RETALLADES NO, INDEPENDÈNCIA SÍ.

CAL UNA CATALUNYA LLIURE (TAMBÉ DE CORRUPCIÓ)

Ahir vam veure les imatges a tots els mitjans de comunicació sobre les detencions del cas de la Diputació de Barcelona, el cas no s´ha acabat i anirem veient si no afecta a altres Diputacions "catalanes".
Necessitem una Catalunya Lliure, però també de corrupció).

El diputat de SI, Uriel Bertran ha reaccionat a la detenció per part de la Guàrdia Civil de Josep Tous, nou secretari general de la Diputació de Barcelona en substitució de l'anterior cessat, Josep Maria Matas, investigat també per la Fiscalia per presumpta corrupció política, just després de la investigació que està duent a terme la Fiscalia Superior de Catalunya en relació al Cas Motxilles arran de la denúncia feta per Solidaritat i que esquitxaria els expresidents de la Diputació José Montilla, Celestino Corbacho, Antoni Fogué i Manuel Royes.

Bertran considera que “es demostra que la Diputació de Barcelona s’està convertint en la cova de lladres d'Alí Babà” i ha reclamat la “màxima celeritat a la Justícia en tots els casos de corrupció política que estan sent investigats”. Així mateix ha reclamat a Convergència i PSC que aclareixin totes aquestes trames de corrupció que els afecten i ha reclamat al PSC que cessi de tots els seus càrrecs públics investigats: José Montilla, Celestino Corbacho, Antoni Fogué i Manuel Royes.

La Guàrdia Civil ha detingut avui a Barcelona Josep Tous (CiU), coordinador general de la Diputació de Barcelona, Isidre Masalles (CiU) subdirector general de Seguretat Industrial de la Generalitat. A més, la directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Margarida Gil (CiU), també està imputada mentre que la directora general d'Assumptes contenciosos de la Generalitat, Assumpta Palau (CiU), ha estat citada a declarar. Bertran ha reclamat al president Mas “que faci fora de CiU tots els corruptes” i ha recordat que “quan parlem d'una Catalunya lliure també ens referim a una Catalunya lliure de corrupció”.

CALEN FETS I NO PACTES AMB EL PP.

CiU es va quedant sense discurs: després de que "el pacte fiscal" hagi estat bandejat de qualsevol acord amb el PP, que queda del discurs de CiU ?
Ens sembla que només queda un discurs de "més esforços, més sacrificis (especialment dels catalans i catalanes) i MÉS RETALLADES. Quin discurs més pobre ¡¡¡

Calia anar a Reus a parlar "d´Estat propi", però no d´independència (si us plau, per qui els heu pres), no sigui que s´enfadin els del PP.

Esperem que raonin una mica amb una mica de visió a mitjà i llarg termini. Ens sembla adequat el comentari d´en Toni Strubell:

Toni Strubell (SI) a Convergència: “No n'hi ha prou amb la soflama sobiranista, calen fets i no pactes amb el PP”

Els diputats de Solidaritat Toni Strubell i Uriel Bertran ha valorat avui des de Canet d'Adri, on la secció local de SI Girona ha celebrat una calçotada independentista que ha aplegat un centenar de militants, el Congrés de Convergència que se celebra a Reus. Strubell ha fet un repàs “de la Convergència que hem vist aquest darrer any i mig al Parlament”, una Convergència que ha titllat de “poruga i totalment mancada de determinació per portar aquest país a la independència”. “Hem vist una CDC que ha pactat 2 cops els pressupostos de la Generalitat amb el principal partit interessat en no tenir mai un pacte fiscal just per a Catalunya” ha destacat el diputat independentista.

Strubell també ha recordat com “Convergència ha donat la vicepresidència de la CCMA a un membre destacadament aznarista del PP” cosa que demostra que “CiU està absolutament imbricada en la política del Partit Popular mentre aquest cap de setmana se'n van a Reus a fer soflames sobiranistes”.

Per tot això Strubell ha reclamat a Convergència que “no n'hi ha prou amb la soflama sobiranista, calen fets i no pactes amb el PP”.

