ELS VOTANTS DEL PSC I EL BLOC UNIONISTA.

Ahir treia un article "Nació Digital" (us el posem a continuació), però com que creiem que té més matisos dels que sembla, us posem un comentari posterior nostre:

Els votants del PSC són els que se senten més espanyols

El 40,4% dels que fan confiança als socialistes es consideren espanyols que viuen a Catalunya

Quico Sallés , Barcelona | Actualitzat el 14/03/2015 a les 01:02h

Arxivat a: Política, PSC, Crisi PSC, LLet condensada, UNionimse, CEO, Procés català

Miquel Iceta (esquerra), amb Josep Ramon Bosch (dreta) a l'acte de SCC de commemoració de la Constitució. Foto: Marina Bou/Nació Digital.

El darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió publicat aquest divendres ha estrenat el nou format de pregunta sobre sentiment de pertinença. El CEO demana als enquestats amb quina frase se sent més identificat: si com un català que viu a Catalunya; com un català que viu a Espanya; com un espanyol que viu a Catalunya; o bé com un espanyol que viu a Espanya. Un posicionament que deixa els que diuen ser votants del PSC com els que se senten més espanyols.

Així el 40,4% dels votants socialistes asseguren que són "espanyols que viuen a Catalunya". Un percentatge que gairebé dobla el 22% dels votants de Ciutadans o del 22,7% de votants del PP que s'identifiquen amb aquesta fórmula. Un percentatge espanyolista que encara s'incrementa més si hi afegim el 12,6% que asseguren sentir-se espanyols a Espanya. És a dir, el 53% dels votants socialistes se senten espanyols. Una xifra inferior al 48,4% de PP que són espanyols que viuen a Espanya o espanyols que viuen a Catalunya.  Només el 14,4% dels fidels al PSC es considera un català que viu a Catalunya. 

Comentari de Catalunya. Nació, Independència:
1. El PSC està en caiguda lliure, i cada vegada és més PSOE i menys PSC-PSOE fruit de la direcció que han tingut els darrers anys: han hagut de posicionar-se en relació a l' enfrontament Catalunya- Espanya, han optat per situar-se al costat d' Espanya i han hagut d' apropar-se a PP, UPyD i Ciudadanos.
Aquesta situació els ha fet deixar l' eix "dreta-esquerra" on es trobaven molt còmodes, entenent que dreta era el PP i esquerra eren ells. Els nous companys de viatge no agraden a alguns votants. malgrat tot.

2. Malgrat la caiguda del PSC (ara PSOE- PSOE) hi ha molts votants socialistes que entenen que la independència de Catalunya no va amb ells i que si han d' anar a votar, votaran en contra. Però això no implica que siguin els votants més espanyolistes. No cal cap enquesta per saber que el nacionalisme espanyol més radical està en els votants de Ciudadanos, PP i UPyD. Per tant caldria convéncer a aquests votants PSOE que els és més beneficiós per la seva vida, la seva economia i el seu dia a dia un estat independent que comença de nou sense el llast espanyol (monarquia, exèrcit ultraconservador, constitució conservadora, dependència exterior, etc. etc) i tenir un nou marc jurídic-polític més obert, decisions sobre les pròpies infraestructures, decisions sobre internacionalització del nostre comerç, turisme, hisenda pròpia, millora dels transports, educació, etc.

3. Això ho podem fer, només cal que sortim del cul-de-sac on ens hem (i ens han) posat ara. On estem actuant mirant les enquestes que van sortint i que van argumentant que "el sobiranisme està baixant". Hi ha més vida més enllà de les enquestes amanides. Els votants PSC i d' altres poden entendre que viuran millor en una Catalunya independent. Les constitucions noves SEMPRE són i han estat més progressistes i han millorat totes les constitucions anteriors. Potser seria hora de començar a fer campanya electoral pel 27-S per convéncer l' electorat. La campanya no és sobre si seran unes eleccions "plebiscitàries" o no i tampoc sobre si "ens les deixaran fer plebiscitàries o no", la campanya és per tenir majories clares per la independència. I no badem perquè aquestes poden ser les eleccions més importants de Catalunya dels darrers cent anys.            

RETORN DELS TOROS A CATALUNYA??

No ens podiem esperar una altra cosa del PP, de Wert i de les idees falsament culturals espanyoles.
Com no anem amb els ulls ben oberts, en poc temps tornarem a tenir toros a Catalunya. Ells continuen treballant, encara que nosaltres sembla que descansem.

