Tampoc ens fem cap il.lusió. Segur que el PP i el PSOE es posen d' acord en votar-lo i en tirar-lo endavant, com també segur que es posaran d' acord en mantenir la immunitat del (ara) ex-rei).
Els espanyols que busquin un estatus millor sense monarquia, nosaltres hem de lluitar pel nostre futur LLUNY D' ESPANYA:
Ara, el que sí hem d´estar ferms és en no deixar-nos enganyar (com tantes vegades a la història) pels cants de sirena de canvis a Espanya (cap a una III república espanyola), per a fer-nos afluixar en el nostre procès CAP ALA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS.
Compte, el Govern espanyol ha començat la seva campanya pel 9 N, que no ens ensarronin com tantes i tantes vegades.
LA “GRAN MANIOBRA” EN MARXA (article d' en Vicent Partal a Vilaweb).
Durant quatre anys l'estat espanyol ha perdut
el temps en relació amb la qüestió catalana. Especialment, el president Mariano
Rajoy, que ha mantingut una actitud de negació de la realitat clarament
contrària als interessos del seu país i que ha estat una de les causes
profundes de la situació actual. En aquest moment l'estat sap que el 9 de
novembre hi haurà el referèndum, que el sí-sí guanyarà i, cosa pitjor per a
ells, sap que la comunitat internacional ho acceptarà i acceptarà el nou estat
sorgit del procés.
Per provar d'aturar això, doncs, ja no valen
reformes petites ni pactes circumstancials. La Història, amb majúscules, només
es pot combatre amb Història, amb majúscules, i és això que intenta Espanya amb
'la gran operació'. Després de les eleccions europees, i en vista dels
resultats, tothom sabia que en passaria una de grossa. La tenim ací.
He de cridar l'atenció sobre un article que
vam publicar fa dies en el qual el jutge Santiago Vidal explicava la seua visita
al Consell General del Poder Judicial, arran de la redacció de la constitució
catalana. Vidal conta que, d'una manera insistent, li demanaven si Catalunya
acceptaria de tenir el mateix monarca que Espanya. I evidentment no pensaven en
Juan Carlos perquè Juan Carlos no té ja la credibilitat per a fer una maniobra
així.
I cride l'atenció també sobre la declaració de
dissabte de Mariano Rajoy, quan per primera vegada s'oferia a discutir una
reforma federal de la constitució per a resoldre el cas català.
Juan Carlos, evidentment, ho justificarà tot
plegat amb arguments personals, però no pot explicar què ha canviat,
personalment, aquestes darreres setmanes perquè no ha canviat res. Ell
presentarà la decisió com una decisió molt meditada i presa de fa temps, des
del gener. Però no ens enganyem: Juan Carlos abdica tan precipitadament que ni
tan sols hi ha preparada la llei que ho justifique i ho ordene. Que l'hauran de
fer ara de pressa. Per què? Perquè allò que ha canviat de debò i definitivament
és la situació en què es troba Catalunya. Perquè allò que cal resoldre amb
urgència és la situació de Catalunya.
La 'gran operació' s'ha activat, doncs. Ara
coronaran Felipe de Borbó, que ràpidament farà gests a Catalunya i propostes.
Gests i propostes molt probablement acompanyats i acceptats pel PP i el PSOE,
en la línia d'evitar la independència de Catalunya tot acceptant un règim únic
i excepcional per al Principat. Només des de la màxima institució de l'estat es
pot justificar un canvi radical com el que ens proposaran, sense que s'esvalote
la clientela del PP.
No cal perdre els nervis ni preocupar-se.
L'abdicació de Juan Carlos és un símptoma més de fins on hem arribat ja. I la
demostració que podem moure qualsevol muntanya, si ho volem fer. En tot cas,
ara veurem en què es tradueix el gest quant a la unitat del moviment
independentista. Si hi ha una part, la més procliu a escoltar la tercera via,
que se'n despenja o que accepta una fórmula tipus 'dos estats, un rei'. Però de
tot això, ja tindrem temps de parlar-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada