diumenge, 29 de juny del 2014

QUÈ FAN PER IMPEDIR EL 9-N?, ÉS LA QÜESTIÓ.

En aquests temps de rèpliques i contrarèpliques sobre el referèndum, de menyspreu per part de polítics catalans (entre ells Duran i Lleida) i a gairebé de 5  mesos del referèndum, ens sembla interessant recordar les "pistes" que dóna en Germà Bel i que avui aprofitem per a penjar l' entrevista que li fan a Vilaweb.



Germà Bel: 'La qüestió no serà si toleren el 9-N, sinó què fan per impedir-lo'

Entrevista amb el catedràtic d'economia i membre del Consell Assessor per a la Transicció Nacional.
Catedràtic d'economia de la UB i expert en infraestructures, en què es va significar el 2010 amb el llibre 'Espanya, capital París', Germà Bel i Queralt (Cases d'Alcanar, 1963) ha entrat en l'anàlisi sociològica del procés amb l'obra 'Anatomia d'un desengany', publicada al novembre. Ex-diputat a Madrid pel PSC i ex-assessor del govern de l'estat, ha esdevingut una de les veus més reputades per analitzar l'actual situació política i econòmica a Catalunya. Així, també forma part del Consell Assessor per a la Transició Nacional, tot i que aclareix que no contesta a res en aquesta condició.
—La renúncia de Navarro ha desfermat la crisi al PSC. És Miquel Iceta el líder adequat?
—Per les seves capacitats polítiques personals, probablement és la persona més indicada en aquest moment, tenint en compte que qui se'n faci càrrec ha de tenir un suport majoritari i potent. Ara, la posició política del PSC els últims anys és la que ha fixat gent com Iceta. Per tant, no cal esperar cap canvi, tot i que segurament li sabrà donar un to més agradable. Molts pensem que la dinàmica del PSC és sobretot conseqüència de les posicions polítiques, i no de les característiques personals dels dirigents que l'han conduït en la darrera dècada.

—També Madina apunta a nou líder del PSOE, i va dir que no li feia por una consulta legal, tot i que l'endemà va rectificar...
—A Madina li ha tocat rectificar una frase en què no havia dit res concret, aquest és l'estat de la situació. Veig políticament inviable que el PSOE accepti la consulta, independentment de la voluntat que tingui una part més o menys significativa, que d'altra banda no em consta. No ens enganyem, tot això de consulta legal i acordada no vol dir res, i la gent n'ha après.

—El tron de Felip VI suposarà algun canvi per al procés català?
—No sé quina actuació podrà tenir com a suavitzador de tensions, però, de canvi formal, no n'hi pot haver cap. Ni pel seu paper institucional ni per conviccions s'esperava que en el primer discurs hi hagués cap gest d'iniciativa política que, d'altra banda, m'hauria semblat inapropiat. En tot cas, no era el dia que es podia veure un canvi.

—S’atansa el 9-N, i no sembla que l’estat pacti o toleri res al final.
—No sé el capteniment de les institucions de l'estat. La qüestió de si la consulta tira endavant no és tant si la toleraran, sinó què faran per impedir-la. I no és el mateix que la noció de tolerància com a voluntat, sinó la de resultat de la seva inactivitat.

—Els partits catalans la impulsaran igualment contra l’estat?
—No sé què passarà al novembre, però veig més probable ara que fa vuit o nou mesos que hi hagi una consulta en sentit estricte. La necessitat de certesa és un vestigi del passat que impedeix progressar en tots els aspectes de la vida, la gent no s'ha adonat que som al segle de la incertesa. És naïf esperar resposta d'alguna cosa que no està sota el teu control. Els economistes hem après que fer prediccions és el millor camí per equivocar-se.

—Si retiren les urnes i suspenen l'autonomia, s'haurà guanyat?
—Les institucions de l'estat tenen a la seva disposició tots els instruments legals i pràctics. En un escenari així, la qüestió definitiva seria de quina manera la majoria de la societat catalana ho acceptaria o ho rebutjaria, donant per fet que és cívica i pacífica. La capacitat de reacció dels catalans seria definitòria en aquest supòsit de negació de la voluntat democràtica.

