dijous, 17 de desembre del 2015

L' EXPLICACIÓ DEL TRIOMF INDEPENDENTISTA A CÒRSEGA.


Després de les eleccions a l' Assemblea de Còrsega, veiem que l' independentisme governa sol o en coalició a Escòcia, Flandes, Còrsega i previsiblement a Catalunya.
Això dóna un mapa molt més favorable als nostres ineteressos. Aquest és un petit article elaborat per nosaltres sobre història i política recent per entendre la situació actual a Còrsega.

 "Quan parlem de Còrsega hi ha una frase que resumeix la seva geografia: són els Alps a dins del mar. I també hi ha una frase que resumeix la seva llarga història: molts pobles han passat per Còrsega i després han marxat, però els corsos han resistit.
Una orografia muntanyosa al mig de la Mediterrània i una història de resistència, mantenint la seva cultura, llengua, manera de viure i entendre el món.
Els lígurs van ser el primer poble estranger que va arribar a Còrsega al voltant de l’ any 1200 a.C. A partir d’aquell moment van arribar els celtes, grecs foceus, etruscs, cartaginesos, romans, vàndals (van incendiar la ciutat corsa d’ Alèria), bizantins, ostrogods, francs, vaticans, ràtzies continuades de sarraïns, pisans, genovesos i catalans.
Els catalans, veritable potència comercial mediterrània al s. XIII, es van instal.lar l’ any 1297 i s´hi van estar uns 160 anys, amb diversa fortuna.
Al segle XVI van arribar els francesos cridats pel dirigent cors Sampieru Corsu per expulsar de l’ illa els genovesos.
Moltes potències europees van negociar el futur cors sense comptar amb els corsos. La Pau de Cateau- Cambrésis va retornar Còrsega als genovesos i el Tractat de Versalles va fer retornar Còrsega als francesos a canvi de 2 milions de lires i sense comptar per a res amb l’ opinió dels corsos.   
Els corsos no es van mirar tots aquests fets tranquilament sinó que van començar diverses revoltes. Cal recordar com a més destacades la Giovannali del 1360 (antisenyorial), la insurrecció de Sampieru Corsu el S. XVI, la declaració
d’ independència del S. XVIII i la Constitució de la República independent del 1755 (abans de la Revolució Francesa). Una Constitució que va ser referent d’ aquell segle i el seu dirigent Pasquale Paoli, reconegut a tot arreu fins i tot als Estats Units on li van dedicar el nom d’ una ciutat (Paoli City). La darrera revolta va ser la Crucetta  del 1797, durant el Directori de la Revolució Francesa que va aixafar la revolta i va fusellar els seus dirigents.

