LA XARXA ES BURLA DEL PREMI EUROPEU A SCC

Molt bo el recull de Nació Digital sobre el "premi" a SCC.
El franquisme desembarca a Europa i pren posicions, amb la complaença de molts i el suport del PP.

La publicació per part de Nació Digital de les simpaties franquistes del president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, ha generat tot un allau de creativitats humorístiques a la xarxa social Twitter, en què diverses personalitats franquistes feliciten l'entitat pel guardó:

 

 

 

 

 

 

 

A banda de les "felicitacions" franquistes a SCC, Twitter també s'ha omplert de suposades felicitacions de dirigents polítics actuals partidaris de la unitat d'Espanya:
 

 

 

 

En una tercera categoria, també han aparegut felicitacions fictícies de personalitats del món de la faràndula:
 

 

AVUI "XAVIER VINADER" A TV3

'Xavier Vinader, periodista contra la guerra bruta', s'emet avui a TV3

El documentari 'Xavier Vinader, periodista contra la guerra bruta' es podrà veure avui a TV3, al programa 'Sense ficció', a les 22.49. Fet per Xavier Montanyà i Àngel Leiro, se centra en un dels periodistes d'investigació de referència a casa nostra, Xavier Vinader (1947). Durant la transició espanyola els articles a la premsa escrita de Vinader van demostrar la connexió entre l'estat espanyol, que tot just estrenava democràcia, i grups terroristes d'extrema dreta. Actuaven plegats contra independentistes bascs i moviments d'esquerra. Després dels articles, Vinader va ser víctima d'atemptats, i hagué d'anar a l'exili i a la presó. Finalment, el van deixar en llibertat arran d'una intensa campanya internacional. Com diu la fitxa del programa, 'Xavier Vinader va denunciar el terrorisme d'estat. I l'estat el va fer servir de cap de turc per escarmentar el periodisme d'investigació.'

Aquest film es va projectar un sol dia la tardor passada a la Filmoteca de Catalunya de Barcelona, en un acte que es va acabar convertint en un homenatge de la professió a Vinader, amb la presència de Mònica Terribas i Jordi Évole, per exemple. En aquella avinentesa, VilaWeb vaentrevistar el periodista Xavier Montanyà (1961), un dels autors del documentari que avui arriba a la televisió. Xavier Montanyà comenta: 'El documentari se centra en els anys que van del 1977 al 1984 i amb un epíleg sobre el GAL i les seves víctimes. També hi ha una reflexió final sobre el periodisme d'investigació. El film explica els forats més foscs de la transició a través de Xavier Vinader. Expliquem, en el fons, l'embrió de la guerra bruta de l'estat. Una guerra bruta que ve de Franco, que UCD manté i finalment el PSOE finança.'

MÉS ENQUESTES SOBRE EL NOU LERROUXISME ESPANYOL.

Les enquestes sempre han condicionat les votacions, arreu del món, però el cas espanyol es passa de frenada. Un partit que no té cap regidor ni s' ha presentat mai a cap elecció municipal (Podemos), totes les enquestes diuen que guanyarà a Espanya.
Que els vagi bé als espanyols, és el seu problema. Si no s' ha reformat res a Espanya és perquè els poders espanyols no ho han volgut mai (ens podem repassar el segle XVII, XVIII, XIX i XX espanyols). I ara ja ha passat l' època de reformes, ara potser és època dels populismes. L' impresentable de Lerroux estaria content.
Aquí els únics que sobrem som nosaltres i cal que marxem. El País amb aquestes enquestes acabarà de fer la feina "espanyola". Sorprèn que ja no preguntin per la intenció de vot als partits catalans, potser ells tenen més clar que nosaltres que ja no hi som.
Directe.cat ho explicava així:  

#nouLerrouxisme Podemos, Ciudadanos i UPyD amb majoria absoluta

Segons la cuina de l’enquesta de PRISA, les tres forces polítiques de l’àmbit populista obtenen un 45% del vots, el que els donaria una àmplia majoria absoluta