 
Wert obre una via per al retorn dels toros a Catalunya

El PP fa ús de la majoria absoluta · Diu que la llei aprovada vol 'preservar i donar valor a la cultura comuna'

La comissió de cultura del congrés espanyol ha aprovat el projecte de llei per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Segons els portaveus d'ERC, CiU el PNB, IU i PSOE, el text envaeix les competències de les comunitats autònomes i obre una via que l'executiu espanyol podria utilitzar per imposar el retorn dels toros a Catalunya.

La llei s'ha aprovat en comissió per 23 vots a favor (PP i UPN), 6 en contra (CiU, ERC, PNB i IU) i 11 abstencions (PSOE i UPyD). Prèviament, el PP ha rebutjat la majoria de la vuitantena d'esmenes presentades pels grups de l'oposició --ha acceptat simplement retocs tècnics. Ara passarà al senat, on els grups podran presentar més esmenes.

L'article problemàtic

La polèmica se centra en l'article 11 de la llei, que estableix això: 'Correspon a l'administració general de l'estat la garantia de la conservació del patrimoni immaterial espanyol, promoure'n l'enriquiment i fomentar i tutelar l'accés de tots els ciutadans a les seves diverses manifestacions.'

D'acord amb la llei, l'estat s'encarregarà d'elevar a la UNESCO les propostes per a la inclusió de béns culturals immaterials a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

L'oposició en destaca objectius amagats

Durant el debat en comissió, totes les formacions de l'oposició han denunciat els objectius ocults del govern espanyol.

El portaveu d'ERC Joan Tardà ha apuntat que amb aquesta llei l'executiu espanyol pretén fer una maniobra per acabar forçant el retorn dels espectacles taurins a Catalunya per la via del Tribunal Constitucional espanyol.

Segons Tardà, com que la mesura que la norma estableix que l'estat té competències per a la protecció i salvaguarda del patrimoni immaterial -- partint de l'aprovació al congrés, el 2013, de la llei que ja declarava els toros com a bé d'interès cultural--, la llei permetrà a l'estat de presentar un conflicte d'interessos davant el Tribunal Constitucional contra la llei del Parlament que prohibeix els toros.

'Apareixerà l'àrbitre d'un TC amb dotze magistrats comprats políticament que el govern espanyol vol que rematin la jugada', ha dit. Tardà ha recordat, a més, que les comunitats autònomes ja disposen lleis pròpies de salvaguarda del patrimoni immaterial.

La portaveu de CiU, Montserrat Surroca, també ha denunciat l'interès ocult del govern espanyol d'impulsar la tauromàquia a través d'aquesta norma: 'Una vegada més, el govern central fuig dels problemes reals de la cultura, presenta un projecte que en cap cas no era demanat, i a més incideix en un terreny com el del patrimoni immaterial que l'experiència ens diu que funcionava adequadament.'

El portaveu del PNB, Joseba Agirretxea, també ha acusat el govern espanyol de voler aprofitar la norma per envair les competències de les comunitats en una 'vocació hipercentralitzadora', igual com la portaveu d'IU, que ha afirmat que és una llei 'invasora' que pretén imposar una visió molt determinada de la 'marca Espanya' que 'no és la de tots els espanyols'.

El portaveu del PSOE, Guillermo Meijón, ha dit que la llei tenia 'zones de dubtes i ombres' sobre l'autèntica intenció del govern espanyol respecte dels toros, i ha demanat que en el tràmit al senat s'aclarissin les competències de la norma.

Per contra, la portaveu del PP, María Carreño, ha negat que el projecte de llei laminés o envaís competències de les comunitats autònomes. Tanmateix, no ha desmentit pas que la norma permeti d'obligar el Parlament de Catalunya a tornar a autoritzar els toros.

Segons Carreño, la norma es limita a 'perfilar un conjunt de línies mestres' perquè les comunitats puguin dictar les seves regulacions en aquesta matèria. L'únic objectiu, ha dit, és 'promoure i donar valor a la cultura comuna'.

Antecedents

L'any 2010 el PP --aleshores a l'oposició-- ja va presentar un recurs contra la prohibició dels toros a Catalunya. El tribunal el va admetre a tràmit i resta pendent de sentència.

El 2013 el ple del congrés va aprovar amb els vots del PP i UPN --i l'abstenció del PSOE-- la iniciativa legislativa popular per a declarar els toros com a bé d'interès cultural.

