LLIBERTAT, DEMOCRÀCIA, RESPECTE I DIGNITAT.

Del cartellisme electoral, ens ha agradat aquest cartell d' Estat Català.

QUIM MONZÓ, BORRELL, LA DESINFECCIÓ I L' ESPANYA MÉS NEGRA.

En aquestes eleccions hem sentit disbarats grossos, pensavem que era difícil superar els de la Virreina Soraya i els dels dirigents del PP-Cs, però Borrell (baró del PSOE) ens ha situat en el punt més alt.
"Som un país malalt", em sembla que seria més lògic pensar que el malalt és ell i no el país, però ell endavant, perquè es posa la capa de l' Espanya més negra i s' hi troba a gust.
Per una altra part, BONA RESPOSTA DEL QUIM MONZÓ, responent a aquest personatge. 
Avui El Nacional penja un article de David González que ens sembla prou adient com a anàlisi de la situació d' en Borrell i l' Espanya i l' Europa negra.

"Vaig a desinfectar-me abans de ficar-me al llit. Amb salfumant n'hi haurà prou, calculo. No crec que calgui fer servir calç, suposo". Així ha respost aquest dissabte l’escriptor Quim Monzó les següents paraules de Josep Borrell: “Tu ets molt bona persona i els perdonaries de seguida, però l'han fet molt grossa. Està bé això de cosir ferides, però abans cal desinfectar. Cal curar el cos social, per això cal passar bé el desinfectant i, després, esclar, s'ha de cosir. Perquè una societat no pot viure si el quaranta i escaig per cent de la gent està convençuda que fora li aniria millor. Això no pot ser. Si una proporció tan gran de la gent pensa que estaria millor fora, aquest és un país malalt".

La "bona persona" a qui al·ludia aquest divendres en un míting l’exministre i expresident del Parlament europeu és el seu amic i candidat del PSC a les eleccions del 21-D, Miquel Iceta, a qui va esmenar la plana pel fet d’haver advocat per l’indult dels dirigents independentistes processats. Pel que sembla, no n'hi ha prou que una part dels candidats, dos dels tres amb més possibilitats d'assolir la presidència, Oriol Junqueras (ERC) i Carles Puigdemont, estiguin en presó o a l'exili. Immobilitzats per fer campanya mentre Borrell treu el pot de Zotal o DDT per "desinfectar" Catalunya, començant, va afegir, pels seus mitjans públics. 

En el règim del 155, si Borrell fos independentista, hauria estat denunciat i possiblement detingut per incitació a l’odi després d’haver animat a “desinfectar” de dirigents “indepes” el "cos social" català. Però resulta que l’enginyer de la Pobla de Segur diu el que diu, i ho pot dir, perquè ell no s’ha equivocat de bàndol. Borrell parla des de la riba on els discursos contra l’independentisme, o, simplement contra els partidaris d’una democràcia que permeti decidir als catalans com es volen relacionar amb l’Estat espanyol, tenen premi.

En el règim del 155, si Borrell fos independentista hauria estat denunciat i possiblement detingut per incitació a l’odi

Qui, per contra, s’ha equivocat i, a més, fa baixar expectatives a la seva candidatura als sondejos és Iceta. Per això, el candidat del PSC ha hagut de recular, i retirar la seva proposta del debat electoral per “prematura”. Iceta ja s’havia esmorzat divendres amb l’editorial d’El País demanant-li que tornés al seny i la recta via. Un episodi calcat d’aquell en què, davant la tempesta desfermada als despatxos de Ferraz i la Moncloa que tan bé coneix, es va haver de menjar amb patates, com se sol dir, la via canadenca, el referèndum pactat amb l’Estat, per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya. El règim del 155 no permet ni la més mínima dissidència, ni tan sols les de les terceres vies, la qual cosa hauria de preocupar, i molt, a Iceta i, més encara, a Ramon Espadaler, l’antic secretari general de la Unió d’en Duran i Lleida i ara número 3 del PSC per Barcelona.

El règim del 155 no permet la mínima dissidència, ni tan sols la de les terceres vies: Iceta i Espadaler s'haurien de preocupar

Borrell és un clàssic de moltes campanyes. Un clàssic ressuscitat de l’anticatalanisme —no només de l’antiindependentisme— més ferotge i reaccionari, sempre disposat a curar Espanya del mal català, es digui Pujol, Maragall o Puigdemont. La plaga. Quan es tracta de defensar l'Espanya una, Borrell, que no és “nacionalista”, malgrat que pocs polítics s’han omplert tant la boca com ell de parlar de la sang i dels cognoms del personal, començant pels seus, catalaníssims, s’abraça amb qui faci falta. Fins i tot amb aquella “dreta” que tant deia combatre en els dies d’esplendor de la seva primera i brillant joventut política. Quan amb un Felipe González encara instal·lat en allò de la “dulce derrota”, Borrell va guanyar les primeres primàries del PSOE per triar nou candidat a la Moncloa, i després va llançar la tovallola enmig del pressing dels felipistes i de l'escàndol Huguet-Aguiar, la investigació per frau fiscal a dos col·laboradors seus a la secretaria d’Estat d’Hisenda. La defenestració de Pedro Sánchez té un clar precedent en aquell episodi que va posar fi a la cursa fulgurant de Borrell per liderar el PSOE. Com també li va succeir a la malaguanyada Carme Chacón, el PSOE mai va perdonar al PSC que promogués candidats propis, o sigui, catalans, per dirigir el partit i el govern d’Espanya.

