MAJORIA ABSOLUTA DE LA INDEPENDÈNCIA AL PRINCIPAT DE CATALUNYA

Majoria absoluta de la independència, segons el CEO

Per primera vegada més del 50% de tots els catalans votaria sí, segons el sondatge.

Per primera vegada, el sondatge del Centre d'Estudis d'Opinió  mostra que hi ha més d'un 51% de tots els catalans que votaria sí a la independència si demà es fes un referèndum; hi votaria contra un 21,1% i un altre 21,1% s'abstindria. Aquesta majoria, per tant, i tenint en compte la gent que votaria, suposaria molt més que el 50% en el resultat del referèndum. Els independentistes són majoria en quatre de les formacions al parlament: un 64,5% dels votants de CiU votaria sí; un 95,7% dels d'ERC; un 53,2% dels d'ICV-EUiA i un 99,1% dels de Solidaritat. A més, és significatiu que un 29,1% dels votants del PSC en les últimes eleccions al Parlament també votaria a favor de la independència. Fins i tot hi votaria a favor un 15,3% dels votants de Ciutadans i un 8,8% dels del PP.
En tan sols un any hi ha hagut un augment de gairebé deu punts del partidaris de la independència: del 42,9% de la gent que votaria sí fins al 51,1%; els partidaris de votar no han baixat des del juny de l'any passat més de 6 punts: del 28,2% fins al 21,1%. Aquest percentatge és el mateix que respon que s'abstindria. Això vol dir que, descomptant l'abstenció, sobre el total de vots que hi hauria si demà es fes un referèndum, el sí seria molt superior al 51,1%.
A més, si Catalunya fos independent, un 55,5% pensa que el nivell de vida dels catalans seria millor; un 16,7, igual que ara, i un 12,8%, pitjor que no ara.
Encara hi ha una altra dada que indica la majoria independentista a Catalunya: el 34% dels enquestats pensa que Catalunya hauria de ser un estat independent; el 28,7%, un estat dins d'una Espanya federal; el 25,4%, una comunitat autònoma d'Espanya i el 5,7% una regió d'Espanya.
CiU, PSC i PP perden suport electoral
D'una altra banda, el sondatge del CEO també mostra el suport electoral que tindrien els partits. Si demà hi hagués eleccions al Parlament de Catalunya CiU perdria dos escons; el PSC baixaria de 28 a 24 o 25; i el PP també perdria escons, de 18 a 15 o 16. En canvi, ICV pujaria de 10 escons a 12 o 13 i ERC, de 10 a 15 o 16. Solidaritat podria mantenir els quatre escons que va obtenir el 2010 (ara en té tres arran de l'escisió de Joan Laporta) o bé perdre'ls tots (l'estimació d'escons va de 0 a 4) i Ciutadans en podria guanyar un.

S.I. DEMANA A CIU QUE NO ACATI LES SENTÈNCIES DEL SUPREM

S.I. , igual que altres organitzacions, entitats i col.lectius, ha lamentat la sentència de la justicia espanyola.

Concretament el diputat Uriel Bertran ha lamentat que “fa temps que des de Solidaritat avisem que aquest és el camí emprès per les instàncies judicials espanyoles i el govern PP per anorrear el català de tots els àmbits públics mentre que el Govern de la Generalitat s'ha fet l'orni i no ha volgut assumir la crua realitat del que ens ve al damunt”. 

Per tot això, el diputat independentista ha demanat “solemnement” al Govern de CiU que “digui públicament que no acatarà totes aquestes sentències que pretenen acabar definitivament amb el model d'immersió lingüística i treballi per assegurar que el català sigui la llengua de cohesió de la societat catalana”. Bertran ha estat contundent en aquest sentit i ha refermat aquest posicionament amb un “ni un pas enrere amb el català a l'escola, ni un pas enrere amb el què hem lluitat per aconseguir tenir aquest sistema i ni un pas enrere amb la caverna judicial espanyola i el govern espanyol del PP que volen liquidar la immersió lingüística”. 

Finalment Bertran ha fet públic que “des de Solidaritat convoquem dimecres a les 19:30 a la Plaça Sant Jaume per expressar el rebuig a aquestes sentències i demanar al govern de CiU que no les acati”. “No tenim perquè suportar l'alteració del consens democràtic entorn de la immersió” ha reblat Bertran.

