EN DEFENSA DE LA NOSTRA ESCOLA (i suport a Jaume Sastre).

EN DEFENSA DE LA NOSTRA ESCOLA.
(article d' en Xavi Sarrià, publicat a Vilaweb).

En defensa de la nostra escola

No conec Jaume Sastre, però li vull mostrar el meu suport després d'haver complit ahir tres setmanes de vaga de fam. I vull pensar que no ho faig només en nom meu, sinó també en nom dels moltíssims valencians que comparteixen la lluita per una escola pública, de qualitat i en la nostra llengua.

Al País Valencià hem viscut com a les Illes la frustració de veure com les mobilitzacions de milers de persones xocaven contra el mur de la prepotència i la imposició. Hem viscut la indignació de veure com els qui ens governen menyspreaven les tancades de desenes de centres educatius. Hem viscut la ràbia de comprovar com a milers de xiquets i xiquetes els era negat el dret d'estudiar en valencià. Hem viscut la vergonya d'escoltar la demagògia dels qui es diuen defensors de la seua llengua mentre tracten d'esborrar-ne qualsevol signe de recuperació.

Despús-ahir vam veure un acte unitari de Som Escola, Escola Valenciana i l'Assemblea de Docents. Espere que no siga l'últim, sinó el primer. Perquè ens cal comprendre que els problemes dels uns ens afecten als altres. Que quan ataquen l'escola pública a qualsevol lloc, ataquen el futur de tots plegats. Que si tanquen una línia en valencià a Benitaxtell o Benimaclet, l'endemà tindran més forces per a implantar el TIL a les Illes i atacar la immersió lingüística al Principat. Que quan tanquen RTVV, Ona Mallorca, Som Ràdio i Televisió de Mallorca o ataquen TV3 al País Valencià només és l'avantsala de l'atac a tots els mitjans de comunicació públics i en català.

Podem veure com els nostres enemics ens uneixen encara més. Però jo no vull pensar en els altres. Vull pensar en les lluites que ens agermanen. Durant dècades gent d'arreu del país ho ha donat tot per aconseguir uns avenços que ens hem guanyat a pols. Uns avenços que, per exemple, van fer possible que generacions com la meua estudiàrem en la nostra llengua. Aquest és el mèrit de tants i tantes. I aquest és el meu modest agraïment.

xavisarria@mesvilaweb.cat

JAUME SASTRE, TRES SETMANES EN VAGA DE FAM.

Aquests dies el centre d' atenció informativa ha estat el barri de Sants de Barcelona. Sembla mentida que es puguin fer les coses tan malament.
Sembla mentida que es pugui fer un desallotjament d' aquesta manera i sembla mentida que els solidaris amb Can Vies no controlin la infiltració.
Entretant continuem donant suport, com ja haviem dit a la vaga de fam d' en Jaume Sastre de les Illes.
Aquesta era la noticia que treia avui el digital de Vilaweb:

Jaume Sastre, tres setmanes en vaga de fam per l'escola en català

Decidit a continuar i posant la vida a les mans del president José Ramón Bauzá, el professor de llengua Jaume Sastre ha complert ja la tercera setmana de vaga de fam. És la seva contundent mesura de protesta contra la política educativa del govern balear, que ha menystingut durant tot el curs les reivindicacions de docents i pares arran del polèmic decret que discrimina el català a les aules. Sastre comença a trobar-se dèbil de salut, però manté la ment forta com el primer dia. 'Potser és qui té més moral de tots!', diu, admirat, el músic i ex-professor Biel Majoral, que li fa de portaveu ara que Sastre no pot atendre els mitjans a causa del seu estat. 

Jaume Sastre passeja una mica al matí, atén cada volta menys visites i demà es farà una anàlisi completa de sang per controlar l'evolució de la salut. Fa vint-i-dos dies que va començar la vaga de fam i té la determinació de fer-ne no pas menys de trenta. A partir d'aleshores, s'entra en una fase més greu, i si el govern encara no ha fet cap gest discutiran com continuen la protesta. 'És un lluitador nat', diu Majoral, que destaca la gran quantitat de gent que l'anima i l'equip de suport que li fa costat. 