A diferència dels recursos interposats pels partits o altres administracions, els que interposa el govern espanyol davant el TC poden anar acompanyats d'una petició d'aplicació de l'article 161.2 de la constitució espanyola, perquè se suspengui per un termini mínim de cinc mesos qualsevol llei autonòmica impugnada. L'estat ja ha emprat aquest recurs quan ha actuat contra lleis catalanes com la de consultes o la d'acció exterior.

BARNILS I PODEMOS

Un article molt interessant de l' Andreu Barnils sobre  Podemos:

Benvolguda Gemma Galdón,

Som veïns al carrer de Ferlandina de Barcelona. Com que la teva empresa, Eticas Consulting, té grans finestrals, veig quan hi ets. Quan hi ets, passo per veure si puc parlar amb tu. Ho he provat unes quantes vegades, i no hi ha manera. No et va mai bé. Amb els de Podem, els de VilaWeb hi estem de pega. Si hagués pogut, m'hauria agradat demanar-te això que explico en aquesta carta pública:

Primer de tot, 'chapeau' per tu! Vas fer pública la teva declaració de béns. D'això, no en pot presumir tothom. S'hi pot veure que tens uns 300.000 euros en comptes bancaris i ja he vist que se t'han tirat al damunt perquè, amb aquestes xifres, et defineixes com a 'precària'. Doncs a mi em va sorprendre més que haguessis guanyat 10.000 euros gràcies als rendiments d'actius financers. La primera pregunta seria, doncs, si això és el que sembla: inversions en economia especulativa. Ho és? I, si ho és, si et sembla ètic de fer-ne, militant com milites a Podem.

Després he visitat la vostra pàgina web, que oferiu en espanyol i en anglès. La vostra empresa es dedica a assessorar. Feu informes, estudis, conferències, articles, centrats en l'impacte de la seguretat i les noves tecnologies sobre les persones. N'has escrits molts articles, comaquest al diari El País, on alertes del món de vigilants i vigilats on vivim. Estats i bancs que ho saben tot de nosaltres. Partint d'això, quan he anat a la llista d'empreses amb què ha treballat la teva, m'ha sobtat de trobar-hi aquestes: l'empresa Atomic Weapon Establishment PLC, l'espanyola Indra Systems, el Banc BBVA i PriceWaterhouse, a més dels ministeris d'Interior dels Països Baixos, Letònia i Suècia.

L'empresa Atomic Weapon Establishment PLC es dedica a fabricar armament nuclear al Regne Unit. Concretament, capçals nuclears. La segona, Indra Systems, també treballa en part per a la indústria militar espanyola. El BOE va ple de contractes entre l'exèrcit espanyol i Indra. El banc BBVA ha estat denunciat per Justícia i Pau arran de la implicació en la venda d'armes, i també per part de la PAH arran dels desnonaments. Pel que fa a PriceWaterhouse, podria dir que és una de les grans auditores mundials, 'casta' pura, segons el llenguatge Podem.

Veient la llista, seria fàcil de caure en la demagògia: la Galdón treballa per a la indústria de l'armament! Treballa per a BBVA! Treballa per a PriceWaterhouse! Seria fals. Potser treballes 'amb' la indústria de l'armament. Potser només heu coincidit en conferències. Potser treballes amb ells sense cobrar. Potser sí que en cobres. Potser treballes per a ells justament per fer-los estudis en què els alertes de l'impacte que poden tenir els seus productes en la societat.

Quant a Indra, per exemple, veig que hi has col·laborat amb un programa de control dels passaports en tot de països europeus. Control de passaports que, en comptes de fer persones, fan màquines. I com més harmonitzades, millor. En aquest programa hi treballeu unes quinze empreses. M'agradaria saber exactament quin paper hi has fet? Alertar els vigilats? Millorar la feina dels vigilants? I en la resta d'esmentats? Quines feines concretes has fet per a PriceWaterhouse, BBVA, l'empresa nuclear britànica o els ministeris d'Interior europeus?

No tens por, Gemma Galdón, que els vigilants aprofitin la teva feina per, simplement, rentar-se la cara? I si els informes d'Eticas Consulting serveixen perquè continuïn vigilant-nos d'una manera més efectiva, més neta, més democràtica, però igualment poc ètica? O potser no, ens tens enganyats a tots i fas informes perquè ens vigilin encara més? No hi veus incompatibilitat, entre ser de Podem i treballar per a Indra, PriceWaterhouse, BBVA o empreses d'armament britàniques, en cas que ho facis cobrant? On és el límit? No parlo --ben entès-- del límit des d'un punt de vista legal, sinó des d'un punt de vista polític i ètic.

