ENTREVISTA .

Avui canviem l' habitual comentari de noticies setmanals i, fent un parèntesi, us passem l´entrevista que li van fer al barri de Sants a  Josep Mª Vaqué,  actualment coordinador de S.I. a Sants-Montjuïc i Les Corts, un dels molts casos de persones que treballen a peu de carrer vinculades amb ´l' independentisme en els nostres barris, ciutats i pobles. 

1- On vius? Quina vinculació tens amb el Districte? Hi vas néixer? Hi treballes?

Vaig néixer el 29 de febrer de 1952. Sempre he viscut al districte de Sants-Montjuïc, al barri de Sants, però treballo a Granollers. A més d'haver-hi nascut i viscut, participa des de fa molts anys de manera activa en activitats i projectes endegats amb entitats i associacions del Districte.

2- - De què treballes?

Sóc músic professional; professor de guitarra clàssica; mestre de l'especialitat d'educació musical; primera promoció del Mètode de Pedagogia musical Ireneu Sagarra; 38 anys de dedicació professional a la interpretació, la composició i la pedagogia musical.

3- Que has tingut alguna vinculació amb Barcelona Decideix o amb qualsevol organització o iniciativa independentista?

He exercit com a militant d'ERC i president d'aquest partit al districte de Sants-MontjuÏc (1993-1995); conseller d'Urbanisme i Habitatge; vicepresident de Mercats i Comerç; membre de la Comissió Govern del Districte per ERC (1995-1999) i després com a independent (1999-2000); en les darreres eleccions muncipals de 2011 em vaig presentar com a número 5 per Solidaritat Catalana per la Independència i vaig ser membre de Sants-Montjuïc Decideix i del Comitè d'Exteriors per a les Consultes sobre la independència (2009-2010).

Actualment sóc Coordinador de S.I. per Sants-Montjuïc i Les Corts.

4 - Quan et vas fer independentista?

 Sempre he tingut un sentiment d'arrelament únic a aquest País.

5 - Completa la frase “Si hi rumio, la meva principal raó per defensar que Catalunya sigui independent és…”

El sentiment de pertinença, tant des del punt de vista emocional com racional, ja que només així estaríem a l'alçada dels països nordeuropeus a nivell educacional, cultural, social i econòmic.

6 - Què creus que passarà els propers mesos?

Seria molt important que en els propers mesos no defallim en el nostre projecte i camí cap a la independència. La independència és a l'horitzó i mentre caminem vers l'horitzó l'anem aconseguint.

7 -Com t’agradaria que fos la Catalunya del futur?

Una Catalunya oberta, culta, respectuosa, solidària, prolífica, socialment lliure i precursora.

Afegim també una altra entrevista del barri de Sants, d' una persona coneguda al barri, que no pertany a l' àmbit independentista, per veure una altra posició: 

 

ENTREVISTA A CARME BOSQUET

Preguntes personals

Va néixer el 4 de juliol de 1973. És de Sants, Barcelona, catalana i espanyola. Sempre ha viscut i treballat al barri de Sants on la lliga la seva infància i vincles familiars.

Jove, emprenedora i lluitadora, a punt de llicenciar-se en Dret per la Universitat de Barcelona, va escollir dedicar-se al negoci familiar.

Molt lligada al seu entorn, té un bar que sempre ubicat en el carrer Galileu i des de 1931 han regentat quatre generacions de la seva família: la seva besàvia, avi, pare i actualment ella mateixa, carrer on participa de fa molts anys a la Comissió de festes de la Festa Major.

Opinions polítiques

1. Vull que els meus drets com a ciutadana siguin respectats i valorats socialment i política parlant i de forma justa a Catalunya. L’agreujament de la crisi i cojuntura en la que ens trobem obliga a ser-ne com a una possible i desitjable sortida i afany de millora en tots els sentits.

2. Si hi reflexiono, la meva principal raó per lluitar i seguir endavant és aconseguir aquella Catalunya amb la que van sommiar els meus avis i la que jo m’estimo.

És una opció i camí per tal de poder garantir els nostres drets i rebre un tracte just o igualitari. Caldria lluitar contra les retallades que tant afecten i desestabilitzen una societat del benestar que si l’hem tingut va desapareixent, marxa enrera, i que posen els  grups de la població més febles (nens i gent gran) al punt de mira mentre la població jove ha de fer mans i mànigues per arribar a final de mes treballant (qui té sort) o esperant un treball digne (els aturats). La societat catalana està sobreixida.

La meva família prové de Catalunya i Andalusia i en ambdós llocs hi continuo tenint família amb la que em relaciono.

3. El paradigma en què vivim i la recorrent desafectació de la classe política vers els problemes de la gent semblen aferrar-se a un sistema corromput on molta gent cada dia que passa tira la tovallola. Crec que en el futur més immediat no hi haurà cap canvi de moment ja que els polítics no es prenen seriosament els problemes i la constant filtració i descoberta de casos de corrupció contribueixen a una confusió cada cop més generalitzada que fa que la gent es resigni i tanqui en si mateixa. Cal entendre, però, que caldria castigar les males polítiques: en els pròxims comicis, haurien d’abstenir-se aquelles persones que realment no sàpiguen a qui votar o bé que no troben cap força política que els representi i només així es podria, potser, produir un cop d’efecte.

4. Per mi, la Catalunya del futur ha de ser un estat capaç d’autogestionar els seus propis recursos i on el respecte a la gent i una actuació pública més transparent hauria de permetre evitar els abusos comesos amb els més necessitats; hauria de ser capaç de protegir els sectors de població no contributius i donar cabuda en el mercat laboral a una massa de gent, majoritàriament jove o de mitjana edat, suficient que pugui garantir un equilibri entre les despeses derivades de les jubilacions, subsidis i educació, per exemple, i els ingressos generats per treballadors autònoms, motor del país, capaços de generar feina amb ajudes per a petits i mitjans empresaris que afavorissin una progressiva recuperació; una societat on no es produissin abusos en la prestació de serveis socials ni ajudes injustament distribuïdes i que es regulin els movimients socials de forma adequada segons la cojuntura econòmica del país i ser solidaris.

Cal un canvi d’imatge respecte a l’actuació política i més claretat vers les polítiques a dur a terme tot garantint que l’assoliment de l’estat propi no impliqui pujar els impostos ni oprimir més a la població si bé sembla comprensible que caldria un període d’esforços. Independència sí, a quin preu?