dijous, 29 d’abril del 2010

CONSULTES INDEPENDENTISTES I RESSÒ A LES VOTACIONS SIMBÒLIQUES A L´EXTERIOR.

Irlanda, el Quebec, els Països Baixos i Suïssa també han decidit
A més dels dos-cents dotze municipis del Principat que han participat en la tercera tongada de referèndums sobre la independència, aquest cap de setmana també han pogut votar-hi els catalans residents en uns quants països de l'estranger. Dissabte, una urna situada a l'emblemàtic edifici de Correus de la capital d'Irlanda, Dublín, va recollir 79 vots, el 93,7% dels quals favorables al sí a la independència del Principat. I l'endemà diumenge, coincidint amb el Dia Internacional de la Catalunya Exterio! r, les urnes es van obrir en tres països més: el Quebec, els Països Baixos i Suïssa.
El Cercle Català de Negocis, que ha impulsat la consulta a la capital neerlandesa, Amsterdam, va informar a la fi de la jornada que 116 persones s'havien acostat a votar, 'amb uns resultats molt favorables i contundents en favor de la llibertat de Catalunya': 106 vots favorables, un vot negatiu, quatre vots en blanc i cinc de nuls. Durant la jornada, representants del CCN van aprofitar per reunir-se amb membres de sectors econòmics i empresarials del país, i els van animar a invertir al Principat.
Ahir diumenge també van poder votar els catalans residents al Quebec i les persones de Suïssa nascudes al Principat, que hi haguessin viscut durant un temps, que fossin fills o néts de catalans o que estiguessin casades amb catalans. En aquest últim país, 188 persones van votar en urnes instal•lades a Basilea, Berna, Ginebra, Lausana i Zuric: 180 (95,74%) van dir que sí a la independència, cinc van votar que no i tres, en blanc. Al resultat, encara cal sumar-hi el vot per correu.
I al Quebec, dels 85 catalans residents i amb dret a vot, van votar 36 persones, xifra que representa una participació del 42,35%. El 91.67% van fer-ho pel sí, dues persones van votar en contra, i una, en blanc. A banda, vuit quebequesos també han votat de manera simbòlica a favor del sí.

LA INDEPENDÈNCIA AL CENTRE DEL DEBAT POLÍTIC CATALÀ


No sé si és bo de continuar fent consultes quan el país viu en estat pre-electoral. Siga com siga, el debat és al carrer i és inevitable. Potser per això ahir el PSC va oblidar la discreció mantinguda en les tandes anteriors i va traure l'artilleria pesant contra l'independentisme. A risc, ep!, de trobar-se fora de la centralitat política, que no sé si ho veu.
No sé si és bo de continuar fent consultes quan el país viu en estat pre-electoral. Siga com siga, el debat és al carrer i és inevitable. Potser per això ahir el PSC va oblidar la discreció mantinguda en les tandes anteriors i va traure l'artilleria pesant contra l'independentisme. A risc, ep!, de trobar-se fora de la centralitat política, que no sé si ho veu. Ja s'han fet tres tandes de consultes sobre la independència; quatre, si comptem la d'Arenys de Munt. A l'hora de fer balanç, com és normal, cadascú hi veu allò que més l'interessa. En aquestes altures, tanmateix, cal ser molt cec per a menystenir un moviment que ha demostrat una consolidació notable.
Aquesta vegada van votar 212 municipis. D'aquests, n'hi havia de pes i de molt importants. Els resultats obtinguts en alguns són decebedors i mereixen una reflexió profunda; però els d'alguns altres, no. I en tot cas, el volum global de les paperetes comença a tenir un significat inequívoc. Entre totes tres tandes prop de mig milió de ciutadans han votat que sí a la independència. Si tenim en compte que el nombre de votants cridats a les urnes ve a ser l'equivalent d'un terç del total de votants del Principat, no parlem pas de poca cosa.
El PSC ha provat de desqualificar les consultes, i molt especialment que CiU hi haja participat, dient que dibuixen espais fantasmagòrics i que no se sap on porten. Home, la gent que ha votat ha votat amb una claredat meridiana. Perquè hom li demana una cosa molt concreta: si és favorable a la independència, és a dir: a la separació d'Espanya. Més concreta no em sembla que puga ser, la pregunta; i el fet que la resposta, de moment de mig milió de catalans, siga que sí, que endavant, hauria de fer reflexionar també el PSC. Ho diré amb dades concretes. El PSC en les eleccions del 2006 va obtenir 796.173 vots. Per comparació, mig milió de vots independentistes rotunds sobre un terç de l'electorat no em semblen pas pocs. I tampoc no és una dada menor que ara mateix ja hi haja més sí a la independència en les consultes que no vots aconseguits per Esquerra Republicana, l'únic partit independentista del parlament, en les últimes eleccions. Si els socialistes es pensen que han trobat la fórmula màgica per a atacar CiU amb vista a les eleccions del novembre, entenc que se'n vulguen servir. Però jo no em sentiria tan segur que l'invent haja de funcionar. Perquè la mobilització, la consistència i els resultats d'aquest moviment indiquen, sobretot, que la centralitat del país és ara més a prop de l'independentisme, i molt especialment del dret de decidir, que no pas n'és lluny. I si és així, són ells qui es van allunyant. Del centre.