Tot això et volia demanar. I crec que les teves respostes ajudarien molt a entendre què voleu dir els de Podem quan parleu de 'noves maneres de fer política'. Resto a la teva disposició, dues portes més avall de la teva empresa, i moltes gràcies per endavant.

LA XARXA ES BURLA DEL PREMI EUROPEU A SCC

Molt bo el recull de Nació Digital sobre el "premi" a SCC.
El franquisme desembarca a Europa i pren posicions, amb la complaença de molts i el suport del PP.

La publicació per part de Nació Digital de les simpaties franquistes del president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, ha generat tot un allau de creativitats humorístiques a la xarxa social Twitter, en què diverses personalitats franquistes feliciten l'entitat pel guardó:

 

 

 

 

 

 

 

A banda de les "felicitacions" franquistes a SCC, Twitter també s'ha omplert de suposades felicitacions de dirigents polítics actuals partidaris de la unitat d'Espanya:
 

 

 

 

En una tercera categoria, també han aparegut felicitacions fictícies de personalitats del món de la faràndula:
 

 

AVUI "XAVIER VINADER" A TV3

'Xavier Vinader, periodista contra la guerra bruta', s'emet avui a TV3

El documentari 'Xavier Vinader, periodista contra la guerra bruta' es podrà veure avui a TV3, al programa 'Sense ficció', a les 22.49. Fet per Xavier Montanyà i Àngel Leiro, se centra en un dels periodistes d'investigació de referència a casa nostra, Xavier Vinader (1947). Durant la transició espanyola els articles a la premsa escrita de Vinader van demostrar la connexió entre l'estat espanyol, que tot just estrenava democràcia, i grups terroristes d'extrema dreta. Actuaven plegats contra independentistes bascs i moviments d'esquerra. Després dels articles, Vinader va ser víctima d'atemptats, i hagué d'anar a l'exili i a la presó. Finalment, el van deixar en llibertat arran d'una intensa campanya internacional. Com diu la fitxa del programa, 'Xavier Vinader va denunciar el terrorisme d'estat. I l'estat el va fer servir de cap de turc per escarmentar el periodisme d'investigació.'

Aquest film es va projectar un sol dia la tardor passada a la Filmoteca de Catalunya de Barcelona, en un acte que es va acabar convertint en un homenatge de la professió a Vinader, amb la presència de Mònica Terribas i Jordi Évole, per exemple. En aquella avinentesa, VilaWeb vaentrevistar el periodista Xavier Montanyà (1961), un dels autors del documentari que avui arriba a la televisió. Xavier Montanyà comenta: 'El documentari se centra en els anys que van del 1977 al 1984 i amb un epíleg sobre el GAL i les seves víctimes. També hi ha una reflexió final sobre el periodisme d'investigació. El film explica els forats més foscs de la transició a través de Xavier Vinader. Expliquem, en el fons, l'embrió de la guerra bruta de l'estat. Una guerra bruta que ve de Franco, que UCD manté i finalment el PSOE finança.'

MÉS ENQUESTES SOBRE EL NOU LERROUXISME ESPANYOL.

Les enquestes sempre han condicionat les votacions, arreu del món, però el cas espanyol es passa de frenada. Un partit que no té cap regidor ni s' ha presentat mai a cap elecció municipal (Podemos), totes les enquestes diuen que guanyarà a Espanya.
Que els vagi bé als espanyols, és el seu problema. Si no s' ha reformat res a Espanya és perquè els poders espanyols no ho han volgut mai (ens podem repassar el segle XVII, XVIII, XIX i XX espanyols). I ara ja ha passat l' època de reformes, ara potser és època dels populismes. L' impresentable de Lerroux estaria content.
Aquí els únics que sobrem som nosaltres i cal que marxem. El País amb aquestes enquestes acabarà de fer la feina "espanyola". Sorprèn que ja no preguntin per la intenció de vot als partits catalans, potser ells tenen més clar que nosaltres que ja no hi som.
Directe.cat ho explicava així:  

#nouLerrouxisme Podemos, Ciudadanos i UPyD amb majoria absoluta

Segons la cuina de l’enquesta de PRISA, les tres forces polítiques de l’àmbit populista obtenen un 45% del vots, el que els donaria una àmplia majoria absoluta

