divendres, 2 de novembre del 2012

NO ENS ENGANYEM : CiU NO ES CAP GARANTIA D´INDEPENDÈNCIA (I AMB DURAN I LLEIDA UN VERITABLE PERILL).

Continuem pensant que donar una majoria absoluta a un partit (sigui el que sigui) és donar un xec en blanc per a fer allò que aquell partit vulgui. El nostre objectiu continua essent que la societat catalana estigui en millors condicions i no estem d´acord que una majoria absoluta de cap partit vagi en aquest sentit.

Ens agradaria que la memòria dels catalans i catalanes no fossi tan fràgil i coneixem massa CiU per no pensar que una vegada acabades les eleccions el Govern espanyol farà una proposta a la baixa (la intervenció militar son paraules massa gruixudes ara a Europa). I aquesta proposta a la baixa pot engrescar CiU (ja amb majoria absoluta) explicant que "ara els espanyols ho comencen a entendre" o que "CiU son negociadors de mena" o que "ara encaminem el camí cap a l´estat propi" (quin estat propi?).

Nosaltres som independentistes, igual que milers de catalans i catalanes i continuem creient que el millor en aquestes eleccions programades és votar l´independentisme (no intermediaris) i entre aquests hi ha S.I. que ha demostrat durant 2 anys al Parlament el molt que es pot fer amb pocs diputats.

Comentari a part hem de fer sobre el senyor Duran i Lleida (amo i senyor d´ UDC) i la seva lluita mediàtica contra la independència. Només cal veure les seves declaracions d´avui al final d´aquest post. No ens en fiem gens d´un personatge així, remenant les cireres d´un partit amb majoria absoluta a Catalunya?. I els companys i companyes que pensen en el que diuen "vot útil" s´equivoquen perquè pot ser el més inútil dels vots.

Coincidim plenament amb els avisos d´ahir d´en López Tena: 

SI alerta que una CiU amb majoria renunciarà a la independència

López Tena considera que Mas està "enganyant els catalans" i cercarà el pacte amb Espanya


Alfons López Tena acusa Artur Mas d'enganyar i de generar frustració Foto: ACN

El candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Alfons López Tena, adverteix que si CiU aconsegueix la majoria absoluta "intentarà de nou un pacte amb Espanya". En aquest sentit, ha presentat SI com "l'única garantia per evitar l'enèsim engany de CiU, amb un discurs ambigu i un programa electoral que no parla en cap moment d'independència". López Tena s'ha reunit aquest matí amb els representats de la candidatura del Maresme de SI a la llista per Barcelona per debatre sobre el procés d'independència.
 
"La permanència de Catalunya a la Unió Europea no depèn d'Espanya. Això és evident per a tothom, excepte per al govern espanyol i per a Duran i Lleida", ha assegurat López Tena en referència a l'informe del director general honorari de la Comissió Europea i assessor de l''European Policy Centre', Graham Avery, que defensa la permanència d'Escòcia a la UE en cas d'independència.
 
Contràriament a aquest informe, Josep Antoni Duran i Lleida, número dos de CiU, ha expressat als quadres d'Unió que veu "quasi impossible" una Catalunya independent dins de la UE. "CiU no parla en cap moment d'independència al seu programa electoral, sinó d'autonomia plus dintre d'Espanya", ha dit López Tena, que creu que Mas "està enganyant" els catalans i "això generarà frustració i desencís".

Duran: 'No veig una Catalunya sense Espanya'

'Estic acostumadíssim a veure F-18 sobrevolar Alcampell', diu el president d'Unió, que critica la carta a la UE contra les amenaces militars