NO HEM DE PAGAR ELS PEATGES DE MADRID.

Per Bertran és una “clara demostració” que a la ciutadania catalana li toca jugar el paper de “cornuts i pagar el veure” · “Mas està posant la guineu a vigilar les gallines amb el PP a la CORPO”

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran, ha anunciat que la formació independentista promourà una Declaració Institucional perquè el Parlament català i el Govern de la Generalitat evitin que els catalans paguin els peatges de Madrid. Segons Bertran, cal llençar un missatge molt clar per aturar aquesta sagnia econòmica “mobilitzar i plantar cara”.

Bertran ha posat de manifest que aquesta temptativa proposada per la Ministra de Foment, Anna Pastor, és una “clara demostració” que a la ciutadania catalana li toca jugar el paper de “cornuts i pagar el veure”. El diputat ha titllat d'“indignant que els que més anys hem estat pagant peatges a l'estat espanyol ara se'ns vulgui allargar més aquesta agonia i asfixia per salvar els peatges de Madrid que gaudeix de la gran majoria de les seves autovies de manera gratuïta”.

D’altra banda, també s’ha mostrat sorprès que el president de la Generalitat, Artur Mas, defensés ahir a Brussel·les el pes del PP a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) considerant-ho: “un símbol de normalitat". Bertran ha titllat aquesta afirmació del president de “totalment errada , equivocada i desafortunada” i ha recordat a Mas que “és el PP qui està prohibint i il·legalitzant TV3 al País Valencià, prohibint la normalització lingüística a les Illes Balears, impedint q es pugui parlar català al Parlament Europeu o imposant políticament, i servint-se de la judicatura, el castellà a l'escola”.

“És totalment desafortunat que Mas consideri positiu atorgar la vicepresidència de TV3 i Catalunya Ràdio a un PP totalment hostil al català” i ho ha comparat amb un símil: “Mas està posant la guineu a vigilar les gallines amb el PP a la CORPO”.

Finalment Bertran ha insistit que “encara estem a temps que el PP no assoleixi aquestes quotes de poder després de tot el que ha costat construir TV3 i Catalunya Ràdio”.

STRUBELL I LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

Entrevista al dirigent de S.I. Toni Strubell:

Vostès i ERC, a banda de dirigents de CiU i ICV, donen suport a la recent constituïda Assemblea Nacional Catalana, que té com a horitzó un referèndum per la independència el 2014. No és massa precipitada la data?
Els processos independentistes solen tenir un difícil mesuratge en el temps. S’ha posat aquesta data perquè el 2014 està molt de moda. I en tot cas, Solidaritat sí que tenim el nostra propi full de ruta, però també ens interessa molt seguir els passos de l’Assemblea. Tenim tot el precedent de les consultes. Si a un escocès li haguessis dit el 2010 que estarien a les portes d’un referèndum… És bo marcar unes dates i accelerar el ritme, perquè és evident que els moviments d’alliberament es creen amb la dinàmica i no amb la paralització.

Vostès no creuen en el pacte fiscal sinó en la independència. Però ara per ara, això sembla molt més utòpic que no pas aconseguir el pacte fiscal. No és millor anar a pas a pas?
El que és utòpic és el pacte fiscal. El mateix Mas-Colell d’alguna manera ho ha dit. En aquest país sortim d’un cicle de cinc anys en què se’ns ha dit rotundament que no a albergar qualsevol optimisme sobre una millora fiscal. Però els petits errors que està cometent l’Estat Espanyol ens estan anant molt bé.

Ja tenen molt clar que el pacte fiscal fracassarà?
Sí. Nosaltres som una opció política que pensem que el nostre moment serà quan es vegi irrealitzable un canvi de les estructures econòmiques i fiscals en profunditat. El problema és que Espanya és incapaç d’assumir i d’entendre les necessitats de Catalunya.