---

Segurament els que manen a la capçalera del diari El País s’han passat de frenada i no s’han adonat que amb les dades que publiquen, Podemos(27,7%), PP(20,9), PSOE(18,3), Ciudadanos(12,2), IU(6,5) i UPyD(4,5) emergeix una alternativa de govern populista que supera sobradament un govern d’unitat nacional format pels dos partits que s’han repartit el poder a Espanya des de la transició. Per primer cop PP i PSOE amb un 39,1% del vots no sumen ni majoria absoluta i no superen un acord entre Podemos i Ciudadanos (39,9), i si hi sumem el partit de Rosa Díaz el resultat arriba clarament a la majoria absoluta amb un 44,4%. Algú pot dir que la suma dels partits populistes o Lerrouxistes és impossible veient els seus programes, però tot és més fàcil del que sembla, podrien fer un govern estable, la suma de Podemos, Ciudadanos i UPyD és l’única que suma una clara majoria absoluta.  

---

 

Què separa Podemos/Guanyem de Ciudadanos i UPyD?

Segurament molt poques coses, tant sols discrepen en el tema de la llengua, mentre els primers passen del problema, no existeix, els segons i els tercers utilitzen la llengua per forjar una greu mentida que els permet aconseguir milers de vots a Espanya i que situen la formació de Rivera en el quart lloc de les estat.

TRES PROJECTES DE CONSTITUCIÓ CATALANA PER A COMENÇAR A TREBALLAR.

Pensem que és un pas endavant que es comencin a treballar esborranys per una futura Constitució de la República Catalana, i entenem que són uns esborranys que serveixin d' eines de treball, així ho diuen els mateixos impulsors que "només són punts de partida...".
Confiem en la bona voluntat i disposició del procés, si ens enganyem, ens estem enganyant a nosaltres mateixos. Si som seriosos podem tenir una de les Constitucions més avançades.
Només cal dues coses: que ningú intenti enganyar als altres que hi hagi predisposició per arribar a acords i que ningú es tanqui en banda i bloquegi el procés per algún punt concret (per molt important que sigui), tenim en compte que això és el començament i encara hem d' assegurar moltes passes prèvies. En sortirem guanyant tots i totes.

Tres projectes de Constitució

L'Ateneu Barcelonès va acollir ahirl la presentació de tres esborranys de Constitució d'una virtual Catalunya independentista

Els impulsors recorden que "no estan legitimats" i que només són "punts de partida"

Extret de la notícia de Quico Sallés (Nació Digital).

Ni un, ni dos, sinó tres esborranys de Constitució d'una virtual Catalunya independent. Aquest és el balanç de tres iniciatives populars per bastir una Carta Magna que s'han presentat aquest matí a l'Ateneu Barcelonès. Una, impulsada per un equip de deu juristes i jutges liderada pel magistrat Santi Vidal amb el nom deunanovaconstitucio.cat i que ja es pot llegir aquí. Una segona esperonada per la sectorial de l'ANC, Juristes per la Independència, amb Sebastià Sardiné de portaveu. I una tercera, impulsada per un grup de cinc professors en Dret residents a l'estranger, batejada com constitució.cat i liderada per Oriol Vidal-Aparicio.

Els impulsors dels tres projectes, però, han volgut insistir en el caràcter de “document de treball” dels esborranys per incidir en la petició de "participació" ciutadana perquè en cap cas "no estan legitimats per cap càrrec institucional ni per les urnes". En aquest sentit, en cap cas, els documents són "tancats" i tenen mecanismes per "esmenar-los". La idea de tots tres exposada per Oriol Vidal-Aparicio, de constitucio.cat, és "redactar un projecte i posar-la a l'abast de la ciutadania perquè s'esmeni". "Són documents d'inici i de partida", ha reblat Vidal.

Els projectes en sí són prou similars en el contingut però no en l'objectiu. És a dir, si bé el projecte liderat per Santi Vidal i el de Constitucio.cat volen tenir ànima definitiva, la de l'ANC és una “eina tècnica” per al període de transició que començaria l'endemà de declarar la independència per "continuar amb plena normalitat i amb plena seguretat jurídica pels ciutadans".

Les constitucions, sobretot entre el projecte d'unanovaconstitucio.cat i constitucio.cat, presenten diferències clamoroses. Per exemple, el primer projecte no és presidencialista -a l'estil alemany- i la segona presidencialista, una aposta per tenir forces armades i l'altra no o el règim de cooficialitat de llengües. Entre les curiositats, destaca que el projecte de Vidal prohibeix les majories absolutes i les pensions vitalícies.