'Va cap a trenta dies de vaga, això és segur. Esperam que el govern faci algun moviment, però ja heu vist què diu Bauzá. Sembla que el PP no hagi perdut cap vot', explica. Es refereix a les declaracions del president defensant el manteniment del full de ruta del govern. No sembla, doncs, tenir cap intenció d'asseure's a parlar amb els mestres. Però Sastre, el seu equip de suport i, en general, l'Assemblea de Docents mantenen el desafiament. I confien que arribarà el moment que Bauzá haurà d'escoltar-los i parlar-hi. 

Jaume Sastre, de 55 anys, encara no ha rebut cap visita ni trucada del govern, però sí de membres del PP a títol individual i de desenes i desenes de persones, centres educatius i associacions, que s'han adherit a la seva causa. 'Això l'anima molt, i diu que continuarà mentre el govern no faci cap pas. Si Bauzá és conscient de què significa una vaga de fam, sobretot amb tot el moviment que hi ha al darrere, no crec que pugui aclucar els ulls', diu Biel Majoral. 

Suport de tota mena

El suport a Sastre arriba de tot arreu i de gent de tots els colors polítics, entre els quals tres ex-presidents del govern. Ahir el diputat d'ERC Alfred Bosch va fer arribar el cas al congrés espanyol amb una pregunta al ministre Soria. El suport també s'estén a la xarxa, bé a través de lacampanya d'autofotos promoguda per Help Catalonia, bé amb missatges a la pàgina de Facebook, al seu bloc de +VilaWeb o a Twitter. Qui vulgui fer-ho personalment també pot anar fins a la Casa Llarga de Palma, al costat de So n'Espases, on hi ha un llibre de visites per deixar constància dels suport i solidaritat. 

Pendents de la Diada per la Llengua i la taula rodona de dimarts

Dissabte arriba una cita important, la Diada per la Llengua. Serà una nova oportunitat per a mesurar la força de la defensa de l'escola pública en català. Per això l'Obra Cultural Balear ja ha fet una crida a participar-hi i a omplir la plaça Major de Palma de llaços amb la senyera. L'altra data important serà dimarts: a la Casa Llarga on s'ha instal·lat Sastre es farà una taula rodona amb docents i tots els partits que defensen el diàleg amb la conselleria d'Educació i la derogació del tractat de llengües. Tots els partits que, sumats, doblen els vots del PP en les eleccions europees de la setmana passada. 

La vaga de fam és 'una reacció contra les agressions, el maltractament i les vexacions', diuen els responsables de la campanya de suport a Sastre. I afegeixen: 'L'educació ha estat segrestada per un govern que actua de manera unilateral i temerària. Després de dos anys, la vaga de fam és una resposta al desprestigi, expedients, imposicions, atacs a la llengua, retallades i al foment de l'escarni contra l'escola pública en català.'

VAGA DE FAM DE JAUME SASTRE I RESPOSTA AL COLUMNISTA D' "EL MUNDO"

Fa dues setmanes que Jaume Sastre va començar una vaga de fam per la llengua. La situació de la llengua a les Illes Balears és pot posar en un punt crític (gràcies als partits espanyolistes o unionistes).
Però no esperem res millor al País Valencià o al Principat, per posar dos exemples, l' estrategia del Govern espanyol és la mateixa a tots els territoris però amb diferent intensitat.
La llengua s' enfonsarà a tot el territori (gradualment) o es mantindrà en tot el territori. Tots anem en el mateix vaixell (i ells ho saben perfectament).
Per això l' actitut d' en Jaume Sastre és digna d' elogi i suport per part de tots i totes. Des d' auí el nostre suport difonent tot el que calgui aquesta vaga de fam.