—Mobilitzacions com la de la propera Diada poden ser clau?
—Qui vol preveure quines accions farà ha de fer escenaris sobre les d'altres subjectes. I quan les institucions de l'estat facin hipòtesis sobre el que poden emprendre, una cosa que analitzaran amb molta cura és què poden esperar com a reacció dels catalans. Per tant, la demostració de voluntat àmplia és un element important en el procés.

—El debat ara és només si tenim legitimitat per votar, però no què farem amb la independència. És temps perdut?
—No. Quan la gent decideix que vol constituir un país en un estat, no decideix quines polítiques es faran, sinó que seran els membres d'aquella comunitat política els que les decidiran. Entenc la curiositat i inquietud d'intentar fer tangible que hi ha coses que es poden fer millor, és normal que la gent expressi voluntats i il·lusions, però també n'hi ha que ho fan dependre d'això perquè els resulta incòmode pronunciar-se. Llavors el contracte per quant temps el fem? Intentar decidir si fas un estat nou a partir que et clarifiquin les polítiques que s'hi faran és absurd, perquè s'estan expropiant les decisions del futur.

—S’ha dit que la crisi ha desencadenat l'esclat del sobiranisme. Si en sortim, es desinflarà?
—El procés no és conseqüència de la crisi econòmica; si mirem els perfils, els aturats donen menys suport a la independència. Són coses diferents, perquè el procés d'opinió que s'ha donat a Catalunya no ve del 2008, ve de molt abans. La crisi pot ser un estimulador, però no n'és la causa.

—Però estem sortint de la crisi?
—Hem sortit de la recessió, a còpia d'un dèficit públic insostenible. El govern estatal ha fet volar molts coloms, i des d'Europa hi ha hagut molt interès fins a les eleccions que les coses estiguessin com més estables millor. El 2014 és millor que el 2012, però fa massa anys que els governants espanyols han evitat dir que la crisi té unes causes molt profundes imputables a un error del model econòmic implantat per Aznar i seguit per Zapatero. La sortida de la crisi és llarga, i ho serà més com més es tardi a fer reformes estructurals més decidides, que donin flexibilitat als agents econòmics, permetin innovar, treguin sobrecostos i ens facin un país amb l'economia més comparable al centre i el nord d'Europa.

—Però no se n'havien fet ja?
—Només parcialment, i en part bé i en part malament, en el sector laboral, perquè els sindicats han estat en posició de debilitat per la situació d'atur. Però la qüestió és que a Espanya no hi ha prou voluntat ni vigor per fer les reformes que necessita l'economia, tot just perquè la gent que hi ha a les institucions és la que surt beneficiada de no fer-les.

—Per exemple?
—La llei de serveis professionals i monopolis, que havia de regular els de les notaries, registradors de la propietat o serveis jurídics. Tot això són sobrecostos per als ciutadans i les empreses, si ho comparem amb altres països. La UE fa dos anys que l'està encoratjant, però tots els implicats saben que la llei només entrarà a Corts quan no hi hagi temps per tramitar-la. Hi ha un seguit de gent que dóna suport a l'estructura de l'estat a la capital i les províncies que amb això té les rendes legals garantides, així que no canviarà. Diuen: “A Europa són molt dolents, encara sort que no hi ha hagut rescat, perquè ens haurien fet fer cada cosa...” Això ens haurien fet fer!

—Així, hauria convingut el rescat.
—Amb un rescat global, hauríem tingut finançament més barat, i ens haurien imposat reformes com les que han fet els països que tenen millor cohesió social i benestar individual. L'oposició radical al rescat, a part de ser un tema d'autoestima i de nacionalisme econòmic, és una defensa de privilegis de situació.

—S’acaba d'aprovar una rebaixa d'impostos per a l'any vinent...
—És indecent, pel simple criteri que vénen unes eleccions. Amb la rebaixa d'impostos del PP, com la de fa deu anys, amb l'excusa de beneficiar les rendes baixes –que, per cert, les baixes de debò no paguen IRPF–, hi haurà una baixada forta a les altes en un moment amb problemes grans per pagar beques de menjador escolar. I la comparació és pertinent, perquè les beques surten del finançament de serveis educatius i socials, que ve de tributs com l'IRPF o l'IVA.