El president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida continua el seu discurs contra la independència de Catalunya. Avui en una entrevista a ABC Punto Radio (àudio en mp3), ha declarat que no veia una Catalunya sense Espanya. 'És dolent per a Espanya no tenir Catalunya, i és dolent per a Catalunya no tenir Espanya', ha dit Duran, que ha insistit que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea, que no creu que hi hagi una gran majoria per la independència i que el discurs del maltractament fiscal i polític d'Espanya potser és equivocat.
Duran, a més, ha atacat, sense esmentar-lo, l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, que juntament amb Raül Romeva, Maria Badia i l'eurodiputada del BNC, Ana Miranda, en representació d'ERC van enviar a les institucions europees per denunciar les amenaces militars contra Catalunya. Responent la pregunta de 'qui posa llenya al foc per malmetre les relacions entre Catalunya i Espanya', Duran ha posat l'exemple de 'quan es diu a la UE que les paraules de Vidal Quadras o les d'un coronel retirat o el president d'una associació de militars retirats signifiquen que Espanya és a punt d'atacar militarment Catalunya. Això són errors importants'.

A més, Duran ha menystingut les crítiques pes vols rasants d'avions de l'exèrcit espanyol a Catalunya. 'Estic acostumadíssim a veure F-18 sobrevolar Alcampell', ha dit. (Vilaweb).

dimarts, 30 d’octubre del 2012

ESPANYOLS I CATALANS: DUES SOCIETATS PARAL.LELES

Les enquestes i els articles d´opinio d´aquests dies ens refermen en la idea que continuem tenint 3 comunitats que funcionen en paral.lel (cada una amb el seu model d´estat) i que continuen essent els espanyols, els catalans i els bascos.
Si no fossi aixi no s´entendria que el PP tiguessi aquesta actitut contra la llengua catalana o sobre la recentralitzacio de les "autonomies" i la major part d´espanyols hi estigui d´acord o que les ganes d´anar-se´n dels catalans siguin cada vegada mes fermes o que una part del lerrouxisme (UPyD) no aconsegueixi avals per presentar-se a Girona i en canvi estan de pujada en les comunitts espanyoles.

Al mateix temps ens refermem en la idea de que CiU no hauria de tenir majoria absoluta i que el mes adequat per a Catalunya seria el manteniment (de S.I) i l´entrada d´altres forces independentistes. El PP esta plantejant una contrapoposta per millorar es sistema fiscal (pero sense ser un pacte fiscal) i si la proposta es llaminera alguns partits grans s´hi llençaran de cap. Despres ja sabem les "promeses" espanyoles com acaben.
Pero no cal arribar aqui, hem de prevenir la situacio i votar partits independentistes, nosaltres a S.I.

Sobre el criteri d´aquestes tres societats que viuen en paral.lel, hi ha un aricle avui de Salvador Cot que ens sembla interessant: 

Dos milions d'espanyols imaginaris

És sorprenent l'escassíssima estima que tenen els espanyols per les comunitats autònomes amb denominació d'origen espanyola. Trenta anys d'autogovern no han servit perquè ni un madrileny, riojà o castellanonoséquè vessin una sola llàgrima per aquells himnes i banderes regionals que els van convertir en entitat política d'un dia per l'altre. Les enquestes deixen clar que els espanyols demanen una recentralització que liquidi el sistema autonòmic, considerat car i ineficient.

Més sorprenent és que fins i tot els que han presidit alguna d'aquestes institucions tinguin el cinisme de descriure-les públicament com un parany contra bascos i catalans que només té el defecte de costar massa diners. Fa poc, Esperanza Aguirre deia, obertament, que "l'estat de les autonomies no ha servit per integrar a bascos i catalans i el café para todos sí que ha servit per complicar l'estat i encarir el cost d'altres regions". José Bono s'hi ha afegit recordant que a Castilla-La Manxa "ens van donar l'autonomia per convèncer els militars que el mateix que donaven a Catalunya ho donaven també a Toledo o La Rioja".

Però, tot i així, a Espanya no hi ha ni una sola veu que reclami actuar sobre la realitat i reconèixer políticament les nacions catalana i basca. Al contrari, Aznar i la FAES ja han amenaçat amb provocar la ruptura interna de Catalunya per raons ètniques i ahir José Bono va quantificar en dos milions els ciutadans de Catalunya que ell creu que són mobilitzables contra la independència. John Lennon s'imaginava a tothom compartint el món; José Bono i José María Aznar s'imaginen una massa enorme d'espanyols aixecant-se contra Catalunya. Cadascú...

diumenge, 28 d’octubre del 2012

SI, el vot independentista útil.