CATALUNYA I ESPANYA CADA VEGADA MÉS LLUNY.

La catedràtica de dret constitucional Montserrat Nebrera, que va ser candidata a presidir el PP català el 2008, i que va proclamar el seu independentisme a través de l'article 'L'hora dels adéus' publicat a Nació Digital , considera que a Madrid guanya pes l'opinió "que no és que els catalans vulguin anar-se’n, sinó que ells ens fan fora" i defensa que en tot cas, la independència hauria de ser "cordial". "Seria ideal que mantinguéssim la mateixa relació que Suècia i Noruega després de la separació: són països germans, comparteixen llengües i mantenen una relació cordial", ha afegit.

"Tenim un estat que no respecta ni té en compte la pluralitat i la complexitat i tenim una crisi galopant, que ha obligat Catalunya a fer més sacrificis dels que veiem en uns altres

punts d’Espanya", considera l'exdiputada del Partit Popular, que fa aquestes valoracions en una entrevista publicada pel setmanari El Temps en l'edició d'aquesta setmana.

Nebrera defensa també que el procès d'independència hauria de ser "semblant a la transició espanyola", és a dir, per mitjà d'una llei "que reformi les lleis", de tal manera que s'arribi a un nou procés constituent. Per fer-ho, fa seva la proposta d'Alfons López Tena, en el sentit que caldria plantejar en referendum "una pregunta recaragolada" del tipus “estaríem disposats a plantejar al conjunt de l’estat un procés d’independència...?”, que sense ser vinculant marcaria "la temperatura" i permetria obrir el procés de creació d'un estat propi per a Catalunya.

 

EUROVEGAS: NO ÉS EL MODEL QUE ENS CAL A CATALUNYA.

 Ahir vam veure l´article del New York Times i ens va semblar  interessant, així que pensàvem posar-la directament en anglès. Però hem vist que la va traduir Vilaweb i pengem la traducció d´aquest mitjà.
És molt clar veure què en pensen al seu propi país d´aquest home, Adelson, que manega moltes coses. Si ho fa allà, que no farà aquí ?
I la pastanaga dels mils de llocs de treball ? N´hauriem d´estar escarmentats d´aquesta demagògia fàcil, diferents governs espanyols també ho han utilitzat a bastament. Només cal tenir una mica de memòria i no deixar-se enganyar.
Senyors de CiU i del PPC, si no s´han sabut enfrontar als diferents governs espanyols, no tenen cap credibilitat perquè ens hagim de vendre el nostre país a un magnat.  

      

Què vol Sheldon Adelson?