De moment us afegim l' entrevista- resposta a El Mundo, publicada a Vilaweb:

  

Jaume Sastre respon al columnista d'El Mundo que va dir que celebraria la seva mort

L'activista, que fa vaga de fam per la llengua, parla de l'article de Román Piña Valls en una entrevista a VilaWeb

Jaume Sastre, que fa gairebé dues setmanes que va començar una vaga de fam per la llengua, ha respost avui en una entrevista a VilaWeb als insults i amenaces de l'article publicat ahir a El Mundo per Román Piña Valls. Piña Valls escrigué que s'alegraria de la mort de Sastre i dels 'samarretes verdes', en referència als manifestants que protesten per la política educativa del president Bauzá i que defensen el català a l'escola. 'Ell diu que no mataria perquè és un delicte. No l'atura pas un impediment moral. No diu jo no mat perquè crec que no s'ha de matar els discrepants', destaca Sastre.

 Jaume Sastre ha dit a VilaWeb:

«No és la primera vegada que es fiquen amb jo. Ell diu que s'alegraria de la meva mort. Jo he de dir que no m'alegraria de la mort de cap col·laborador d'El Mundo. Aquest article ha tengut un efecte contrari al que pretenia, perquè ha desfermat una gran allau d'indignació i ens ha portat moltes simpaties. 

Estan nerviosos, desesperats. El Mundo es dedica a crear i a destruir reputacions. Quan veuen que les seves campanyes de descrèdit a Mallorca no tenen èxit, i la gent no els fa cas, es posen histèrics i més nerviosos. I cada vegada les diuen més grosses.

Si algú vol posar-li una denúncia per incitació a l'odi i a la violència, que la hi posi. Jo no faré pas. Perquè al final un jutge dirà que no és res. Haurà servit potser per posar en evidència els jutges. Si és per això, endavant. No és la nostra justícia, què he d'anar a explicar? Ja van liquidar la reforma del nostre estatut, ara liquiden la immersió lingüística. Ells fan justícia depenent de qui és el denunciant i de qui és el denunciat. Si això ho hagués dit un de nosaltres el ministre d'Interior ja hauria actuat. 

Amb això que ha dit es desacredita ell. Diu que mataria la discrepància. Jo no ho faria. No tenc gens d'odi a aquest d'El Mundo. Em defens amb el llenguatge. Ens acusen d'odiar i són ells que odien. No els odii. Simplement els plant cara. Ells pensen d'una manera, i nosaltres d'una altra.»

EL PI DE LES TRES BRANQUES: NO CAUREM EN LA PROVOCACIÓ.

Hi ha 2 coses que no han entès mai els espanyols:
1. Poden tallar arbres per molt simbòlics que siguin o matar-los, però el poble català continua viu (i cada vegada més viu) i no aconseguiran res.
2. No aconseguiran provocar- nos, no aconseguiran la "crispació" que volen, ni aconseguiran que Catalunya sigui un terreny amb dues "societats enfrontades", malgrat la utilització de persones totalment manipulables. La nostra resposta serà votar el 9 de novembre i guanyar.

La nostra resposta serà marxar d' Espanya el més aviat possible i anar al Pi de les Tres Branques el tercer diumenge de juliol. I, evidentment, exigim la investigació dels fets, com quan els símbols atacats són els espanyols.

La noticia d' avui no ens agrada gens, però no caurem en la provocació:

El Pi de les Tres Branques, situat al pla de Campllong de Castellar del Riu (el Berguedà), símbol de la unitat dels Països Catalans, ha aparegut tallat aquest dimarts en una de les seves branques, segons explica a Nació Digital del berguedà Ramon Ignasi.

L'alcalde de Castellar del Riu, Adrià Soler, confirma a aquest diari que la tala de la branca ha tingut lloc aquesta matinada, i que s'ha fet "expressament, amb un xarrac". "Però no hi ha cap reivindicació de cap mena", també assegura.

El Pi de les Tres Branques és un pi roig, Pinus silvestris, que, des del 20 d'octubre de 1987 té la consideració d'arbre monumental de Catalunya. Per aquest motiu, els Mossos d'Esquadra estan investigant l'autoria de l'atemptat, confirma Soler, que assegura que aquest mateix dimarts a la tarda presentaran la denúncia.

