens? Quin incentiu té Montoro per eixugar el dèficit fiscal que oprimeix Catalunya si qualsevol recurs que aconseguíssim retenir hauria de servir per finançar el període de transició cap a una independència en el qual s'acabin per sempre més les transferències a Espanya? Amb la secessió en el primer punt de l'ordre del dia, entrar a negociar sobre aspectes propis d'una comunitat autònoma de règim comú demostra, o bé que no ens estem prenent seriosament que anem cap a un canvi de marc polític, o bé l'autoengany dels nostres governants de pensar que l'adversari et tractarà amb deferència quan ja li has dit que vols marxar.
La incoherència revela un dels principals vicis que planen sobre el procés català i que amenacen de desballestar-lo: la improvisació. La federació en el govern, CiU, va haver d'esperar que la societat catalana entrés en una situació límit i que més d'un milió de persones sortissin al carrer la Diada del 2012 per materialitzar el gir sobiranista. La maniobra, que en un primer moment va tenir l'efecte positiu de descol·locar les autoritats estatals, patia riscos de perdre efectivitat si les condicions socials i econòmiques es continuaven deteriorant (com així ha estat) i si no es concretava en un termini breu després de la seva verbalització. És esfereïdor pensar que no hi ha cap pla mentre Espanya executa amb precisió el seu projecte assimilacionista i la sensació de vertigen encara es fa més punyent quan a hores d'ara ja tenim molt clar que l'escenari de la declaració d'independència sembla l'únic viable, ja sigui perquè l'Estat espanyol es blinda en la seva cuirassa constitucional, ja sigui perquè el bombardeig continuat contra l'autogovern i els atributs nacionals fa del tot innecessari carregar-se de raons. Ara bé, estan disposades les nostres elits a mantenir la pugna? Tenim un estat major preparat per assumir una fase de conflicte més intens que almenys col·loqui el problema català a l'agenda europea? La clau dependrà, doncs, de si un sector rellevant de la societat catalana està en condicions d'aguantar l'escomesa d'una Espanya rabiosa, encegada i que està conjurant l'abordatge sense quarter en part perquè compten que en el moment decisiu es produirà la desbandada. Posats a trencar, cal plantejar la cesura amb urgència, una pressa que no impedeixi pensar ni actuar fredament però que cridi al desenllaç perquè cada dia que passa som més febles i correm el risc d'arribar al xoc final completament desnonats. Un rampell novament improvisat quan l'assalt sigui contundent (quan intervinguin l'autogovern per exemple) ens pot col·locar en una posició massa humiliant per remuntar durant les properes dècades.

* Article publicat a El Punt-Avui

dijous, 16 de maig del 2013

NOUREDDINE ZIANI SERÀ EXPULSAT: LA LLARGA MÀ ESPANYOLISTA.

La policia espanyola deté i expulsa Noureddine Ziani

Hem trigat uns dies a donar una opinió sobre el cas "Ziani" per contrastar informació diversa, sembla evident que les acusacions del Ministre espanyol Fernandez Diaz no es poden demostrar per enlloc, la rapidesa del CNI en l´acusació i expulsió així com les incoherències de les acusacions, ens fan pensar en la llarga mà espanyolista que per una part posar un toc d'atenció entre els immigrants (i per tant la por al cos) i per una altra deixa clara la "col.laboració marroquina-espanyols contra qualsevol intent de "separatisme" dintre dels dos estats.
La setmana passada donavem suport a la concentració per la DUI, cada vegada ho veiem més clar: NECESSITEM LA INDEPENDÈNCIA.   