Però la independència com s’aconseguiria?
És evident que s’aconseguirà quan el poble de Catalunya ho consideri oportú. Ramon Trias Fargas l’any 1985 va dir que el poble de Catalunya es faria independentista el dia que es veiés la magnitud d’asfíxia que pateix Catalunya econòmicament. I ara s’està produint una revolució, una altra cosa és que sigui visible. La gent s'està adonant que amb Espanya no hi ha res a fer, que ens roba. Per tant, no hi ha una sortida amb Espanya.

Però no serà tan senzill. L’Estat espanyol no ens deixarà anar tan fàcilment, no?
Li responc la pregunta amb una altra: “quin país s’ha independitzat, a part de Noruega i Eslovàquia, perquè li hagin dit si vol ser independent?”. La independència és una cosa que es produeix pels errors d’un Estat. I per seguir fent tutel.latge d’una nació històrica que és Catalunya, les contradiccions històriques ja es fan insuperables, i la concreció de nació en Estat es fa absolutament imprescindible i socialment requerida.

Es podria aconseguir per les bones?
Sempre hi ha un punt de trencament. Com deia Martin Luther King, un home que s’enfronta a la llei sap que és el que realment respecta la llei, i l’acabarà vencent per la seva superioritat moral. I això és el que estem veient a la nostra societat, començant pels ajuntaments. Perquè encara que els mitjans no ho destaquen, estem en un país on una tercera part dels ajuntaments s’han declarat a favor de la independència. En aquest país és hora que ens posem el xip de veure de què hem estat capaços. Per tant, les coses s’estan posant molt bé, i estem cridats a l’optimisme.

Fa pocs dies, la consellera d’educació Irene Rigau, acusava a SI de maximalisme sobre la immersió lingüística. Per què no estan contents amb la reacció del govern al considerar que el TSJC ha avalat la immersió lingüística?
És un moment de buscar la unitat i de confluir tots els que volem una nació catalana amb el seu sistema educatiu propi. No és un moment de separar-nos. Però personalment em sap molt greu que ens hagin titllat de traïdors per la nostra posició. El govern amb part de la seva actitud ha obert la porta a la possibilitat que se’ns tutel.li, i no ha donat garanties absolutes d’una actuació de transgredir. I hi haurà un moment, ens agradi o no, que haurem de transgredir.

Però la consellera Rigau fins i tot va dir que estava disposada a que la inhabilitin abans que complir una sentència contra la immersió…
En aquest aspecte, l’honora. El que sí que penso és que en aquest país és necessari que el catalanisme deixi de ser un joc tactista, i passi a ser domini de tot el poble. Quan parlem de l’actitud de la conselleria d’Ensenyament, el que lamentem és que no hi hagi hagut una posició política de més fermesa. Una vertebració d’un discurs que no depengues només de fer trucades al personal de les escoles, sinó que vertebrés allò que en qualsevol país democràtic passaria, que és un moviment d’indignació del que està passant. No hi ha cap país d’Europa que tingui una llengua nacional que estigui amenaçada.

I vostè què faria?
Catalunya ha de començar a redefinir exactament el que ens està passant i actuar en conseqüència, i amb el seu Govern al davant. Que no passi el que està fent el govern convergent, que deixarà a l'estacada tots aquells alcaldes que han fet el pas de dir que volen la senyera catalana al seu municipi perquè és el que vol el poble. Ara es veuen amb un govern que acatarà la llei, i posaran la bandera espanyola. És molt important que en els propers dos o tres anys tinguem el repte de saltar aquella paret de la que Pujol sempre parlava, perquè és un moment de crida a l’optimisme.

Estem en el moment clau, segons Solidaritat?
El proper any i mig serà clau. Perquè tothom podrà veure que això del pacte fiscal és ridícul. I és una mentida insistir que la desesperant situació econòmica que estem vivint és degut a la crisi. Compte amb això. Si fem els comptes mínimament bé, si aturem aquesta sagnia del 8% del PIB que se’n va en impostos, si Catalunya pogués tenir un Estat propi seria dels països més rics del món. Catalunya seria una potència econòmica de primer ordre. El nostre problema no és la crisi mundial, sinó la crisi de formar part d’Espanya

Vostès critiquen la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè creuen que pot desmantellar el que s’ha fet en construcció nacional els últims 30 anys. Però realment creu que TV3 s'ha de gastar 9 milions mensuals en productores?
És important estar al costat de TV3 i de Mònica Terribas en aquests moments. Hi ha la temptació d’alguns cap-calents d’anar aprofitant certes coses. Ara el que està en joc és el model mediàtic català, i això ho hem de tenir molt clar. I d’acord, a TV3 hi ha problemes, i coses importants a arreglar. Però, el que no potser és que el pacte entre PP i CIU es carregui TV3 i Catalunya Ràdio.