Les enquestes de la campanya electoral (ja que tot es campanya actualment) diuen que alguns partits (entre ells S.I. i les CUP) no tindran diputats al Parlament.
No creiem que una majoria absoluta de CiU sigui el millor perque aquest pais avanci, tampoc que alguns partits es quedin fora.
Aixi que donem algunes raons per votar independencia: 

SI VOLS INDEPENDENCIA, VOTA-LA.   



Les properes eleccions seran la primera vegada que el poble votarà no en clau de qui administra i gestiona la misèria autonòmica, ni de a qui s’encarrega intentar acords i pactes impossibles amb Espanya que acaben sempre en fracàs i frustració. Aquesta vegada és la independència la qüestió cabdal que centrarà i determinarà l’opció dels votants per un o altre partit.
És la independència la decisió més transcendent que un poble pot prendre, i exigeix claredat i credibilitat als partits per tal que pugui obrir-se amb garanties, seriositat, i rigor, el procés polític il·lusionant i difícil que culmini en la proclamació i reconeixement internacional del nostre Estat independent, de la República de Catalunya.
Les mancances, ambigüitats, trajectòria, i acomodament autonomista de la casta política catalana tradicional, fan més que dubtós que els partits “de tota la vida” tinguin realment la voluntat i el tremp de complir la voluntat majoritària del poble català d’assolir la independència en 1 o 2 anys, que no la pretenguin escamotejar per un nou intent de peix podrit al cove foradat com han set l’Estatut i el pacte fiscal que tant defensaven no fa ni dos mesos.
Solidaritat Catalana per la Independència som el vot independentista útil, som la garantia d’independència.
En 32 anys de Parlament, només Solidaritat ha presentat la Llei per convocar el referèndum i declarar la independència. I ho tornarem a fer la propera legislatura. Els altres partits només parlen d’independència o d’Estat propi quan es convoquen eleccions, però després pacten amb el PP, acorden tripartits amb el PSC i fan president Montilla, o impulsen el pacte fiscal amb Espanya. Nosaltres som la garantia que el clam de l’11 de setembre arribarà al Parlament de Catalunya i no serà traït.
Tenim el full de ruta més clar per aconseguir la independència, sabem com fer-ho.
1) Constituirem un Govern d’unitat nacional per la independència.
2) Prepararem les noves àrees de Seguretat Social, Hisenda, Energia, Afers Exteriors i Seguretat.
3) Negociarem amb la comunitat internacional el reconeixement de l’Estat català.
4) Celebrarem el referèndum d’independència com a màxim l’11 de setembre de l’any 2014.
5) Si Espanya impedeix el referèndum, declararem la independència al Parlament.
6) Treballarem per estendre la independència a la resta dels Països Catalans.
Cal evitar la majoria absoluta de CiU perquè no continuïn amb les ambigüitats. Solidaritat estirarà el proper govern de la Generalitat cap a la independència. Però amb una majoria absoluta de CiU, els contraris a la independència com el “sector dels negocis” o Duran i Lleida podran posar pals a les rodes al procés, i continuaran les ambigüitats d’Artur Mas: Estat propi -però com Massachusetts o Baviera en lloc d’Estat independent –com Dinamarca o Holanda-, interdependència en lloc d’independència, consulta en lloc de referèndum, o renunciar a la independència “clàssica” (que és l’única que entén el món perquè és l’única que existeix). Si només d’ells depèn, cauran de nou als paranys espanyols.
Amb la independència farem de Catalunya l’Holanda del Mediterrani, un país de progrés i de benestar, un país de primera. Tenim el mateix PIB que Dinamarca, ens mereixem una societat d’igualtat d’oportunitats, de benestar, de promoció de la innovació i el mèrit, pròspera, democràtica i cívica.
Volem la independència i l’Estat català al servei del poble, de la Catalunya que matina, de la gent que s’esforça, s’arrisca i aixeca el país. Al servei de les classes populars, dels treballadors/es i de les classes mitjanes. No volem que a la Catalunya independent continuïn manant els de sempre, els poders fàctics que treuen profit de vendre’ns a Espanya. La força de Solidaritat serà la força que tindrà la independència al servei d’una Catalunya de qualitat on mani el poble. Podem fer-ho perquè tenim 0€ de deutes amb bancs i caixes, tenim les mans lliures i no ens devem més que a un sol mandat, al del nostre poble.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