diumenge, 18 d’abril del 2010

UNA DELEGACIÓ DE LA COORDINADORA NACIONAL DE LES CONSULTES ES REUNEIX AMB UNA DELEGACIÓ ESCOCESA.


Una delegació de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència es va reunir ahir a la tarda amb el Primer Ministre d’Escòcia, el Sr. Alex Salmond, per explicar-li la Consulta del 25A i la Iniciativa Popular per convocar un Referèndum oficial sobre la independència de la Nació Catalana. A més, la Coordinadora ha pogut conèixer de primera mà l’estratègia d’Escòcia per convocar el seu referèndum d’autodeterminació.
La delegació de la Coordinadora Nacional ha estat formada per la responsable de relacions internacionals, Anna Arqué, i per Marc Gafarot, membre de la Coordinadora.
La Coordinadora s’ha pogut reunir també amb el Ministre d’Indústria, Energia i Turisme del govern escocès, el Sr. Jim Mather, que ha declarat als mitjans de comunicació que " El procés de la Consulta sobre la Independencia és contagiós dins de Catalunya però també fora de les fronteres de Catalunya". "Genuïna, total i plena admiració per a la gent, el poble de Catalunya, per posar-se dempeus i fer possible aquest procés".
També han volgut trobar-se amb la delegació de la Coordinadora un destacat grup de diputats de l’SNP com Linda Fabiani, Kenneth Gibson, Stuart McMillan, Sandra White, Michael Matheson, Bill Wilson, Alaistair Allan i Bill Kidd. Bill Kidd ha volgut explicitar el seu suport a la Consulta i ha declarat que: "El dret d'Autodeterminació és un dret fonamental i dono total suport al poble català que està portant a terme aquest procés de la Consulta sobre la independència"
Finalment, la Coordinadora Nacional ha pogut parlar també amb Neil Mitchison, cap de la oficina de la Comissió Europea a Escòcia. En aquesta darrera reunió s’ha parlat de la citizen's iniciative del tractat de Lisboa i del progrés que aquesta iniciativa està aconseguint.
La Coordinadora Nacional valora aquesta trobada com un èxit de la capacitat de la Consulta per internacionalitzar el procés de Catalunya cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació i anima tots els catalans i les catalanes a participar massivament en la Consulta del 25A.

dissabte, 10 d’abril del 2010

EL CONSTITUCIONAL ACABARÀ AMB L´AUTONOMISME ? ÉS L´HORA DE LA INDEPENDÈNCIA.



Bon article a Vilaweb:

L'anunci de la sentència del Constitucional empeny el moviment sobiranista
El Tribunal Constitucional espanyol es reunirà els dies 14 i 15 d'abril per aprovar la sentència sobre l'estatut (pdf), que ha de tancar el model d'estat de les autonomies. La publicació de la sentència, molt dura contra l'estatut, marcarà un abans i un després del moviment sobiranista, que ja té la vista posada en un referèndum oficial convocat pel Parlament.

Una sentència del TC, motivada pels recursos del Partit Popular i del defensor del poble espanyol contra l'estatut aprovat per referèndum a Catalunya, pot tancar definitivament el procés d'autogovern autonòmic de l! 'estat espanyol. La reacció popular que se susciti determinarà el camí polític que seguirà el país. Òmnium Cultural va proposar una mobilització de rèplica a la sentència tan immediata com fos possible, si retallava l'estatut aprovat.

