CONCENTRACIÓ DISSABTE 21 DE GENER DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT.

Ens han enviat aquest correu els companys/es de la Comissió de la Dignitat.

Comissió de la Dignitat. 10 anys!
Concentració de protesta per l’incompliment de retorn / Dissabte 21 gener 12 hores davant Delegació del Govern espanyol, Mallorca 278.

21 de gener de 2002-2012

El dissabte dia 21 de gener la Comissió de la Dignitat farà 10 anys que va fer la primera reunió constitutiva a l'Ateneu Barcelonès. Han estat deu anys de treball intens de moltes persones que han fet possible la llei del 2005 en reconeixement del dret de Catalunya de recuperar el botí de més de cent vint tones de documents que el 1939 els franquistes van requisar a la Generalitat, partits, sindicats, entitats i persones que van ser espoliades amb la força de les armes, i que restava al dipòsit de Salamanca.

Han passat més sis anys des de l’aprovació de la llei, sense que el govern de l'Estat hagi completat encara el procés de retorn de documents i altres objectes d’aquell sinistre magatzem.

La Comissió de la Dignitat no hagués volgut mai commemorar el desè aniversari. No hauríem d'haver-lo fet. No ens fa cap goig. A més demostra les greus mancances de la democràcia espanyola, que és incapaç de fer justícia a les víctimes del franquisme, tot i haver-ho reconegut per una llei.

Mantenim la ferma decisió de seguir lluitant fins a completar la restitució d'aquest espoli del franquisme i per això convoquem una concentració el dia 21 de gener a les 12 del migdia, davant de la Delegació del Govern de l'estat, al Carrer Mallorca 278 de Barcelona.

Convidem als partits, sindicats, entitats i persones que són víctimes d'aquell espoli a ser-hi presents per a refermar la unitat del poble català entorn d'aquesta reivindicació.

Secretariat

Comissió de la Dignitat 16 de gener de 2012.

EL TEMPS CORRE A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA A ESCÒCIA .

El temps va corrent a favor de la independència de petits i mitjans països europeus. Això és el que hem vist en les diferents declaracions sobre el referèndum a Escòcia, cada vegada entra més en el debat un bloc de nous països europeus el 2014 (Escòcia, Flandes, País Basc, Catalunya ... ?).
No tenim cap excusa per no estar en aquest grup "d´ampliació interna". El que de veritat compta és la nostra voluntat, la nostra consciència i la nostra decisió i objectius.
Això no vol dir que ens hem de quedar esperant el "miraculós 2014". Ningú ens donarà res i si volem estar en aquest grup ens ho haurem de guanyar internacionalment (entre tots i caminant en la mateixa direcció). I enfront tindrem un grup de països que no ens ho faran gens fàcil. Però hi hem de ser a l´hora adequada en el lloc adient.
Us adjuntem una valoració del debat sobre Escòcia, d´un bon coneixedor del tema escocès.

Xavier Solano: 'Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència'
Primer cal deixar molt clar que el govern britànic mai ha negat el dret d'Escòcia a decidir el seu futur amb un referèndum sobre la independència, sempre que es faci de manera democràtica i lliure. Els partits unionistes sempre han afirmat que ells no engegarien un procés d'aquest tipus i que caldria una majoria independentista al parlament per fer-ho. Des de les últimes eleccions de l'any passat, la majoria absoluta ja hi és amb el Partit Nacional Escocès (SNP).

Ara ens trobem en la situació que el govern britànic s'adona que és inevitable aturar el procés malgrat que el parlament escocès no tingui les competències per declarar unilateralment la independència. La competència per declarar la independència d'Escòcia és del parlament britànic, però ningú pot evitar que el govern escocès pregunti als seus ciutadans sobre qualsevol aspecte del seu futur polític. Com que no el pot aturar, el senyor Cameron presenta aquesta iniciativa per mirar de controlar el màxim d’elements possibles d’aquest procés.

De fet, el govern britànic tenia tres maneres possibles d'encarar el procés escocès. Primera, no fer absolutament res. Aquesta opció seria vista com un desinterès del govern en una qüestió que afecta la integritat territorial del Regne Unit. Per això, s'ha descartat. Segona, que sigui el govern britànic qui impulsi i organitzi el referèndum. Els ministres britànics saben que això seria entès com una interferència d'un govern de coalició del partit conservador i dels liberal-demòcrates, que a Escòcia estan en una situació electoral molt dèbil. A més, consideren que afavoriria encara més la posició de l'únic partit que té majoria absoluta en un govern del Regne Unit. Finalment, la tercera opció és la que Cameron ha anunciat. Consisteix en deixar fer el referèndum, però condicionar des de Londres la pregunta, el calendari i les condicions.