EURODIPUTAT FLAMENC EXIGEIX AL GOVERN ESPANYOL QUE "DEIXI ALS CATALANS VOTAR EL SEU FUTUR".

Un eurodiputat flamenc exigeix al govern espanyol que "deixi als catalans votar el seu futur" i que "no hi fiqui l'exèrcit"

Derk Jan Eppink compara Vidal-Quadras amb Franco i s'enganxa amb el PP durant un debat amb Barroso i Van Rompuy
L'eurodiputat flamenc Derk Jan Eppink ha exigit al govern espanyol aquest dimarts que deixi "als catalans votar el seu futur" i "no hi fiqui l'exèrcit", en un debat amb José Manuel Durao Barroso i Herman Van Rompuy al Parlament Europeu.
Com es pot veure en el minut 43 d'aquest vídeo, Eppink ha comparat directament Alejo Vidal-Quadras amb Franco, per la seva amenaça d'enviar la guàrdia civil a Catalunya, i ha exigit al PP que faci com "David Cameron amb Escòcia". L'eurodiputat popular Luis De Grandes ha sortit en defensa de Vidal-Quadras i s'ha encarat amb Eppink, acusant-lo d'haver "insultat i desqualificat des de la més absoluta ignorància". "Señor Vidal-Quadras, ¡vergüenza!", ha cridat el polític flamenc, en castellà.

Eppink ha felicitat Barroso i Van Rompuy pel Premi Nobel de la Pau 2012. "Malauradament no puc felicitar Vidal-Quadras", ha lamentat Eppink, eurodiputat de la Llista Dedecker flamenca i vicepresident del grup parlamentari euroescèptic dels Conservadors i Reformistes europeus.
Eppink ha denunciat que la carta que Vidal-Quadras ha enviat a tots els eurodiputats "sembla escrita pel mateix general Franco". "Diu que l'independentisme no és ni pacífic ni democràtic, però i vostè què és?", li ha preguntat. Eppink ha criticat que "fins ara els guanyadors del Nobel no han fet massa" i els ha reclamat que obliguin Vidal-Quadras a "demanar perdó als catalans" i a "dimitir" com a vicepresident de l'Eurocambra.
Luis De Grandes ha demanat la paraula per defensar que "Vidal-Quadras no ha dit ni més ni menys que s'ha d'aplicar el que recull la Constitució espanyola". "La resta són singulars apreciacions personals, que jo puc respectar però que menyspreo", ha respost a Eppink, en una violenta enganxada enmig de l'hemicicle d'Estrasburg, davant de Barroso i Van Rompuy. Eppink ha replicat exigint a l'Estat espanyol que posi el conflicte "en mans de la democràcia i no dels tancs". "Deixin els catalans votar, no hi fiquin l'exèrcit, ja coneixem la història de la guàrdia civil, senyor, vostè la coneix millor que jo, així que si us plau parlem de democràcia i permetin que els catalans decideixin per ells mateixos", ha insistit l'eurodiputat belga.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

SI celebra “el nou independentisme que abandona la idea de reformar Espanya”, en referència a Bildu i l'Anova de Beiras

Continuem pensant, com ja haviem dit abans, que el temps que nosaltres dediquem a les eleccions i a denunciar actes espanyolistes, des del Govern espanyol l´utilitzen com desplegament diplomatic. Les declaracions la setmana passada d´alguns representants politics estrangers (a favor de la "unitat espanyola"), ho confirmen.
Malgrat tot, ens va agradar veure la carta enviada per S.I. al representant de l´Autoritat palestina a Madrid. Sempre cal que ens expliquem a l´estranger (abans no ho haviem fet) i cal contrarestar el desplegament espanyolista.