Us afegim la darrera noticia que ha donat Vilaweb sobre el cas: 
El ministeri d'Interior ha signat la seva expulsió immediata sense provar les acusacions de salafisme
Agents de la policia espanyola han detingut i expulsat aquest vespre amb un avió cap a Tànger el president de l'Espai Catalano-Marroquí de la Fundació Nous Catalans, Noureddine Ziani, després que el Ministeri de l'Interior espanyol hagi signat l'ordre d'expulsió immediata. La detenció s'ha fet a la ciutat de Barcelona. Segons fonts coneixedores de l'expedient, el decret ministerial afirma que se l'informa i se l'expulsa de l'estat espanyol. El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) acusa Ziani de difondre el salafisme i l'islamisme radical.
Ziani pot recórrer al secretari d'estat de Seguretat espanyol, Francisco Martínez, la decisió en el termini d'un mes. També pot presentar un recurs contenciós administratiu als jutjats ordinaris.
Ni Ziani ni la seva advocada no en sabiem res aquesta tarda, i s'han assabentat de la decisió a través dels mitjans de comunicació. 'Amb aquesta ordre d'expulsió, el podrien agafar ara mateix i emportar-se'l', ha dit a VilaWeb el president de Nous Catalans, Àngel Colom.
La Fundació Nous Catalans sospita que darrere el decret d'expulsió de Ziani hi ha una 'clara intencionalitat política', que podria constituir una vulneració clara de la Convenció Europea dels Drets Humans. Així ho ha denunciat a través d'un comunicat, en el qual ha denunciat l'opacitat del ministeri de l'Interior espanyol i la indefensió de Ziani. A més, ha reiterat la petició al ministeri perquè faciliti tota la informació sobre la sol·licitud d'expulsió i ha subratllat que Ziani encara no ha rebut cap notificació oficial en relació a la seva expulsió.
L'opinió pública té dret a saber amb quines proves es basen quan es fa una acusació pública tan greu que vincula una persona amb el salafisme, ha subratllat Nous Catalans en el comunicat.
L'advocada de Ziani, Fàtima Zohra, va demanar que s'aportessin proves a les greus acusacions d'espionatge i foment del salafisme. Els únics arguments que s'aportaven eren els de l'atestat policíac que es va fer signar a Ziani quan el van deixar anar després d'haver estat detingut. En aquest document analitzàvem el poc fonament dels arguments que aportava el CNI, que és qui va ordenar la detenció de Ziani.
'Volen fer por'
'Hem d'agafar el cas d'en Noureddine com un avís de l'aparell de l'estat espanyol al milió i mig d'immigrats que viuen a Catalunya, molts dels quals ja tenen la ciutadania espanyola. Amb aquest avís els vol fer por, i han triat un dels dirigents de la primera de les comunitats d'immigrats, la marroquina, amb uns 270.000 ciutadans. Que aquest cas serveixi d'escarment a tot Catalunya. Això va de veres', deia Colom en aquesta entrevista que avui publica VilaWeb.
I afegia: 'S'han adonat que ell i la UCCIC han activat un projecte d'islam català, que té una estructura a Catalunya i que no vol saber res de les estructures de l'islam espanyol. Vertebra una certa estructura d'un islam propi a Catalunya que té relacions amb l'islam a Europa, amb més països, i amb el Marroc, bilateralment, sense passar per Madrid. L'altra raó és que intenten fer por a la comunitat marroquina i, de retruc, a totes les altres. Perquè tots seran electors en les pròximes conteses electorals.'
Ziani: 'Si Fernández Díaz demostra això que ha dit, demà agafo el primer avió cap al Marroc'
Ziani va respondre ahir amb contundència a les paraules del ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, segons les quals Ziani havia estat expulsat d'un altre país europeu per activitats relacionades amb el 'salafisme radical'. Ziani va replicar: 'Si aquest vespre Fernández Díaz ho demostra, faig les maletes i demà marxo voluntàriament de Catalunya amb el primer avió que vagi al meu país.'
Fernández Díaz va assegurar que el procés d'expulsió de Ziani no tenia res a veure amb el procés sobiranista i va assegurar que solament responia a les seves activitats 'salafistes'.
'No ens tremolarà el pols' en la lluita contra el terrorisme internacional, va dir Fernández Díaz. I va advertir que Ziani fóra expulsat si es confirmaven els motius que, segons ell, havien portat a emprendre aquest procés.

divendres, 10 de maig del 2013

AQUEST DISSABTE A LES 18:00 SUPORT A LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA.

Comunicat de Solidaritat (SI):

Solidaritat Catalana per la Independència SI

Solidaritat fa una crida a la ciutadania a mobilitzar-se aquest dissabte per la Declaració d'Independència