Cap americà dedica tants diners a intentar derrotar el president Obama com Sheldon Adelson, el magnat dels casinos que els darrers tres anys ha guanyat més diners que cap altre americà. Ell és la il·lustració perfecta de l'estat esquàlid dels diners polítics; gasta sumes de diners més grans que cap altra donació política en la història, per tal d'afavorir els seus projectes personals, ideològics i financers, que xoquen amb les necessitats de la nació.
El senyor Adelson es va gastar vint milions de dòlars en llançar Newt Gingrich com a candidat fallit a la nominació republicana. I ara ha donat més de deu milions per al comitè electoral de Mitt Romney i n'ha promès com a mínim deu més per a Crossroads GPS el grup fundat per Karl Rove que està emetent anuncis atacant Obama i altres demòcrates. Probablement deu milions més aniran a un grup semblant fundat pels germans Koch i encara deu milions més per al súper comitè electoral per als candidats republicans al Congrés.
Això vol dir seixanta milions de dòlars, que sapiguem (altres donacions enormes podrien ser secretes), i potser encara no seria tot. El senyor Adelson ha deixat clar que usarà qualsevol escletxa possible per donar una porció 'il·limitada' de la seva fortuna personal valorada en vint-i-cinc mil milions de dòlars per derrotar el president i tants demòcrates com sigui possible.
És evident que ningú no pot assegurar l'elecció d'un candidat impopular, com el col·lapse del senyor Gingrich va ensenyar. Però també és cert que en una elecció tan renyida com la d'aquest any ell pot comprar prou anuncis com per a posar el seu candidat per davant. I tenint en compte que el senyor Romney no era el candidat preferit del senyor Adelson, aleshores per quin motiu està signant aquests xecs enormes?
El primer motiu clarament és el seu disgust per la proposta de dos estats que el president Obama fa per a resoldre el conflicte palestino-israelià. Ell considera l'estat palestí 'el punt de partida per a la destrucció d'Israel i el poble jueu' i ha qualificat de 'terrorista' el primer ministre palestí. En aquest punt ell va més a la dreta encara que el principal loby pro-israelià, l'American Israel Public Affairs Committee, amb el qual va trencar el 2007 després que donés ajut econòmic als palestins
El senyor Romney és només una mica millor, quan diu que els israelians volen una solució en dos estats però els palestins no i els acusa de voler eliminar Israel. Un xec amb vuit nombres no dóna per a una resposta més clara.
L'altre gran interès del senyor Adelson és la seva pròpia butxaca. Ell es manifesta contra l''economia d'estil socialista' del president i contra la redistribució de la riquesa.  Però en realitat el que li fa por és la proposta del president Obama d'apujar els impostos a les empreses com la seva que fan grans negocis a l'estranger. El 90% dels ingressos de Las Vegas Sand Corporation venen dels hotels i casinos de Singapur i Macau (aquest darrer, per cert, construït a la Xina, un país socialista la darrera vegada que ho vam mirar).
Gràcies al fet que els impostos en aquests països són tan baixos (de fet són zero a Macau) l'empresa paga ara uns impostos als Estats Units del 9,8%, comparat amb el 35% normal. El president Obama ha proposat una vegada i una altra acabar amb les deduccions i els crèdits que permeten a corporacions com Las Vegas Sands acumular milers de milions en beneficis fora del país. Però les seves propostes han estat sempre blocades pels republicans.
El Departament de Justícia del president Obama investiga a més si les operacions a Macau del senyor Adelson violen la Llei de Pràctiques Corruptes a l'Estranger, investigació que sens dubte el senyor Adelson espera que desaparegui si Romney és president. Per a un home com ell, en un moment en el qual no hi ha límits morals o legals per a comprar influències, gastar-se unes desenes de milions de dòlars és una misèria i li serveix per a elegir els republicans, que li permetrien mantenir els seus milers de milions intactes.
(Aquest editorial va ser publicat en l'edició en paper de The New York Times de diumenge 24 de juny de 2012. Enllaç: http://www.nytimes.com/2012/06/24/opinion/sunday/what-sheldon-adelson-wants.html?_r=4&smid=tw-share )

ESPANYA ES CONTINUA CONSTRUÏNT CONTRA ELS PAÏSOS CATALANS.

Els vagons descarrilats dels Països Catalans

 Estàvem preparant un article sobre la campanya totalment premeditada del Govern espanyol i dels governs "regionals" del PP contra la llengua catalana (no cal recordar l´actitut contrària al català a les escoles valencianes, ni l´actitut del govern del PP de les Illes contra el català, i ara el surrealisme lingüístic a la Franja, era la darrera peça que faltava).

Els governs espanyols tornen a la vella posició, en situacions crítiques cal "més Espanya" (només cal veure les vegades que va dir la paraula "Espanya" ahir el Ministre espanyol Soria durant la roda de premsa). 

Però aquesta estratègia de "més Espanya" sempre la situen en contra dels Països Catalans. La seva visió continua essent la mateixa: volen més Espanya i necessiten menys Països Catalans (això no vol dir que necessitin menys "als"  Països Catalans, al contrari). Però  fa segles que persegueixen la vella idea de la creació d´un estat-nació on coincideixi l´estat (espanyol) i la nació (espanyola) i nosaltres sobrem perquè ja som una nació (catalana).    

 

 

 

 

Afegim un article, publicat a Nació Digital, per J. Casals que ens sembla prou coincident amb el que pensem nosaltres sobre aquest tema concret: 

 

Que les tesis independentistes són cada cop més populars en la majoria ciutadana del nostre país és evident. Aquesta expansió de l'independentisme s'ha fet principalment a partir de raonaments i reivindicacions de justícia en l'àmbit econòmic, brandant l'espoli fiscal així com el disseny d'unes infraestructures radials, partint d'una cosmovisió que té el cap i el cul a Madrid.