Cameron li ha dit al primer ministre escocès Alex Salmond que pot tirar endavant la consulta però que haurà de negociar les condicions amb ell. Per exemple, un dels aspectes que vol controlar el govern britànic és qui pilotarà el referèndum. Cameron proposa que sigui la comissió electoral britànica. També vol que es faci en el termini de divuit mesos perquè creu que en el context de crisi actual hi ha més possibilitats pel no a la independència.

El govern escocès veu aquestes condicions com una intromissió del govern britànic en els afers escocesos. Després d'haver-se presentat a les eleccions amb el referèndum com un dels punts destacats del seu programa, l'SNP es veu legitimat per impulsar-lo per la seva banda. A més, el govern escocès es mostra sorprès pel canvi d'opinió sobtat de Cameron, que de no estar gens interessat en la celebració del referèndum ha passat a exigir que es faci el més ràpid possible. De fet, el 2008 la líder dels laboristes escocesos, Wendy Alexander, va demanar que si s'havia de fer un referèndum es fes llavors mateix, fet que no va sentar bé a Downing Street on Gordon Brown era el Primer Ministre.

Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència. Per això tenen tanta pressa en fer el referèndum. A més, consideren que cal que només hi hagi dues respostes, a favor i en contra, perquè consideren que el 'no' és ara prou fort i que una tercera opció de més autogovern pot afeblir-lo.

El que estan fent els dos governs aquests dies són declaracions per marcar les seves posicions abans de començar una negociació sobre el referèndum. Aquesta és la batalla política per Escòcia, però cal remarcar que sempre és democràtica i transparent. Des de la perspectiva catalana i espanyola cal destacar-ho. Mai el govern britànic s'ha oposat a la celebració d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia. Cameron posa la maquinària en marxa per mirar de guanyar el referèndum i per això posa les seves condicions, però la batalla és absolutament democràtica. És una actitud admirable.


Xavier Solano, ex-delegat de la Generalitat a Londres, ex-assessor de l'Scottish National Party i autor del llibre 'El mirall escocès'.

LA GRAN BRETANYA ACCEPTA UN REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA VINCULANT A ESCÒCIA.

Cameron accepta que el referèndum escocès sigui vinculant
En declaracions a la BBC, diu que vol controlar-ne el calendari

El govern britànic del conservador David Cameron permetrà a Escòcia celebrar un referèndum d'independència vinculant, segons que ha assegurat el mateix Cameron en declaracions a la BBC. Hi ha posat les següents condicions, que seran detallades en un document que el govern britànic farà púbic els pròxims dies: la consulta s'ha de fer en els propers divuit mesos i amb una sola pregunta de resposta 'sí o no'. Cameron ha considerat injust que els escocesos 'no sàpiguen quan se'ls preguntarà, quina pregunta se'ls farà i qui és responsable de fer-la'. Per això, defensa que Londres té el deure de donar als escocesos una proposta 'justa, legal i decisiva'.

Tot i acceptar amb total claredat la celebració d'un referèndum vinculant, Cameron sí que vol forçar els escocesos a fer-lo el més aviat possible, cosa que no acaba d'agradar al govern escocès, que ha previst un altre calendari. 'La nostra posició és molt clara. El govern escocès va aconseguir una mandat molt clar del poble d'Escòcia per celebrar un referèndum en la segona meitat d'aquesta legislatura, i això és exactament el que farem', ha defensat el primer ministre escocès Alex Salmond, que ha demanat a Cameron que no interfereixi en el calendari previst pel govern escocès. Salmond, cap del Partit Nacional Escocès (SNP), vol que la consulta es faci el 2014, i no descarta fer-la amb més d'una pregunta, incloent-ne una sobre la plena autonomia fiscal. La seva número dos, Nicola Sturgeon, ha acusat Cameron d'intentar interferir en un assumpte que creu que han decidir el parlament i el govern d'Escòcia.

'Potser hauria d'estar relaxada sobre tot això perquè com més intenta el govern conservador interferir en la democràcia escocesa, em sembla que més gran esdevé el suport per la independència', ha dit Sturgeon en declaracions també a la BBC. La vice-primera ministra escocesa ha volgut deixar clar que és el govern de l'SNP qui ha de decidir sobre com procedir i la idea de marcar un límit de divuit mesos per la celebració d'una consulta vinculant és absurda.

