CASTOR: FLORENTINO PEREZ SEMPRE HI GUANYA.

Aquests dies hem pogut saber en què queda el "projecte Castor". Un de tants i tants enganys del Govern espanyol que volia emmagatzemar  amb finalitat especulativa una gran quantitat de gas en un lloc inadequat. Per aconseguir-ho no es van aturar en comprar persones, canviar límits territorials o enganyar als mitjans i als ciutadans.
Ara sembla que entenen que és massa perillós per a la població catalana i valenciana, però hem d' indemnitzar, DURANT 30 ANYS, a les empreses. Ells mai perden (i encara més si es diuen Florentino Perez).
Aprofitem per a dir que felicitem al Síndic de Greuges per acceptar el cas. Els habitants de les Teres de l' Ebre no es mereixen aquesta prepotència del Govern espanyol. També us volem afegir l' article d' en David Bassa, amb el qual coincidim plenament :

  FLORENTINO PEREZ SEMPRE HI GUANYA.

«Durant els pròxims trenta anys, cada cop que paguem la factura del gas, estarem pagant també a Florentino Pérez. Coses que passen a la llotja del Bernabéu»

David Bassa

Florentino Pérez ha tornat a guanyar. El govern espanyol ha aprovat un reial decret pel qual es compromet a pagar-li 1.350 milions d’euros en concepte d’indemnització per la liquidació de la plataforma Castor. Pérez és com la banca, sempre hi guanya. Quan va invertir en la plataforma Castor ho va fer aconseguint un compromís del govern espanyol a tornar-li els diners si el negoci no sortia bé. I, a partir d’avui, durant els pròxims trenta anys, cada cop que paguem la factura del gas, estarem pagant també a Florentino Pérez. Coses que passen a la llotja del Bernabéu.

Florentino Pérez va negar a càmera que hi hagués hagut terratrèmols a Castelló i les Terres de l’Ebre. “No és veritat que hi hagi hagut cap terratrèmol”, va dir-li a Jordi Évole, en el programa especial dedicat al geni i figura de Pérez. N’hi ha hagut més de cinc-cents de terratrèmols, però Pérez va negar-ho sense immutar-se, sense deixar de mirar l’Évole a la cara, en un exercici de cinisme difícil de superar.

Florentino Pérez pot fer i desfer a plaer no només perquè és amic d’Aznar, sinó perquè, de fet, és amic de tot l’statu quo. El periodista Jordi Marsal, al llibre Castor, la bombolla sísmica, quan parla de Pérez l’anomena “l’ésser superior”. I poca broma! En Marsal explica com els homes de Pérez van comprar els pescadors de Vinaròs, un a un, o com les pressions de Pérez van aconseguir que l’Estat modifiqués les fronteres marítimes entre Catalunya i el País Valencià a cop de BOE. Poca broma, molt poca broma!

Florentino Pérez exerceix d’amo del Bernabéu amb tota la consciència. Però, alerta, perquè la seva empresa no és només madrilenya, és universal i s’escampa per arreu i, sobretot, a Catalunya. Pérez va ser el secretari general del Partit Reformista encapçalat per Miquel Roca. Un partit que va ser un bluf que Pérez va pagar de la seva butxaca. Però ell sempre hi guanya, i a canvi d’aquella pèrdua, una de les seves empreses, Construcciones Padrós, es va convertir en una de les principals contractistes de l’obra pública licitada per la Generalitat.

Florentino Pérez sempre hi guanya. I els qui hi perden són els ciutadans, ja sigui a través del govern espanyol, ja sigui a través del govern català. Ja sigui per la dreta, ja sigui per l’esquerra, sempre hi perden. Com també hi perden els ciutadans, pagant –a través del rescat públic de Bankia- els 15 milions d’euros dilapidats pels exdirectius de Caja Madrid. Roda el món i torna al born. Madrid, quilòmetre zero, diuen ells. “De Madrid al cielo”, canten alegrement. I van tirant de veta, tot cofois. I la pregunta és: fins quan?