Borrell sempre va ser un enfant terrible, un Vidal-Quadras del socialisme, a qui molts aplaudien —i aplaudeixen— però, a l’hora de la veritat, volien com més lluny millor. Finalment, després de tant temps de predicar el catecisme homogeneïtzador de les Espanyes, ara advoca directament per la higienització de Catalunya. De fet, és un trajecte polític i discursiu del tot coherent. No debades, la seva intervenció com a orador estrella, al costat del nobel Vargas Llosa, i del comunista Paco Frutos, un altre rediviu, al final del Desfile de la Victoria, vull dir de la magna manifestació per la unitat d’Espanya que va recórrer els carrers de Barcelona el 8 d’octubre, el diumenge després del referèndum, l’ha elevat als altars de la “patria común e indivisible”. Ho sospitàvem. Però una cosa és tenir-ne la sospita i l’altra veure com la plana major del PP i Ciutadans aplaudeixen Borrell amb les orelles un cop la brigada de neteja —us en recordeu, d'aquells piolins del port?— ja ha començat la feina a cops de porra.

"Ara us desinfectarem", els deien els seus botxins als presoners d'Auschwitz davant les dutxes de la mort 

Algunes coses no han canviat a la campanya electoral més anormal que s'ha celebrat mai a Catalunya. Qui hagi seguit els últims vint anys la política catalana i espanyola sap que Pepe Borrell, és molt amic de dir aquestes coses. Tant se val que això de la “desinfecció”, aquesta metàfora cosina germana d’aquell “Limpiando Badalona” de García Albiol a les eleccions municipals del 2015, tingui una genealogia sinistra que connecta amb el pitjor del pitjor de l’Europa negra. Amb aquella “desinfecció” política, ideológica, social, etnocultural… propugnada per qui tots sabem i que va tenir els efectes que tots sabem. "Ara us desinfectarem", els deien els seus botxins als presoners d'Auschwitz davant les dutxes de la mort. Sembla mentida que el socialista Borrell, que durant els seus anys de formació fins i tot va passar un estiu en un kibbutz a Israel, vulgui fumigar-nos la memòria abans que el seu amic Iceta no perdi el ritme de la campanya. O s’equivoqui de partitura.

DIJOUS GRAN MANIFESTACIÓ A BRUSSEL.LES

Escalfem motors per la manifestació de dijous a Brussel.les, al cor de la Unió  Europea.

Avui desenes de catalans ja viatgen a la capital europea, i una concentració a la Grand Place dels que ja han arribat. Endavant.

Desenes de catalans s’han concentrat aquest vespre a la Grand-Place de Brussel·les (Grote Markt, en neerlandès) i han cridat ‘Llibertat’ i ‘Independència’. També s’hi han cantat ‘Els segadors’. Dijous hi ha convocada una manifestació organitzada per la iniciativa Omplim Brussel·les per a demanar l’alliberament dels presos polítics catalans i denunciar la repressió de l’estat espanyol i la inacció de la Unió Europea.

La concentració d’avui ha estat una manifestació espontània prèvia a la gran mobilització de dijous.

VAGA DEL 8 DE NOVEMBRE: CAPACITAT DE COL.LAPSAR EL PAÍS.

La vaga d' avui dimecres 8 de novembre, ha tingut alguns elements nous, s' ha vist una remuntada d' ànims després dels empresonaments i exili de part del Govern Català (i la legitimitat del Govern), hem vist la coordinació dels CDR i també ha posat damunt la taula la possibilitat de col.lapsar de manera efectiva del país o de punts i comunicacions claus amb una estructura des del carrer mateix i molt eficaces.

Coincidim en l' anàlisi que en feia avui un article del Món:

La jornada de vaga ha servit, sobretot, per demostrar al govern espanyol -i bastant més enllà- que l'independentisme social té la capacitat de col·lapsar el país i, a més, prou determinació com per fer-ho. En tant que vaga, la jornada del 8 de novembre ha tingut un seguiment molt desigual, des dels màxims de la universitat fins als mínims de la indústria, però ha sí que ha aconseguit demostrar que l'aplicació del 155 no ha fet minvar la mobilització social a Catalunya. Les eleccions del 21 de desembre no seran un camí planer.