Cameron, per la seva banda, acusa el govern escocès d'esperar un temps per 'intentar crear una situació que permeti a la causa independentiste créixer'. Segons Cameron, Salmond 'sap que els escocesos, de cor, no volen una completa separació del Regne Unit'. És per això que Cameron vol que es faci una consulta el més aviat possible per conèixer la voluntat del poble escocès.

Una setmana decisiva

Es preveu que aquesta mateixa setmana el govern britànic publiqui un informe amb les recomanacions legals sobre com s'hauria d'organitzar un referèndum per la independència d'Escòcia. El text, segons les primeres filtracions a la premsa, defensa la necessitat d'un acord entre el parlament de Westminster, a Londres, i el de Holyrood, a Edimburg, per tal que la consulta sigui vinculant. L'informe apunta, també, la necessitat de fer la consulta el més aviat possible perquè la incertesa perjudica la salut de l'economia del Regne Unit. Si finalment es confirmés aquest escenari, Alex Salmond podria optar per fer la consulta a mitjans del 2013 seguint les pautes de Londres, portar el cas als tribunals o esperar fins al 2014, com ha anunciat des del principi, amb el risc de trencar les relacions amb Westminster.

EL QUE PASSA A MALLORCA ENS AFECTARÀ TOTS/ES.

Bon article d´en Vicent Partal.
Coincidim en què hi ha una estrategia FAES (laboratori ideològic del PP) per homogeneitzar i centralitzar l´Estat espanyol a la seva mida, i nosaltres no hi cabem. Bauzà a Mallorca "aplica ordres" (com bé diu l´article d´en Partal)i també sondeja com està la situació cultural i lingüística catalana.

Bauzá aplica ordres
Si ningú es pensa que això que passa a Mallorca respon a la realitat mallorquina, va llest. Bauzá no té una política pròpia: aplica ordres. No fa sinó aplicar les fórmules elaborades per la FAES, que el PP vol que s’estenguen homogèniament a tot l’estat.

Si hi va haver un moment ‘CEDA’, de convivència dins el PP de dretes més o menys autònomes, ara ja s’ha acabat. Al PP d’avui, rocallós, només hi ha un missatge i un model: recentralitzar i esborrar tot rastre de divergència lingüística i nacional. On es puga, des del govern; on no, des del combat ideològic, la insistència i la influència. Per la FAES, i pel seu partit, tots nosaltres som una unitat d’actuació. Tant és Palma, com la Palma de Gandia o la Palma de Cervelló.

En clara reciprocitat, doncs, els mallorquins que avui i demà eixiran al carrer a defensar la llengua ens defensen a tots. Faríem, per tant, el ridícul si no entenguéssem que tots som uns, just quan el PP ens tracta com si tots fóssem uns.

director@vilaweb.cat

NO ES PODEN TRASLLADAR ELS PROBLEMES COMPTABLES DE LA GENERALITAT ALS TREBALLADORS /ES. "TANCAMENT DE CAIXES".

El diputat de SI, Uriel Bertran, ha anunciat que s’ha registrat una declaració institucional que s’hauria d’aprovar a la propera Junta de Portaveus per al “tancament de caixes” i per a destinar els diners a pagar els treballadors i empreses

El diputat i secretari general de SI, ha valorat aquest matí l’anunci del Conseller d’Economia i Finances, Andreu Mas-Colell, d’ajornar el 20% de la paga extra de Nadal als treballadors públics i que es dilataran alguns pagaments a proveïdors. Uriel Bertran, ha anunciat que “si Espanya no paga a Catalunya, que Catalunya no pagui a Espanya”. Aquest fet comportaria un tancament de caixes i que la Generalitat no ingressés en els comptes de l’estat ni les Cotitzacions Socials dels treballadors ni l’IRPF, pel valor dels 759 milions d’euros que es deuen a Catalunya i s’ingressin a l’Agència Tributària de Catalunya. En aquest mateix sentit, el diputat ha anunciat que SI ha registrat una declaració institucional que s’hauria d’aprovar a la propera Junta de Portaveus per exigir l “tancament de caixes” i per a destinar els diners per a pagar els treballadors.

Bertran, ha constatat que no es poden traslladar els problemes del govern català als treballadors i als ciutadans de Catalunya quan “el problema de fons és l’espoli fiscal de 22.000 milions d’euros que van a Espanya i no tornen”. I ha afegit, que quan una empresa ja no pot pagar ni a treballadors ni a proveïdors la situació és molt greu, per això, ha demanat al Conseller un compromís “patriòtic amb el país” i “passar a l’acció, prendre decisions, adoptar compromisos i ser valent, per a plantar cara a l’Estat espanyol que continua robant-nos”.