El segle XX ha estat molt intens i després de quaranta anys de lluita i resistència, el nacionalisme cors és la força més votada i podrà governar l'illa de Còrsega. Com em deia avui el bon amic Petru-Antó Tomasi, jove dirigent de Corsica Libera i futur diputat independentista de la coalició guanyadora Pè a Corsica a l'Assemblea de Còrsega, aquesta tarda “ha estat més que una victòria electoral, avui obrim una pàgina nova de la història nacional corsa”.
El nacionalisme contemporani neix a meitat dels anys seixanta i no s'entendria la seva radicalització sense el fenomen de repatriació, per part del govern francès, dels “pied- noirs” d'Argèlia després de la independència nacional algeriana. Als colons repatriats se'ls dóna les millors terres, principalment a la plana oriental, i els corsos queden reclosos a les zones de muntanya menys productives. Aquesta situació de discriminació fa que surtin grups de reivindicació autonomista, entre els quals cal destacar  l'ARC (Acció Regionalista Corsa) encapçalada pels germans Max i Edmond Simeoni. La situació es radicalitza a finals dels anys seixanta i principis dels setanta amb accions de protesta i col·locació de bombes, amb l'aparició de diferents grups nacionalistes. Un grup de 50 persones dels autonomistes de l'ARC ocupen amb fusells de caça una finca d'un colon a Alèria, per denunciar la discriminació dels pagesos corsos; la finca és rodejada per un fort dispositiu policial i militar que intenta l'assalt, amb el resultat de dos gendarmes morts i molts de ferits. Arran d'aquests fets es produeix una gran repressió i l'empresonament dels germans Simeoni.
El 4 de maig de 1976 naixia el FLNC (Front d'Alliberament Nacional Cors), després d'una nit d'atemptats. Aquesta nova organització aplega els diferents grups de resistència sota una direcció única i amb la independència com a objectiu des d'una perspectiva progressista.
A partir d'aquí el nacionalisme cors pren dues vies diferents: de les restes autonomistes de l'ARC es crea la Unió del Poble Cors (UPC), d'altra banda, els independentistes al voltant del FLNC tenen el seu braç polític, el Consulta de Comitès Nacionalistes (CCN). Les diferències entre les dues corrents del nacionalisme també són de caràcter ideològic, els autonomistes representen una corrent conservadora i crítica amb la lluita armada,  i els independentistes són més progressistes i donen suport a la lluita armada.
Aquest esquema s'ha mantingut al llarg dels darrers 40anys. En conjuntures concretes han pogut trobar punts en comú i en d'altres les posicions han estat molt llunyanes i han comportat una forta confrontació.
La lluita armada duta a terme pel FLNC ha estat bàsicament de resistència armada contra l'especulació del territori i contra les forces d'ocupació franceses. És una pràctica de lluita armada de baixa intensitat en què mai han estat les persones l'objectiu de les accions armades, de fet és gràcies a l'activitat armada del FLNC que l'illa de Còrsega encara es manté lluny del que anomenen la “balearització”, en referència al que ha passat a les Illes Balears o també al nord de Sardenya.
L'independentisme al voltant del FLNC ha generat tot tipus d'estructures polítiques, socials i sindicals. Així tenim, per exemple, el Sindicat de Treballadors Corsos (STC), que actualment és el primer sindicat de l'illa; l'Assoziu di I Parenti Corsi, que agrupa els pares a les escoles- AMPA’s; el sindicat de pagesos, l'actual president de la Cambra d'agricultura de l'Alta Còrsega, Joseph Colombani, és independentista, així com també ho és el president del Comitè Regional de Pesca, en Gerard Romiti; l'organització de joves Ghjuventu Independentista (GI); també s'han creat estructures de solidaritat amb els presos polítics que havia provocat la repressió francesa, com el Comité Antirepression i l'associació Solidarita.
L'esdeveniment polític més important a l'illa són les Jornades Internacionals de Corti que organitza Corsica Libera, fòrum en què participen partits independentistes d'arreu del món i en què, des de fa molts anys, hi ha hagut sempre una representació catalana.
A nivell electoral el nacionalisme cors té una força considerable als anys 90 quan l'independentisme era la força hegemònica davant l'autonomisme, després perdè força i molt especialment a causa de la guerra fratricida alimentada per les clavegueres de l'Estat francès. 
A les darreres eleccions del 2010, el conjunt de forces nacionalistes fan un salt  i recuperen l'espai electoral i, a la segona volta, la suma dels tres partits autonomistes, el Partit de la Nació Corsa, Junts per Còrsega i Crida Nacional al voltant de Femu a Corsica, obtenen 11 diputats i el 25,9% dels vots; i Corsica Libera 4 diputats i el 9,9% dels vots. La correlació de forces és a la inversa en favor dels autonomistes.