SI constata que amb la suspensió de la declaració de sobirania per part del TC l'única via que li queda a Catalunya és la Declaració d'Independència.
El passat dia 8 de Maig, el Tribunal Constitucional espanyol, amb la suspensió de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament, ha donat una nova mostra de com totes les institucions espanyoles (Govern, oposició, judicatura...) treballen activament per destruir Catalunya i el seu autogovern i avui el Govern espanyol també ha portat al Tribunal Constitucional la Comissió del Dret a Decidir.
Davant d'aquest nou atac contra el nostre país, Solidaritat Catalana per la Independència considera provat que Catalunya no podrà fer efectiu el dret a decidir en base al diàleg, la negociació o qualsevol instrument jurídic o polític dins del marc espanyol. Qualsevol intent de fer una consulta en base a l'acord o el permís del PP, PSOE, TC i la resta d'institucions espanyoles està abocat al fracàs i significa la pèrdua d'un temps preciós mentre el nostre país es desfà.
És per això que Solidaritat fa una crida a la ciutadania i als agents socials a organitzar-se i mobilitzar-se per pressionar els partits i les institucions catalanes que en tenen la responsabilitat, perquè apostin d'una vegada per la Declaració d'Independència perquè és l'única via possible per assolir la llibertat. Després de la Declaració serà quan des de les institucions i legalitat catalanes reconegudes internacionalment podrem organitzar un referèndum de ratificació amb plenes garanties i reconeixement.
Per tot plegat, SI fa una crida a la ciutadania a participar en la concentració d'aquest dissabte 11 de maig a les 18 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, per tal de fer pressió ciutadana per assolir la Declaració d'Independència aquest any 2013.
Localitat: Barcelona
Data: dissabte 11 de Maig 2013
Lloc: Plaça Sant Jaume
Hora: 18:00h

                       

 

dijous, 9 de maig del 2013

DECLARACIÓ D´INDEPENDÈNCIA: DISSABTE 11 DE MAIG, 18:00 PL. ST. JAUME

No tenim cap necessitat de continuar aguantant les bajanades del Govern espanyol (temes econòmics, legislatius, de competències, de recusos al constitucional, etc. etc.) ni d´alguns governs "autonòmics" del PP com el d´Aragó (manipulació de la seva història i nova llei de llengües), País Valencià ("pactes" de televisió, i actuacions contra la llengua comuna) o de les Illes (llengua i cultura), sense oblidar casos patètics com el del Govern d´Extremadura (per obtenir més vots entre els seus "súbdits").
No dubtem que la població d´aquests territoris governats pel PP no es mereixen aquests governs i que possiblement no permetran que els manipulin tan descaradament.
Però sigui com sigui, hem de marxar el més aviat que puguem d´Espanya i necessitem proclamar una DUI.

No hi ha més sortida que la DUI, si de veritat pensem que volem la independència del nostre país i la millora de la situació política, social i econòmica dels nostres ciutadans i ciutadanes.

Anem a la concentració per la Independència del dissabte 11 de maig a les 18:00 a la Plaça Sant Jaume:

  

divendres, 3 de maig del 2013

L´UNICA SORTIDA ECONÓMICA CATALANA ÉS LA SORTIDA D´ESPANYA.

Aquests dies dues noticies prou evidents: per una part una bona intervenció del CCN al programa "singulars" a la Tv catalana que potser cal repassar per respondre als atacs continuats des d´altres territoris:


La segona noticia, la bufetada a la proposta espanyola de divulgar "los toros" entre els nens:


Facebook i Youtube contra els toros

Facebook ha comunicat a la web "Toros para niños" el tancament del seu perfil perquè "incompleix les normes de publicació". Aquest mitjà es dedica específicament a fomentar l'afecció taurina entre els nens, als quals porten a alguna plaça i els introdueixen la festa amb arguments bàsicament de tipus ecològic/identitari. Els responsables de "Toros para niños" tenen la poquíssima vergonya d'explicar als nens una mena de conte on s'omet la tortura i mort de l'animal i se'ls fa creure que el toro, després de la corrida, torna viu al camp on l'espera "una llarga vida" engendrant vedells i "vivint feliç rodejat d'altres animals". Aquest és el nivell ètic dels que defensen la tauromàquia.

I mentre Facebook protegeix els nens de la incitació la Fiesta Nacional, Youtube ha decidit censurar les imatges de toros en les quals sigui molt explícit el patiment de l'animal o es faci evident la sagnia que pateix abans de morir. Youtube, per tant, ha infligit una segona derrota moral a la festa més espanyola, que es veu creixentment assetjada pels grans transmissors de continguts digitals.

En definitiva, el món sencer comença a incomodar-se amb l'obstinació espanyola per mantenir, fora de temps, una activitat insostenible moralment. I en aquest combat just, com en d'altres, Catalunya forma part del món