S.I. NO ASSISTIRÀ A LA FUNDACIÓ PRÍNCEP DE GIRONA.

SI no assistirà a la presentació de la Fundació Príncep de Girona per no legitimar la monarquia espanyola "corrupta".
Uriel Bertran: “Espanya ens roba i la monarquia espanyola també, cap independentista pot legitimar la monarquia espanyola assistint als seus actes o reunions”
Havent rebut una invitació de la Fundació Príncep de Girona per assistir a l’acte de presentació d’aquesta fundació el dimecres 14 de desembre al MNAC, amb Presència dels Prínceps espanyols, el diputat i secretari general de SI, Uriel Bertran, ha fet públic aquest matí que Solidaritat no assistirà a aquesta presentació ni tampoc a cap acte amb representants de la reialesa espanyola. Bertran ha emfatitzat que “des de l’independentisme no legitimem la monarquia espanyola” i “no anirem a un acte d’una fundació que el busca és rentar-li la cara a la monarquia espanyola a Catalunya”. A més, ha recordat que aquesta monarquia ha estat esquitxada per casos de corrupció fet que palesa que “Espanya ens roba i la monarquia espanyola també”.
Solidaritat ha reclamat a les institucions catalanes que no atorguin a la Fundació Príncep de Girona cap subvenció pública i les insta no formar part dels òrgans d’aquesta Fundació i tampoc de cap altra.
L’executiva de SI ha acordat per unanimitat els següents punts:
1. Que cap representant de l’organització ni membre electe assistirà a aquest acte.
2. Solidaritat no assistirà a cap acte amb presència de representants de la reialesa espanyola, la qual no reconeixem, ni tampoc a cap esdeveniment de la Fundació Príncep de Girona.
3. Solidaritat reclama a les institucions catalanes que no atorguin a la Fundació Príncep de Girona cap subvenció pública i les insta a no formar part dels òrgans d’aquesta Fundació, precaució elemental que llur dignitat exigeix tenint en compte que un membre destacat de la família reial està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció per presumpta apropiació indeguda de diners públics i altres presumptes delictes.
4. L’Executiva encomana al Grup parlamentari que ho vehiculi mitjançant iniciatives al Parlament de Catalunya

ESPANYA ENS ROBA.

Aquesta és la descripció que a partir d´ara no es pot dir al Parlament de Catalunya. Sembla mentida, amb les bajanades que hem arribat a sentir i és aquesta descripció la que no es pot dir.
Us pengem el comentari del Director de Vilaweb. Nosaltres també coincidim plenament en que si algú hauria d´estar ofès, som nosaltres que som les víctimes del robatori.
Els diputats dels Ciudadanos se la saben molt llarga i saben que a la Presidenta del Parlament la poden pressionar com vulguin.
I al final del debat no es plantejarà el fons del problema: s´acabarà o no el robatori ?


Pura descripció, senyora presidenta
'Espanya ens roba'. Es veu que això no es pot dir al Parlament de Catalunya. Vaja! Segons la molt honorable presidenta, no es pot dir perquè és ofensiu. Sorprenent. De primer, perquè dir que 'Espanya ens roba' no és una opinió, sinó un fet, i els fets no poden ser mai ofensius. I després perquè, si per cas, els ofesos hauríem de ser nosaltres, pel robatori. O no?

La seqüència és rocambolesca. Un diputat de Ciutadans, que no és conegut precisament perquè siga polit i discret a l'hora d'adjectivar, s'ha queixat que els diputats de Solidaritat fessen servir aquesta expressió --expressió que he sentit dir a diputats de gairebé tot l'arc parlamentari, siga dit de passada. I la presidenta ha decidit de prohibir-ne l'ús. Al parlament no es pot dir que Espanya ens roba. Cosa que no impedirà pas que continue robant-nos, és clar.

Ara, per ser coherent la presidenta hauria d'ordenar als joves del seu propi partit, de la seua coalició, que retirassen els vídeos electorals en què afirmen exactament, paraula per paraula, que 'Espanya ens roba'. I hauria de fer callar tot el seu partit perquè, si no ho he entès malament, tampoc no es pot dir que hi haja 'espoliació fiscal'; i no es pot dir perquè considera que aquest tecnicisme també és, de fet, un insult. Insult, si ho fóra, que ha arribat a proferir, em sembla, fins i tot el president de la Generalitat, Artur Mas...

Sorprenent, doncs, la decisió de la presidenta, a qui el càrrec potser va una miqueta gran.
director@vilaweb.cat