MANRESA I ST. CUGAT TAMBÉ DECIDEIXEN A FAVOR DEL REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA

PLE A MANRESA. PLE A ST. CUGAT DEL VALLÈS
Manresa i Sant Cugat del Vallès voten en favor del referèndum sobre la independència
Els vots contraris, del PP i del PSC, no van poder imposar-se • Caamaño critica les consultes
Manresa i Sant Cugat del Vallès són les dues ciutats més grans que han aprovat sengles mocions de suport a una consulta popular sobre la independència. El ple de l'Ajuntament de Manresa va aprovar ahir la moció amb els vots favorables de CiU, ERC i la CUP i els vots contraris de PSC i PP . ICV i la PxC s'abstingueren. A Sant Cugat, la moció es va aprovar amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV, el vot contrari del PP i l'abstenció del PSC.
La moció de Sant Cugat fou impulsada per la plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació i presentada al ple pels grups municipals de CiU, ICV-EUiA i ERC. El portaveu de CiU i del govern municipal, Joan Recasens, va dir que el l'ajuntament considera que s'ha de donar suport a qualsevol iniciativa d'aquestes característiques perquè contribueix a enriquir la societat.

A Manresa, Alexis Serra, cap del grup municipal de CiU, va explicar que el seu grup hi votava a favor perquè es tracta d'una qüestió de 'qualitat democràtica i de participació ciutadana', i va dir que costa d'entendre que algú s'hi pugui oposar. En la mateixa línia es van expressar Ignasi Perramon, cap del grup municipal d'ERC, i Adam Majó (bloc de MÉSVilaWeb), de la CUP, que van remarcar que la consulta havia de servir per 'aprofundir en les llibertats democràtiques'.

ICV, que va mantenir en secret el sentit del seu vot fins a l'últim moment, es va abstenir en la votació: 'més enllà del contingut de la proposta és impensable que ens hi oposem', va dir Núria Sensat, cap del grup municipal d'ICV. PxC també s'hi va abstenir perquè va considera que la consulta és un 'festival preelectoral' i el PP va justificar la seva oposió a la moció argüint que aquestes consultes desestabilitzen la societat i que no és feina dels municipis de promoure-les. Josep Lluís Irujo, portaveu del PSC, va explicar que el seu grup respectava la iniciativa però que el seu partit està 'més centrat' en la defensa de l'estatut. Les paraules d'Irujo van ser replicades per Majó, que va demanar al PSC que, si respectava la iniciativa, hi votés a favor i, en tot cas, fes campanya pel no.

Uns vuitanta representants d'aquestes entitats es van aplegar a la sala per seguir el que alguns van qualificar de 'moment històric'. Cal tenir present que Manresa, amb 76.000 habitants, és una de les ciutats més grans que aprova una moció de suport a les consultes. A més, és governada pel PSC en coalició amb ERC i ICV, la qual cosa va causar divisió de vot entre els tres partits de govern (PSC en contra, ERC a favor i ICV s'ha abstingut). Josep Camprubí, en representació de les entitats, va explicar que ara el més important era 'fer difusió' de la iniciativa i obrir-la a més entitats.

Caamaño critica les consultes

El ministre de justícia espanyol, Francisco Caamaño s'ha referit a les consultes sobre la independència. Concretament Caamaño considera que 'mai és bo jugar amb els mecanismes de participació democràtica' perquè existeix la possibilitat de convocar consultes 'i és així com s'ha de fer, no jugar a forçar les institucions'. Sobre quin paper adoptarà el govern espanyol, Caamaño ha dit que 'quan s'intenti vulnerar la llei, el govern reaccionarà'. El ministre considera que el sector independentista del país haurà de presentar-se a les eleccions, tenir les majories suficients i plantejar una reforma de la Constitució si vol fer sentir la seva veu. Caamaño ha afegit que 'la majoria dels ciutadans no comparteixen els sentiments independentistes'

GIRONA I VILAFRANCA DECIDEIXEN PEL REFERÈNDUM INDEPENDENTISTA

Girona farà una consulta independentista amb el suport de l'ajuntament
Es converteix en la primera capital del Principat en fer la consulta • Serà gràcies als vots de CiU, ERC i ICV
El ple de Girona del 10 de novembre aprovarà una moció per donar suport a la realització d'una consulta independentista. La consulta la promou la comissió cívica Girona Decideix que s'ha presentat aquest migdia. D'aquesta manera, Girona es convertirà en la primera capital del Principat de Catalunya que aprova per ple recolzar aquesta iniciativa. CiU, ICV i ERC –que sumen 13 regidors- ja han avançat que hi donaran suport.
La força majoritària, el PSC, ha dit que no es pronunciarà fins que tingui la moció. PSC i PP, que hi votarà en contra, sumen només 12 regidors. L'objectiu de la comissió és ara sumar quantes més adhesions millor d'entitats i grups polítics de la ciutat per fer la consulta a principis del 2010.