Resultat de les eleccions del 2010:
Llista Paul Giacobbi (partits d'esquerres): 24 (36'6%)
Llista Camille de Rocca Serra (UMP): 12 (27'6%)
Llista Gilles Simeoni (Femu a Corsica): 11 (25'9%)
Llista Jean-Guy Talamoni (Corsica Libera): 4 (9'9%)

Els diputats de Corsica Libera, durant aquest mandat, fan un treball  i una gran tasca a nivell de propostes polítiques per tal de desencallar el bloqueig polític que viu l'illa i la negativa de l'Estat francès a fer cap pas en el reconeixement del poble cors. La llengua, la fiscalitat, la defensa del territori, la ciutadania corsa, l'amnistia dels presoners polítics corsos, són propostes que els independentistes porten a l'Assemblea corsa.
El 2012 l'Assemblea corsa vota per unanimitat per la transferència de la fiscalitat.
L'abril del 2013 l'Assemblea Corsa es pronuncia de 36 sobre 51, amb 11 abstencions i 4 que no hi van ser presents, per la cooficialitat de la llengua corsa.
Al setembre del 2013, a l'Assemblea corsa, voten 46 de 51 i 4 en contra per una evolució de l'estatut i una revisió de la constitució francesa.
L'abril del 2014, amb 29 sobre 51, els diputats es pronuncien a favor d'un estatut de residència per la defensa de la terra i per frenar l'especulació immobiliària.
El 1er de novembre del 2014 l'Assemblea corsa adopta el Pla de Desenvolupament Durable per a Còrsega (PDDUC), en què al preàmbul diu que el destinatari és el poble cors.
També, per avançar en la pau i la resolució política, l'Assemblea corsa vota per unanimitat el reagrupament dels presoners polítics el més a prop possible dels seus familiars.
Per la seva part i després d'un llarg procés de reflexió, el 25 de juny del 2014, el FLNC anuncia “l'inici d'un procés de desmilitarització i sortida progressiva de la lluita armada” i, en un llarg comunicat, manifesta que és l'hora de la política en tant que l'Assemblea corsa ha assumit la majoria de les reivindicacions del poble cors.
Després de 40 anys de tensions polítiques, la societat corsa i els els vots de la majoria dels electes corsos de diferents partits reforcen la decisió històrica del FLNC i creen les condicions d'una solució pacífica de la qüestió nacional corsa.
També una majoria d'ajuntaments corsos han donat suport a les resolucions de l'Assemblea de Còrsega i demostren que és el camí adequat que permetrà l'accés a una etapa definitiva de convivència democràtica.
Per tal de donar suport a la reivindicació democràtica del poble cors davant el govern francès, es va crear la Iniziativa per Corsica, plataforma de suport internacional a la voluntat de llibertat del poble cors, en què hi participen destacades personalitats com  Michel Rocard, exprimer ministre de França; Jean-Luc Bennahmias, president del Front Democràtic i exdiputat europeu; Francine Demichel, presidenta de la Universitat Paris VIII; Roberto Louvain, president de la Universitat internacional de Torí i expresident de la Vall d'Aosta; de Catalunya hi participen Josep Lluís  Carod-Rovira, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya; Jordi Porta, expresident d'Omnium i Jordi Miró, president de la Federació d'Entitats de la Mediterrània -Mare Nostrum. Aquesta plataforma es va presentar públicament a l'Assemblea de Còrsega aquest més de juny.
És en aquest context polític que s'han fet les eleccions a l'Assemblea de Còrsega i això explica l'augment de vots dels nacionalistes. La suma dels independentistes de Corsica Libera amb els partits autonomistes de Femu a Corsica, amb la llista unitària de Pè a Corsica,  els ha donat la majoria per governar. Per altra banda, hi ha hagut una desfeta de la dreta clanista, immersa en batalles internes, la discreta entrada del FN i l'esquerra de Paul Giacobbi, que es manté. Aquesta aritmètica electoral permetrà governar a la llista nacionalista:
Pè a Corsica     24 (35,34 % )
Paul Giacobbi  12 (28,49%) radical d'esquerres amb el suport del PSF i PCF
José Rossi        11 (27,07%) tota la dreta clanista
FN                       4 (9,09%)  
És la primera vegada a la història de Còrsega que els nacionalistes podran formar govern, en el qual la presidència de l'Assemblea de Còrsega serà per a l'independentista Jean Guy Talamoni i el president del Consell Executiu serà l'autonomista Gilles Simeoni.
El camí ha estat llarg i dur per als corsos en el seu obstinat desig de no deixar-se assimilar i desaparèixer com a poble, malgrat el clanisme i la repressió. Avui són una mica més a prop de la seva llibertat ".


diumenge, 13 de desembre del 2015

MENTIDES ESPANYOLES I PROPOSTES CADUCADES.