Recol·locar la branca

Soler explica que, ara per ara, el consistori conservarà la branca talada "el millor possible" per mirar de tornar-la a col·locar més endavant, "per així poder conservar el símbol".

Venerat inicialment per l'Església com un arbre sagrat, en tant que se'l veia com a símbol de la Santíssima Trinitat, posteriorment va adquirir la connotació catalanista, la vigent actualment. En motiu d’aquesta segona interpretació, cada tercer diumenge de juliol s’hi celebra un aplec a mig camí entre la festa i la reivindicació.

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha condemnat l'atac en un comunicat de premsa: "És inadmissible la intolerància d'alguns individus i així com condemnem qualsevol atac a persones, també ho volem fer a símbols com el que representa pels Països Catalans el Pi de les Tres Branques."

Precedents

L'estudiós Ramon Felipó, autor del llibre Mossén Cinto i el Pi de les Tres Branques , explica: "Fa un parell d'anys, al Pi Jove li havien intentat fer la corretgeta. És a dir, li havien anat arrencant l'escorça de manera circular per impedir que li pugés la saba. També havien aparegut pintades al Pi Vell d'Arriba España i d'altres lemes de tipus feixista."

HÈCTOR LÓPEZ: MINORIES CRISPADES.

Comença aquests dies un procés electoral que no podem menystenir, de totes eleccions que es presenten aquest any i el següent, potser la menys necessària és la votació al Govern d' Espanya. Tot i així creiem que s' ha de votar en tots els processos electorals que hi hagi a Catalunya i als Països Catalans per deixar clar un espai independentista d' esquerres i que pensa territorialment en tots els Països Catalans.
Continuem en la mateixa línia, però us afegim un article de l' Hèctor López a El Punt on feia una reflexió (necessària) sobre la posició catalana si no ens permeten fer referèndum: no hi pot haver col.laboració amb l' Estat espanyol, no hi pot haver suport a la investidura, ni negociacions sobre un hipotètic "nou model econòmic" (encara que ens ho repeteixin fins al cansament els empresaris espanyols, la Casa Reial o qui sigui), que no ens busquin per "apuntalar el seu estat", nosaltres hem de rebalar per a construir el nostre.

   Minories crispades

Si el suport a l'estat independent supera el 60% dels vots emesos tal com indica la darrera enquesta del CEO, és que a Catalunya hi ha una majoria aclaparadora partidària de la secessió sense parangó amb cap altre procés d'emancipació nacional exercit per la via democràtica. Aquesta nitidesa en el suport a la independència és un dels principals motius que expliquen l'obstinada negativa del govern espanyol a pactar una consulta i a autoritzar-la. Ningú no pacta per perdre. També és una de les raons (juntament amb una concepció monolítica de la sobirania nacional) que permeten entendre per què les autoritats centrals de l'Estat han renunciat a la democràcia per gestionar el repte català. A partir d'aquí, un cop certificada la condició minoritària de l'unionisme a Catalunya, l'oposició a la independència tan sols podrà venir de la coacció, fase que tot just està revelant-se cada cop que algun defensor de la integritat d'Espanya apel·la a l'ambient crispat i a la intimidació que pateix amb la intenció de reclamar una actuació repressora de l'aparell de l'Estat, justificar-la i confiar que un cop contundent contra el sobiranisme atemoreixi una part del votant del sí-sí.