Però realment pensa que CiU és vol carregar TV3?
No ho sé. Però cada pacte polític té les seves prioritats. Quan CiU va pactar amb el PP ja sabia que li demanarien coses molt sensibles a canvi, i ho estem veient amb les delegacions del govern, amb el tancament de TV3 per satèl·lit, que ens traurà de la imatge del món. I és que estem davant d’un problema de sensibilitat, s’estan carregant coses que en el llibre de la història quedarà fatal. CiU ha passat set anys a la travessia del desert. El 2006 van anar al notari per dir que no farien la gran barbaritat, pactar amb el PP. I ara, després de tants anys de sequera, doncs qualsevol cosa. El control dels mitjans de comunicació és una peça clau d’aquest país per no permetre que l’independentisme pugui fer més forat.

Vostès proposen unir les forces independentistes per presentar una candidatura conjunta les properes eleccions catalanes. Com està el diàleg amb ERC? S’han reunit amb Oriol Junqueras?
El diàleg sempre hi és. Jo penso que la pilota està a la teulada d’ERC. Nosaltres veiem en aquesta pilota la incapacitat d’ERC de fer oposició independentista. Voldria que paressin un moment i que deixessin aparcades les sigles, només per un moment, i que pensessin una mica en el país.

No pensa ERC en el país?
Primer pensen en les sigles i després en el país. Quan veig l’actuació d’ERC a les Corts de Madrid, i alhora la d’Amaiur, veig dues coses diferents. Però se’ns vol vendre que és el mateix. Amaiur va a Madrid a veure com aconseguiran la independència, i ERC hi va a fer el “poti, poti” arreglant el tema d’Espanya, entren en el debat. Quan entres a la cuina i ja t’has tacat de farina, ets un cuiner més. És a dir, ERC és un cuiner més de la cuina d’Espanya.

Se’n penedeixen ara d’haver comptat amb Joan Laporta? Potser sense ell al capdavant no s’haguessin aconseguit els mateixos resultats…
Jo tinc amistat amb en Joan Laporta. Però penso que la política és una cosa molt seriosa, i hem de pensar única i exclusivament en les necessitats de la gent. L’electorat no s’ho mereix. Trepitgem molt el territori, i arreu on anem se’ns apunta gent perquè som el que som, i tenen clar que al principi no s’hi havien d’apuntar….

Vostès van portar a fiscalia els sobresous a la diputació de Barcelona. Ara el fiscal ha obert una investigació sobre José Montilla i Celestino Corbacho...
La corrupció hi ha moltes maneres de mesurar-la. Hi ha una part del la corrupció que és crim, i una altra part que és sistèmica. A nosaltres ens interessa combatre les dues, és el primer deure que tenim amb el poble. Aquest cas es pot demostrar, ja ho va fer l'actual president de la diputació, que va ser el primer en denunciar-ho. El què passa és que hi ha uns equilibris biològics de la corrupció. Tu no em toquis a mi i jo no et toco a tu.

SENTÈNCIA SOBRE EL CATALÀ: FALSES AUTOCOMPLAENCES I MALA PEÇA AL TELER EN EL FUTUR (SI ES CONTINUA COM FINS ARA).

A qui volen enganyar els dirigents catalans? No s´ha guanyat res. Aquesta "guerra" no s´ha acabat i de la manera cofoia com actua el partit que governa la Generalitat catalana podem deduir que tenim més possibilitats de perdre que de guanyar.