Els partits unionistes i els liders espanyolistes, en general, ni entenen ni volen entendre allò que diem, votem i volem una MAJORIA de catalans i catalanes.
Si entenguessin o vulguessin entendre què diem la majoria de catalans i catalanes no hauriem d' aguantar "propostes" tan CADUCADES com la de la sra. Chacón de portar el Senat espanyol a Barcelona (no volem el Senat espanyol, a veure si es dona per "enterada" d' una vegada sra. Chacón). Tampoc volem que Madrid torni a ser la "nostra capital" (no ho ha estat mai sra. Colau, només a efectes administratius i per decissió aliena). No ens interessa la "regeneració" d' uns Ciudadanos que viuen del transfuguisme i de l' anticatalanisme (unes persones que no defensen la llengua i la cultura de la terra on viuen, no s´estimen ni s' han estimat MAI aquesta terra).
Tampoc volem cap canvi a la Constitució espanyola. Esperem que algún dia els espanyols i espanyoles decideixin canviar la seva constitució i la millorin. De veritat, esperem que sigui així, pel bé d' ells mateixos. Però nosaltres no esperarem asseguts a que IU tingui majoria absoluta a Espanya o qualsevol altra possibilitat ara remota.
No ens interessen per a res aquestes ofertes totalment caducades. No han mirat la data de caducitat. Van caducar fa molts anys.
El més dolent de la política espanyola és que el partit que guanyarà (tothom el dóna com a guanyador a Espanya), el PP, continua dient mentides sobre Catalunya i continua utilitzant Catalunya per a guanyar vots a Espanya. Patètic en Rajoy tornant a utilitzar les escoles catalanes i MENTIR, una altra vegada, dient que a les escoles no poden parlar espanyol. Qui vol un mentider de President? Això només passa a Espanya.

 De Vilaweb (avui):  És habitual que el PP carregui contra la immersió lingüística al Principat per guanyar vots arreu de l’estat espanyol. Els seus atacs són recorrents sempre que hi ha urnes a l’horitzó, però ara tenen un motiu més per fer-ho. Ciutadans es dirigeix a un votant amb un perfil molt semblant i són de sobre coneguts els seus desigs per derogar el model d’immersió lingüística vigent a Catalunya. Així doncs, ahir Rajoy va aprofitar per passar a l’atac tot utilitzant l’escola catalana: ‘A Catalunya tot el món que vulgui parla en català, però a l’escola no es pot parlar en espanyol’, va dir en una entrevista a Telecinco.

I va afegir: ‘El sentit comú diu: ‘A veure si tenim sort i surten parlant perfecte el català, castellà i anglès’, però hi ha gent que aquestes coses no les acaba d’entendre’

dimarts, 8 de desembre del 2015

EL GOVERN CATALÀ MANTÈ EL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU CONTRA EL GOVERN ESPANYOL.

No creiem que pugui ser d' altra manera. Si més no, no podem ser tant babaus de no utilitzar les seves lleis quan ells ens estan ofegant econòmicament. Mentre diuen que sobrevivim gràcies a ells i al FLA (Fons de "Liquidació" Autonòmica).


El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha assegurat que el govern manté la seva intenció de presentar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem tot i que l’estat espanyol hagi anunciat que pagarà el FLA el 16 de desembre. En un acte electoral amb Francesc Homs, el candidat de Democràcia i Llibertat, Mas-Colell ha apuntat que els serveis jurídics de la Generalitat estan estudiant l’ordre ministerial, que té un prefaci ‘incendiari’ i disposicions que tracten diferent Catalunya de la resta de comunitats. ‘Sembla clar que hi haurà raons jurídiques per enviar això al Suprem’, ha dit.