La violència apareix en aquells que no poden assolir els seus ideals a través de la regla de la majoria, sigui perquè no confien en els mecanismes del procés deliberatiu que permetin convèncer els altres de la seva posició o sigui perquè entenen que el seu ideal no es troba subjecte a la possibilitat de ser votat. Aquests són justament els arguments que ja es van invocant des del nacionalisme espanyol: impossibilitat d'un debat lliure per suposada manca de pluralisme dels mitjans de comunicació a Catalunya (com si a Catalunya no es pogués veure TVE, Antena 3 o Tele 5 ni comprar El País, l'Abc, La Razón o El Mundo) i apel·lació al fet que la sobirania, que, en paraules del president Rajoy, “pertany a tots els espanyols”, és innegociable. Certament, tampoc no té gaire sentit apel·lar a un debat lliure i plural, com reclamen alguns intel·lectuals unionistes, si és amb relació a un tema sobre el qual no es podrà votar mai. I vet aquí l'alternativa que s'ofereix des de les autoritats centrals, des dels partits majoritaris espanyols i des de l'estructura constitucional: que la decisió sobre la independència de Catalunya tan sols es pot assumir pel conjunt dels espanyols en un gairebé impossible procés de reforma constitucional. És a dir, que essent l'únic marc de decisió possible el poble espanyol es condemni l'àmplia majoria independentista catalana a la condició de minoria perpètua. Aquest esquema, en el qual només compta la voluntat de la majoria de la població de l'estat del qual et separes, deixant de banda que no s'ha produït mai per afrontar un procés de secessió, es manté de forma impertèrrita amb la intenció que la “minoria” independentista catalana dins la nació espanyola acabi crispant-se i rebentant.

Sens dubte que si l'independentisme pretén assolir el seu objectiu haurà d'assumir un grau superior de confrontació però, contra l'estratègia unionista, això no es podrà produir per un esclat de violència inspirat en una cultura i en uns instruments dels quals, segurament per sort, no disposem. Per començar a teixir un gest victoriós n'hi ha prou que la representació política de l'independentisme actuï com el catalanisme mai no ho ha fet: amb un boicot sistemàtic a la governabilitat d'Espanya que només cessi quan es materialitzi la consulta. A partir d'ara, o almenys a partir del 9 de novembre, cal posar fi a les negociacions sobre el finançament, a presentar recursos davant del Tribunal Constitucional, a aprovar pressupostos a les Corts o a facilitar investidures de presidents del govern espanyol, sobretot en el proper cicle, en què tot indica que la majoria del PP s'esfondrarà. Tenint present que el catalanisme no ha estat prou fort per reformar Espanya, potser l'independentisme tindrà el poder de col·lapsar-la, almenys fins que no es pugui votar.

* Article publicat a El Punt Avui

la Sra. SANCHEZ CAMACHO CONDECORADA PER UN IMPOSTOR?

No entrem ni sortim en la nova polèmica protagonitzada per la Sra. Sanchez-Camacho, només afegim la noticia d' avui del diari digital "nació digital".
Les nostres preguntes són: no es cansa la sra. Camacho de fer el ridícul? aquesta és la campanya de mentides que hem d' esperar del Govern espanyol fins el 9 de novembre?

 

Alícia Sánchez-Camacho va ser condecorada per un impostor

La Comunitat Israelita de Barcelona, entitat que representa la comunitat jueva a Catalunya des del 1917, assegura que Abraham Haim ni viu ni treballa a Catalunya ni ostenta cap representació de cap comunitat jueva d'Espanya

El president del Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem, Abraham Haim, lliurant la medalla a Alícia Sánchez-Camacho.

La condecoració que va rebre Alícia Sánchez-Camacho per la seva lluita antiindependentista  per part d'Abraham Haim com a president del  Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem li pot sortir cara. Aquest divendres, la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), entitat que representa les entitats jueves a Catalunya des de 1917, ha emès un comunicat amb el que nega que Abraham Haim ostenti cap representació oficial de cap de les comunitats jueves d'Espanya i que “viu ni treballa a Catalunya”.

En el text, el CIB, que també és cofundadora de la Federación de Comunidades Judías de España, assegura que “desconeix el significat de la medalla” atorgada a la líder del PP. Així mateix, en el comunicat avisen que els jueus entenen la democràcia, és a dir, “en un vot quan toca, de manera independent,  secreta i personal”.

De fet, Abraham Haim ha tornat a ser protagonista d'una polèmica quan aquesta tarda s'ha difós un vídeo en el qual afirma que "Franco va ser una bona persona amb el jueus".