Sobre les eleccions del 25 de novembre, volem posar un toc d´alerta sobre el paper dels mitjans de comunicacio i la crida dels partits (com sempre els grans, de cara al que anomenen "vot util"). Tots sabem que volen dir: vota CiU o vota PP (segons el bloc que siguin).
Nosaltres considerem que el vot independentista ha d´anar a un partit independentista, i en el cas de S.I. veiem una feina ben feta en aquesta legislatura que permet continuar donant confiança a S.I.
Us adjuntem una entrevista a l´Uriel Bertran sobre el tema del vot:

Bertran: «La crida al vot útil de Mas afectarà molt més ERC que SI»

El secretari general de SI celebra “el nou independentisme que abandona la idea de reformar Espanya”, en referència a Bildu i l'Anova de Beiras

Uriel Bertran, secretari general de SI. Foto: ACN

L'endemà del diumenge electoral a Euskadi i Galícia els partits catalans analitzen com afectarà a la cursa del 25N. Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, celebra el bon resultat de Bildu i l'AGE i assegura que representen, com ells, un “nou independentisme” que ha renunciat a reformar Espanya al mateix temps que ha apostat per formes de fer política radicalment democràtiques.

- Les eleccions basques van deixar una gran majoria de les dues grans forces abertzales. Com influirà al nostre país?

- Els comicis bascos amb Bildu però també els gallecs han suposat la irrupció d'un nou independentisme que abandona la idea de reformar Espanya. A Catalunya, Solidaritat representa aquesta idea que no parla de pactes fiscals sinó de referèndums i de declaracions d'independència. També veiem amb molta simpatia la irrupció d'Anova –el partit de Beiras, pal de paller de l'Alternativa Galega de Esquerda- que deixa enrere l'autonomisme del BNG. Totes suposen noves formes de fer política: assembleàries, amb primàries, radicalment democràtiques i que, al mateix temps, aposten per l'estat propi.

- És curiós que fins a tres formacions catalanes (ERC, SI i la CUP) hagin celebrat els resultats de Bildu.. .

- Nosaltres sempre hem apostat per una gran coalició independentista progressista com és el cas de Bidu. I, de fet, Solidaritat Catalana per la Independència ja és una coalició de cinc partits que esperem que vagi creixent.

- Sigui com sigui, el 25 de novembre no es presentaran amb altres formacions. És un fracàs?

- Teníem molt clar que una gran coalició era l'opció òptima per esdevenir l'alternativa independentista. Hi apostàvem tant que vam ser els únics que vam enviar a la cimera els màxims dirigents, posant tota la carn a la graella... Ara bé, repeteixo, som els únics que ja som una coalició i que estem acostumats a gestionar la pluralitat.

- En aquest escenari de diverses opcions independentistes CiU pot tenir-ho més fàcil per apel·lar al vot útil. De fet, avui mateix Artur Mas ja ha fet una crida als votants d'ERC...

- Fins a cert punt és normal. CiU i ERC han coincidit en defensar els dos darrers anys el projecte del pacte fiscal. En canvi, els únics que han exercit d'independentistes al Parlament hem estat nosaltres. No ha estat fins que SI ha arribat a la cambra catalana que s'ha presentat una Llei d'independència.

- Per tant la crida del vot útil afectarà més a ERC?

- Estem segurs que els afectarà molt més que a SI. Nosaltres som el vot útil independentista i això ens diferencia més clarament de l'ambigüitat de CiU que ha parlat des de l'estat propi tipus Massachussets a la interdependència. En canvi, tenim clar que volem una Catalunya lliure nacionalment però també lliure de peatges, retallades i corrupció. Nosaltres volem una independència al servei de poble, en canvi Artur Mas ja ha dit que amb l'estat propi continuaran les retallades i els peatges.