Mas-Colell ha dit que el govern espanyol està sent per primera vegada explícitament discriminatori amb Catalunya i, per això, la Generalitat continua endavant amb els seus plans de portar-lo al Suprem malgrat hagi anunciat que pagarà el FLA la setmana vinent. Ho farà, ha dit, dintre dels marges temporals que corresponen, que són dos mesos des del moment que va publicar-se l’acord del consell de ministres.

divendres, 27 de novembre del 2015

EL FLA I L' ASFIXIA PROGRAMADA DE CATALUNYA.

Tota la setmana que es parla del FLA, un locutor es va equivocar i va dir Fons de Liquidació Autonòmica (en compte de Fons de Liquiditat) i pensem que ho va encertar, ja que estan liquidant "l' autonomia catalana" des del 2012, poc a poc i sense fer soroll.
Ingressin els diners o no, el Govern espanyol, això és un carreró sense sortida. I l' any vinent ens trobarem pitjor. Aquest sistema no té cap sortida, només serveix per asfixiar Catalunya.


Divendres passat el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va anunciar el nou repartiment del fons de liquiditat autonòmica (FLA), del qual 3.034 milions aniran a parar al Principat, 1.471 al País Valencià i  163,59 a les Illes. Però el govern espanyol ha posat el focus a Catalunya i Montoro ha imposat controls específics perquè el Departament d’Economia de Mas-Colell pugui accedir als diners. L’objectiu, digué el ministre espanyol, és garantir que aquests diners no es destinin a ‘vel·leïtats independentistes’.

Tot seguit responem sis preguntes per entendre el cas particular de Catalunya i com l’afectarà aquest nou atac del govern de Mariano Rajoy. Us expliquem què és el FLA, com es cobra, quines condicions hi havia fins ara i quins controls aplicarà d’ara endavant l’estat espanyol per intervenir, més encara, les finances de la Generalitat.

—Què és el FLA?
—El fons de liquiditat autonòmica (FLA) és un mecanisme de préstec ideat per l’estat espanyol que serveix per a finançar el dèficit de les comunitats autònomes. Va néixer l’any 2012, en un moment en què les autonomies es van trobar barrat l’accés als mercats financers. Va ser arran de la crisi econòmica, quan les agències de qualificació valoraren negativament els indicadors de capacitat recaptatòria de les comunitats. L’estat espanyol sí que es va continuar finançant a l’exterior i per aportar capital a les comunitats deficitàries va establir el FLA.

—Quants diners assigna l’estat espanyol a Catalunya través del FLA?
—El Ministeri d’Hisenda espanyol estableix el dèficit que poden tenir les comunitats autònomes, una mesura que és vigent d’ençà de la reforma constitucional pactada pel PSOE i el PP, l’any 2011. El FLA dóna líquid d’acord amb aquest dèficit autoritzat. Per exemple, l’any 2014 la Generalitat tenia permís per a endeutar-se un 1% del seu PIB. Això representaven 2.000 milions, que són els diners que va rebre Catalunya procedents del FLA.

—Com en disposa, d’aquests diners, la Generalitat?
—El Ministeri d’Economia divideix la quantitat assignada en dotze parts corresponents als dotze mesos de l’any. Però aquestes mensualitats no s’ingressen pas als comptes de la Generalitat, com molt gent es pensa. El Departament d’Economia ha d’enviar a Madrid una relació de tots els proveïdors als quals ha de pagar. Aleshores el ministeri rep aquest fitxer, l’estudia i fa directament la transferència a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), l’ens que s’encarrega de gestionar el FLA. Això sempre ha estat així. De manera que podem dir que les finances de la Generalitat són intervingudes des de l’any 2012.

