Dimarts passat la tertúlia històrica de l' Ateneu Barcelonès sobre el llibre "Marcel.lí Perelló- Una vida perseverant per la independència" va ser molt seguida amb la sala Pompeu Fabra plena. Un bon llibre i una bona tertúlia per a tot independentista.
Ahir dissabte, una delegació catalana, encapçalada pel Conseller Raül Romeva, va participar en l' aniversari de l' Alliberament de Mauthausen.
Demà dilluns, hi ha una crida a fer costat als membres de la Mesa del Parlament que han d' anar a declarar. Podeu entrar a diverses pàgines web i blocs, també l' ANC i Òmnium.
I finalment, us volem recordar que aquesta nit la TV3 parla del cas Castor. Una veritable estafa (tant en quantitat de diners esmerçats en engreixar els amics del PP, com per l' ocultació d' informació que hauria fet inviable el projecte).
A continuació us posem un article sobre el projecte Castor i el que ens costa a tots i totes i després un altre article de quan el mateix estat espanyol va reconéixer la relació del projecte amb els sismes a la zona.
El projecte Castor
costarà enguany gairebé 100 milions als consumidors (Vilaweb)
El manteniment de les instal·lacions hibernades torna
a suposar una despesa anual de gairebé 16 milions, similar a la del magatzem
Gaviota, que es troba en ple funcionament
Els consumidors de gas de l’estat
espanyol hauran d’assumir amb les seves factures d’enguany el pagament de
96.383.024 euros per sufragar la indemnització a l’empresa promotora i el
manteniment del fracassat projecte Castor. Amb les instal·lacions hibernades i
a l’espera que el govern espanyol prengui una decisió previsiblement definitiva
sobre els seu futur, el rebut del gas torna a incloure –després de la primera
consignació el passat 2016- una partida milionària per retornar el crèdit
bancari subscrit per Enagás a compte dels drets de cobrament al llarg de 30
anys després que l’executiu del PP aprovés per decret el pagament una
indemnització de 1.350 milions d’euros a Escal UGS. La partida, que figura a
l’ordre del Ministeri d’Energia publicada al BOE a finals de l’any passat
establint els peatges i cànons del sistema gasista per enguany, ascendeix
exactament a 80.664.725 euros. A aquesta xifra se li han de sumar els
15.781.229 euros que rebrà Enagàs Transporte per als ‘costos provisionals
d’operació i manteniment’ de les instal·lacions hibernades aquest 2017. Una
xifra molt pròxima als 17,70 milions que costa el manteniment de l’únic
magatzem de gas submarí operatiu a l’estat espanyol, el de Gaviota, al País
Basc.
Sota l’epígraf de l’article 7,
‘Reconeixement retribucions de conformitat amb el Reial Decret-llei de 13/2014
de 3 d’octubre’, i pràcticament sense fer cap referència explícita a la
denominació ‘projecte Castor’ al llarg de tota l’ordre, el Ministeri d’Energia
espanyol reconeix el pagament dels prop de 80,66 milions d’euros ‘als titulars
del dret de cobrament amb càrrec al sistema gasista’. Darrere d’aquesta
críptica presentació s’amaga l’aprovació de la segona anualitat per amortitzar
el crèdit contret per Enagás amb Banc de Santader, Caixabank i Bankia que va
permetre Escal UGS cobrar en poc més d’un més els 1.350 milions d’euros de la
indemnització aprovada pel govern del PP l’octubre de 2014. La xifra consignada
per aquest capítol al 2017 és exactament la mateixa que la de la primera
anualitat de l’any passat: 80,66 milions d’euros.
Juntament amb aquesta partida, i sempre
d’acord amb el mateix decret, el Ministeri d’Energia reconeix com a ‘costos
provisionals d’operació i manteniment’ per aquest 2017 un total de 15,72
milions d’euros a la societat Enagás Transporte, l’encarregada d’implementar
aquestes tasques. Uns costos que, segons l’ordre, s’hauran de justificar ‘amb
la corresponent auditoria i es determinaran amb caràcter definitiu per ordre
del Ministeri’. La xifra és també clavada a l’aprovada pel passat 2016. Tot i
que el govern espanyol havia deixat caure, després d’assumir 17 milions d’euros
per a la hibernació de les instal·lacions, que el manteniment no resultaria
tant costós, la xifra es manté gairebé en termes molts similars. El cost de
mantenir tancat i hibernat el projecte Castor és, fins i tot, pràcticament
equiparable al de l’únic magatzem de gas submarí en funcionament a l’estat
espanyol, el de Gaviota, a la costa del País Basc. Segons consta a l’ordre
publicada al BOE, el seu cost provisional de manteniment per a l’any 2017 serà
de 17,70 milions d’euros. Els magatzems subterranis terrestres de Serrablo i
Yela, suposaran 7,77 i 4 milions respectivament.
Així doncs, la xifra es força similar a
la prevista en el primer any d’amortització del crèdit, el passat 2016, quan el
llavors Ministeri d’Indústria va acordar destinar 101 milions d’euros per a la
factura del gas a finançar el forat deixat per un projecte que va arribar
causar més de 1.000 terratrèmols després de les proves d’injecció el setembre de
2013. La principal diferència, respecte el 2017, era la inclusió d’una partida
de 4,56 milions d’euros a Escal UGS més pel manteniment de les instal·lacions
entre octubre i novembre de 2014, quan Enagás es va fer càrrec de les
instal·lacions. Segons va anunciar el mateix govern espanyol l’octubre de 2014,
en el moment de l’aprovació del decret, el Castor tindria un cost d’uns 100
milions a l’any al llarg de tres dècades. L’Organització de Consumidors i
Usuaris, OCU, va calcular, però, que en total, incloent l’operació financera i
els corresponents interessos que podrien créixer a mesura que s’esgota el temps
de l’amortització, el bony podria acabar superant de llarg els 4.700 milions
d’euros. L’executiu del PP en cap moment ha detallat o refermat els seus càlculs
inicials, com tampoc ha desmentit els projeccions de l’OCU.