—Aquí sí que no fan cas de la UE...
—La culpa de tot el que va malament és d'Europa, ja se sap. El 2014 Espanya es gastarà quasi 4.000 milions en obres de TAV que no portaran gent, quan a Europa s'han parat les obres en gairebé totes les línies en curs. És com si Espanya no necessités ajuda, com si en pogués donar. Les prioritats no es marquen amb paraules, sinó amb fets, i els fets són aquests, contra les recomanacions d'Europa, que diuen més despesa en polítiques de família, menys en alta velocitat, no a abaixar impostos... Qui no hagi entès que les opcions econòmiques es decideixen en l'àmbit estatal i no en l'europeu és que no ha entès el joc.

—La crisi no ha atenuat l'obra pública radial i sense rendibilitat?
—No, perquè cal entendre la seva lògica. Si un analitza la inversió en infraestructures amb paràmetres de benestar o productivitat, és nefasta. Però el problema és que la forma d'analitzar-la a Espanya es mou sota altres paràmetres, administratius i ideològics, perquè busca vincular tots els centres territorials de poder amb Madrid. La inversió en TAV és la que menys s'ha reduït als pressupostos de Foment, i no s'acabarà. És la prioritat de la política d'infraestructures: en un país on la ministra diu que el TAV fa iguals tots els espanyols, és inevitable i racional que el president d'Extremadura digui que necessita el seu.

—Al corredor mediterrani es parla del tercer rail, i a Galícia s'hi fa un TAV nou, molt més car...
—És una qüestió de dades, una de les meves distraccions anuals és quan surt el pressupost d'inversions del ministeri en el corredor mediterrani, i buscar les línies que no són mediterrànies on es posa la inversió. Per exemple, la de Granada a Madrid, o d'Algesires a Madrid les inclouen com a corredor mediterrani. Quan diem que és esgotador, és això: no resolen els problemes, o ho fan tard i malament.

—Però una Catalunya independent milloraria aquesta gestió?
—Ningú pot saber exactament quines decisions prendrien les institucions catalanes, però sí que sabem que són decisions que prendrien els catalans. Hi ha bones probabilitats de fer moltes coses millor, sabent que la perfecció no existeix. Però és que parlant del que parlàvem, fer-ho pitjor és impossible.

—L’estat ha de presentar aviat les ‘noves' balances fiscals...
—Ho havia de fer l'estiu passat, però, tenint en compte que hi havia hagut molt dèficit de l'estat, Montoro comptava amb la no-neutralització (la no-comptabilització dels recursos rebuts via deute) per dir: “Mira, a Catalunya, el 2009, s'hi va ingressar si fa no fa el que s'hi va gastar.” Ara, quan hi va posar totes les comunitats va veure que era un absurd, sortia un Frankenstein. Montoro encarrega l'informe amb un canvi de metodologia perquè no pot presentar les balances calculades normalment.

—I canviarà molt el nou mètode?
—Fa uns dies la Generalitat ha presentat el seu càlcul del 2011, segons els mètodes que l'estat va utilitzar l'any que ho va fer. Això serà molt difícil de comparar amb el que presenti Montoro, que no seran unes balances fiscals, sinó uns comptes públics territorialitzats, que a més d'entrada tenen un pecat mortal: en la mesura que intenten aproximar l'impacte dels serveis, i no les transferències territorials, haurien de tenir en compte el diferent nivell de preus entre les regions, perquè és determinant en l'impacte dels serveis, del que pot pagar i, per tant, comprar una administració. No és cert que 100 euros comprin el mateix a Barcelona que a Cuenca, i el fet és que a Catalunya, en els anys en què s'estan calculant, els preus eren un 10% superiors a la mitjana espanyola... Aquests comptes neixen morts.