—Quins serveis paga la Generalitat amb els diners del FLA?
—Els diners del model de finançament econòmic són insuficients perquè la Generalitat pugui cobrir totes les despeses. Per aquest motiu es troba obligat a recórrer al FLA, l’única font de finançament que té a l’abast, com ja hem explicat. L’ICO estableix que els diners del FLA s’han de destinar a pagar factures de proveïdors sanitaris i de serveis socials. En aquest grup hi entren farmàcies, centres especialitzats, hospitals públics i concertats, entre més.

—Quin interès ha de pagar la Generalitat per tenir accés al FLA?
—El govern de la Generalitat, i més concretament el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha denunciat que els interessos que s’han de pagar per rebre aquests diners són massa alts. Sobretot tenint en compte que amb els recursos que genera Catalunya el govern català podria cobrir de sobres les despeses que té. El 2012 es van pagar en interessos 58 milions; el 2013, 502; el 2014, 941; i el 2015, 408. Un total de 1.909 milions d’euros pagats en interessos en quatre exercicis.

Pel que fa al diners rebuts del FLA el 2015, la Generalitat no haurà de pagar interessos, perquè el Ministeri d’Hisenda no en va aplicar. La raó és que Espanya es va poder finançar a interès negatiu. Els mercats van voler comprar deute espanyol, en part, gràcies a les bases fiscals catalanes. Perquè cal tenir en compte que Catalunya representa el 19% del PIB espanyol. Sense la solvència de Catalunya, Espanya s’hauria hagut de finançar en condicions menys favorables. Tanmateix, el 2016 tot canvia: l’interès del FLA tornarà a pujar al 0,834%.

—Quines condicions ha imposat Montoro per a tenir accés al FLA?
—La setmana passada el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va anunciar les condicions que posaria a Catalunya per accedir al nou FLA. Un clar greuge comparatiu, doncs cap comunitat autònoma espanyola s’hi haurà de sotmetre. L’objectiu, segons el ministre, és que l’executiu català no es gasti els diners en ‘vel·leïtats independentistes’. Un pas més en la intervenció de les finances de la Generalitat. Si fins ara el govern ja tenia constància de les despeses que feia Catalunya a través del FLA, ara tindrà totes les factures controlades. La interventora general dels comptes de la Generalitat, Mireia Vidal, haurà d’informar mensualment el ministeri espanyol de tots els pagaments que faci la Generalitat.

Així que va saber les noves mesures, Andreu Mas-Colell va recordar que en aquests moments el Departament d’Economia ja tenia un ‘exèrcit’ de funcionaris que es dedicava cada dia a enviar informació i factures a Madrid. El conseller ja ha advertit que aquest control podia causar un col·lapse de l’administració catalana.


Per una altra banda, els funcionaris de la Generalitat disposaran d’una aplicació a través d’internet per a denunciar les despeses que considerin il·legals. Montoro diu que aquesta mesura ha de servir per a prestar empara als treballadors públics per a l’execució d’aquests controls específics.

dilluns, 23 de novembre del 2015

UNA "RAZON" MÉS PER A MARXAR D' ESPANYA...

N' hi ha moltes de raons per a marxar d' Espanya. Però avui n' hem patit una més: la portada d' un diari espanyol i anticatalà, com la gran majoria.
Continuem amb la manipulació descarada, dia sí i dia també, però ara sense cap mínim de decència. Suposem que en Marhuenda (un dels grans manipuladors espanyols, deu haver quedat satisfet).
A veure si marxem d' una vegada.