A l’espera que el govern espanyol
prengui una decisió sobre el futur del projecte Castor –el Massachusetts
Institute of Technology havia de lliurar un informe al respecte a Enagás el
passat mes de novembre però encara es desconeix si s’ha lliurat o el seu
contingut- l’empresa que va promoure el magatzem de gas submarí, Escal UGS –en
mans, majoritàriament, del grup ACS de Florentino Pérez- ha percebut ja més de
1.760 milions d’euros després de renunciar al projecte. A més dels 1.350
milions d’euros de la indemnització, i els 110 a compte que havia rebut fins
2012, el govern espanyol en funcions va autoritzar el pagament de 295 més per
la retribució entre juliol d’aquest any i l’extinció de la concessió a finals
de 2014 que va suposar l’extinció de la concessió, a banda dels 4,56 milions
d’euros ja esmentats de 2014 en concepte de manteniment.
‘Vergonya’ en temps de pobresa
energètica
‘Els únics als quals s’ha afavorit és a
l’empresa responsable d’aquesta negligència’, subratlla la portaveu de la
Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Cristina Reverter.
L’entitat, que ha denunciat la indemnització a les institucions europees –com
ha fet la patronal Cecot o la mateixa Generalitat ha portat davant el Tribunal
Suprem- considera una ‘vergonya’ la nova ordre de peatges i cànons del sistema
gasista. Especialment, en un moment socialment delicat per a moltes persones.
‘Realment és molt injust és que moltes famílies, en ple hivern, estiguin en
situació de pobresa energètica, que volen no poden pagar la llum, que se’ls
talla el subministrament i se les desnona, i estiguem entaforant baix del mar
molts milions d’euros. Molts representants polítics ho veuen com a normal,
perquè és un sobrecost que s’ha de pagar ja que algú al seu dia va fer malament
les coses. Però el pitjor és que ho considerin normal: això no pot passar en un
estat democràtic, com ens omplim la boca’, ha argumentat Reverter.
Un projecte, recorden, ‘mal fet d’inici,
ple d’erros i amb un impacte sense precedents’ al territori que els ciutadans
continuen pagant, malgrat trobar-se inacabat, hibernat i no tenir utilitat. La
similitud dels costos de manteniment amb el magatzem de Gaviota els resulta, en
aquest sentit, flagrant. ‘A diferència de Gaviota, Castor no funciona ni presta
cap servei als usuaris i, per tant, dubtem molt de l’aplicació d’una tarifa per
un servei que no es presta. És un projecte hibernat, no funcional. No sabem
fins a quin punt això és legalment és acceptable, perquè genera uns sobrecostos
que els consumidors no van autoritzar amb les seves companyies de gas. Europa
ja va dir va uns mesos que la seva gestió havia estat desastrosa. No és
acceptable arribar al segle XXI pagant per un servei fantasma’, ha tancat
Reverter.
També us afegim la noticia de quan el
mateix Estat español va admetre la relació entre el dipòsit Castor i els sismes
que s’ anaven produint a la zona de l’ Ebre-Sènia i les comarques del nord de
Castelló.
L'Estat determina que els
sismes a l'Ebre es deuen al magatzem del Castor (Nació Digital).
Aquesta
notícia es va publicar originalment el 12/05/2014 i, per tant, la informació
que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els sismes registrats al litoral del nord de
Castelló durant l'estiu de l'any passat tenen una "relació directa"
amb l'activitat al magatzem del gas Castor, segons conclou l'informe de
l'Institut Geogràfic Nacional espanyol al que ha tingut accés Europa Press.
Segons aquest document, l'origen de l'actual sèrie sísmica detectada té relació
directa amb la injecció de gas del projecte Castor. Aquesta activitat, a més,
ha accelerat un procés sismotectònic d'acumulació d'esforços que ja existia a
la zona, tot i que no estava caracteritzada.
A final d'agost de 2013, la injecció de gas al magatzem de gas Castor, a uns
vint quilòmetres de la costa just davant de Vinaròs, va coincidir amb una sèrie
de sismes, un d'ells de 3,5 graus en l'escala Ritchter, que va motivar que a
mitjan setembre, el ministeri espanyol d'Indústria paralitzés les activitats
per comprovar si hi havia algun tipus de relació.
L'Institut Geogràfic espanyol va començar a detectar activitat sísmica el 5 de
setembre de 2013 i va iniciar-ne un seguiment especial a causa de l'increment
diari de l'activitat. Inicialment, la localització dels epicentres es va situar
a l'entorn de la plataforma instal·lada per executar el projecte.
Ara, l'estudi exposa que, per determinar una possible relació, es va realitzar
un anàlisi de comparació de forma d'ona i obtenció de la projecció
estereogràfica de la polaritat de l'ona per discriminar l'origen dels sismes,
tant dels registrats abans de la paralització de la injecció de gas, el 16 de
setembre, com els produïts amb posterioritat. Els resultats conclouen que
"tots els sismes registrats en la sèrie són d'origen tectònic, conseqüència
probablement dels esforços emmagatzemats prèviament en una o diverses falles
properes".