La proximitat de la sentència amb la tercera tanda de consultes sobre la independència, el 25 d'abril, la pot convertir en un índex de l'opinió ciutadana. Tinguem en compte que la del 25-A és la tanda de consultes més important, perquè hi ha convocats més d'un milió de votants d'uns dos-cents municipis de tot Catalunya.
Ja fa uns quants mesos que s'ha anat covant, entre sectors independentistes diversos, l'acord de posar en marxa una iniciativa popular que, a l'empara de la llei de consultes populars aprovada pel parlament, permeti de demanar oficialment a la gent si autoritza el govern a emprendre una reforma legal amb vista a formar l'estat lliure de Catalunya dins la Unió Europea.

En aquest context, l'anunci de la publicació de la sentència del Constitucional després de quatre anys de deliberacions no fa sinó galvanitzar el moviment polític sobiranista i convida a donar per definitivament tancada l'etapa de l'estat espanyol de les autonomies.

diumenge, 4 d’abril del 2010

3ª ONADA DE REFERÈNDUMS PER LA INDEPENDÈNCIA: 25 D´ABRIL.


190 municipis fan cua per un 25-A superlatiu.

Una demostració de força és el que preveu l'organització de les consultes sobre la independència de Catalunya per al 25 d'abril, data de la tercera onada. Serà la més gran en xifres: 187 municipis, 15 capitals de comarca, sis comarques noves i més d'un milió de persones cridades a votar. Destaca la participació dels Pallars, que entren de ple en la iniciativa, i del Baix Llobregat, amb municipis com ara Martorell i Castelldefels.
Les capitals del Vallès es divideixen: Granollers votarà el 25-A, Sabadell –pel seu compte–, el 30 de maig, mentre que Terrassa encara no ho té decidit, tot i que fonts de la coordinadora asseguren que podria fer coincidir la consulta amb la de Barcelona, la data de la qual es preveu revelar poc abans de la tercera cita dels catalans amb el dret a decidir.
L'experiència de les dues primeres onades indica que fins al darrer moment s'hi poden afegir o retirar municipis. Per exemple, Vilamaniscle, a l'Alt Empordà, va caure de la llista el mateix dia 28 de febrer. Però de moment, a tres setmanes de la convocatòria, són prop de 190 els que s'apunten al 25 d'abril, superant els 166 de la primera tongada. Fàcilment superaran els 200. També la xifra de possibles votants serà rècord. En total, més d'un milió de persones –nombre gairebé equivalent al del 13-D i el 28-F sumats– seran cridades a votar.
El pes específic dels municipis que s'hi presenten també fa especial la tongada. Girona –on se celebrarà el gran acte d'inici de campanya diumenge de la setmana que ve–, Lleida, Reus i Manresa són algunes de les quinze capitals de comarca que preparen, des de fa setmanes, el dispositiu i l'organització dels referèndums.

Només quatre comarques restaran encara "netes" al mapa del Principat: el Barcelonès, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i la Val d'Aran. Ara, però, se n'hi afegeixen sis: els Pallars, l'Alt Urgell, el Montsià, la Segarra i l'Alt Camp. Entre les novetats significatives hi ha Granollers, la primera de les tres capitals del Vallès que convocaran els ciutadans. D'altra banda, Olot tancarà la llista de municipis d'aquesta comarca que han organitzat la consulta.
També ocupen un lloc preeminent Sort, Tremp, Cervera, la Seu d'Urgell i Valls, pel fet que fins ara cap altre municipi de les seves comarques respectives no s'hi havia afegit.
Així, a més de la meitat de les 41 capitals de comarca ja s'haurà consultat els ciutadans. En el cas del Montsià, que també s'estrenarà, els focus d'interès seran a Ulldecona i Alcanar, que emularan Xerta, el primer municipi de les Terres de l'Ebre que ha organitzat una consulta. El 25-A també prendrà el pols a ciutats populoses del Baix Llobregat com ara Martorell, Castelldefels, Sant Just Desvern, Olesa i Esparreguera, que obrirà el foc el dia abans, tal com va fer Sant Jaume de Frontanyà el 12 de desembre.
La següent tongada arribarà el 20 de juny, encara que de moment només s'hi reserven set municipis, capitanejats per Mataró i Sitges.
Abans, però, el 30 de maig, Sabadell organitzarà la consulta en solitari. L'altra capital del Vallès, Terrassa, s'esperarà encara més i no es descarta que la faci coincidir amb la de Barcelona. L'altra gran incògnita és quan s'hi afegirà Tarragona.
Font : El Punt