Paral·lelament aquest in crescendo independentista al Principat, la dreta espanyola governant ha emprès una ofensiva a la resta dels territoris dels Països Catalans que formen part de l'Estat Espanyol contra la llengua catalana. Tenim la ja veterana dèria blavera de la dreta espanyola al País Valencià i ara se li ha incorporat el president balear Bauzá que es proposa expulsar el català de la normalitat civil i institucional, i que ja li ha comportat desercions d'algun dirigent territorial del seu propi partit. I a la Franja, una consellera nascuda a Ripoll ha esdevingut la punta de llança de la catalanofòbia del PP aragonès inventant-se el terme “aragonès oriental” per tal d'esborrar el català en l'imaginari dels ciutadans de la Franja que són catalanoparlants. Hi ha qui ha parlat que el xoc de trens entre la legitimitat catalana i l'espanyola és inevitable. El que ja és un fet és que l'espanya governamental està fent descarrilar els vagons de les Illes, el País Valencià i la Franja.

Aquest embat a la nostra llengua, un dels pilars de la identitat nacional catalana, és possible per la manca de musculatura política nacional en el marc dels Països Catalans com a tal. Quan sentim a Duran i Lleida i alguns opinadors blasmant la nació catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, hom es fa creus de la seva manca de mires nacionals. Només l'acomplexament del benestant catalanisme polític del Principat, que ha tancat els ulls davant les injustícies i agressions a la resta dels Països Catalans, ha fet possible que aquesta ofensiva espanyolista sigui possible amb una lleugera resistència local.

Les adscripcions nacionals sempre tenen la vessant de la voluntat de pertinença, ara, de la voluntat de pertinença a ignorar que des de Madrid ja fa dècades sinó segles que porten una política d'anorreació nacional als Països Catalans, n'hi ha un bon tros. Si Fuster aixequés el cap...

RESPOSTA A LA CRIMINALITZACIÓ DE LA CAMPANYA #NO VULL PAGAR.

Uriel Bertran a Fernández Díaz: “Violència urbana són les seves afirmacions, la política de genocidi lingüístic que practica el PP als Països Catalans i l'espoli fiscal de 20.000 milions d'euros anuals que Espanya roba a Catalunya

3

El secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, s'ha pronunciat aquest vespre sobre les afirmacions “totalment desafortunades” que ha fet avui el ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz (PP) qualificant la campanya #novullpagar i l'impagament dels peatges de “violència urbana”.

El diputat independentista ha respost a Fernández Díaz que “violència urbana són les seves afirmacions, violència urbana és la política de genocidi lingüístic que està practicant el PP als Països Catalans i violència urbana és l'espoli fiscal de 20.000 milions d'euros anuals que Espanya roba a Catalunya”.

DEMÀ DIUMENGE 17: 3r. # NO VULL PAGAR.

Autopistes: 711 MEUR d'ingressos i 90 MEUR en manteniment

SI branda les xifres que la Generalitat aporta sobre les concessions

El diputat de SI, Uriel Bertran, va denunciar  que el Govern de CiU “no està a l'alçada del que s'espera” perquè, segons el seu criteri, impedeix debatre la realitat dels peatges a Catalunya.

Des dels faristols del Parlament, Bertran va  subratllar que la Generalitat ha xifrat el cost del manteniment deles autopistes catalanes en 90 MEUR anuals, "un cost que comparat amb els 700 MEUR que recapta Abertis, és mínim, i que permetria la gratuïtat de les autopistes per als catalans".

Aquesta era la intenció del projecte de llei de supressió de peatges que els independentistes van veure com la Mesa rebutjava. Un rebuig que S. I va criticar per la "utilització barroera" del reglament.

De fet, SI no s'ha quedat de braços plegats i ha tornat a presentar el projecte de llei afegint una clàusula que desplaça en el temps la possible despesa que pogués ocasionar, donat que aquest ha estat l'argument que la mesa ha al·legat, a instàncies del Govern, per fer enrere la proposta de Solidaritat. Fins i tot, SI proposa un "peatge per a camions de gran tonatge de pas per Catalunya amb origeni destinació de les mercaderies fora de Catalunya” que segons els seus càlculs ja ingressarien els 90 milions d'euros del cost del manteniment de les autopistes.
Malgrat les opinions en contra i les pressions dels Governs central i "autonòmic" i les opinions en contra d´alguns opinadors professionals (que més caldria dir "manipuladors professionals"), les xifres canten, com podem dir en català.