—És a dir, que estan fets per amagar que hi ha dèficit fiscal...
—No, són uns comptes fets per demostrar que el que passa és just, sigui el que sigui. Aquesta és la premissa. I aquí l'error metodològic fonamental, greu, és no ponderar-los per la realitat del poder adquisitiu. A més, en altres aspectes tècnics hi haurà innovacions glorioses... El que es vol és deixar de fer balances, però és igual: això, i és per alguna cosa, no es fa ni se seguirà enlloc més. Ningú en farà cas.

divendres, 27 de juny del 2014

MONTORO , CAT RÀDIO i TV 3

L' estrategia de l' Estat ha estat de recentralitzar, i al mateix temps (paral.lelament) anar ofegant algunes "autonomies" perquè els demanin "si-us-plau" accès als crèdits.
Fa temps que, com qui no fa res, també van tocant la TV3 i Catalunya Ràdio. Que ningú s' enganyi, no és cap casualitat.


Montoro vol ofegar Catalunya Ràdio i TV3 a través de l'IVA

Duart avisa que la CCMA no podrà fer front al canvi de criteri sobre la deducció de l'IVA de l'Estat (Nació Digital).

 "El que se'ns ve a sobre amb aquest canvi d'IVA, que ve amb efectes retroactius des del 2012, té una magnitud que escapa a la nostra possibilitat de fer-li front". Amb aquestes paraules s'ha referit el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA), Brauli Duart, al canvi de criteri de l'Estat sobre la deducció que la CCMA fa de l'IVA. 

Duart ha ressaltat que no hi ha cap canvi normatiu, sinó un canvi de criteri en la interpretació que Hisenda fa de l'IVA que pot deduir la CCMA. Un canvi dels tècnics del ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro. "Nosaltres hem deduït l'IVA com sempre s'ha fet a la casa i com han fet la resta de corporacions públiques que hi ha a l'estat espanyol". La CCMA va presentar al·legacions oposant-se al canvi de criteri i continuarà la singladura processal fins i tot als tribunals. 

 La Corporació treballa amb la hipòtesi que ha principis de juliol els "arribaran les actes on s'indicarà la proposta de regularització econòmica que fa Hisenda" i la CCMA podrà presentar al·legacions. Entre octubre i novembre, ha afegit, arribaria la liquidació definitiva i després es passaria "en el cas de disconformitat a la via judicial".  

Una percepció que han compartit els grups parlamentaris. Per la seva part, Albert Batalla, CiU, ha mostrat la seva preocupació per aquest canvi de criteri del govern espanyol i ha denunciat que "no ho posen gens fàcil: Si no és pel múltiplex és per l'IVA i altres qüestions, però sembla que hi hagi una estratègia per ofegar els mitjans públics de Catalunya des del govern l'Estat". Núria Parlón, del PSC, ha indicat que "un canvi de criteri portaria a una situació d'inviabilitat econòmica per part dels mitjans públics". 

dimarts, 24 de juny del 2014

WERT TRACTA CATALUNYA COM UNA COLÒNIA.

La coronació del nou Felip V (a Catalunya), VI a Espanya, el blindatge a l' anterior borbó espanyol, la proposta econòmica d' hisenda, l' engany del no-retorn dels "papers de Salamanca", la nova proposta sobre els ports "espanyols", la posició colonial espanyola sobre la llengua als territoris on no tenim el castellà com a llengua pròpia i un llarg etcètera d' aquesta mateixa setmana, ens porten a definir la tàctica espanyola com la d' un esborrany de nou decret de Nova Planta (de la manera com va implantant-se una manera de fer les coses impositiva, centralista i colonial sobre Catalunya).
No veiem altra manera d' aturar-ho que refermar la nostra posició de referèndum o DUI i la independència pel nostre país. No poden continuar tractant-nos com una colònia i al mateix temps no deixar-nos marxar. No té cap explicació possible el pagament, per part de la Generalitat, de les idees "il.luminades" d' en Wert  tampoc la destrucció de la immersió lingüística en català.
Al mateix temps, hem de donar suport totalment a les iniciatives valencianes per a reclamar els drets lingüístics de 120.000 nens/nenes valencians/es (no 4, com les espanyoles), els drets dels quals sí que són trepitjats constantment.  

