CAL UNITAT, UNITAT i UNITAT.

Aquests dies hi ha hagut molt foc dialèctic creuat entre els diferents partits en relació a la "consulta".
Entenem (i potser ens equivoquem, perquè els catalans/es hem d' anar deduint, més que res) que:

1) el President Mas té una estratègia i la "consulta" no és més que una etapa més d' aquesta estratègia i el final són unes eleccions i una DUI. Nosaltres no vam entendre gens que anessin a demanar al Congrés espanyol el permís per votar el 9-N perquè li reconeixiem el permís al Govern espanyol, però no vam dir res en contra, perquè entenem que és part de l' estratègia. Les eleccions "plebiscitàries" tampoc eren el nostre plantejament, com tampoc ho era el tipus de pregunta, però també entenem que és part de la mateixa estratègia de portar un pols de prohibicions amb el govern espanyol per carregar-se de raons.
Res a dir, però no ens agrada gens la manera com s' ha escenificat la manca d' acord amb els altres partits "sobiranistes".
2) Un dels partits "sobiranistes" diu que vol una gran mobilització el 9-N. No veiem com no encaixa la primera proposta i la segona, tenint en compte que, segurament, hi haurà una altra impugnació i una altra "suspensió cautelar". No entenem la manca de cintura política de tots plegats.
3) el govern espanyol deia que l' alegrava la suspensió de la consulta (és el que ha de dir), però estem convençuts que l' alegria més gran ha estat la desunió entre els partits catalans. Això sí que li dóna força a ells i ens la resta a nosaltres.
4) L' actitut dels "ciudadanos" està carregada de cinisme criticant als partits "sobiranistes" de no fer una consulta i fer "costellades", tot això després de prohibir-la el Govern espanyol amb el seu ajut "ciudadano".
5) ens sembla fora de lloc que ara alguns partits tornin a insistir que s' hauria de pactar com a Escòcia. Per a pactar dues coses es necessiten dues parts interessades a fer-ho. No cal dir que per part espanyola només esperen que "per art de màgia" ens desinflem o ens barallem i ho deixem estar i com si res hagués passat. Per a ells és un malson que voldrien acabat, però que no saben com s' acabarà, i els fa por entrar en negociacions perquè això dóna credibilitat al contrari (nosaltres) i dóna per començat el procés de debò.
6) Estem a les primeres escenes del primer acte d' una obra de llarga durada. Per tant que ningú es posi nerviós. Ens en podem sortir. La força la continuen tenint els catalans i catalanes i necessitem tenir els objectius clars i mantenir LA UNITAT DELS POLÍTICS.

Avui, com passa massa vegades a Madrid, un "tertuliano" (M.A. Rodríguez a Antena 3) ha dit que Mas necessitava un fusellament. Sobta molt que es digui això en una TV espanyola el dia que recordàvem el fusellament real de l' exPresident català Lluís Companys. Sobta també que ningú no els posi una denúncia (al "tertuliano" i a Antena 3) i a tots els que ens qualifiquen de nazis i s'els exigeixi que es disculpin públicament.
Sembla que atacar i insultar Catalunya a les TV dóna vots.
Recordant a Companys, alguns escriptors deien que va dir que "Catalunya només ens té a nosaltres". Si és així Catalunya es mereix més de part nostra i una d' aquestes actuacions que necessita, ara, és refer la unitat dels polítics.