La pressió no l´han de fer els mestres i les mestres (prou feina tenen en el dia a dia), la pressió l´ha de fer la direcció política, sindical i associativa de Catalunya.
No caiguem en el parany de passar la responsabilitat (insubmissió o es digui com vulgui)als treballadors. Aquest parany ja l´hem vist en intents de passar la responsabilitat de les sel.leccions catalanes als jugadors, del cinema en català als espectadors, etc. etc.

Us pengem un dels millors articles que hem vist aquests dies a la xarxa (segons la nostra opinió) perquè enllaça la falsa autocomplaença dels dirigents, i el complicat futur que ens planteja la sentència:


El somriure radiant a les fotografies dels diaris de la Consellera d'Ensenyament, tot just emesa la sentència del TSJC sobre el català a l'escola, il·luminava tota Catalunya: "Irene Rigau veu preservada la immersió i garanteix l'atenció lingüística" (El Punt Avui, 9/3/2012) Tampoc no tenia pèrdua el somriure de satisfacció de la portaveu de Som Escola mentre conciliadora recordava que la LEC ja preveu excepcions d'escolarització en castellà. La mateixa autocomplaença mostrava el diputat Daniel Font, del PSC amb aquestes declaracions: "queda perfectament validat el model lingüístic i es protegeixen els drets de les famílies del recurs" en sintonia amb el funest "continuem defensant un bilingüisme integrador que no separi nens a les aules" del portaveu adjunt del Partit Popular, Santi Rodríguez, sempre tan coherents ells, els del PP. Això sí, el premi al titular del dia s'ha de concedir a l'Honorable President de la Generalitat: " Som on erem i d'aquí no ens mourem!"Això és una ment preclara! Ara bé: on som, on érem i d'on representa que no ens hem de moure Sr. Mas?

D'entrada, la interlocutòria del TSJC no és ferma, es pot recórrer, amb la qual cosa el cas torna al Tribunal Suprem. (De donde nunca tendría que haber salido, només li faltava dir al President del TSJC, poc acostumat a ser el centre d'atenció de polèmiques tan "cansinas" sobre la implantació de la "lengua grande").

Doncs això: que el TSJC demana que la patata calenta se la mengi el Tribunal Suprem, que per això és un tribunal de "rang superior" i, de passada, que faci el favor de precisar què "narices" volia dir aquest tribunal amb la referència genèrica "de la inclusió del castellà a l'escola" a què fan referència les sentències sobre la immersió lingüística del desembre del 2010, que el Suprem va emetre. Sentències que, altrament, cap part no va demanar que s'aclaríssin ni ningú va recórrer. Recordem la cara de póker i la ment en blanc de la Consellera Rigau en ésser preguntada recentment sobre aquest fet. Sobre el fet de per què CiU no va recórrer les sentències del Suprem quan tocava fer-ho.

Ara, el mateix Tribunal Suprem haurà de concretar. Mala peça al teler pels catalans això d' haver d' aclarir o de precisar, quan la supervivència legislativa de la llengua i altres temes importants del país fa anys que depenen justament d'això: de no aclarir res, de negar sistemàticament la realitat i d'aguantar-ho tot amb pinces. El nedar i guardar la roba, el peix al cove, etcètera.

El que sí està clar és que s'ha donat la raó a les tres famílies demandants. L'advocat d'aquestes famílies diu, segons el diari El Punt Avui del 9/03/2012, que a partir d'ara "totes les famílies que vulguin poden demanar atenció individualitzada en castellà" ja que la decisió del TSJC "estableix jurisprudència". Conclusió: el TSJC no "salva"ni "garanteix" el sistema actual d'immersió lingüística en català a les escoles sinó que dóna la raó a les famílies demandants, senta precedent, i per si no n'hi hagués prou passa la responsabilitat de futures decisions sobre el català a l'escola al Tribunal Supremo . El TSJC actua de manera impoluta i fa el paper que li toca fer d'acord amb el sistema legislatiu espanyol vigent, ni més ni menys. Altres interpretacions són pels somiatruites. És aquí on som i cap a on anem, Sr. Mas.