Wert cobrarà a la Generalitat 6.057 euros per alumne que vulgui el castellà

El ministre d'Educació assegura que la referència és el cost de l'alumne al sistema públic (Nació Digital).

El Ministeri d'Educació ha fixat aquest dimarts en 6.057 euros la compensació per a les famílies que escolaritzin els fills en centres privats per estudiar en castellà. Una despesa que assumirà inicialment el ministeri i que posteriorment anirà a càrrec del Govern de la Generalitat.

Així ho ha confirmat el mateix ministeri després que José Ignacio Wert hagi manifestat durant la comissió d'Educació al Congrés ha decidit introduir "un barem referencial raonable de compensació, que és el cost de l'alumne en el sistema públic". L'anunci arriba dies després d'un informe del Consell Estat que reclamava a Wert reconsiderar el decret sobre l'escolarització en castellà en centres privats.

dijous, 19 de juny del 2014

TOTS/ES HAURIEM DE SABER COM EL REI D´ESPANYA VA FER LA SEVA FORTUNA PERSONAL

Ahir es va acabar el penós regnat del darrer rei espanyol (monarquia imposada, hereva de la dictadura militar, caceres, contactes internacionals sospitosos, fortuna personal feta del no res, 23 F...) moltes coses per aquest rei que els espanyols en diuen "campechano".
Avui comença el regnat del nou rei espanyol, Felip VI a Espanya (que hauria de ser V a Catalunya, ja que els catalans i ningú de la Corona d' Aragó i Catalunya no vam tenir el Felipe I que només era rei de Castella).
Bé, nosaltres, com sempre, ens continuem mantenint en el nostre objectiu: República Catalana.
Ningú ha votat MAI cap monarquia. ni a Catalunya ni a Espanya.
Estem en un món canviant: ara "tenim" dos papes al Vaticà vius i dos reis a Espanya vius, cosa que no havia passat mai.
Per acomiadar el rei que ha marxat (Juan Carlos), no li recordem l´estranya mort del seu germà (realment l' hereu), ni el 23 F, ni les caceres i festes amb personal femení, ni les reunions opaques amb reis d' Aràbia Saudita, Qatar, Emirats Àrabs ...només li recordem que volem saber quina és la seva foruna personal que ha fet enganyant a molts dels seus "súbdits".
Adéu "campechano". Esperem que algun dia estiguis davant la justícia.

 Quina fortuna atribueixen a Joan Carles I? 
(breu nota de la publicació "El Triangle")

| Foto: Irekia (Wikimedia Commons)
The New York Times estimava l'any 2012 que el rei Joan Carles tenia una fortuna de gairebé 1.800 milions d'euros. La xifra, complicada d'obtenir per l'opacitat financera de la Casa Reial,resultava d'un càlcul fet pel diari nord-americà a partir de xifres ja conegudes, va relatar El ConfidencialEl canal de televisióNBC, per la seva part, ha publicat que altres càlculs estimen la fortuna reial per sobre dels 2.000 milions d'euros.

Segons Economía Digital, un informe de la Universitat de Brussel·les dirigit pel professor Herman Matthijs situava, també el 2012, la fortuna personal de Joan Carles I en els1.600 milions d'euros. La Casa Reial sempre ha considerat exagerades aquestes quantitats, mentre que el Govern espanyol, durant l'etapa de José María Aznar, va explicar que alguns càlculs estaven inflats perquè afegien patrimoni de l'Estat al del rei.

dilluns, 16 de juny del 2014

SENSE CONTROL EL FOC DEL SUD DE CATALUNYA.