- Tant CiU com ERC parlen d'una consulta a la propera legislatura. Quin és el vostre full de ruta?

- Nosaltres vam votar a favor de la resolució de Parlament perquè creiem que podem condicionar l'ambigüitat dels altres partits. Això sí, volem un referèndum abans del setembre de 2014 i serem els únics que ho explicitarem al programa electoral. Si l'Estat espanyol ho bloqueja caldrà apostar per una declaració unilateral. De fet, el problema de CiU és que no diu què farà si el referèndum queda avortat.

- La gran novetat de les eleccions serà la CUP, un partit inequívocament independentista però que també aposta per la radicalitat democràtica, la denuncia contra la corrupció i l'assemblearisme. Us pot fer mal?

- La CUP vincula el seu independentisme a la revolució social. Nosaltres apostem per un missatge que des del progressisme pugui arribar al màxim nombre de persones de les classes populars i mitjanes. Volem una independència amb el màxim de justícia social però qüestions com la pertinença o no a la Unió Europea s'hauran de discutir a posteriori.

         

dimecres, 17 d’octubre del 2012

L'impacte del procés català en la premsa internacional

L'impacte del procés català en la premsa internacional, titular a titular

Recull de les principals informacions aparegudes als mitjans de tot el món d'ençà de la Diada (Font: Vilaweb)
Des de la gran manifestació de l'Onze de Setembre el procés polític de Catalunya, que ha de portar a un referèndum o a una consulta sobre la independència, ha tingut un gran ressò en la premsa internacional. La majoria dels articles, reportatges, editorials, vídeos i programes dels mitjans més prestigiosos han explicat les raons de Catalunya per a avançar cap a la independència. I han difós la reacció aïrada del govern i de les institucions espanyoles.
Heus ací un recull dels articles més notables publicats aquest últim mes pels principals mitjans internacionals.
Financial Times: 'Un matrimoni no s'arregla declarant il·legal el divorci' (16.10.2012)
France TV: 'Catalunya, possibilitat elevada d'independència' (16.10.2012)
Bloomberg: 'Cal garantir als catalans el dret de fer un referèndum'(16.10.2012)
Le Figaro: Anàlisi: 'Catalunya juga amb la independència' (original en francès i traducció automàtica al català) (15.10.2012)
Le Monde: 'A Espanya, oli al foc català' (original en francès i traducció automàtica al català) (15.10.2012)
El Washington Post també analitza l'independentisme català (13.10.2012)
BBC: 'Independència escocesa, lliçons catalanes per Caledònia?'
Vídeo de la BBC subtitulat al català: 'Catalunya dirà adéu a Espanya?'
Article de Jaume Clotet i Ricard Gonzàlez al New York Times: 'Els catalans, presoners d'Espanya' (3.10.2012)
Mas declara al New York Times: 'Hem creat un gran sentiment d'esperança' (6.10.2012)
La BBC vincula les amenaces contra Catalunya al 'pacte de silenci' de la transició (2.10.2012)
Les amenaces de Vidal-Quadras arriben al Financial Times (2.10.2012)
Aljazeera fa un reportatge en profunditat sobre l'independentisme català (30.9.2012)
USA Today: 'Mentre Espanya s'enfonsa, molts catalans volen marxar-ne' (29.09.2012)
Financial Times: Preguntes i respostes sobre el procés independentista català (28.09.2012)
The Independent feia un bon resum de la situació en aquest article: 'Catalan Independence: Can cash-strapped Spain afford the most-treasured jewel in its crown' (traducció automàtica al català) (25.10.2012)
El debat sobre la independència a Aljazeera, transcrit i traduït al català (21-9-2012)
El programa radiofònic World Business Report de la BBC va oferir un debat sobre la possible independència de Catalunya amb l'economista gal·lès Edward Hugh i l'especialista financer David Kuo (21.9.2012).
The Telegraph explica en aquest article que Espanya s'arrisca al trencament perquè Mariano Rajoy encén 'la fúria catalana' (21.9.2012)

dissabte, 13 d’octubre del 2012

EL 12 0CT. UNA CORTINA DE FUM, PER AMAGAR LA INTENSA ACTIVITAT DIPLOMATICA ESPANYOLA A L´ EXTERIOR.