Madrid ha aconseguit escapçar les institucions catalanes, amb tot el desconcert ciutadà que això comporta, però aquest dimecres ha quedat clar que les xarxes de mobilització social tenen plena capacitat de funcionament i una estructura, a peu de carrer, que les fa molt eficaces. El conflicte entra en una fase horitzontal que substitueix -almenys de moment- la lògica del Govern i el Parlament.

Indirectament, la vaga també ha tingut l'efecte d'esmorteir informativament les discrepàncies entre els partits del bloc republicà, que han estat incapaços de traslladar a les llistes l'impuls unitari del carrer. Queda un mes i mig i a l'independentisme li costa donar la imatge de força compacta que necessita per guanyar.

DIMECRES, ATUREM EL PAÍS.

EL PRESIDENT PUIGDEMONT I ELS CONSELLERS EN LLIBERTAT A BÉLGICA.

Ens alegrem, igual que molts milers de catalans i catalanes, que la justicia belga hagi deixat en llibertat al President Puigdemont i als Consellers que estan a Brussel.les.
Continuem. I continuarem defensant la llibertat dels presos que encara estan en presons de Madrid, i continuarem defensant els drets individuals i col.lectius dels catalans i catalanes.

El president Carles Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí han estat posats en llibertat amb mesures preventives, per ordre del jutge belga que els ha pres declaració aquesta tarda. Podran circular lliurement per Bèlgica i s’hauran de presentar al jutjat quan els ho requereixi la justícia belga, segons que ha explicat l’advocat de Serret i Comín, Gonzalo Boye.

Aquest matí, Puigdemont i els consellers s’havien presentat a una comissaria belga en presència dels seus advocats, una vegada la fiscalia belga havia rebut l’ordre de detenció que va dictar la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela.

Ara correspondrà a la justícia belga d’examinar el cas i determinar si hi ha motius per a l’extradició. L’advocat flamenc expert en drets humans que defensa el president Puigdemont, Paul Bekaert, va explicar aquesta setmana a la televisió belga VRT que impugnaria qualsevol petició d’extradició amb l’argument que les penes de presó eren desproporcionades. El jutge belga que es faci càrrec del cas haurà de decidir si Puigdemont i els quatre consellers del govern incorrerien en un risc de tracte inhumà o degradant en cas que fossin empresonats a l’estat espanyol.

Els terminis
El jutge té quinze dies per a decidir si accepta la petició d’extradició que fa Espanya o no. En cas que accepti, Puigdemont i els consellers poden presentar un recurs al tribunal d’apel·lació, que tindria quinze dies més per a decidir.

Aquest tribunal ha d’escoltar totes les parts abans de prendre cap decisió. En cas que tornés a decidir d’extradir-los, encara hi hauria una altra possibilitat de recurs: enviar el cas al tribunal de cassació. Aquest tribunal té trenta dies per a decidir. En total, doncs, el procés es pot allargar dos mesos, amb 30 dies més en casos excepcionals, fins a un màxim de noranta dies.

AMB EL GOVERN LEGÍTIM DE CATALUNYA

Defensarem sempre les nostres Institucions i el nostre Govern, és el nostre Govern legítim.
Ahir 22 mitjans de comunicació catalans van signar un editorial conjunt, entre aquests 22 mitjans estan els més compromesos del país, i ells són els que ens representen.
De la mateixa manera que donem suport total al nostre Govern i Institucions, també donem suport als nostres mitjans i per això us pengem l' editorial d' avui.

Vint-i-dos mitjans catalans han emès un editorial conjunt en què censuren l’empresonament del vice-president i consellers del govern català i en demanen l’alliberament. També fan un clam a la comunitat internacional: ‘Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és cap invent, i que les seves legítimes peticions de democràcia per a resoldre el conflicte amb l’estat espanyol han de ser ateses.’ Llegiu ací el manifest sencer:

«Amb el govern legítim de Catalunya

El govern de Catalunya ingressa avui a la presó en compliment d’un procés judicial en què és acusat de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a altres moments dramàtics de la nostra història. A més d’aquest empresonament preventiu del vice-president, set consellers i un ex-conseller, la resta del govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d’una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del país i els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d’unes mesures repressives que obren un fosc panorama.

Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es normalitzi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d’alcaldes, càrrecs públics i més ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d’octubre durant la celebració del referèndum.

Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és cap invent, i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l’estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.»

El Punt Avui
Diari Ara
Nació Digital
VilaWeb
El Nacional
Directe
El Temps
Racó Català
El Vallenc
Nova Conca
Revista Esguard
L’Opció
Sàpiens
Descobrir
Enderrock
Bonart
El Món
Tot Sant Cugat
Tot Cerdanyola
Tot Rubí
El Món Terrassa
Revista Mirall