La consulta no es farà el 13 de desembre

Girona Decideix, de la qual són promotores Òmnium Cultural, l'Ateneu d'Acció Cultural i el Casal Independentista El Forn, ha fet el primer pas, la seva presentació en públic, per començar a partir d'ara a recollir suports per poder organitzar la consulta. De moment, la comissió té clar que la moció –que encara ha de redactar- anirà al ple del 10 de novembre i també que veuen massa justa la data del 13 de desembre per a celebrar la consulta independentista. 'No sabem encara quina serà la data escollida per fer-la', ha dit el representant de Girona Decideix, Biel de Montserrat. 'De moment volem fer una crida a les entitats perquè se sumin a la proposta i tingui un suport majoritari', ha manifestat.

Des dels partits, el portaveu del grup municipal de CiU a Girona, Carles Puigdemont, ja ha avançat que la seva formació hi donarà suport i ha dit que caldrà treballar perquè 'surti bé i tingui suport majoritari'. Des d'ERC, el regidor Miquel Poch també ha confirmat que la seva formació hi donarà 'ple suport'. Per la seva part, ICV, la número tres a l'ajuntament, Núria Terés, també ha dit que el vot de la seva formació serà positiu perquè 'és una proposta que prové de les entitats i que, a més, té una finalitat positiva'.

El PSC evita pronunciar-se

El PSC, el grup majoritari a l'ajuntament amb 10 regidors, vol esperar a veure la moció per pronunciar-se. El seu portaveu, Joan Pluma, ha criticat que les altres formacions hagin anunciat ja el seu suport quan encara no tenen el text a les mans i ha dit que 'en política cal ser més rigorosos'. 'Hem d'estudiar quin tipus de suport ens demanen abans de dir què votarem', ha manifestat. El PP hi votarà en contra.

L'equip de govern està format per PSC, ERC i ICV. En aquesta ocasió, l'aliança dels republicans i els ecologistes amb CiU, a l'oposició, permetrà que la moció prosperi. Aquesta conjugació de vots també es va repetir al setembre del 2008, quan ICV va donar suport a una moció presentada per CiU i ERC per penjar una estelada 'a un lloc destacat de la ciutat'. Va ser la primera vegada en 30 anys que el PSC no va poder tombar una moció.

La denominació de la consulta de Girona aporta novetats ja que es dirà: 'Consulta ciutadana per la independència de la nació catalana'. L'objectiu de l'entitat promotora, Girona Decideix, és donar-li així un caràcter cívic i poder aplegar el màxim d'entitats de la ciutat. Concretament la denominació 'consulta ciutadana' vol donar importància a la participació i no tant a la seva orientació. Pel que fa a la terminologia 'nació catalana', l'entitat l'ha utilitzat amb l'objectiu de poder incloure tot el país i no només el Principat de Catalunya.

Vilafranca també decideix

A Vilafranca del Penedès també s'ha creat una entitat per a promoure que l'Ajuntament doni suport a una consulta per la independència. La comissió ciutadana 'Vilafranca Decideix!' presentarà una moció en suport a la consulta popular sobre la independència al pròxim ple municipal, que se celebrarà dimarts vinent. A més, també demanarà que l'Ajuntament col•labori amb els recursos necessaris, tant materials com econòmics, per a la celebració de la consulta. Actualment la comissió està formada per divuit entitats entre les quals es troba ERC, CiU i la CUP. Avui, la plataforma ciutadana constituirà les diferents comissions de treball.

L´ESTAT ESPANYOL ÉS EL RESPONSABLE DE LES MANIFESTACIONS FEIXISTES A CATALUNYA.

La Comissió Europea diu que és l'estat espanyol qui ha d'actuar contra la Falange
Tremosa, Junqueras i Romeva i eurodiputats alemanys i italians van demanar a l'executiu comunitari que prohibís la simbologia feixista.

La Comissió Europea ha dit que no podia pas il•legalitzar la Falange ni prohibir les manifestacions ni la simbologia feixista, però recorda que són els governs estatals que tenen les competències per fer-ho. Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva van demanar i eurodiputats alemanys i italians van queixar-se que les institucions espanyoles permetessin a la Falange de manifestar-se a Arenys de Munt i van demanar que es prohibís l'exhibició d'aquesta simbologia.
La Comissió Europea encara no ha respost als eurodiputats –de fet, té sis setmanes de termini per fer-ho, fins el 3 de novembre–, però fonts pròximes al vicepresident i comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat, Jacques Barrot, han recordat a l'ACN que 'la Carta dels Drets Fonamentals estableix que la UE està fundada en els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat i que es basa en els principis de la democràcia i de l'estat de dret'. Brussel•les assegura que també 'el Tractat de la UE i els tractats comunitaris, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, les cartes socials adoptades per la Comunitat i pel Consell d'Europa, així com la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal Europeu dels Drets Humans' garanteixen aquests valors i principis.