El 12 d´octubre ha estat una cortina de fum (no poden moure tantes persones com volen a Catalunya, ni tan sols amb la covocatoria dels 4 partits espanyolistes d´ahir).
El que ens hauria de preocupar realment es la intensitat de la dipomacia espanyola aquestes setmanes a l´ exterior que anir`a augmentant per tal de d´intentar desactivar-nos internacionalment.
Cal que recordem (en un altre sector) el que va passar amb el reconeixemnt de les sel.leccions catalanes de patinatge, se´n van sortir amb la seva amb una intensa activitat diplomatica (amb "reglas" inclosos).
Compte !, ells fa temps que hi treballen i nosaltres ens podem quedar amb un pam de nassos. LA POLITICA EXTERIOR ES FONAMENTAL.

D´acord amb un article d´avui a N. Digital:
El parany
L'espanyolitat que aquest 12 d'octubre va fer cap a la plaça Catalunya va ser més simbòlica que una altra cosa. De fet, va ser un fracàs, i no per la quantitat -ridícula si es té present que suposadament representaven allò que també suposadament ens uneix- sinó per la qualitat d'alguns dels més sorollosos dels assistents. Només cal veure com va descriure Le Monde la posada en escena de la convocatòria.

Cares de José Maria Tempranillo amb barrets de la Legió, grupets de caps rapats que mai no ha passat un dissabte a l'esplai, abanderats del Casal Tramuntana aclamats per gent polida, endreçada, contenta i feliç de sentir-se legítimament espanyols es van barrejar aquest divendres amb el lideratge polític espanyolista que els ciutadans podran votar el proper 25N. No m'imagino la Merkel en manifestacions amb nostàlgics del Berlín del 1936, però Espanya fa relativament poquet que va acomiadar el seu dictador feixista mentre llanguia al llit, per cert, retratat pel seu gendre.

L'aplec del lloro negre va ser anecdòtic, colorista, sorollós, previsible i un desplegament policíac contundent i visible va evitar que qualsevol incident esclatés en aldarull. Tot plegat va oferir una imatge una mica freak a l'alçada de les declaracions del govern espanyol, dels vols rasants dels F18 de l'exèrcit a tocar del monestir de Ripoll i de les declaracions de la cort suprema de la Guàrdia Civil. Però no ens enganyem, la concentració del divendres és el que es coneix com a maniobra de distracció, un esquer.

Espanya fa molts anys que és un estat i la sap llarga. Mentre envien un circ a Barcelona la seva diplomàcia, política i financera, treballa de valent per vendre el seu missatge. Un missatge que podem assegurar que no és gens favorable als nostres interessos: Catalunya malbarata i, a més, volem fer un cop d'estat. La plaça de Catalunya va ser un parany, no ens refiem. Els del 12O no són els adversaris.

PREMSA INTERNACIONAL:  "LE MONDE" NO ES VA DEIXAR ENGANYAR:


«Le Monde» classifica el 12O com un acte de l'extrema dreta

El diari francès es fa ressò del document dels Ultrasur que va fer públic Nació Digital



"L'extrema dreta espanyola ha trobat un nou terreny de joc: la manifestació de divendres 12 d'octubre contra la independència de Catalunya", comença la informació de Caroline Monnot i Abel Mestre, periodistes de Le Monde especialitzats en l'anàlisi de l'extrema dreta europea.

El reportatge analitza el suport del PP i Plataforma per Catalunya a aquesta menifestació, a més de diversos grupuscles vinculats a les trames ultres espanyoles. També es fa ressò de la informació de Nació Digital, amb el document dels Ultrasur que acabava recomanant que "res de Sieg Heil aquesta vegada".