STRUBELL I LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

Entrevista al dirigent de S.I. Toni Strubell:

Vostès i ERC, a banda de dirigents de CiU i ICV, donen suport a la recent constituïda Assemblea Nacional Catalana, que té com a horitzó un referèndum per la independència el 2014. No és massa precipitada la data?
Els processos independentistes solen tenir un difícil mesuratge en el temps. S’ha posat aquesta data perquè el 2014 està molt de moda. I en tot cas, Solidaritat sí que tenim el nostra propi full de ruta, però també ens interessa molt seguir els passos de l’Assemblea. Tenim tot el precedent de les consultes. Si a un escocès li haguessis dit el 2010 que estarien a les portes d’un referèndum… És bo marcar unes dates i accelerar el ritme, perquè és evident que els moviments d’alliberament es creen amb la dinàmica i no amb la paralització.

Vostès no creuen en el pacte fiscal sinó en la independència. Però ara per ara, això sembla molt més utòpic que no pas aconseguir el pacte fiscal. No és millor anar a pas a pas?
El que és utòpic és el pacte fiscal. El mateix Mas-Colell d’alguna manera ho ha dit. En aquest país sortim d’un cicle de cinc anys en què se’ns ha dit rotundament que no a albergar qualsevol optimisme sobre una millora fiscal. Però els petits errors que està cometent l’Estat Espanyol ens estan anant molt bé.

Ja tenen molt clar que el pacte fiscal fracassarà?
Sí. Nosaltres som una opció política que pensem que el nostre moment serà quan es vegi irrealitzable un canvi de les estructures econòmiques i fiscals en profunditat. El problema és que Espanya és incapaç d’assumir i d’entendre les necessitats de Catalunya.

Però la independència com s’aconseguiria?
És evident que s’aconseguirà quan el poble de Catalunya ho consideri oportú. Ramon Trias Fargas l’any 1985 va dir que el poble de Catalunya es faria independentista el dia que es veiés la magnitud d’asfíxia que pateix Catalunya econòmicament. I ara s’està produint una revolució, una altra cosa és que sigui visible. La gent s'està adonant que amb Espanya no hi ha res a fer, que ens roba. Per tant, no hi ha una sortida amb Espanya.

Però no serà tan senzill. L’Estat espanyol no ens deixarà anar tan fàcilment, no?
Li responc la pregunta amb una altra: “quin país s’ha independitzat, a part de Noruega i Eslovàquia, perquè li hagin dit si vol ser independent?”. La independència és una cosa que es produeix pels errors d’un Estat. I per seguir fent tutel.latge d’una nació històrica que és Catalunya, les contradiccions històriques ja es fan insuperables, i la concreció de nació en Estat es fa absolutament imprescindible i socialment requerida.

Es podria aconseguir per les bones?
Sempre hi ha un punt de trencament. Com deia Martin Luther King, un home que s’enfronta a la llei sap que és el que realment respecta la llei, i l’acabarà vencent per la seva superioritat moral. I això és el que estem veient a la nostra societat, començant pels ajuntaments. Perquè encara que els mitjans no ho destaquen, estem en un país on una tercera part dels ajuntaments s’han declarat a favor de la independència. En aquest país és hora que ens posem el xip de veure de què hem estat capaços. Per tant, les coses s’estan posant molt bé, i estem cridats a l’optimisme.

Fa pocs dies, la consellera d’educació Irene Rigau, acusava a SI de maximalisme sobre la immersió lingüística. Per què no estan contents amb la reacció del govern al considerar que el TSJC ha avalat la immersió lingüística?
És un moment de buscar la unitat i de confluir tots els que volem una nació catalana amb el seu sistema educatiu propi. No és un moment de separar-nos. Però personalment em sap molt greu que ens hagin titllat de traïdors per la nostra posició. El govern amb part de la seva actitud ha obert la porta a la possibilitat que se’ns tutel.li, i no ha donat garanties absolutes d’una actuació de transgredir. I hi haurà un moment, ens agradi o no, que haurem de transgredir.

Però la consellera Rigau fins i tot va dir que estava disposada a que la inhabilitin abans que complir una sentència contra la immersió…
En aquest aspecte, l’honora. El que sí que penso és que en aquest país és necessari que el catalanisme deixi de ser un joc tactista, i passi a ser domini de tot el poble. Quan parlem de l’actitud de la conselleria d’Ensenyament, el que lamentem és que no hi hagi hagut una posició política de més fermesa. Una vertebració d’un discurs que no depengues només de fer trucades al personal de les escoles, sinó que vertebrés allò que en qualsevol país democràtic passaria, que és un moviment d’indignació del que està passant. No hi ha cap país d’Europa que tingui una llengua nacional que estigui amenaçada.