Sabem perfectament que diran que un llamp va ser el culpable del foc i "això és imprevisible" (com si els milers d' anys anteriors no hi hagi hagut llamps).
Sabem que diran que Biscorn, La Toa, les Marrades, la Serra de la Creu o les muntanyes que donen pas a les planes dels Burgans són inaccessibles.
Sabem que diran que no hi ha diners i que no hi ha material.
Però ens agradaria que algú digui clarament que s' estima aquest país (també les comarques del sud) i que no tornarem a entrar en aquest estiu i en el següent i en el següent, amb el cor encongit pensant que potser serà el que cremarà bona part de Catalunya.
Cal d' una vegada que es faci un pla per aturar els incendis de cada estiu. Cal que es parli de la neteja de boscos i sotabosc, cal que es parli de com fidelitzar projectes, persones i economies en un territori que es desertitza i per tant l' abandonament fa perillar el seu futur, cal que hi hagi projectes de futur concrets en aquestes terres "inaccessibles" perquè no hagim de gastar diners cada any apagant incendis (i encara sort si no more ningú i no es  crema cap casa ni cap ramat). Cal prevenció, cal control dels incendis intencionats, cal projectes més enllà dels urbanístics (ja esgotats i insostenibles) i cal que ens posem d' acord en un projecte de país. No podem estar patint tot l' estiu per veure si els dos hidroavions poden treballar de dia i sense vents forts i apaguen els focs com puguin.  

 

El foc de Tivissa crema 400 hectàrees i avança fora de control

Els bombers treballen esta nit per evitar que l'incendi avance cap a la població

Desallotjades sis masies més als voltants de la plana dels Burgans (de Nació Digital).

Les flames han envoltat el Mas de Biscorn. Foto: Oscar Beltran (Twitter)

Els Agents Rurals han elevat a 400 les hectàrees que ja porta calcinades l’incendi que a l’espai natural protegit del PEIN de les Muntanyes de Vandellòs-Tivissa. Amb l’ocàs s’han retirat ja els mitjans aeris i a la zona hi treballen 44 camions d’aigua i 34 vehicles de comandament.

El conseller d’Inerior, Ramon Espadaler, ha presidit la reunió que ha tingut lloc esta nit al centre de comandament ubicat al parc de Bombers de l’Ametlla de Mar les coordinar les tasques d’extinció durant la propera nit. El vent, que ha girat esta tarde de mestral a marinada i ha bufat amb força, dificulta les tasques, que pretenen evitar que el foc avance cap al nord-oest en direcció a Tivissa.

La Creu Roja intervé facilitant una psicòloga i portant 30 mantes al Camping de Tivissa, on estan part de les persones que han hagut de ser desallotjades de les 24 masies més properes a la zona de l’incendi com a mesura preventiva.

dissabte, 14 de juny del 2014

EN DEFENSA DE L' ESCOLA CATALANA S' OMPLE EL CENTRE DE BARCELONA.




Molta afluència de persones de diferent signe polític i també suport a Jaume Sastre, el docent de les Illes Balears en vaga de fam. La foto stà penjada al portal de Vilaweb.

Defensem l' escola catalana.


El centre de Barcelona es tenyeix de verd en defensa de l'escola catalana

Riuades de gent omplen els carrers estona abans de la manifestació (Vilaweb fa un seguiment bastant continuat, que us afegim a continuació).

    'Per un país de tots, decidim escola catalana' és el lema de la manifestació que es fa aquesta tarda al centre de Barcelona. Era convocada a les 18.00 al passeig de Sant Joan, però des de força estona abans els carrers del voltant i el passeig ja s'han omplert de manifestants, que han tenyit el centre de la ciutat de verd, el color de la samarreta característica de la mobilització. 

Podeu consultar tots els detalls de la manifestació en aquesta guia.

diumenge, 8 de juny del 2014

CATALANS WANT TO VOTE

'Catalans want to vote', l'èxit que ha meravellat Europa

Han actuat per la mateixa causa més de 70 colles castelleres

 | Actualitzat el 08/06/2014 a les 15:54h
 (recollit de Nació Digital). 
Les colles que han viatjat per Europa. Foto: Òmnium Cultural

La campanya reivindicativa 'Human Towers for Democracy - Catalans Want To Vote' ha arribat avui al seu punt culminant amb l'actuació simultània de més de 70 colles castelleres. Des de DiariCasteller.cat us hem ofert un minut a minut informatiu sobre un dels migdies intensos i històrics d'aquesta temporada castellera. Podeu consultar-lo aquí .