Però un portaveu de Barrot ha avançat que la Comissió no té poder per prohibir l'exhibició de simbologia feixista i previsiblement haurà de respondre a l'Eurocambra que 'les competències per actuar sobre la legalitat de partits o manifestacions recau en mans dels estats membres'. En la seva pregunta parlamentària, presentada el 22 de setembre, Tremosa, Junqueras i Romeva denuncien que el 13 de setembre la Falange es va manifestar a Arenys de Munt 'exhibint banderes i tot tipus de simbologia feixista i cantant l'himne oficial del franquisme, el Cara al sol'. 'La Falange és hereva directa del partit únic del règim franquista que va provocar centenars de milers de morts, desapareguts, exiliats i presoners polítics entre el 1936 i el 1975 i actualment defensa la instauració d'un estat totalitari nacionalsindicalista mitjançant la violència', adverteixen a la Comissió CiU, ERC i ICV

ITINERARIS DELS MAQUIS A BARCELONA.

SOLIDARITAT AMB OCCITÀNIA.

Totes a Carcassona!!!
Gran manifestació per la llengua oocitana, dissabte 24 d'octubre de 2009
19 d'octubre de 2009

ACTE DE SOLIDARITAT, DE GERMANOR I DE JUSTÍCIA. TOTS HI ESTEM INVOLUCRATS, ÉS UNA MATEIXA LLUITA.
ELS CATALANS NO HI PODEM FALTAR!!!
La preservació de la diversitat lingüística i cultural és un repte, particularment a l'estat francès, on la situació legal en aquesta qüestió és clarament desfavorable. Per aquest motiu, la llengua occitana està especialment amenaçada a causa de l'absència de polítiques destinades a la seva transmissió.
Per tant, és necessari crear un entorn favorable a l'ensenyament de la llengua, a la cultura occitana i en occità, a la presència de l'occità en els mitjans de comunicació audiovisuals i escrits, perquè el seu ús assoleixi la plena normalitat al carrer i a la vida pública i social.
Totes aquestes reivindicacions han de tenir ressò amb una presència massiva d'assistents a la manifestació de Carcassona, el 24 d’octubre de 2009 a les 14h00.
Des del CAOC hem organitzat un autocar per assistir-hi.
- Sortida des de Barcelona (Rda. Universitat, 17) a les 07h30
- Tornada des de Carcassona a les 19h30 (aprox.). Arribada a Bcn a les 23h30 (aprox.)
- Preu: 35 €

SUPORT A LA BRESSOLA (ESCOLES CATALANES A LA CATALUNYA DEL NORD)

Le Bihan: 'Volem que la Bressola tingui els recursos per a satisfer una demanda que ningú no s'imaginava'
El director de les escoles la Bressola va parlar amb els lectors de VilaWeb
Les cançons de 'Musiquetes per a la Bressola' se sentiran dijous a l'Auditori de Barcelona, en el concert de cloenda de la ronda. Aprofitant l'avinentesa, el director de les escoles la Bressola, Joan Pere Le Bihan, va conversar ahir amb els lectors de VilaWeb (conversa completa). 'Ara la Bressola necessita recursos per a satisfer la gran demanda de les famílies, una demanda que ningú no havia ni somiat', va dir (vegeu també l'entrevista vídeo).
Le Bihan va parlar del concert de dijous, en què s'interpretaran 'cançons tradicionals dels Països Catalans interpretades d'una manera moderna', i va explicar que hi seria present una delegació de 135 alumnes de la Bressola per cantar l'última cançó. El disc no és a la venda, però pot descarregar-se de musiquetes.cat, atès que totes les cançons tenen llicència Creative Commons. En aquest concert, hi actuaran la banda Fem Sonar les Musiquetes, més els artistes convidats que han participat en el disc: Miquel Gil, l'Esbart Sant Cugat i també les corals infantils de la Bressola i Clau de Lluna d'Arenys de Munt.

Les escoles de la Bressola tenen aquest curs set-cents alumnes i escaig, cinquanta més que no el curs anterior. Le Bihan va explicar que hi havia molta més demanda que no pas capacitat d'oferta i que, mitjançant l'Associació d'Amics de la Bressola de Barcelona, cercaven més ajuda per a obrir centres nous.