---

Segurament els que manen a la capçalera del diari El País s’han passat de frenada i no s’han adonat que amb les dades que publiquen, Podemos(27,7%), PP(20,9), PSOE(18,3), Ciudadanos(12,2), IU(6,5) i UPyD(4,5) emergeix una alternativa de govern populista que supera sobradament un govern d’unitat nacional format pels dos partits que s’han repartit el poder a Espanya des de la transició. Per primer cop PP i PSOE amb un 39,1% del vots no sumen ni majoria absoluta i no superen un acord entre Podemos i Ciudadanos (39,9), i si hi sumem el partit de Rosa Díaz el resultat arriba clarament a la majoria absoluta amb un 44,4%. Algú pot dir que la suma dels partits populistes o Lerrouxistes és impossible veient els seus programes, però tot és més fàcil del que sembla, podrien fer un govern estable, la suma de Podemos, Ciudadanos i UPyD és l’única que suma una clara majoria absoluta.  

---

 

Què separa Podemos/Guanyem de Ciudadanos i UPyD?

Segurament molt poques coses, tant sols discrepen en el tema de la llengua, mentre els primers passen del problema, no existeix, els segons i els tercers utilitzen la llengua per forjar una greu mentida que els permet aconseguir milers de vots a Espanya i que situen la formació de Rivera en el quart lloc de les estat.

TRES PROJECTES DE CONSTITUCIÓ CATALANA PER A COMENÇAR A TREBALLAR.

Pensem que és un pas endavant que es comencin a treballar esborranys per una futura Constitució de la República Catalana, i entenem que són uns esborranys que serveixin d' eines de treball, així ho diuen els mateixos impulsors que "només són punts de partida...".
Confiem en la bona voluntat i disposició del procés, si ens enganyem, ens estem enganyant a nosaltres mateixos. Si som seriosos podem tenir una de les Constitucions més avançades.
Només cal dues coses: que ningú intenti enganyar als altres que hi hagi predisposició per arribar a acords i que ningú es tanqui en banda i bloquegi el procés per algún punt concret (per molt important que sigui), tenim en compte que això és el començament i encara hem d' assegurar moltes passes prèvies. En sortirem guanyant tots i totes.

Tres projectes de Constitució

L'Ateneu Barcelonès va acollir ahirl la presentació de tres esborranys de Constitució d'una virtual Catalunya independentista

Els impulsors recorden que "no estan legitimats" i que només són "punts de partida"

Extret de la notícia de Quico Sallés (Nació Digital).

Ni un, ni dos, sinó tres esborranys de Constitució d'una virtual Catalunya independent. Aquest és el balanç de tres iniciatives populars per bastir una Carta Magna que s'han presentat aquest matí a l'Ateneu Barcelonès. Una, impulsada per un equip de deu juristes i jutges liderada pel magistrat Santi Vidal amb el nom deunanovaconstitucio.cat i que ja es pot llegir aquí. Una segona esperonada per la sectorial de l'ANC, Juristes per la Independència, amb Sebastià Sardiné de portaveu. I una tercera, impulsada per un grup de cinc professors en Dret residents a l'estranger, batejada com constitució.cat i liderada per Oriol Vidal-Aparicio.

Els impulsors dels tres projectes, però, han volgut insistir en el caràcter de “document de treball” dels esborranys per incidir en la petició de "participació" ciutadana perquè en cap cas "no estan legitimats per cap càrrec institucional ni per les urnes". En aquest sentit, en cap cas, els documents són "tancats" i tenen mecanismes per "esmenar-los". La idea de tots tres exposada per Oriol Vidal-Aparicio, de constitucio.cat, és "redactar un projecte i posar-la a l'abast de la ciutadania perquè s'esmeni". "Són documents d'inici i de partida", ha reblat Vidal.

Els projectes en sí són prou similars en el contingut però no en l'objectiu. És a dir, si bé el projecte liderat per Santi Vidal i el de Constitucio.cat volen tenir ànima definitiva, la de l'ANC és una “eina tècnica” per al període de transició que començaria l'endemà de declarar la independència per "continuar amb plena normalitat i amb plena seguretat jurídica pels ciutadans".

Les constitucions, sobretot entre el projecte d'unanovaconstitucio.cat i constitucio.cat, presenten diferències clamoroses. Per exemple, el primer projecte no és presidencialista -a l'estil alemany- i la segona presidencialista, una aposta per tenir forces armades i l'altra no o el règim de cooficialitat de llengües. Entre les curiositats, destaca que el projecte de Vidal prohibeix les majories absolutes i les pensions vitalícies.