    No és cap novetat la voluntat de diaris com La Razón de vincular l’independentisme amb tots els mals del món. La corrupció, ETA i la sortida del sistema solar en cas d’independència són els recursos habituals. Després d’algunes incursions en la vinculació amb el gihadisme, la portada d’avui del diari dirigit per Paco Marhuenda ha fet un pas més: ‘Islamistes vinculats a Nous Catalans de Mas i Junqueras s’uneixen a l’ISIS’, resa amb lletres grans el diari espanyol. Evidentment, la informació a l’interior és inexistent i s’agafa a la idea que hi ha una desena d’islamistes residents a Catalunya que han viatjat a Síria per afegir-se a les files d’Estat Islàmic. A més, l’editorial de Marhuenda parla del ‘risc de fabricar gihadistes a favor de la independència’.
Com també és habitual, la portada del diari espanyolista ha creat un bon rebombori a les xarxes socials:

diumenge, 8 de novembre del 2015

LA SEXTA I LA VERITAT INFORMATIVA.

Ahir es va donar una noticia per alguns diaris digitals, que potser algú no li va donar gaire importància, però en té molta. Les mentides als mitjans de comunicació no poden ser una cosa de poca importància.
Estem acostumats a informacions on és dóna més importància a una notícia que a una altra, on s' entrevista sempre a uns més que a altres, etc. etc. Però les mentides són una altra cosa. I dir que ha passat una cosa quan és una altra, és greu.
Hauria d' ésser un mínim d' obligat compliment. El cas d' ahir a La Sexta no és una qüestió secundària.



    La Intersindical Alternativa de Catalunya va organitzar una protesta a les portes de la mesa general de la funció pública per reclamar la devolució de les pagues extres i altres reivindicacions laborals. La Sexta va aprofitar l'avinentesa per afirmar que funcionaris de la Generalitat van manifestar-se contra el procés sobiranista (aquest dissabte han retirat l'enllaç) i que aquests demanaven que es defensés la legalitat, a més d'exigir als polítics que no els utilitzessin.

La IAC afirma que la cadena espanyola ha manipulat la informació i ha ofert una notícia falsa. IAC rebla que està plenament "compromès amb l'autodeterminació del poble català. No només això, sinó que hem treballat per a que altres forces sindicals de l'Estat espanyol reconeguin Catalunya com una nació amb dret a l'autodeterminació i a exercir la desobediència si el poble català ho considerés adequat".

El sindicat demana a la Sexta que retiri la notícia i que publiqui una rectificació on s'expliquin els motius reals de la protesta i es demani perdó a tots els afiliats i simpatitzants-.

dimarts, 3 de novembre del 2015

GARCIA ALBIOL I ELS SOUS IRREGULARS.

Com és que molts personatges públics "s' obliden" d' actualitzar els seus afers econòmics? Per què el sr. Garcia Albiol ens vol donar lliçons dia sí i dia també de "democràcia" i "transparència" i és un mentider? La resposta és òbvia.




 El diputat i ex-batlle de Badalona, Xavier Garcia Albiol (PP) hauria estat cobrant dos sous de manera irregular des del mes de Juliol passat. Un sou com a membre de la Diputació de Barcelona, 6.367 euros bruts mensuals i un total de 14 pagues. I l’altra sou, de 37.000 euros anuals, com a regidor a temps parcial a l’Ajuntament de Badalona. Aquesta irregularitat l’ha anunciada l’Ajuntament de Badalona informa el Diari de Badalona.

Segons la llei, un càrrec públic només pot tenir el sou d’una sola administració pública, tot i que dietes de diverses. Albiol va escollir tenir el sou de la Diputació, a l’espera de tenir el de diputat al Parlament de Catalunya. Però, de fet, des de Juliol té el sou de dos llocs, Ajuntament i Diputació. El regidor d’Hisenda, Josep Téllez, explica que ha demanat a Albiol que ‘aclareixi la seva situació’.

Segons el diari local el PP ‘desconeixia’ la duplicitat i s’ha mostrat disposat a esmenar la situació: ‘Aquest mateix dilluns, Garcia Albiol ha adreçat un escrit a la cap del Departament de Recursos Humans del Consistori demanant que ‘es procedeixi a actualitzar aquesta situació amb la màxima celeritat possible a tots els efectes’, atès que, assegura, ‘es deu a un error administratiu’.