Sobre el professorat de les escoles, Le Bihan va dir que volien 'agumentar el nombre de nord-catalans que treballen a la Bressola, però sense renunciar a la vinguda de valencians, mallorquins o catalans del Principat... Donem preferència a la gent de Catalunya Nord, però també volem que siguin unes escoles dels Països Catalans.'

D'una altra banda, va reconèixer que no hi havia mitjans per a continuar estudiant en català 'més enllà de l'equivalent de tercer d'ESO', però que quan tinguin els recursos, 'evidentment, obrirem un institut de batxillerat'. I és que, segons ell: 'Una immersió lingüística exigent no perjudica el coneixement de la llengua de l'estat'.

En resposta a un lector que demanava sobre la llengua materna dels alumnes, Le Bihan va dir: 'Si esperéssim que els pares parlessin català, no matricularíem gairebé ningú! Justament, un dels objectius de la Bressola és de posar l'escola catalana a l'abast de totes les famílies, sigui quin sigui llur origen

LA VALÈNCIA FEIXISTA

Enric Morera del BLOC.

Ens sembla una bona anàlisi de la situació valenciana aquest article d´en Baeta. On destaca la hipocresia constant de la dreta espanyola que es queixa que escridassin als seus l´11 de setembre a Barcelona, mentre que als llocs on poden i tenen impunitat (com la ciutat de València)agredeixen físicament als valencianistes-catalanistes, republicans, gent d´esquerra, homosexuals, etc. etc.
Aquests col.lectius (no només el Bloc) s´han convertit en un sac de boxa en una "Comunitat Valenciana" que ells volen molt espanyola i feixista.

El sac de boxa
Un sac de boxa és aquell element que utilitzen els boxejadors per a entrenar-se. És un element estàtic que en rebre els cops perd momentàniament la verticalitat però que sempre torna a la seua posició inicial per a estar en disposició de continuar rebent. El valencianisme polític del BLOC ha esdevingut un sac de boxa. Un element amb el que s'entrenen i diverteixen els cadells de l'extrem ideològic explicitat en la Constitució de 1978 que en el seu article 2 sentència:
"La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles".
Aquest principi metafísic –el sistema solar podrà desaparèixer però Espanya subsistirà `indisoluble' per tota l'eternitat– és compartit i defensat per l'ample ventall dels espanyols que estan en nòmina per exercir com a tals. Des dels joves boxejadors que s'entrenen directament amb el sac de boxa, ja sabeu, com pel propietari i administradors que regenten el gimnàs on esdevé l'esport. És a dir des dels violents grup d'extrema dreta fins al Cap de l'Estat, el rei Juan Carlos, passant pels partits polítics dinàstics i ací, a la ciutat de València, pel guàrdia de seguretat del `gimnàs', el delegat del Govern el senyor Ricardo Peralta.
Ja l'any passat i per aquestes mateixes dates vaig escriure un article `La pedra i el vidre' (Levante-EMV 19 octubre 2008) amb motiu dels atacs a seus del BLOC i a l'agressió que una regidora de la Safor va patir. Enguany, el dia 9 d'octubre, un titular del mateix periòdic anunciava: "El Bloc irá al acto pese a las amenazas y los violentos" Aquesta notícia era la imatge ideal pels partits dinàstics espanyols: mostrar el valencianisme com un fet conflictiu. Tot el `ventall' va col•laborar i va fer el seu paper eixe dia. La patètica escena va quedar gravada per a la història: dos diputats del BLOC, Enric Morera i Josep Maria Pañella, i un grapat de joves valencianistes perseguits i agredits pel jovent alegre i combatiu de l'extrema dreta espanyola i amb unes forces de seguretat espanyoles que portaven als beneits valencianistes com per cagalló per sèquia pels carrers laterals per on passava la processó cívica del matí del 9 d'octubre.
Les lamentacions són inútils. Quan l'Estat de dret ho és per a uns i no ho és per a la resta, no cal escalfar-se el cap. No cal continuar enganyant ni estafant als valencians dient que en aquest Estat de dret cabem tots. És mentida i que ho afirma esdevé, malgrat les seues bones intencions, còmplice d'aquesta situació. En aquest `gimnàs' als valencianistes només els toca el paper del sac de boxa. Els que tinguen inclinacions masoquistes poden seguir participant d'aquest joc.
Amb nosaltres no compteu. Els sobiranistes valencians republicans, els demòcrates valencians –amb els de la resta de l'Estat i d'Europa– estem ja cercant un altre gimnàs, distint al que es va construir amb materials espuris i que es va inaugurar en 1978.
Ciutat de València, 11 d'octubre de 2009
Víctor Baeta Subias, de República Valenciana - partit valencianista europeu