D'aquesta setantena d'agrupacions, set han ofert les seves construccions a capitals europees d'envergadura. És el cas dels Castellers de Vilafranca, que han actuat a Brussel·les (aquí, les dades); la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a París (aquí, les dades); la Colla Joves Xiquets de Valls (aquí, les dades); els Xics de Granollers, a Berlín (aquí, les dades); els Xiquets de Reus, a Ginebra (aquí, les dades); els Bordegassos de Vilanova, a Roma (aquí, les dades); i els Castellers de Sants, a Lisboa (aquí, les dades).

L'èxit ha estat col·lectiu i l'etiqueta #CatalansWantToVote ha estat de les més utilitzades a Twitter durant el dia d'avui. Amb aquesta iniciativa, d'Òmnium Cultural, a Europa s'ha fet sentir la reivindicació del dret a decidir del poble de Catalunya.

dijous, 5 de juny del 2014

L' ABDICACIÓ I L' INDEPENDENTISME A CATALUNYA.

Juan Carlos va avançar l'abdicació per l'independentisme a Catalunya

Un portaveu de la Zarzuela diu que volia evitar de fer el relleu en 'una tardor complicada'
(Vilaweb). Juan Carlos havia pensat d'abdicar més endavant, però finalment va plegar dilluns en previsió d'una 'tardor complicada', arran del procés d'independència i, especialment, un Onze de Setembre multitudinari dos mesos abans del referèndum. Segons El Periódico, ho ha reconegut un portaveu de la Zarzuela, que ha dit que era desaconsellable de fer el relleu a final d'any.
D'una altra banda, avui el diari El Mundo publicava, citant fonts de la Zarzuela, que Juan Carlos no volia que la seva abdicació coincidís 'amb cap contesa electoral ni amb cap debat polític d'importància'
Ara, la casa reial espanyola ha dit que el resultat de les eleccions europees, amb la patacada de PP i de PSOE, no havia tingut pas res a veure en la decisió. I també ho ha aprofitat per recordar que el canvi de monarca no implica pas cap 'nova època'. El portaveu de la Zarzuela ha dit: 'La nova etapa en la història d'Espanya va començar el 1975 amb Juan Carlos, quan vam passar de quaranta anys de dictadura a quaranta anys de democràcia. Això sí que fou un canvi, no amb Felipe, que és la continuïtat.'

Ahir Felipe va deixar clar aquest tarannà de continuïtat: en el primer discurs com a futur rei espanyol, va parlar de la unitat d'Espanya, que definí com 'una nació, una comunitat social i política, unida, diversa, que clava les arrels en una història mil·lenària.' Felipe VI exposarà les idees que té per al seu regnat en el discurs de proclamació, que serà previsiblement el dia 18 o el 19 d'aquest mes.

dilluns, 2 de juny del 2014

CATALUNYA HA DE CONTINUAR CAMINANT CAP A LA INDEPENDÈNCIA, NO ENS DEIXEM ENSARRONAR ¡¡¡

L' abdicació del rei espanyol ha estat sorprenent: ha abdicat sense tenir el decret llei escrit ni votat al Congrès espanyol.
Tampoc ens fem cap il.lusió. Segur que el PP i el PSOE es posen d' acord en votar-lo i en tirar-lo endavant, com també segur que es posaran d' acord en mantenir la immunitat del (ara) ex-rei).
Els espanyols que busquin un estatus millor sense monarquia, nosaltres hem de lluitar pel nostre futur LLUNY D' ESPANYA:
Ara, el que sí hem d´estar ferms és en no deixar-nos enganyar (com tantes vegades a la història) pels cants de sirena de canvis a Espanya (cap a una III república espanyola), per a fer-nos afluixar en el nostre procès CAP ALA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS.

Compte, el Govern espanyol ha començat la seva campanya pel 9 N, que no ens ensarronin com tantes i tantes vegades.


  LA “GRAN MANIOBRA” EN MARXA (article d' en Vicent Partal a Vilaweb).