I vostè què faria?
Catalunya ha de començar a redefinir exactament el que ens està passant i actuar en conseqüència, i amb el seu Govern al davant. Que no passi el que està fent el govern convergent, que deixarà a l'estacada tots aquells alcaldes que han fet el pas de dir que volen la senyera catalana al seu municipi perquè és el que vol el poble. Ara es veuen amb un govern que acatarà la llei, i posaran la bandera espanyola. És molt important que en els propers dos o tres anys tinguem el repte de saltar aquella paret de la que Pujol sempre parlava, perquè és un moment de crida a l’optimisme.

Estem en el moment clau, segons Solidaritat?
El proper any i mig serà clau. Perquè tothom podrà veure que això del pacte fiscal és ridícul. I és una mentida insistir que la desesperant situació econòmica que estem vivint és degut a la crisi. Compte amb això. Si fem els comptes mínimament bé, si aturem aquesta sagnia del 8% del PIB que se’n va en impostos, si Catalunya pogués tenir un Estat propi seria dels països més rics del món. Catalunya seria una potència econòmica de primer ordre. El nostre problema no és la crisi mundial, sinó la crisi de formar part d’Espanya

Vostès critiquen la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè creuen que pot desmantellar el que s’ha fet en construcció nacional els últims 30 anys. Però realment creu que TV3 s'ha de gastar 9 milions mensuals en productores?
És important estar al costat de TV3 i de Mònica Terribas en aquests moments. Hi ha la temptació d’alguns cap-calents d’anar aprofitant certes coses. Ara el que està en joc és el model mediàtic català, i això ho hem de tenir molt clar. I d’acord, a TV3 hi ha problemes, i coses importants a arreglar. Però, el que no potser és que el pacte entre PP i CIU es carregui TV3 i Catalunya Ràdio.

Però realment pensa que CiU és vol carregar TV3?
No ho sé. Però cada pacte polític té les seves prioritats. Quan CiU va pactar amb el PP ja sabia que li demanarien coses molt sensibles a canvi, i ho estem veient amb les delegacions del govern, amb el tancament de TV3 per satèl·lit, que ens traurà de la imatge del món. I és que estem davant d’un problema de sensibilitat, s’estan carregant coses que en el llibre de la història quedarà fatal. CiU ha passat set anys a la travessia del desert. El 2006 van anar al notari per dir que no farien la gran barbaritat, pactar amb el PP. I ara, després de tants anys de sequera, doncs qualsevol cosa. El control dels mitjans de comunicació és una peça clau d’aquest país per no permetre que l’independentisme pugui fer més forat.

Vostès proposen unir les forces independentistes per presentar una candidatura conjunta les properes eleccions catalanes. Com està el diàleg amb ERC? S’han reunit amb Oriol Junqueras?
El diàleg sempre hi és. Jo penso que la pilota està a la teulada d’ERC. Nosaltres veiem en aquesta pilota la incapacitat d’ERC de fer oposició independentista. Voldria que paressin un moment i que deixessin aparcades les sigles, només per un moment, i que pensessin una mica en el país.

No pensa ERC en el país?
Primer pensen en les sigles i després en el país. Quan veig l’actuació d’ERC a les Corts de Madrid, i alhora la d’Amaiur, veig dues coses diferents. Però se’ns vol vendre que és el mateix. Amaiur va a Madrid a veure com aconseguiran la independència, i ERC hi va a fer el “poti, poti” arreglant el tema d’Espanya, entren en el debat. Quan entres a la cuina i ja t’has tacat de farina, ets un cuiner més. És a dir, ERC és un cuiner més de la cuina d’Espanya.

Se’n penedeixen ara d’haver comptat amb Joan Laporta? Potser sense ell al capdavant no s’haguessin aconseguit els mateixos resultats…
Jo tinc amistat amb en Joan Laporta. Però penso que la política és una cosa molt seriosa, i hem de pensar única i exclusivament en les necessitats de la gent. L’electorat no s’ho mereix. Trepitgem molt el territori, i arreu on anem se’ns apunta gent perquè som el que som, i tenen clar que al principi no s’hi havien d’apuntar….

Vostès van portar a fiscalia els sobresous a la diputació de Barcelona. Ara el fiscal ha obert una investigació sobre José Montilla i Celestino Corbacho...
La corrupció hi ha moltes maneres de mesurar-la. Hi ha una part del la corrupció que és crim, i una altra part que és sistèmica. A nosaltres ens interessa combatre les dues, és el primer deure que tenim amb el poble. Aquest cas es pot demostrar, ja ho va fer l'actual president de la diputació, que va ser el primer en denunciar-ho. El què passa és que hi ha uns equilibris biològics de la corrupció. Tu no em toquis a mi i jo no et toco a tu.