Com sempre, mentre el poble català no es desperti, només ens queda refiar-nos d'una conjunció astral favorable i desitjar que, tal com afirma la consellera, la demanda del castellà a l'escola continuïi essent "molt minoritària" (Rigau no dóna xifres). Doncs ja podem anar resant, perquè si alguna virtut hauríem d'aprendre dels militants ultranacionalistes de la minoria espanyola-catalana és que aquesta gent és implacable i eficient. A Albert Rivera de C's no li falta raó quan vaticina que a la immersió lingüística només li queden "dies, setmanes o mesos" de vida i que tot s'acabarà quan el Suprem "validi" un sistema "amb dues llengües equilibrades". Aquest senyor considera que la Generalitat només ha allargat "l'agonia" amb aquesta resolució judicial. I malauradament, és així.

Per evitar aquesta situació es va crear l'Associació Defensem l'Escola en Català. I si no existís l'hauríem de reinventar cada dia. Ni els nens que ja saben que els reis són els pares, es creuen, com diu Muriel Casals, que a Catalunya "hi hagi unes línies vermelles que ningú, ni els més recalcitrants, s'han atrevit a traspassar". Una mentida desafortunada que fa que Catalunya es vagi enfonsant cada dia més a l'espera del príncep impossible que desperti la bella dorment.

Mentre la solució "in extremis" de Som Escola i de l'actual executiu continua essent el "revolucionari" desacatament dels docents (com? fins quan? Amb quin suport? a risc de què? De perdre la feina?), la solució de Defensem l'Escola en Català ha estat sempre blindar el català per llei. Ja ho sabem que el PP i C's portaria la dita llei al Tribunal Constitucional per anul·lar-la. Aleshores, a través de SI i amb la mà estesa a la resta de partits, en presentaríem una altra i una altra, i així successivament, fins que fóssim independents i ja no calgués anar amb aquests tripijocs. I és que la solució no passa per fer desobeir la llei al professorat (i des de Defensem l'Escola en Català ens hi afegiríem sense recança perquè tota lluita a favor de la llengua és bona). La solució i la vertadera revolució és, si mai es dóna el cas, recolzar els docents i la comunitat educativa en general amb una nova llei que blindi el dret a aprendre i ensenyar en la llengua pròpia del país i no deixar als profes amb el cul a l'aire, com pregonen els protagonistes de tots aquests somriures congelats.



Montserrat Niubó
Professora de català de secundària

REGALEN LES CAIXES CATALANES A LA GRAN BANCA.

Estan passant massa coses en aquest país que tothom vol que passin desapercebudes. La noticia d´ahir d´Unnim i de les caixes catalanes en general, hauria de fer-nos plantejar seriosament on ens estan portant.

Un dels articles destacats aquests dies ha estat el de V. Partal a Vilaweb:


Mireu que fàcil: nyam! Unnim per al BBVA, i no passa res. Com no va passar res quan Caja Madrid es va menjar Bancaixa o quan... El sistema de caixes, ens el desmunten davant els ulls. I espereu que no han acabat encara.

La venda (en podem dir venda, d'això o és un regal?) és cridanera. El BBVA ha pagat un euro, un!, per allò que fa dos anys eren les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu o, dit d'una altra manera, el BBVA ha pagat un euro pels 28.538 milions d'euros en actius que té Unnim. L'estat, a més, l'ajuda amb 953 milions a fer la compra i encara assegura el BBVA contra possibles maldecaps a deu anys vista. I el BBVA, que ja es va quedar fa anys Banca Catalana en una altra polèmica operació, torna a provar d'entrar al Principat, on les coses mai no li ha anat gaire bé. Però ara pagant tots. Indecent.

És el darrer cop, de moment. Si fa dos anys llargs teníem quinze caixes amb seu pròpia, ja no en resten sinó tres. Dues són tan petites que les deuen considerar insignificants (Caixa Ontinyent i Caixa Pollença); i la tercera, la Caixa, no la poden liquidar perquè és massa grossa. De moment. Ara, sobta de veure que aquest país es deixe robar amb una facilitat astoradora. A sobre, mentre ens parlen de retallades i d'austeritat, l'estat es gasta els nostres impostos comprant caixes per regalar-les a la gran banca... i ningú no diu res.