Durant quatre anys l'estat espanyol ha perdut el temps en relació amb la qüestió catalana. Especialment, el president Mariano Rajoy, que ha mantingut una actitud de negació de la realitat clarament contrària als interessos del seu país i que ha estat una de les causes profundes de la situació actual. En aquest moment l'estat sap que el 9 de novembre hi haurà el referèndum, que el sí-sí guanyarà i, cosa pitjor per a ells, sap que la comunitat internacional ho acceptarà i acceptarà el nou estat sorgit del procés.


Per provar d'aturar això, doncs, ja no valen reformes petites ni pactes circumstancials. La Història, amb majúscules, només es pot combatre amb Història, amb majúscules, i és això que intenta Espanya amb 'la gran operació'. Després de les eleccions europees, i en vista dels resultats, tothom sabia que en passaria una de grossa. La tenim ací.


He de cridar l'atenció sobre un article que vam publicar fa dies en el qual el jutge Santiago Vidal explicava la seua visita al Consell General del Poder Judicial, arran de la redacció de la constitució catalana. Vidal conta que, d'una manera insistent, li demanaven si Catalunya acceptaria de tenir el mateix monarca que Espanya. I evidentment no pensaven en Juan Carlos perquè Juan Carlos no té ja la credibilitat per a fer una maniobra així.


I cride l'atenció també sobre la declaració de dissabte de Mariano Rajoy, quan per primera vegada s'oferia a discutir una reforma federal de la constitució per a resoldre el cas català.


Juan Carlos, evidentment, ho justificarà tot plegat amb arguments personals, però no pot explicar què ha canviat, personalment, aquestes darreres setmanes perquè no ha canviat res. Ell presentarà la decisió com una decisió molt meditada i presa de fa temps, des del gener. Però no ens enganyem: Juan Carlos abdica tan precipitadament que ni tan sols hi ha preparada la llei que ho justifique i ho ordene. Que l'hauran de fer ara de pressa. Per què? Perquè allò que ha canviat de debò i definitivament és la situació en què es troba Catalunya. Perquè allò que cal resoldre amb urgència és la situació de Catalunya.


La 'gran operació' s'ha activat, doncs. Ara coronaran Felipe de Borbó, que ràpidament farà gests a Catalunya i propostes. Gests i propostes molt probablement acompanyats i acceptats pel PP i el PSOE, en la línia d'evitar la independència de Catalunya tot acceptant un règim únic i excepcional per al Principat. Només des de la màxima institució de l'estat es pot justificar un canvi radical com el que ens proposaran, sense que s'esvalote la clientela del PP.


No cal perdre els nervis ni preocupar-se. L'abdicació de Juan Carlos és un símptoma més de fins on hem arribat ja. I la demostració que podem moure qualsevol muntanya, si ho volem fer. En tot cas, ara veurem en què es tradueix el gest quant a la unitat del moviment independentista. Si hi ha una part, la més procliu a escoltar la tercera via, que se'n despenja o que accepta una fórmula tipus 'dos estats, un rei'. Però de tot això, ja tindrem temps de parlar-ne.

diumenge, 1 de juny del 2014

ESTELADA HUMANA AL CENTRE DE LONDRES.


La Tate Modern de Londres ha estat l' escenari de l' estelada humana de l' ANC d' Anglaterra, l' acte ha estat molt difós, lectors nostres ens han enviat la noticia i també ha sortit en diversos diaris digitals (com aquesta foto de Vilaweb):




Una estelada humana llueix al centre de Londres

L'ANC d'Anglaterra l'ha organitzada a l'esplanada de la Tate Modern

D'estelades humanes, se n'han fet unes quantes al nostre país els últims anys. Però no se n'havia organitzada mai una de multitudinària a l'estranger. Aquest és el desafiament que s'havia imposat l'ANCd'Anglaterra, que avui mateix ha convocat tothom qui fos a Londres ahir a participar en una bandera independentista a l'esplanada davanat la Tate Gallery. Aquest fou el resultat: més de dues-centes persones van crear una gran estelada humana en un dels punts més turístics de la ciutat.